Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Escut de l'institució

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), una entitat centenària, que naixqué en l'any 1915, per al compliment de les seues funcions està composta en l'actualitat de quinze seccions. Una d'eixes seccions és la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes.

Funció normativa: autoritat llingüística del valencià[editar]

Cartell de l'acte del XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any 2006

La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià. La seua funció es similar a la de la Real Acadèmia Espanyola en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés.

La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en l'any 1979, davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de Normes d'El Puig, degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en 1981 en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig per numeroses entitats i intelectuals.

L'actual normativa ortogràfica, aixina com el lèxic del valencià, estan arreplegats en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a "Normes d'El Puig", és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen la forma estàndart de la llengua valenciana moderna.

El 5 de març de 2006 se celebrà el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en el mateix lloc, el Monasteri d'El Puig o de Santa Maria d'El Puig, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que fon organisat per la Plataforma Normes d'El Puig.

Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la primera edició de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del valencià.

Estos treballs d'investigació sobre la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'autèntica cultura valenciana, front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.

Seccions de la RACV[editar]

Com diu la RACV:

Per al millor compliment dels seus fins, la Real Acadèmia contarà en les seccions que determine la seua Junta General a proposta de la seua Junta de Govern. Estes seccions podran ser permanents o temporals i tindran com a fins els propis de la Real Acadèmia.

Cada secció contarà en un Director que deurà ser Acadèmic de Número, designat per la Junta General a proposta de la Junta de Govern, en raó de la seua especialitat. Formaran part de cada Secció els Acadèmics proposts pel seu Director, la Junta de Govern i ratificats per la Junta General. També podran formar part de les Seccions, com a Agregats Colaboradors, persones de prestigi, no Acadèmics, previa proposta de cada Secció a la Junta de Govern i ratificada per la Junta General. El Decà serà president nat de totes les seccions.

Els Directors de les seccions coordinaran i dirigiran les activitats d'estes i presentaran a la Junta de Govern els proyectes que pretenguen desenrollar, a efectes de la seua aprovació per la Junta General, la qual acordarà els fondos necessaris per a les seues funcions.

Funcions de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes[editar]

La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes rep el nom de Lluís Fullana i té, com a missió i objectius, la normativisació i l'abastiment als usuaris de la llengua dels mijos tècnics precisos per al seu estudi i desenroll: diccionaris, gramàtiques, flexions verbals, correctors informàtics, etc. L'elaboració d'informes, publicacions dels seus estudis, participacions en congressos, simpòsium de llengües, ponències, etc., que servixen per a difondre i prestigiar la llengua valenciana en tot el món.

Treballs i proyectes[editar]

  • Diccionari Valencia-Castellà 1, 2, 3ª Edic., Flexió Verbal 1, 2ª Edic., Corrector Ortogràfic 1, 2ª Versió
  • Primer Congrés de Llengua Valenciana 1985 – Elig
  • Representació de la Llengua Valenciana en Expolingua Portugal (Lisboa) 2003
  • Comunicació en el II Seminari Internacional en Llengües Minoritàries (SILM) 2004
  • Comunicació sobre la Llengua Valenciana en la 9th International Conference on Law and Language – Beijing. China 2004
  • Informe al Tribunal Suprem sobre l'idioma valencià, 2006
  • Solicitut Còdic ISO per a l'idioma valencià, 2005, 2007.
  • Diccionari General de la Llengua Valenciana, 2010.

Normativa de la RACV[editar]

A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.
Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]