Semana Santa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Semana Santa en Elig
Semana Santa Marinera de Valéncia, El Cabanyal
Semana Santa Marinera

La Semana Santa és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Nazaret o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.

La Semana Santa dona començament en el Dumenge de Rams i finalisa en el Dissabte Sant o Dissabte de Glòria, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció. Els principals dies commemoratius en la Comunitat Valenciana ademés del Dumenge de Rams són el Dijous i Divendres Sant, el Dissabte de Glòria i el Dumenge de Resurrecció, que donarà pas a la Pasqua.

La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de Valéncia i en moltes localitats de la Comunitat Valenciana i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Enterrament i la desfilada de la Resurrecció que són els moments culminants d'estes festes.

Els orígens d'esta festivitat es remonten al sigle XV, en que es creà una agrupació nomenada la Concòrdia dels Disciplinats o concòrdia dels que fan disciplina, de la qual fon prior Sant Vicent Ferrer.

En la Semana Santa Marinera de Valéncia, ademés de les confraries, hi participen les nomenades Corporacions Armades, que agrupen: Pretorians, Longins, Saions i Granaders.

Les imàgens de cadascuna de les confraries s'unixen a entre elles i en veïns abillats com Pilat, Herodes o els apòstols, i veïnes vestides com la Dolorosa, les Santes Dones... que desfilen entre vols de campanes i l'acompanyament de música tradicional.

El Dissabte de Glòria, a les dotze de la nit, quan les campanes anuncien la Resurrecció, una atra tradició es repetix: la Trencà de perols. Els veïns d'estos barris llancen olles de fanc des de les finestres i els balcons.

Les festes del Dumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre.

Gastronomia valenciana[editar]

Vore també[editar]