Parc Natural de la Serra de Mariola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Serra de Mariola»)
Saltar a: navegació, buscar
Senda cap al Montcabrer

La Serra de Mariola és un parc natural situat entre les comarques de l'Alcoyà, el Comtat i la Vall d'Albaida, en l'interior de les províncies d'Alacant i Valéncia, en la Comunitat Valenciana.

Senyes bàsiques[editar]

Este parage de 17.257 ha fon declarat parc natural pel govern valencià el 8 de giner de 2002. La serra es troba localisada entre les comarques de: L'Alcoyà, El Comtat i la Vall d'Albaida.

Municipis compresos[editar]

Orografia[editar]

La serra és uns dels últims contraforts de les Serres Bètiques. Té una forma quadrangular i una alineació de suroest a nordest.

El material predominant és la calcàrea, si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats paisages.

L'altura màxima de la serra és el pic del Montcabrer en 1.390 m, sent el tercer de la província d'Alacant. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metros com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal.

Clima[editar]

Esta serra presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mija existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars).

Flora[editar]

Esta serra és increiblement rica en varietats vegetals. Entre totes elles destaca la presència del teix. En la microrreserva de la Teixera d'Agres es pot observar el bosc de teixos més meridional de Europa, encara que actualment no és tan abundant com en atres temps.

La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el pi blanc és predominant junt en diversos arbusts com la argilaga, el romero o la estepa.

No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la carrasca junt en arbres caducifolis molt menys freqüents en la Comunitat Valenciana com poden ser el fleix, el auró o el roure chicotet com a espècies arbòrees i la presència del llorer bort, el rusco o la mare-selva com a espècies arbustives.

Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la sàlvia de Mariola, el cua de gat, la camamilla borda, la piperela, el espígol, la santonica, el hipèric o el te de roca.

Fauna[editar]

A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística. Entre els reptils són de destacar la sargantana ibèrica o la sargantana cendrosa, el fardacho, la colobra viperina o la escurçó hocicuda.

Entre les aus és possible trobar granívoras com la perdiu, el verdecillo o el pinsà; insectívores com el pit-roig, el carboner comú o el chiulet real o rapaces com el àguila real, el astor, el esparver, el soliguer, el musol real, el musol chic, el muçol, el bagaleu, la òbila, el chot, el voltor lleonat i el milà real.

Els mamífers també són abundants destacant el conill, la fagina, la mostela, la gineta, el teixó, el rabosot i el javalí.

Rius[editar]

En esta serra naixen alguns dels rius més importants de la Comunitat Valenciana, com el Serpis i el Clarià, en cursos en orientació sur-nort, i el Vinalopó en la direcció oposta.

Llocs d'interés[editar]

Hi ha elements que proven la presència humana des de temps immemorials. Del periodo neolític trobem els jaciments del Salt en Alcoy, la Cova de la Sarsa en Bocairent i la Cova del Bolumini en Alfafara.

L'edat de bronze es troba representada pels poblats de la queixal de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, Castellar i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples.

Durant l'época musulmana la serra estigué molt poblada lo que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de Barchell, Cocentaina, Banyeres, Vinalopó, del convent o la Torreta d'Agres.

Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com Alcoy, Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Ontinyent.

En este parage es troben encara restes de Geleres com la cava arquejada. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel.

Productes típics[editar]

De manera tradicional s'han aprofitat divers herbes aromàtiques presents en la serra per a la destilació d'un licor anisat, l'herbero, que es troba protegit per la denominació d'orige begudes espirituoses d'Alacant

Accessos[editar]

La manera més comú d'arribar a la serra és per mig de la N-340 que unix Valéncia en Alacant, des de la qual és possible accedir a diverses carreteres locals que voregen o travessen el parc com la CV-81, CV-700 o CV-795

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]