Sevilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
La Giralda de Sevilla, possiblement el monument mes famós de la capital andalusa.

Sevilla és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima i de la comunitat autònoma d'Andalusia.[1] Sevilla contava en 2009 en 703.206 habitants segons el cens de població,[2] sent la quarta ciutat d'Espanya per població despuix de Madrit, Barcelona i Valéncia. El municipi té una extensió de 140,8 km2.[3] L'àrea metropolitana de Sevilla està composta per 46 municipis i inclou una població de 1.499.673 habitants(Padró Municipal d'Habitants, 2009), ocupant una superfície de 4.900 km2.[4]

El seu caixco històric és un dels més extensos de Europa, en aproximadament 335 hi ha, uns tres quilómetros de llarc per dos d'ample.[5] El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Penell, la Catedral, el Alcàsser, l'Archiu d'Índies i la Torre de l'Or. Alguns d'estos monuments varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1987. El Museu de Belles Arts de Sevilla és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'Espanya.[6]

El Port de Sevilla, situat a uns 80 km del oceà Atlàntic és l'únic port fluvial d'Espanya, puix el riu Guadalquivir és navegable des de la seua desembocadura en Sanlúcar de Barrameda fins a Sevilla, estant llimitat el tamany dels barcos que accedixen a Sevilla per les condicions de navegabilitat del riu.[7]

Sevilla dispon d'una xàrcia desenrollada de transport per carretera i ferrocarril, aixina com d'un aeroport internacional. És destacable la presència històrica de l'indústria aeronàutica en la ciutat, dels drassanes, aixina com de l'indústria militar.

En ocasió de la celebració de la Exposició Iberoamericana de 1929, la ciutat va experimentar un desenroll urbanístic important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el parc de Maria Luisa o la plaça d'Espanya. L'Exposició Universal de 1992 va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del AVE en l'estació de Santa Justa. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris.

En l'actualitat (2008) es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la Torre Cajasol, el Metropol Para-sol de la Encarnación, el Metro de Sevilla, el proyecte del Puerto Delícias o el Aquario Nuevo mundo. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.[8][9]

L'Universitat de Sevilla, fundada en 1505 i en més de 55.000 estudiants, esta catalogada (2009) com la 2a universitat d'Andalusia despuix de l'Universitat de Granada, la 11a d'Espanya i la 284a del món segons els rankings de baremació internacionals, sent ademés una de les més grans d'Espanya.[10] Aixina mateix, l'Universitat Pablo d'Olavide, ubicada en el confrontant municipi de Dos Hermanas, conta en més de 10.000 estudiants. Són mils els estudiants estrangers que es matriculen en els programes Erasmus i cursos d'espanyol en l'Universitat de Sevilla, que en 2006 fon una de les deu més visitades d'Europa junt en atres huit universitats espanyoles.[11]

Sevilla ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del romanticisme, veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 operes han segut ambientades en esta ciutat, com La força del destí, Carmen o Les bodes de Figaro.


Toponímia[editar]

El nom de la ciutat procedix del nom indígena tartesi Spal, que significa "terra baixa". Després de la conquiste, els romans varen llatinisar el nom a Híspalis, que en época musulmana es va transformar en Ishbiliya (àrap أشبيليّة), a causa de la substitució de la "p" (fonema inexistent en àrap) per "b" i de la "a" tònica per "i" (fenomen característic de l'àrap hispànic conegut per imela), d'on procedix l'actual forma 'Sevilla'.

Enllaços externs[editar]

Referencies[editar]

  1. Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  2. Institut Nacional d'Estadística, Espanya (ed.): «Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre» (2008).
  3. «Sevilla», en Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia, Institut d'Estadística d'Andalusia. [28-9-2008].
  4. Caravaca I., García A., Universitat Pablo d'Olavide (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  5. El País.Com- Andalusia (ed.): . Consultat el 9-12.2008.
  6. Junta de Castella i Lleó. ArteHistoria (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  7. Autoritat Portuària de Sevilla (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  8. abcdesevilla.Es (ed.): . Consultat el 9-03-2009.
  9. Nicol Jiménez (25/02/2009). ««Sevilla té dret a progressar; la torre no té impacte perqué no es veu des del centre»». El Correu d'Andalusia. Consultat el 11/03/2009.
  10. Universitat de Sevilla, Espanya (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  11. Consumer Eroski (ed.): . Consultat el 9-12-2008.

 
Capitals de província d'Espanya
Albacete · Alacant · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Córdova · Conca · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Lleida · Las Palmas de Gran Canària · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa· Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Osca · Oviedo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora