Senegal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


République du Sénégal
República de Senegal
Bandera de Senegal Escut de Senegal
Bandera Escut
Lema: Un Peuple, Un But, Une Foi
(Francés: Un Poble, Un Objectiu, Una Fe
himne nacional: Pincez tous vos koras, frappez les balafons
 
Situació de Senegal
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Dakar
10.284.929 (2006)
n/d
ciutat més poblada Dakar
Idioma oficial Francés
Wolof (Idioma més parlat, pero no te status oficial.)
Forma de govern República
Abdoulaye Wade
Souleymane Ndéné Ndiaye
Independència
 •  - De França

 20 de juny de 1960
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 87º
196.190 km2
2,1%
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 67º
12.534.000
n/d
PIB (nominal)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 111º
US$ 11.123 mill
US$ 909 (2007)
PIB (PPA)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 110º
US$ 20.601 mill
US$ 1.685 (2007)
IDH (2005) 0,502 (156º) – mig
Moneda Franco CFA (XOF)
‎Gentilici Senegalés, -senegalesa
Fus horari UTC
Domini Internet .sn
Prefix telefònic +221
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO SN / SEN / 686
Membre de: ONU, UA, UL


La República de Senegal (en francés: République Du Sénégal) és un país al sur del riu Senegal en l'Àfrica occidental.

Senegal llimita en l'oest en l'oceà Atlàntic, en Mauritània cap al nort, en Malí cap a l'est i en conjunt en Guinea (Guinea-Conakry) i Guinea-Bissau cap al sur.

Gàmbia forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el riu Gàmbia durant més de 300 km terra dins. Les illes de Cap Vert descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa.

Història[editar]

Troballes arqueològiques per tota l'àrea indiquen que Senegal va estar habitat en temps prehistòrics. L'islam s'establí en la vall del riu Senegal en el sigle XI; El 95% dels senegalesos de hui en dia són musulmans. En els sigles XII i XIV, l'àrea va estar baix l'influència dels imperis mandés de l'Est; l'imperi Jolof de Senegal també fon fundat durant este temps. En el sigle XVI, l'imperi Jolof es va dividir en quatre regnes competidors: els Jolof, Waalo, Cayor i Baol.

Diverses potències europees - Portugal, els Països Baixos i Anglaterra - varen competir pel comerç en eixa àrea des del sigle XV, fins que en l'any 1677, França va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de Gorée pròxima a Dakar. Només a partir dels anys 1850 els francesos, baix el governador Louis Faidherbe, començaren a expandir-se pel propi territori senegalés.

En giner de l'any 1959, Senegal i el Sudan francés s'uniren per a formar la Federació de Malí, que es va convertir en una nació totalment independent el 20 de juny de 1960, com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en França el 4 d'abril de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el 20 d'agost de 1960. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Malí) proclamaren la seua independència. Léopold Senghor, un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en agost de 1960.

Després de la dissolució de la Federació de Malí, el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia varen governar junts baix un sistema parlamentari. En decembre de 1962, la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En 1980, el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, Abdou Diouf, en 1981.

Senegal s'uní en Gàmbia per a formar la Confederació de Senegambia el 1 de febrer de 1982. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en 1989. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de Casamance s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional.

Abdou Diouf fon el president entre 1981 i 2000. Va fomentar una més que àmplia participació política, reduí l'intervenció del govern en l'economia i va ampliar els compromisos diplomàtics de Senegal, particularment en atres nacions en desenroll. La política interna a vegades es va desbordar en violència en el carrer, tensions en les fronteres i un moviment separatiste violent en la regió del sur de Casamance. No obstant, el compromís de Senegal en la democràcia i els drets humans s'ha consolidat en el temps. Diouf va servir quatre mandats com a president. En l'elecció presidencial de l'any 2000, fon derrotat en lliure i justa competència pel líder de l'oposició Abdoulaye Wade. Senegal experimentà la seua segona transició al poder pacífica i la primera d'un partit polític a un atre.

El 30 de decembre de l'any 2004 el president Abdoulaye Wade va anunciar que firmaria un tractat de pau en dos faccions separatistes del Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance (MFDC) en la regió de la Casamance.

Govern i política[editar]

El 20 d'agost de 1959, Senegal abandonà la federació i es va convertir en república independent. Senghor fon el seu primer president i repetí mandat en 1963, 1968, 1973 i 1978. Després del fallit colp d'estat del primer ministre Mamadou Dia, el president va vore aumentats els seus poders en l'aprovació d'una nova constitució en 1963. Baix el règim de Senghor, el país conseguí impulsar nous sectors econòmics, pero els ingressos procedents de la venda a atres països de les collites de cacaus continuaven dominant el panorama econòmic de Senegal.

En diverses ocasions, especialment en 1968 i 1973, els estudiants varen protagonisar manifestacions de protesta contra la concentració de poders en mans de Senghor. Les esmenes a la Constitució de 1976 establien l'introducció d'un sistema multipartidiste en el país, i a finals de 1980, Senghor dimití. La presidència fon llavors ocupada per Abdou Diouf, que ya en 1970 havia eixercit el càrrec de primer ministre.

En l'any 1982, Senegal i la veïna Gàmbia formaren una confederació que era coneguda com Senegambia, en Diouf al front. La confederació fon dissolta en 1989, encara que en 1991 abdós països varen firmar un nou tractat de cooperació. Quan en 1988, Diouf obtingué la majoria absoluta en les eleccions, l'oposició va protestar provocant disturbis en Dakar, i el govern va declarar l'estat d'emergència. A finals de la década de 1980, varen tindre lloc nous conflictes, esta vegada per motius de llímits fronterers en Mauritània.

L'encarniçada hostilitat entre senegalesos i mauritans varen desencadenar violents chocs en les dos nacions, que acabaren en la vida de més de 400 persones, majoritàriament senegalesos, i l'expulsió de cada país dels ciutadans del contrari, mides que no varen conseguir detindre l'enfrontament. Diouf va guanyar novament les eleccions en 1993, pero l'oposició tornà a protestar aduint frau electoral. Durant el següent any varen continuar les mostres de malestar polític.

En març de l'any 1995, en un intent d'acabar en l'inestabilitat política, el Primer ministre Habib Thian (per encàrrec de Diouf) feu públic un nou gabinet ministerial en que estaven representats els partits polítics de l'oposició del país.

En l'any 2000, Abdoulaye Wade fon triat president del país, sent reelegit en les eleccions de 2007 sense necessitat de segona volta. Aixina mateix, la coalició de partits que el recolzà va conseguir la victòria en les eleccions parlamentàries del 2001 i 2007.

Organisació polític-administrativa[editar]

Territoris de Senegal.

En 2009 Senegal conta en 14 regions, 45 departaments, 46 comunes de districte, 113 comunes de ciutat i 370 mancomunitats rurals. Dirigits per un cap, els pobles són les cèlules base d'esta organisació.

Les regions són:



Geografia i clima[editar]

Principals ciutats

Senegal està situat en la part Oest del continent africà, entre 12º8 i 16º41 de latitut nort i 11º21 i 17º32 de llongitut Oest. El seu punt oest Cap Vert (i particularment l'emplaçament del Club Med de Dakar) constituïx la part més occidental del continent africà.

El riu Gàmbia al seu pas pel parc Nacional Niokolo-Koba, Senegal.
El païsage senegalés consistix principalment en plans ondulats per l'arena de l'oest de Sahel que creixen fins a faldes de montanya en el surest. Allí es troba també el punt més alt de Senegal, un accident geogràfic sense nom prop de Nepen Diakha en 581 m. El llímit norteny està format pel riu Senegal. Atres rius destacables són el riu Gàmbia i el riu Casamance. La capital Dakar jau sobre la península Cabo Vert, el punt més occidental de l'Àfrica continental.

El país s'estén sobre 196.192 km2. Comparat en els països veïns, Malí i Mauritània, Senegal és un país minúscul.

El clima és de tipo sahelià en:

  • una estació plujosa de juny a octubre, en inflexió a l'agost i variable segons la latitut (menys plujós el nort que el sur). Les temperatures conseguixen el seu màxim. És el periodo dels monsons.
  • una estació seca de novembre a juny en alisis continentals. En esta estació, concretament en el més de giner, es conseguixen les temperatures mínimes.

En el litoral, la mar suavisa les temperatures, les quals són de l'orde de 16º a 30º; pero en el centre i en l'est de Senegal poden arribar als 41º.

