Senyera (Ribera Alta)
Senyera (en castellà Señera), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia[editar | editar còdic]
Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca).
Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareixent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.
Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.
S'accedix a esta població des de de Valéncia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.
Història[editar | editar còdic]
Alqueria islàmica que en la conquista de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, en 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases en 1609), despuix l'expulsió li fon concedida nova carta pobla en l'any 1611, pero en 1646 a soles tenia 18 cases.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Eliseo Tomás Escuriet | PSOE |
| 1983 - 1987 | Eliseo Tomás Escuriet | PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Mario Ferrandis Climent | Independent, AESI |
| 1991 - 1995 | Miguel Ángel Tomás
Juan Mario Ferrandis Climent |
Independent, GIS |
| 1995 - 1999 | Juan Mario Ferrandis Climent | PSOE |
| 1999 - 2003 | Juan Mario Ferrandis Climent | PSOE |
| 2003 - 2007 | Ramiro Climent Espí | PSOE-BLOC |
| 2007 - 2011 | Ramiro Climent Espí | PSOE-BLOC |
| 2011 - 2015 | Pilar Alandes Grimaltos | PPCV |
| 2015 - 2019 | Pau Mascarós Alandes
Francisca Maria Momparler Orta |
Compromís |
| 2019 - 2023 | Francisca Maria Momparler Orta | PSPV |
| 2023 | Francisca Maria Momparler Orta | PSPV |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2023 conta en una població de 1.122 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2010 | 2018 | 2021 | 2023 | ||||||
| 831 | 834 | 838 | 885 | 920 | 937 | 952 | 1.038 | 1.080 | 1.141 | 1.200 | 1.143 | 1.132 | 1.122 | ||||||
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència.
La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar.
Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.
Edificis[editar | editar còdic]
Els principal edificis de la població de Senyera són:
- Iglésia de Santa Ana, del sigle XVIII.
- Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
- Piscina Municipal.
Festes[editar | editar còdic]
El 26 de juliol, en honor de Santa Ana i en el més d'Agost al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció.
En Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que es celebren conjuntament en les festes patronals l'última semana d'Agost.
Personages ilustres[editar | editar còdic]
- Antonio Escuriet San Pedro (Senyera, 7 de maig de 1904 - Vilanova de Castelló, 18 de febrer de 1998) Fon un cicliste valencià que fon professional entre els anys 1930 i 1942.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Senyera
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Senyera
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Senyera (Ribera Alta).
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |