Tanzània

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Jamhuri ya Muungano wa Tanzania
United Republic of Tanzania
República Unida de Tanzània
Bandera de Tanzània Escut de Tanzània
Bandera Escut
Lema: Uhuru na Umoja
suajili; Llibertat i Unitat
himne nacional: Mungu ibariki Afrika
 
Situació de Tanzània
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Dodoma¹
324.347 hab. (2002)
n/d
ciutat més poblada Dar es Salaam
Idioma oficial Suajili (de facte), Anglés (Educació Superior, Comercial)
Forma de govern República
Jakaya Mrisho Kikwete
Mizengo Pinda
Independència
 • — Tanganyika
— Zanzibar
— Unió
del Regne Unit
9 de decembre de 1961
19 de decembre de 1963
26 d'abril de 1964
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 31º
948.087 km2
6,2%
3.402 km.
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 33º
37.445.392
39 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita
Lloc 97º
US$ 29.682
US$ 1.352
IDH (2008) 0,503 (152º) – mig
Moneda Chelí tanzà (TZS)
‎Gentilici Tanzà, -na
Fus horari UTC + 3
Domini Internet .tz
Prefix telefònic +255
Prefix radiofònic 5HA-5IZ
Còdic ISO 834/TZA/TZ
Membre de: ONU, UA, Commonwealth

1 Dodoma és la capital oficial, Dar es Salaam és la capital de facte



La República Unida de Tanzània (en suahili Jamhuri ya Muungano wa Tanzània), o simplement Tanzània, és un país situat en la costa est d'Àfrica central. Llimita al nort en Kénia i Uganda, a l'oest en Ruanda, Burundi, la República Democràtica del Congo, al sur en Zàmbia, Malawi i Moçambic i a l'est en l'oceà Índic. El nom del país prové de l'unió de les paraules «Tanganika» i «Zanzibar».

Història[editar]

Prehistòria[editar]

En Tanzània s'han trobat alguns dels assentaments humans més antics, incloent els de la gola d'Olduvai on s'han trobat les calcigades humanes més antigues (3,6 millons d'anys) en Laetoli. En esta gola es varen trobar restes d'Australopithecus i Paranthropus; Tanzània és un dels països en que es creu que aparegueren els primers sers humans.

Comerciants índics[editar]

Des d'antany, Tanzània rebé la visita de comerciants estrangers, primer perses i despuix àraps (que nomenaren a la Tanzània continental Azania, 'Terra de negres'). Estos buscaven especialment espècies, esclaus i marfil, i en el temps varen acabar fundant colònies en la costa com l'illa de Zanzíbar, Kilwa o Pemba, que servien de port d'embarcament i desembarcament de qualsevol tipo de mercaderies i finalment acabaren convertint-se en una série de chicotets sultanats independents habitats per mestiços àrap-africans. En el sigle XVI, Portugal va conquistar Zanzíbar i dominà la regió durant un sigle. En el sigle XVIII, la costa fon anexada per Oman, encara que en 1832 s'independisà com un sultanat en capital en Zanzíbar, governat per la dinastia Omani. En les décades següents, Zanzíbar va entrar en decadència degut a la competència dels tractants europeus i hagué d'evacuar a poc a poc els seus dominis en les costes del continent. Finalment, l'illa de Zanzíbar va passar a formar part de l'Imperi Britànic en 1896, despuix d'una guerra de 38 min., la més curta de la Història.

Colonialisme europeu[editar]

La part continental de l'actual Tanzània, fon adjudicada a Alemanya durant la Conferència de Berlin (18842050). En virtut d'això, es va crear la colònia de l'Àfrica Oriental Alemanya, també coneguda com Tanganyika, que incloïa, ademés de la major part de Tanzània, els actuals estats de Ruanda i Burundi. En 1905, una rebelió dels maji maji contra el govern colonial alemany es resolgué en un genocidi en que moriren 75.000 africans. L'Àfrica Oriental Alemanya fon l'única colònia germànica en Àfrica que va resistir les invasions britàniques durant la I Guerra Mundial gràcies al geni militar del general Paul Von Lettow-Vorbeck, pero despuix de la firma del Tractat de Versalles s'entregà la major part de Tanganyika a Gran Bretanya, i Ruanda i Burundi a Bèlgica.

Els britànics administraren Tanganyika fins a 1961, any en que es va independisar pacíficament i es va convertir en una república devall el govern del moderat Julius Kambarage Nyerere, líder de l'Unió Africana Nacional del Tanganyika (TANU). Per la seua banda, Zanzíbar fon evacuat pels britànics dos anys més tart i es convertí en un país independent devall el govern de Sheikh Abeid Amani Karume i el partit esquerrà Afro-Shirazi, despuix de derrocar el sultà. Tanganyika i Zanzibar negociaren una unificació d'abdós estats que va adquirir el nom de Tanzània.