Durant l'hivern d'Europa, Senegal es convertix en un destí apreciat per a l'eixercici d'activitats turístiques

Ecologia[editar]

Segons WWF, el territori de Senegal es repartix entre quatre ecorregions:

Parcs i reserves naturals[editar]

Els parcs i reserves naturals representen el 8% del territori nacional. Tenen un paper important en la preservació del mig ambient i contribuïxen de manera significativa al desenroll turístic. En estos espais protegits s'ha identificat un total de 169 espècies de mamífers i 540 espècies d'aus.

Senegal conta en sis parcs nacionals: el parc Nacional de Niokolo-Koba, a l'est del país; el parc Nacional de les aus de Djoudj; el parc Nacional de Langue de Barbàrie, en la regió de Saint-Louis; el parc Nacional de les Illes de la Magdalena a lo llarc de Dakar; el parc Nacional del delta de Saloum en el sur, i el parc Nacional de la Baja-Casamance, tancat des de fa uns anys degut a disturbis en la regió.

El país inclou també una trentena de reserves naturals més chicotetes, com la Reserva de Guembeul, la Reserva de Bandia, la Reserva Natural de Popenguine o l'espai marí protegit de Bamboung.

Economia[editar]

Venedors de carrer.

En giner de l'any 1994, Senegal va mamprendre un valent i ambiciós programa de reforma econòmica en el soport de la comunitat de donants internacionals. Esta reforma escomençà en un 50 % de devaluació de la moneda de Senegal, el franc CFA, que fon vinculat a una taxa fixa a l'antic franc francés i ara a l'euro. Els controls de preus i les subvencions del govern han segut desmantellades a ritme constant. Després de vore contraure la seua economia un 2,1% en 1993, Senegal va fer un important repunt, gràcies al programa de reforma, en un creiximent real en el PIB d'un 5 % anual durant 1995-2001. L'inflació anual ha segut reduïda a manco d'un 1%, pero va créixer a un estimat 3,3% en 2001. L'inversió va créixer a a ritme constant del 13,8% del PIB en 1993 al 16,5% en 1997.

Com un membre de l'Unió Econòmica i Monetària de l'Àfrica de l'Oest (UEMOA), Senegal està treballant cap a una major integració regional en un aranzel extern unificat. Senegal també realisà una completa conectivitat en Internet en 1996, creant un miniboom en els servicis basats en les tecnologies de l'informació. L'activitat privada ara conta en un 82% del PIB. En la part negativa, Senegal s'enfronta a problemes urbans profundament arrelats de desocupació crònic, disparitat socioeconòmica, delinqüència jovenil i drogadicció.

Senegal posseïx la tercera economia de la baixa regió de l'oest africà despuix de Nigèria i Costa de Marfil. La seua economia està orientada cap a Europa i l'Índia. Els seus principals socis econòmics són França, l'Índia i Itàlia. No obstant, des de fa diversos anys China és un soci cada vegada més important com demostren les cimeres Chinoafricanes. Comparat en atres països del continent africà, Senegal és molt pobre en recursos naturals, els seus principals ingressos provenen de la peixca i del turisme. Pero tenint en conte la seua situació geogràfica i la seua estabilitat política, s'entén que Senegal forme part dels països africans més industrialisats en la presència de multinacionals, sent estes majoritàriament d'orige francés i en menor grau americà. El sector agrícola utilisa en torn del 70% de la població senegalesa, mentres que la peixca és la principal font d'entrada de divises.

Demografia[editar]

Evolució de la població del país en mils d'habitants.

En l'any 2009, Senegal té una població de 13.712.000 habitants. L'esperança de vida és de 56 anys. La mija de fills per dòna és de 5,1, una de les taxes més altes del món, lo qual provocarà greus problemes econòmics i ambientals. El 40,2% de la població està alfabetisada.

Esta població que creix molt ràpidament, en un índex de fecunditat superior als 5 fills per dòna, es troba desigualment distribuïda pel seu territori, la qual es concentra en la frontera atlàntica. Sent les regions més urbanisades Ziguinchor, Thies i Saint-Louis enfront de les més despoblades com Kolda, Matam i Fatick. És la regió de Tambacounda la que posseïx la densitat més baixa (11 habitants per km2). Observem també una gran diversitat ètnica: wolofs (43,3%), peuls (23,8%), sérères (14,7%), dioles (3,7%), malinkés (3,0%), soninkés (1,1%) i algunes ètnies menys numeroses i més locals, sense contar els 50.000 europeus (francesos majoritàriament) i libanesos presents en el mig urbà.

