Teresa Gil de Vidaure
Teresa Gil de Vidaure,(?? - † Valéncia, 15 de juliol de 1285) reina consort d'Aragó pel seu matrimoni, celebrat en secret en Girona, en Jaume I el Conquistador, de qui fon la tercera esposa.
Orígens familiars[editar | editar còdic]
Filla del noble navarrés Juan de Vidaure i germana de Pedro Gil de Vidaure.
Biografia[editar | editar còdic]
En l'any 1255 es va iniciar la seua relació en Jaume I el Conquistador, prometent-li el rei que es casaria en ella, com aixina va succeir en la catedral de Girona ocultament, l'acte de la qual autorisà el bisbe, dos testics i els padrins, i en el mateix any, el rei li va fer donació del Castell de Jérica.
Dos anys més tart li otorgà el senyoriu de les localitats de Llíria, Altura, Andilla i Bejís. En l'any 1265 la reina Teresa va contraure la llepra i es va recloure en el Real Monasteri de la Saïdia, de Valéncia, que havia segut fundat per ella mateixa en 1260, ya que el rei, davant de la malaltia que va contraure ella, i davant de la relació que havia mamprés en una atra dama, va decidir separar-se d'ella.
Sepultura[editar | editar còdic]
El cadàver de la reina Teresa va rebre sepultura en el Real Monasteri de la Saïdia, de Valéncia, que ella havia fundat alguns anys abans. L'òbit de Senyora Teresa, va succeir el dia 15 de juliol de 1285, que es va poder comprovar en maig de 1963, per l'existència d'una lapida mortuòria de marbre color negre, que hi havia fins llavors en el desaparegut Real monasteri de la Saïdia, de Marchalenes, Valéncia.
En l'any 1655, a causa d'un milacre supostament dut a terme per intercessió de la reina Teresa, que descansava sepultada en l'Altar Major de l'iglésia del monasteri, se va exhumar el seu cadàver i se va trobar incorrupte. I lo mateix va ocórrer en 1782, quan varen tornar a examinar-se els restos, trobant-se de nou el cadàver incorrupte.
En l'any 1809, durant la Guerra de la Independència, el monasteri fon demolit per a evitar que en ell pogueren atrincherar-se els francesos. Les religioses varen arreplegar els restos de la reina Teresa i quan varen tornar al monasteri edificat de nou, varen tornar a acomodar-los en la capella, junt en els de Jaume de Xérica, fill de la Reina Teresa i de Jaume I el Conquistador, i junt en la seua esposa, Elsa Álvarez d'Azagra, que es trobava sepultat en un sepulcre pròxim al de la seua mare, consistent en un lluquet de marbre, que es va construir a principis del sigle XX.
Una vegada edificat el nou monasteri, el cos incorrupte de la Reina Teresa fon colocat en una urna forrada de domàs carmesí i ornada en galons d'or. La tapa davantera, a través d'un vidre, permetia contemplar els restos de la reina, que es trobava vestida en hàbit de monja.
En l'any 1962 la comunitat de monges es va traslladar a un nou convent, situat en el municipi de Benaguasil. En una capella lateral de l'iglésia del nou temple, localisada a la dreta del presbiteri i, coberts per una làpida de marbre negre, es troben actualment els restos de la reina Teresa. En la placa de marbre negre que fa la funció d'epitafi, una inscripció recorda que allí reposen els restos de l'amant i esposa del rei Conquistador.
Relacions i descendents[editar | editar còdic]
Va contraure matrimoni per primera vegada en Sancho Pérez de Fangosa. Viuda del seu primer marit, va començar la seua relació en el rei d'Aragó Jaume I el Conquistador, en qui va contraure matrimoni alguns anys despuix. Va tindre dos fills fruit del seu matrimoni en Jaume I el Conquistador:
- Jaime de Xérica, (1255/60-1285). baró de Jérica
Bibliografia[editar | editar còdic]
- De l'Arc, Ricardo. Sepulcres de la Casa Real d'Aragó. Institut Jerónimo Zurita. Consell Superior d'Investigacions Científiques. Madrit. 1945.