Te Deum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Te Deum en la catedral de Santiago de Chile en l'any 2009

El Te Deum (el seu nom prové del llatí, en llengua valenciana és "tedèum") és u dels primers cants Gregorians cristians d'acció de gràcies a Deu. Este himne contínua sent usat per l'Iglésia Catòlica Apostòlica Romana, és entonat en moments de grans celebracions i en les misses celebrades en ocasions molt especials com en les ceremònies de canonisació, en l'ordenació de Presbíters (Bisbe), en les proclamacions Reals (Coronació dels Reis), en l'elecció del Papa. Este himne es canta en les Catedrals. Fon compost originalment en llatí, s'escrigué en el sigle IV per Aniceto Remesiana. Se nomena Te Deum, perque fa referència a les primeres paraules d'este càntic (A tu, oh Deu).

¿Per qué se li canta el tedèum a la Real Senyera del Regne de Valéncia?

Són les gràcies que se li donen a Deu per passar d'un Regne moro a un Regne cristià, sense guerra i sense derramament de sanc, ni tampoc expulsió de les gents que vivien en el Regne, puix el Rei Zayyan Ibn Mardanix i el Rei Jaume I d'Aragó firmaren les Capitulacions de Russafa. Per lo tant, recordar cada 9 d'octubre este tedèum és mantindre en la memòria i ensenyar als fills i nets valencians que en la conquista de Valéncia no hi hagué ni guerra ni derramament de sanc. Se recorda aixina les paraules del Rei Zayyan que li diu al Rei Jaume I d'Aragó, segons l'historiador aràbic Hussein Mones de l'Universitat d'El Caire, estes foren les paraules que el Rei Zayyan li digué a Jaume I en el moment que li entregà les claus de la ciutat de Valéncia:

En la ciudat de Valéncia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sàpies governar-los per a que continuen vivint en la mateixa harmonia i germanor per a que treballen esta noble terra conjuntament. Ací, durant el meu regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians professaven la seua religió en tota llibertat, puix nostre Alcorà reconeix a Crist i a la Verge. Espere que vosté otorgue el mateix tracte als musulmans, judeus, àraps i berebers de Valéncia.

Font: Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2007. Editat per la Diputació de Valéncia). Mª Teresa Puerto i Joan Ignaci Culla.

Per lo tant, la Real Senyera del Regne de Valéncia és la bandera més antiga d'Europa i l'única bandera en el món en ranc Real, a la qual se li disparen 21 salves de canó com als Reis.

Vore també[editar]

Bibliografia[editar]

  • PUERTO, Mª Teresa/CULLA, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2007. Editat per la Diputació de Valéncia)

Enllaços externs[editar]