Semana laboral
Semana laboral, semana de treball o horari semanal laboral és el computat de treball durant una semana. En el còmput de la semana laboral influïx la jornada de treball efectiva, la reducció de la jornada laboral, i el periodo de descans, habitualment durant la fi de semana. En els sectors industrials s'ha passat de treballar 7 dies a la semana - 82 hores semanals en l'any 1825 a 5 dies a la semana - 35 hores a la semana en l'any 1995. No obstant des de la década de 1990 s'advertix de nou un increment en les hores semanals treballades.
Còmput de la semana laboral[editar | editar còdic]
La semana laboral es computa tant en dies laborals a la semana (5 dies laborals i 2 de descans; 4 dies laborals i 3 de descans) com en hores laborals semanals que deu realisar un treballador durant una semana (40 hores laborals semanals; 30 hores laborals semanals). La reducció o ampliació de la semana laboral té implicacions en la jornada laboral i viceversa; aixina, en una semana laboral de 5 dies, 40 hores suponen una jornada laboral de 8 hores diàries i 30 hores suponen una reducció de la jornada laboral a 6 hores diàries.
La semana laboral està establida llegalment en la majoria de països tant en hores com a periodos de descans. La semana laboral habitual en la majoria de països i treballs es desenrolla de dilluns a divendres, establint-se un periodo de descans denominat fi de semana que comprén dissabte i dumenge.
En la majoria de paÏsos musulmans la semana laboral es desenrolla de dumenge a dijous i el descans comprén divendres i dissabte.
Orige de la semana laboral[editar | editar còdic]
La semana laboral o de treball ve establida pel cicle semanal de treball i el periodo de descans que tradicionalment comprenia solament un dia a la semana.
La semana laboral de 5 dies[editar | editar còdic]
En el món la semana laboral llegal mija comprén majoritàriament 5 dies. Fins als anys 70 i 80 del sigle XX, en numerosos països, es treballava també el dissabte de matí o inclús el dissabte complet. A partir dels anys 80 del sigle XX es va començar a consolidar la jornada laboral de 5 dies, tant en el sector privat com en el sector públic. Seguixen sent molts els països i treballs a on la semana laboral és encara de 5 dies i mig, 6 dies e inclús de 7 dies (fonamentalment en el treball clandestí, treball infantil i treballs a destall, tots ells normalment relacionats en l'economia sumergida).
Unió Europea[editar | editar còdic]
La directiva europea de l'any 2003 d'organisació del temps de treball indica que els treballadors de l'Unió Europea no poden ser obligats a treballar durant més de 48 hores per semana devent tindre a lo manco 11 hores de descans consecutiu cada 24 hores, si l'horari de treball supera les 6 hores el treballador tindrà dret a un descans computat com a temps de treball. Semanalment tindrà a lo manco 24 hores (1 dia) de descans ininterromput. Tindran un descans anual de 4 semanes. La jornada diaria de treball no excedirà les 8 hores.
Espanya[editar | editar còdic]
En Espanya l'horari de la semana laboral en la funció pública està establit en 37,5 hores repartides en 7,5 hores durant 5 dies -de dilluns a divendres-.
Atres països[editar | editar còdic]
En Irlanda, la duració mija de la semana laboral és de 39 hores i la màxima llegal de 48. En Dinamarca la semana laboral és de 37 hores, en Polònia i Portugal de 40 (8 hores 5 dies a la semana). En el Regne Unit la semanal laboral és de 35 a 40 hores. En Turquia, país candidat a l'entrada en l'Unió Europea la semana laboral -de dilluns a divendres- és de 40 hores.