Ted Kaczynski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Theodore Kaczynski

Theodore John Kaczynski [kaˈtʂɨɲskʲi] (22 de maig de 1942), també conegut en el sobrenom de Unabomber, és un matemàtic nortamericà i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes per a denunciar la societat moderna tecnològica.

Va nàixer en Chicago, en l'estat de Illinois, i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'Universitat de Harvard i un doctorat (PhD) en matemàtiques per l'Universitat de Michigan. Es va convertir en assistant professor (equivalent a professor ajudant doctor) en l'Universitat de California, Berkley, a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any 1971 es va mudar a una cabanya en les remotes terres de Lincoln, Montana. De 1978 a 1995, Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

Kaczynski va enviar una carta al diari The New York Times el 24 d'abril de 1995 i va prometre "terminar el terrorisme" si el The New York Times o el The Washington Post publicaven el seu manifest. En el seu Industrial Society and Its Future (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

L'Unabomber fon l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de l'història del FBI. Abans de conéixer la identitat de Kaczynski, el FBI usava el sobrenom de "Unabom", que prové de "University and Airline Bomber" (Terroriste d'universitats i Aerollinies), pera referir-se al cas, lo que va donar lloc més tart que els mijos de comunicació es referiren a ell com l'Unabomber. A pesar dels esforços del FBI, l'investigació no va donar el resultat que s'esperava. Fon en realitat el germà de Kaczynski el que va reconéixer la caligrafia i idees expressades en el manifest i se'l va fer saber al FBI. Per a evitar la pena de mort, Kaczynski va conseguir realisar un tracte en la fiscalia, pel que es declarava culpable i era condenat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.

Atentats en bombes[editar]

La primera carta bomba fon enviada a finals de maig de l'any 1978 al professor de ingenieria de materials, Buckley Crist, en l'Universitat de Northwestern. El paquet fon trobat en un aparcament de l'Universitat d'Illinois en Chicago, en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la lletra de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que a soles fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el Hospital Evanston.[1]

La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de bombes tubo usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de fusta no són prou resistents pera permetre una gran cantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, a soles tres varen començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.[2]

A l'atentat inicial de l'any 1978 li varen seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en 1979 va colocar una bomba en l'equipage del vol American Airlines Flight 444, un Boeing 727 que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un aterrisage d'emergència. Molts dels passagers varen ser tractats per inhalació de fum. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.[3]

Atés que atentar contra un avió és un delicte federal en els Estats Units, el FBI es va fer càrrec de l'incident i va inventar el nom UNABOM (University and Airline Bomber). També es va cridar el sospitós Junkyard Bomber a causa del material usat per a fabricar les bombes, que era ordinari i poc professional (junkyard significa “ferralleria”). En l'any 1980, l'agent en cap John Douglas, treballant en els agents de la Unitat d'anàlisis del comportament del FBI, va emetre un perfil sicològic del terroriste encara sense identificar en el qual se li descrivia com un home en inteligència superior a la mija i en estudis. Més tart es va canviar el perfil per a re definir el terroriste en qüestió com un neoludiste en estudis superiors en ciències.

No obstant este perfil sicològic fon descartat en l'any 1993 en favor d'una teoria alternativa desenrollada per analistes del FBI, que es concentrava en les proves físiques arreplegues dels restos d'explosius. En este perfil es declarava que el sospitós era un simple mecànic d'avions.[4]

Es va establir una llínea directa en el número 1-800-701-BOMB per a rebre qualsevol crida relacionada en l'investigació sobre el cas Unabomber, en una recompensa d'un milló de dólars per a aquell que poguera donar informació que portara a l'arrest de l'Unabomber, este havia enviat al periòdic un escrit en el que feya publiques les seues queixes cap a les noves tecnologies i havia demanat la seua publicació a canvi de no enviar més bombes, varen estar prou de temps dubtant sobre la seua publicació ya que no creïen la seua promesa de parar els seus enviaments encara que varen deduir que feren lo que feren les bombes proseguirien i que al fer public un document escrit per l'algú podria identificar-ho. Varen rebre milers de cridades de persones que creïen conéixer a unabomb i tenien milers de sospitosos.

El germà de kaczinski va reconéixer en este document al seu germà per una frase clau ¨No pots menjar-te la tortada i seguir tenint-la¨ la qual era típica del seu germà, encara que no podia creure que el seu germà fora un assessí, investigà este document i les cartes enviades pel seu germà i tenia la certea que les cartes contrastaven en el document, alertà a les policies pero el ya no podia fer res ya que entre tants sospitosos un que no tenia ni tan a soles aigua corrent tenia més difícil la fabricació d'una bomba.

Quan varen investigar a este sospitós es varen donar conter que hi havia una provabilitat que fora ell, per lo que varen demanar al seu germà que senyalara en un mapa el lloc a on es trobava la cabanya del seu germà, ho varen detindre i al comprovar les pertinences que hi havia en la cabanya varen deduir que els actes havien segut premeditats. També varen trobar el seu diari i un quadern de notes en el que es descrivia la fabricació de les seues bombes. [5]

Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. «The Unabomber: A Chronology (1978–1982)». Court TV.
  2. Johnston, David (April 16, 1996). «Cabin's Inventory Provinyes Insight». The New York Times.
  3. *"chrono 1978"
  4. «Don't Shoot». The New Yorker (July 22, 1996).
  5. Labaton, Stephen (October 7, 1993). «Clue and $1 Million ReReward In Case of the Serial Bomber». The New York Times.
  • F.C. (October 1995). [1], Jolly Roger Pr. ISBN 0963420526.

Enllaços externs[editar]