El francés és la llengua oficial pero a soles és utilisada de forma corrent per una minoria.

Evolució demogràfíca

  • 1800- 1.280.000 habitants.[1]
  • 1850- 200.000 hi ha caiguda demogràfica per conquista europea.[2]
  • 1900- 1.200.000 ha.
  • 1915- 1.400.000 ha.
  • 1926- 1.358.400 ha(cens).
  • 1938- 1.793.300 ha(cens).
  • 1966- 3.620.000 ha(cens).
  • 1976- 5.085.400 ha(cens).
  • 1988- 6.896.800 ha(cens).
  • 1995- 8.468.000 ha(cens).
  • 2000- 9.987.000 ha(cens).
  • 2010- 12 millons.
  • 2020- 15 millons.
  • 2030- 17 millons.
  • 2050- 39 millons.

Transport[editar]

Els mijos de transport en Senegal continuen sent tradicionals, encara que numerosos proyectes d'equipament estan en curs (construcció d'una autopista de peage entre Dakar i Diamniadio, nou aeroport internacional Blaise Diagne…).

Les rets són més denses a l'oest del país i la circulació de persones i mercaderies és particularment difícil cap a Dakar i cap a Cap Vert perqué està molt saturada.

Les infraestructures són més escasses en el Senegal oriental i la seua evolució pareix difícil ara com ara.

Cultura[editar]

La República de Senegal és un país al sur del riu Senegal en el sector occidental d'Àfrica. Dels seus dotze millons d'habitants un 94% practiquen la religió musulmana, per lo qual les seues tradicions, acontenyiments, ritos i cerimònies estan, inevitablement, lligades a estes creences.

La llengua oficial de Senegal és el francés, pero la gran varietat d'ètnies que posseïx el país, fa que esta llengua siga utilisada a soles per una minoria. Els wolof (o volofo) representen el 45 % de la població, seguits pels fulaní (22%), Serer (15%), jola (4%), mandigos (3%), junt en atres chicotetes comunitats. Al voltant de 50.000 europeus, majoritàriament francesos, residixen en el país.

Pero, al pensar en els senegalesos no podem deixar de referir-nos a la seua història. Dakar, en una població de 2.079.000 habitants (2000) és la capital de Senegal. La seua ubicació en l'extrem oest d'Àfrica resulta ventajosa per al comerç marítim en Europa i Amèrica, per lo qual es va generar allí el major port de la regió. A tres quilómetros de la costa de Dakar, s'ubica l'illa de Gorèe, de 17 hectàrees, una de les principals Casa d'Esclaus entre els sigles XVI i XIX. L'illa de Gorèe, junt en la posició estratègica de Dakar, feu que gran part del comerç d'esclaus es realisara per les costes senegaleses.

Es calcula que al manco vint millons d'hòmens, dònes i chiquets varen ser seqüestrats de les seues aldees, traslladats i venuts a tractants que es varen establir obertament en l'illa de Gorèe, on eren allojats en calabossos, encadenats com animals i colocats esquena en esquena, com a sardines, a l'espera de ser venuts. Les dònes cotisaven a major preu que els hòmens, sent els factors determinants la salut, el bust i la dentadura; els chiquets eren valorats per la seua dentadura i les condicions en que es trobaven en el moment de la transacció, eren desproveïts de noms individuals i se'ls cridava d'acort en les característiques de la dentició.

Finalment, els esclaus eren traslladats als punts en que serien embarcats. Des del calabós caminaven per lo que es cridava El lloc d'a on no es torna (corredor no molt ample, que facilitava el maneig de les “persones”). Este era l'últim lloc on les famílies podien vore's, ya que despuix serien traslladades i venudes a diferents parts d'Amèrica i Europa. Eren embarcats en bots per a despuix dirigir-se als barcos, en este trayecte els esclavistes aprofitaven per a desfer-se dels esclaus que estaven malalts o no eren fàcils de comercialisar, llavors els llançaven a la mar infestada de taburons. Esta illa fon declarada Patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1978, pel seu valor històric; està recuperada com a museu.

Una història tan cruel i tòrrida inevitablement marca a una nació, en especial a les ètnies que l'habiten, ya que varen ser ells els principals afectats durant estos sigles d'esclavisme. Tant és aixina, que la principal ètnia de Senegal, els Wolof, genera la seua estructura social a partir d'este llegat.

