Sofre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Sofre

El sofre (del llatí sûlphûre) és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color groc clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama blava que produïx un gas d'olor sofocant.

El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32.

El sofre es troba en forma nativa en regions volcàniques i en les seues formes reduïdes formant sulfur i sulfosales o be en les seues formes oxidades com a sulfat. És un element químic essencial constituent dels aminoàcits cisteina i metionina​ i, per tant, necessari per a la síntesis de proteïnes presents en tots els organismes vius. S'usa principalment com a fertilisant, pero també en la fabricació de pólvora, laxants, fòsfors i insecticida.

Característiques principals[editar | editar còdic]

Este no metal té un color groguenc fort, amarronat o vert taronja i ardix en flama de color blau, desprenent diòxit de sofre. És insoluble en aigua, pero es dissol en disulfur de carbono i bencé. És multivalent, i són comuns els estats d'oxidació -2, +2, +4, +6.

En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta.

Aplicacions[editar | editar còdic]

El sofre s'usa en multitut de processos industrials, com la producció d'àcit sulfúric per a bateries, la fabricació de pólvora i el vulcanisat del caucho.

Els sulfitos s'usen per a blanquejar el paper i en fòsfors. El tiosulfat de sodi o amoni s'ampra en l'indústria fotogràfica com «fixador», ya que dissol el bromur d'argent; i el sulfat de magnesi, té usos diversos com laxant, exfoliant, o suplement nutritiu per a plantes.

També el sofre s'ampra en l'indústria enológica com antisèptic. Un dels seus principals usos és com a anhídrit sulfurós.

El sofre té usos com a fungicida i en la manufactura de fosfat fertilisants comuns.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Stanier, Roger Y.; Villanueva, Julio R. (1996-09). Microbiología. Reverte. ISBN 978-84-291-1868-1

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons