Sèt maravelles del món antic
Les Sèt maravelles del Món, usualment nomenades les Sèt maravelles o les Sèt maravelles del Món Antic, eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els helens, especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.
A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor alemà Maerten van Heemskrerck realisà en el sigle XVI set cuadres representant les set construccions que considerà millors.
S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar cert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en Grècia i l'Acrópolis de Atenes quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o parage natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.
Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'elles, els Jardins Colgants de Babilónia, existira realment i d'atra, el Colós de Rodes, no se coneix la seua forma. Del restant se conserven descripcions, plans, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea d'arreplegar sèt maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.
La llista definitiva[editar | editar còdic]
- La Gran Piràmide de Guiza. Acabada al voltant de l'any 2570 a. C., fon construïda per al faraó Keops. Ubicada en Guiza, Egipte, la seua fi última encara és discutida.
- Els Jardins Colgants de Babilónia. Construits en 605 a. C.-562 a. C. Ubicats en la ciutat de Babilónia, actual Irac. Perduraren fins no més allà de l'any 126 a. C., quan la ciutat fon destruida definitivament pels perses. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.
- El Temple d'Artemisa en Efes (actual Turquia). Alçat fins a l'any 550 a. C. i destruit per un incendi intencionat en 356 a. C., Aleixandre Magne ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any 323 a. C. Antípatro de Sidon la considerava l'obra més impresionant de la seua llista en diferència.
- L'Estatua de Zeus en Olimpia. Esculpida cap a l'any 430 a. C. per Fídias. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi Zeus en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.
- El Mausoleu d'Halicarnaso. Construit fins a l'any 353 a. C. i situat en la ciutat grega de Halicarnaso presidia l'entrada des de la mar.
- El Colós de Rodes. Forjat entre 294 a. C. i 282 a. C. Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de Rodes en l'illa homònima, Grècia, en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste Demetrio Poliorcetes.
- El Far d'Aleixandria. Construit entre 285 a. C. i 247 a. C. en l'illa de Pharos, a l'entrada d'Aleixandria (Egipte), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de Mausolo, que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Siete maravillas del mundo antiguo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.