Els wolof representen el 45% de la població senegalesa, un atre 40% parla l'idioma d'este poble com a segona llengua. Per tant, a pesar que el francés és l'idioma oficial de Senegal, durant gran part de la vida diària es parla wolof, d'ací la seua rellevància.

Els wolof es dividixen socialment en tres classes: lliures, esclaus i artesans. Les persones lliures se subdividixen entre nobles i llauradors. La classe d'esclaus la componen els descendents d'esclaus. Finalment, els artesans són considerats com la classe més baixa. Este grup inclou ferrers, obrers del cuiro i músics. Són molt rars els matrimonis mixts entre persones de diferents classes.

Els matrimonis wolof varien si la comunitat és rural o urbana. En àrees rurals el matrimoni l'acorden els pares i l'espós ha de pagar un alt preu per la nóvia. Mentres el marit paga, la dòna ha de viure en els seus pares fins que son pare li concedixca els drets conjugals al nóvio. Una dòna pot haver tengut dos o tres fills abans que el seu espós acabe de pagar per ella. Quan ya s'ha pagat el preu de la nóvia, es realisa la segona part de l'unió i la dòna és portada en un drap que li cobrix el cap fins al domicili del seu marit. En el cas d'hòmens polígams cada esposa té, generalment, el seu propi lloc o casa i estes faran tandes per a passar la nit en el marit.

En àrees urbanes el matrimoni pot ser arreglat o pot realisar-se per afinitat de les parelles. El ritual és molt més complex que en les zones rurals, l'home ha de pagar una dot inicial a la família, que es repartix entre els veïns; despuix el nóvio dona una atra suma de diners a la nóvia en presència de la família. Qui siga qui haja rebut diners durant este procés li paga deu vegades la cantitat rebuda a la nóvia. El tio, germà del pare de la nóvia i representant d'este, rep una atra cantitat de diners rellevant pero en el compromís futur de fer-se càrrec del sopar del matrimoni. Després d'esta etapa s'anuncia l'unió religiosa. El marit paga el cost de la mesquita i entrega diners als seus amics i al marabout, pero ni ell ni la seua nóvia futura estan presents, els esposos són representats en la mesquita pels seus pares mentres el marabout realisa un res que sella l'unió matrimonial. Quan el nóvio reclamarà a la seua esposa, la tia Paterna acompanya a la futura esposa durant una série de banys rituals abans que puga dirigir-se on el marit. L'home entra i la tia li presenta la nóvia, despuix poden dormir junts. Si ella és verge, el marit la recompensa en una certa cantitat de diners. La tia torna, pren els diners, i fa públic l'acontenyiment. Al matí primerenc es toquen els tenors i atres senyores jóvens venen a felicitar-la. L'home ha d'amoblar una casa per a la seua esposa i el dia convingut ella ix i de peu enfront de la vivenda, fa burla al seu marit; si este no s'enuja, l'unió serà llarga i pròspera. La cunyada prepara el menjar i la celebració dura tres dies. Després, la nova esposa prepara el seu primer menjar en la seua nova llar. Abans que els hostes deixen la casa, la dòna aboca aigua en el canari. El marit i l'esposa s'afanyen per a introduir el seu peu en ell. Si el peu de l'home entra primer llavors el seu primer fill serà un chiquet, si al contrari és el peu de la dòna, el seu primer fill serà una chiqueta. Passat cert temps l'esposa rendirà homenage a sa mare. Abans que els nóvios siguen casats, es considera com indecorós que se'ls veja junts en llocs públics.

L'embaràs i el part es rodegen de molt de misteri en la societat senegalesa. La gent no parla sobre l'embaràs d'una persona i s'observa absoluta discreció durant tot l'embaràs. Pensen que parlar de l'embaràs podria posar en risc la vida del bebé. Després d'un part, una fogata ha d'estar encesa durant una semana, temps que la mare ha de permaneixer dins de l'habitàcul. Si la mare ha d'eixir del quarto per un curt periodo el chiquet mai pot quedar assoles.

Atres rituals de la societat wolof són la circumcisió dels jóvens, (no sols consistix en una cirugia, sino que és el pas de la joventut a ser adult dels hòmens), la valoració dels captadors i menjar en els carrers en forma comunitària (ritual ple de formalitats i de riscs si estes no es complixen).

Els captadors o pobrets constituïxen una particularitat en esta societat; el captador constituïx una pedra fonamental dins de la societat islàmica wolof. Este personage es dedica principalment a l'estudi de l'Alcorà i permet que els musulmans que tenen atres activitats expien els seus culpes entregant almoina als captadors, comprant aixina un lloc en el cel. Este rito social té la seua base en els clergues musulmans que a principis del sigle XI, una vegada acabats els seus estudis, varen viajar per la regió demanant almoina a les famílies riques per a sustentar-se en la seua busca espiritual. Aixina, aquell que demana i habita en els carrers està deslligats de l'estigma social que li otorguen les cultures occidentals que es queden prou impactades per esta situació.

Un poble wolof consta de varis centenars de persones que habiten en cases fetes de fanc. En el centre de l'aldea es troba la casa de la paraula, la mesquita i la plaça on se celebren les reunions públiques, els balls tradicionals i moderns i els combats d'una espècie de lluita lliure que es considera deport nacional.

Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos.

  • TOSTAN, que significa novetat en wolof és una ONG que es dedica a l'educació no reglada i els drets humans. La seua directora és una nortamericana cridada Molly Melching

Religió[editar]

La població senegalesa majoritàriament musulmana és de 84% segons les fonts, pero els cristians (sobretot els catòlics) estan igualment presents en 6%, i aixina mateix és practicat principalment en el surest del país, pero cohabita a sovint en les atres religions.

Senegal és reconegut per la seua tolerància religiosa. No és rar trobar membres d'una mateixa família pertanyents a religions distintes. Els matrimonis interreligiosos són numerosos. Les festes musulmanes i cristianes són igualment celebrades i respectades per les diferents confraries musulmanes i les atres comunitats.

Islam[editar]

Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el sigle XII. Va arribar a Senegal a lo llarc del sigle XVIII.

Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també cridats “talibés” pel seu hàbit de color i el seu pentinat rasta. El seu centre religiós es troba en Touba on està una de les més grans mesquites d'Àfrica. El fundador és el morabit Ahmadou Bamba (1853-1927).

Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa Tivaouane. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una guerra santa (1852-1864) als francesos.

Els Layènes són una confraria que seguix els preceptes de l'islam i que canta en cada escomençament dels precs i alabances a Deu. El seu fundador fon Seydina Limammou Laye.

Cristianisme[editar]

Els seguidors de Crist es troben principalment en el sur del país, en Casamance, en país Sérère i en les principals ciutats com Dakar i Saint-Louis. Ells efectuen el seu pelegrinage a Popenguine. La catedral de Dakar fon construïda al començament del sigle XX pel pare Daniel Brottier, fundador dels orfanats. Senegal està representat en el Vaticà per un cardenal, un arquebisbat i un bisbat. Mencionant també que en el país es troben missioners i diverses congregacions dels Testimonis de Jehovà(The Watchtower)

Atres creences[editar]

Els animistes són respectats perque guarden les creences ancestrals. Els senegalesos practiquen més o manco estes antigues creences, en chicotets agraïments o demandes de protecció, abocant aigua, o llet als peus d'un arbre, generalment als peus d'un baobab (la casa dels esperits).

Festes[editar]

Festes
Data Nom en valencià Nom local Notes
1 de giner Cap d'Any . .
20 de giner Cap d'Any El am Hejir Eid-ul-Adha Musulmana, pot canviar de dia
29 de giner Ashura Muharrum/Dr. Babu Jagjivan Ram Musulmana, a vegades 2 dies
9 de març Gran Magal de Touba . Muridista, a soles en Touba
31 de març Natalici del Profeta Eid-Milad Nnabi Musulmana, pot canviar de dia
4 d'abril Dia de l'Independència . Festa Nacional
9 d'abril Dilluns de Pasqua . Catòlica i Protestant
1 de maig Festa del Treball . .
28 de maig Dilluns de Pentecostés . Catòlica i Protestant
15 d'agost Assunció . Catòlica
13 d'octubre Final del Ramadà . Musulmana, pot canviar de dia
1 de novembre Dia de Tots els Sants . Catòlica
20 de decembre Festa del Corder Eid-ul-Adha Musulmana, pot canviar de dia
25 de decembre Nadal . Catòlica i Protestant

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue