Segon periodo intermig d'Egipte
El Segon periodo intermig de l'Antic Egipte (ca. 1800& a.C. a 1550 a.C.) transcorre entre el Imperi Mig i el Imperi Nou. Comprén les dinasties XIII, XIV, XV, XVI i part de la dinastia XVII,[1] parcialment coetànees. Va ser una época en que el poder no va estar baix un sol faraó i es caracterisa perque varen fer la seua aparició en Egipte els hicsos, els reis dels quals integren les dinasties XV i XVI.
La dinastia XII egipcíaca va acabar al voltant de 1800 a.C., i li va seguir la dinastia XIII, de dirigents poc influents. Governant des de Ity-tauy, situada prop de Menfis i el El-Lisht, al sur de la delta de Nil, la dinastia XIII es va mostrar incapaç de dominar l'extensa terra d'Egipte, i els governants de la regió de Xois, localisada en els pantans de la delta occidental, es varen independisar de l'autoritat central per a constituir la dinastia XIV. La fragmentació del poder es va accelerar despuix del regnat del rei Neferhotep I, de la dinastia XIII.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ No hi ha unanimitat en la classificació dels periodos de l'història de l'antic Egipte. Aixina, en el llibre The Oxford History of Ancient Egypt s'estima que l'Imperi Mig comprén les dinasties XI, XII, XIII i XIV.