Setaigües

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Setaigües
95px-Localisació de Set Aigües respecte de la Comunitat Valenciana.png Escudo Siete Aguas.JPG
160px-Set Aigües mapa de la Foya de Bunyol.svg.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Foya de Bunyol
Partit judicial: Requena
Ubicació: 39°28′27″N 0°54′54″O
Altitut: 700 msnm
Superfície: 110,6 km²
Població: 1.171 hab.
Densitat: 10.58 hab./km²
Gentilici: Setaigüense/a
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46392
Festes majors: 24 de juny, 3 de febrer i 6 d'agost
Alcalde: Rafael Zahonero Ferrer (PPCV)
Pàgina web: Web Oficial de Setaigües


Setaigües (en castellà Siete Aguas) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Foya de Bunyol.

Geografia[editar]

Es troba l'oest de Valéncia. Situat en la serra de las Cabrillas en el sector de transició de la Foya de Bunyol a La Plana de Requena-Utiel.

El terreny és molt accidentat en altures de fins a 1.118 m (Pic de la Nevera) i 1.000 m (Els Tres Cerros ).

Esta a 54 km de Valéncia en comunicacions per l'Autovia A-3 i el Ferrocarril de la Llínea C-3 de Rodalies Valéncia.

En el seu terme se troba l'aldea de El Reatillo, junt al terme municipal de Requena, deshabitada des dels anys 80.

Serres[editar]

El relleu del terme de Setaigües inclou:

  • Al Noroest: les serres de Santa Maria, Burgal i Tejo.
  • Al Sur: la serra de Malacara en el Pic de la Nevera (1.118 m) que fa llímit natural en el terme de Bunyol.

Localitats llimítrofs[editar]

Setaigües llimita en les següents localitats: Requena, Chera, Chestalgar, Chiva i Bunyol totes elles en la província de Valéncia.

Història[editar]

Vista general

En el sigle XIII, el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al Regne de Valéncia i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el Regne de Castella havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per Jaume I, qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els mahometans que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de 1260 l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.

Despuix, en l'any 1304, va ser venuda a Alfons IV el Benigne, per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del Compromís de Casp la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de 1413 fins a 1425, any en que va ser donada a Miquel Mercader.

Ya en el sigle XVI se construïx l'Hospital. I en l'any 1650 un gran mesó per albergar a tots els viagers. En 1761, regnant Carles III, Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.

Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en l'any 1812.

Despuix vindria l'emancipació de Setaigües respecte del Comte amo de la comarca, les seues intervencions en la Guerra de la Independència espanyola (1808) i en les guerres carlistes. També, és important destacar el fi de la situació fronterera de Setaigües per una Real Orde de 26 de juny de 1851, donada per Isabel II, per la que incloïa a Requena i a la seua comarca en la província de Valéncia, passant a delimitar la frontera el riu Cabriel, retirant de la seua ubicació la Creu Pairal que delimitava abdós regnes.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Agapito Más Tarín PSPV-PSOE
19831987 Agustín García Martínez PSPV-PSOE
19871991 Agapito Más Tarín PSPV-PSOE
19911995 Guillermo Zahonero Rodriguez UV
19951999 Guillermo Zahonero Rodriguez UV
19992003 Guillermo Zahonero Rodriguez PPCV
20032007 Rafael Zahonero Ferrer PPCV
20072011 Rafael Zahonero Ferrer PPCV
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2018
1.211 1.067 1.075 1.074 1.062 1.282 1.206 1.232 1.256 1.349 1.171

Economia[editar]

Basada tradicionalment en l'agricultura, lo complex de la seua orografia fa que a soles unes 2.500 ha siguen cultivables en secà i unes 32 ha de regadiu. El clima i l'escassea de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En secà predomina el cultiu del cep, en les varietats Bobal, Macabeo, Merseguera i Malvasía que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.

Monuments[editar]

Monuments religiosos[editar]

  • Ermita de Sant Blai . Anteriorment, dita Santa Bàrbara.
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Joan Batiste, te 200 anys d'antiguetat. En el seu interior destaquen les imàgens de gran veneració popular del Santíssim Crist dels Afligits i de Sant Joan Batiste.
Creu Pairal.

Monuments civils[editar]

  • Creu Pairal. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, despuix de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels térmens de Requena i Set Aigües, simbolisa fins a l'any 1851 (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de Castella i Valéncia.
  • Font dels Set Canyos. Restaurada en l'any 1930 i en l'any 2000. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat.

Festes locals[editar]

  • Sant Blai . El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx l'image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual d'untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, rollets i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai".
  • Festes Patronals. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies despuix les festes taurines de gran arraïlada popular.
  • Festivitat del Crist. El 6 d'agost se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits.
  • La semana cultural se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per l'associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües'

Gastronomia[editar]

Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics vins.

Oci/Deports[editar]

Gran Fondo Internacional de Setaigües[editar]

El Gran fondo Internacional és una carrera popular que se celebra en el mes d'Agost. En esta carrera concurrixen tant atletes populars com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellea i durea que fan de la proba una de las més belles del calendari internacional de probes de fondo en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m (Plano). Eixida de l'edició XXIX del Gran Fondo Internacional

Senderisme[editar]

Pel seu terme municipal discorre part del sender de Gran Recorregut GR-7.

També és poden fer passejos visitant les numeroses fonts (la majoria d'elles s'inclouen en la dita Ruta de las Fuentes) que hi han repartides pel terme municipal, les fonts més destacades son:

  • Font dels Set Canyos.
  • Font del Garbanzo.
  • Font de la Gota.
  • Font de la Roca.
  • Font del Pau-Pau.
  • Font del Retiro.
  • Font de la Tejeria.
  • Font del Cañico.
  • Font del Apetito.
  • Font de la Vallesa.
  • Font del Caçador o dels Pins.
  • Font de la Contienda.

Mirar també[editar]

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de La Foya de Bunyol
Alboraig    Bunyol    Chest    Chiva    Dosaigües    Godelleta    Macastre    Setaigües    Yàtova