Sarraí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El terme sarraí prové del grec sarakenoi. Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àraps de la part occidental de la península Aràbiga o del Sinaí, veïns dels nabateus. Correspondrien als madianites bíblics. Els àraps nomenats com scenitae són provablement la mateixa tribu. El seu nom derivaria de l'àrap sharaka (fruita de l'horta). Alguns escritors romans, com Procopi, nomenaven saraquens a tots els àraps entre Egipte i l'Eufrates (aixina per eixemple Odonat de Palmira és nomenat rei dels saraquens, i els nabateus d'Aretes són nomenats també saraquens). El nom es va usar en l'alta edat mija com a equivalent de àrap i finalment com equivalent a musulmà.

En els primers sigles de l'imperi Romà, fon usat per a designar una tribu àrap de la Sinaí, en orige etimològic provable en la paraula àrap sharqiyyin ("orientals").

Més tart, els súbdits de l'imperi que parlaven grec estengueren la paraula a tots els àraps. Després de l'alçament de l'islam i, especialment, en l'época de les creuades, el seu us se va estendre a tots els musulmans -particularment als que invadiren Sicília i el sur d'Itàlia. En la cronologia antiga occidental, el terme "Imperi Sarraí" fon moltes vegades usat per referir-se al primer califat àrap, governat per les dinasties Omeia i Abàssida.

En els texts cristians contra l'islamisme, el nom passà a tindre un significat alternatiu, basat en una provablement falsa etimologia, o sia "sens Sara" (Sara sine en llatí) –aludint a l'episodi bíblic de la rivalitat entre Agar (mare d'Ismael, tradicionalment considerat l'ascendent primordial dels àraps) i Sara (que engendrà segons la tradició bíblica, als hebreus)–.

Artículs relacionats[editar]