Història recent[editar]

En 1979 Tanzània declarà la guerra a Uganda, despuix que Uganda, liderada per Idi Amin, invadira i tractara d'anexar-se Kagera, una província del nort del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i despuix va invadir la pròpia Uganda. El 11 d'abril de 1979 les forces tanzanes junt en les guerrilles ugandeses i ruandeses pregueren la capital, Kampala, i forçaren al dictador Idi Amin a exiliar-se.

En octubre de 1995 Tanzània va celebrar les seues primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder, Barata Cha Mapinduzi (CCM), va guanyar folgadament les eleccions i el seu candidat Benjamin Mkapa jurà el càrrec de president de la República Unida de Tanzània el 23 de novembre de 1995.

En decembre de 2005, Jakaya Mrisho Kikwete fon triat president per a un periodo de cinc anys.

Govern i política[editar]

El Partit Revolucionari, successor del TANU de Nyerere, i la seua filosofia de socialisme africà mantenen el predomini sobre el govern. En 1977 es va aprovar la creació d'atres partits en Tanzània, fet que es va acabar de definir devall el govern de Ali Torren Mwinyi, successor en 1985 de Nyerere.

Forma de Govern: República en president triat per cinc anys, dos vicepresidents, estos han de ser u, president de Zanzíbar, i un atre, Primer ministre. Assamblea Nacional de 291 membres; Càmara de Representants de Zanzíbar, de 75 membres.

Cap d'Estat: Jakaya Kikwete (P. decembre del 2005) Primer ministre: Edward Ngoyayi Lowassa (des del 30 de decembre del 2005) Pròximes eleccions: decembre del 2010.

Organisació polític-administrativa[editar]

Regions de Tanzània.

La divisió administrativa consistix en 30 regions.

Zanzíbar i Tanganyika mantenen sistemes llegals distints des de la seua federació, lo qual ha reportat diversos problemes a la justícia d'este país (per eixemple, és necessari demanar l'extradició per a enviar presos d'una zona a una atra). Mentres que les lleis vigents en Tanganyika són hereues de les impostes pels colons britànics, en Zanzíbar reben una forta influència de la Sharia o Llei Islàmica.

Geografia[editar]

Cràter del Ngorongoro.

Tanzània és un país d'Àfrica de l'est d'una superfície de 945.087 km2. Els països llimítrofs són al nort Kénia i Uganda, a l'oest Ruanda, Burundi i la República Democràtica del Congo i al sur Zàmbia, Malawi i Moçambic. Vista des del nivell del mar, Tanzània forma un altiplà d'uns 1.000 metros d'altitut que s'estén fins als llacs Malawi i Tanganika que partix des de la vall del Gran Rift, que comprén els llacs Natró, Eyasi i Manyara que separa la cadena de montanyes del nort, dominada pel Kilimanjaro, prop de la frontera en Kénia.

Les condicions climàtiques semiàrides del nort i la presència de la mosca tsé-tsé en les regions del centre i de l'oest ha conduït a la població a agrupar-se en el restant del país.

En la regió d'Arusha que està en el nort de Tanzània, podem vore les recialles del cràter del Ngorongoro. El cràter Ngorongoro, en forma de caldera, format fa 2.500 anys, s'ha fet famós pel fet que en el seu diàmetro de 20 km i la seua superfície al voltant dels 300 km2 és un paraís natural, un arca de Noe equatorial on les condicions climàtiques permeten als animals habitar durant tot l'any des dels hipopótams fins als flamencs roses habitants del pròxim llac Makat.

El centre del país està constituït per un altiplà banyat pels rius que desemboquen en l'est, en l'oceà Índic. La frontera marítima del país està formada per una plana costera en que trobem l'archipèlec de Zanzíbar format per tres illes principals: Zanzíbar, Pemba i Mafia.

en Tanzània trobem numerosos volcans; a soles un d'ells està actiu, el Oí Onyo Legaï. La montanya més alta és el Kilimanjaro, ya mencionat abans, que també és un volcà.

Ecologia[editar]

La major part del territori de Tanzània correspon al bioma de sabana. WWF distinguix en Tanzània set ecorregions de sabana:

Les regions montanyoses estan cobertes de selves umbròfilas i, a major altitut, praderes de montanya:

Les costes estan ocupades per selves costeres (selva mosaic costera de Zanzíbar en el nort i centre, i selva mosaic costera d'Inhambane en el sur) i manglars (manglar d'Àfrica oriental).

