Tàcit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Cornelius Tacitus
Wien- Parlament-Tacitus.jpg
Nacionalitat: {{{nacionalitat}}}
Ocupació: Historiador, senador, cònsul i governador
Naiximent: 56
Lloc de naiximent: Interamnas, Imperi Romà
Defunció: 118
Lloc de defunció:

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fon un senador, cònsul i governador romà.

Naixqué en Interamnas. Fill de patricis, rebé una bona educació en Roma, i va ser discípul de Quintilià. Auster i ingeniós, es casà en la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britània, pel lo que se supon que pertanyia a una família rica.

Eixercí diverses magistratures en els periodos de Vespasià i Titus, i fon pretor en Domicià, en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat. Viajà per Britània i Germania (89), i en Nerva fon nomenat consul suffectus (cònsul suplent), dignitat vacant despuix de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit feu el panegíric en el Fòrum. En l'any 99 eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i despuix abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.

No se sap quan morí pero sobrevixqué a Trajà. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en Plini el jove i dels seus propis escrits.

El seu método històric es caracterisa per l'intent de conseguir l'imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i aixina ho fa constar expressament. La seua locució sine ira et studio (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui a historiadors i científics, encara que el mateix no sempre respectà este principi.[1]

Obres[editar]

Entre els seus escrits històrics cal citar:

  • De vita et moribus Iulii Agricolae (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
  • Historiarum libri (Llibre d'Història), relat de l'época entre Galba i Domicià (a la qual despuix s'havia propost afegir una continuació en l'época de Nerva i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)
  • Annales, obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'August i la de Neró la qual potser que siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de Tiberi havia estat eixecutat per orde de Ponç Pilat, procurador de Judea" i és considerada una de les proves de l'existència real de Jesús de Nasaret
  • Dialogus de oratoribus obra que data de l'any 81 aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'oratòria
  • De origine ac situ Germanorum, monografia sobre l'etnografia de Germania.

Referències[editar]

  1. Ferran Soldevila, op.cit., pàgines X-XII

Enllaços externs[editar]