Termodinàmica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Màquina tèrmica típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El treball s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.

La termodinàmica (del grec θερμo, termo, que significa «calor»[1] i δύναμις, dínamis, que significa «força»)[2] és la branca de la física que descriu els estats de equilibri termodinàmic a nivell macroscòpic.[3] El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el calor i atres manifestacions de la energia.[4]

Constituïx una teoria fenomenològica, a partir de raonaments deductius, que estudia sistemes reals, sense modelizar i seguix un método experimental.[5]

Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de magnituts extensives tals com l'energia interna, l'entropia, el volum o la composició molar del sistema,[6] o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la temperatura, pressió i el potencial químic; atres magnituts, tals com l'imanació, la força electromotris i les associades en la mecànica dels mijos continus en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.

[7]
  1. Plantilla:Cita DRAE
  2. Plantilla:Cita DRAE
  3. Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986
  4. Plantilla:Cita DRAE
  5. Ver Plantilla:Harvsp.
  6. Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Wiley, 1985
  7. Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)