L'ecologia de Tanzània es completa en diversos enclavaments de praderes inundades:

Economia[editar]

Zanzíbar.


L'economia de Tanzània es basa fonamentalment en l'agricultura, encara que a soles és cultivable el 4% de la superfície total del país, este sector representa la mitat del PIB, el 85% de les exportacions i, ademés, utilisa al 90% de la classe treballadora. L'indústria del país es llimita bàsicament al processament dels productes agrícoles.

Tanzània té també importants recursos naturals, entre ells mines d'or (com la de Tulawaka) i reserves de gas natural en el delta del Rufiji.

Principalment Tanzània produïx: café, cotó, sisal, i diamants.

L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.

Les organisacions financeres internacionals han prestat durant molts anys fondos per a rehabilitar la deteriorada xàrcia d'infraestructures tanzana, no obstant açò es va convertir en un problema a l'haver de tornar els préstams més els interessos. Esta situació es solucionà el 5 de giner de 2006, quan el Banc Mundial, el Fondo Monetari Internacional i el Banc Africà de Desenroll varen condonar el deute a 19 països (entre ells Tanzània) per ser els països més pobres i endeutats del món (PPME).[1] Esta decisió fon presa a partir d'una proposta que feu el Regne Unit en la conferència del G8 en Gleneagles, Escòcia.

Demografia[editar]

Evolució demogràfica entre 1961 i 2003 segons la FAO. Població en millons d'habitants.
Chiquets tanzans.

N'hi han 120 grups d'orige bantu que reunixen a la majoria de la població i no hi ha rivalitats entre els grups. Es parla suahili i anglés. Una quarta part de la població viu en ciutats. Alfabetisme del 78,2% i alt nivell de deserció en la secundària. Primària gratuïta. El 66% conta en servicis de salut.

  • Població: 39.384.223

Nota: estimació per ad este país prenent en conte els efectes de mortalitat excessiva deguda al SIDA (estimat, en juliol del 2007).

  • Piràmide d'edat

de 0 a 14 anys: 43,9% (h. 6.536.911, m. 6.576.752). De 15 a 64 anys: 53,3% (h. 7.360.370, m. 7.739.500). Més de 65 anys: 2,8% (h. 396.128, m. 448.809).

  • Creiximent de la població: 2,0%

Taxa de natalitat: 35,95 nac./1.000 Pers. Taxa de mortalitat: 13,36 fallim./1.000 Pers. Taxa d'immigració neta: –1,68 emigrants/1.000 Pers. Nota: el número total de refugiats de Ruanda i Burundi a Tanzània és d'uns 750.000. Taxa de mortalitat infantil: 71,6 fallim./1.000 naixcuts vius. Taxa de fertilitat: 4,77 chiquets naixcuts per dòna.

  • Percentages hòmens/dònes

al nàixer: 1,03 hòmens/dònes. Més de 65 anys: 0,79 hòmens/dònes. Totes les edats: 0,98 hòmens/dònes.

  • Esperança de vida

Esperança de vida del total de la població: 50,71 anys. Hòmens: 49,41 anys. Dònes: 52,04 anys.

  • Divisions ètniques

Un 99% són natius africans (95% bantus, hi ha més de 100 tribus); 1% són asiàtics (260.000), europeus (20.000) i àraps (70.000). En Zanzíbar: àraps, mescla d'àraps i natius africans.

  • Religions

Cristians 45%, musulmans 35%, religions indígenes 20%. En Zanzíbar: els musulmans són més del 99%.

  • Idiomes

En Tanzània n'hi han 127 idiomes. El 90% de la població parla una llengua bantu; ademés es parlen llengües nilótiques, llengües cusites i principalment en Zanzíbar l'àrap. d'iure no hi ha un idioma oficial, pero el suahili és l'idioma nacional, que s'usa com llengua franca i llengua administrativa, i per això es pot considerar idioma oficial de facto. Durant l'era colonial l'anglés se gastava com a llengua administrativa, pero ara ya no s'utilisa en l'administració pública, en el parlament o en el govern,[2] i per això no és idioma oficial genuí. Aixina Tanzània és un dels pocs països africans en que un idioma vernàcul va cobrar importància enfront de l'idioma colonial. Pero l'anglés encara s'utilisa en els tribunals més alts,[2] i per això es pot considerar idioma oficial en sentit ampli.

Segons la política llingüística oficial de Tanzània, com es va promulgar en 1984, el suahili és l'idioma del sector social i polític, de l'educació primària i de l'educació de la persones adultes; l'anglés és previst per a l'educació secundària i universitària, per als tribunals més alts i per a la tecnologia.[2] Encara que l'us de l'anglés en Tanzània és promocionat pel govern britànic de manera important,[2] l'anglés fon reprimit a poc a poc per la societat tanzana en les décades passades. Per eixemple en els anys setanta els estudiants tanzans normalment parlaven l'anglés entre si; ara casi a soles parlen en suahili. Fins en les classes de les escoles secundàries i les universitats, on oficialment a soles l'anglés és permés, a vegades s'usa el suahili o una mescla entre suahili i anglés.

Nota: el suahili és la llengua materna dels bantus que viuen en Zanzíbar i en les veïnes costes de Tanzània; encara que el suahili és bantu en la seua estructura i orígens, el seu vocabulari respon a molts idiomes. Com l'anglés i l'àrap, s'ha convertit en la llengua franca de l'Àfrica central i oriental; el primer llenguage de moltes persones és un dels idiomes locals.

  • Alfabetisme

Lligen i escriuen en més de 15 anys: suahili, anglés o àrap. De la població total: 78,2%. Hòmens:85,9%. Dònes:70,7%.

Evolució demogràfica:[3]

  • 1450-1700: són esclavisats uns 2,25 millons de natius.[4]
  • 1900: 4 millons.
  • 1913: 5,9 millons.
  • 1921: 4,2 millons.
  • 1931: 5,3 millons.
  • 1941: 5,6 millons.
  • 1951: 8,5 millons.
  • 1961: 10,6 millons.
  • 1971: 13,6 millons.
  • 1981: 19 millons.
  • 1991: 27 millons.
  • 2001: 36 millons.

Cultura[editar]

Dels cent o més grups tribals tanzans, la majoria són d'orige bantu. L'influència àrap en les illes de Zanzibar i Pemba s'evidencia en les seues gents, mescla de sirazís (de procedència iraní), àraps, comoerencs (originaris de les illes Comores) i bantu (l'ètnia predominant). La població asiàtica constituïx una minoria important, especialment en els pobles i les ciutats. Els europeus (descendents o expatriats), conformen una minoria més reduïda. La major part dels habitants que no correspon als bantu, pertany als massai (la llengua de la qual és el nilòtic), i poblen la zona nordest del país.

Els idiomes més parlats són el suajili i l'anglés; el segon és el més utilisat en el comerç. Igualment, hi ha un gran número de llengües tribals com l'aasax que reflectixen la diversitat ètnica de la nació. Més allà de les grans poblacions, escassegen els angloparlants, a diferència de Kénia. S'afirma que el suahili de Zanzíbar és molt més pur que en atres llocs, i prou viagers es dirigixen a l'illa per a deprendre'l.Plantilla:Demostrar

La majoria de la població professa be el cristianisme, be l'islamisme; l'hinduisme el practica una quarta part dels seus habitants. El gros dels musulmans es concentren a lo llarc de la costa i en les illes. En comparació a l'islamisme, el cristianisme va tardar molt de temps en deixar calcigada, i inclús llavors (durant el sigle XIX) únicament el practicaven diverses tribus de l'interior. En l'actualitat, permaneixen numerosos clans que no seguixen cap de les principals religions i que veneren a l'antic esperit del seu cult. Els massai creuen en el deu Engai i en el seu messies Kindong_oi, progenitor dels sacerdots del seu credo. En l'actualitat, i segons s'afirma, no hi ha biaix religiós en l'administració civil i política del país.

La música i el ball tanzans dominen gran part d'Àfrica oriental. De ritme vigorós i famós per les seues apegaloses lletres, el són del suahili tanzà es manté viu gràcies al pròsper món de les bandes musicals i la dansa. Remmy Ongala constituïx el nom més conegut fora del país. En Zanzíbar radica el cor de la destacable tradició poètica i musical coneguda en el nom de taraab. La deesa d'este captivador estil, Siti Bint Saad, fon la primera cantant africana que va realisar gravacions ya l'any 1928.

No n'hi ha una diferència apreciable entre el menjar kenià i el tanzà, lo qual podria considerar-se una notícia negativa per als gastrònoms. Igual que en Kénia, el choma (carn a la graella), s'ha estés pertot arreu, especialment en restaurants en servici de bar. No obstant, la costa, junt en les illes de Zanzíbar i Pemba, oferix una selecció decent de plats tradicionals suahili basats en el marisc. La beguda nacional és la cervesa Safari Lager, i el licor local pot definir-se com un beurage letal de rom blanc: el konyagi.


Personages ilustres[editar]

Vore també[editar]

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue