Tirisiti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Tirisiti

Tirisiti és un montage teatral de porritos que es realisa en la ciutat d'Alcoy (Alcoyà). Declarat Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. Decret 192/2002, de 26 de novembre. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.

Este teatre és important per celebrar-se des del sigle XIX en lo que això representa de tradició. El Belem de Tirisiti, que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en Nadal, en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com el torero Clásico) en atres del naiximent de Jesús, l'arribada dels Reis Macs o la celebració de les festes de Moros i Cristians, tan característics de la ciutat.

Els porritos són del tipo nomenat "de peu i vareta", esta manipulació característica, és un dels factors que aporten major interès al Belem. Qui representa el principal personage, parla en una llengüeta metàlica en la boca, per lo que quan apareix nomenant a Tereseta, lo que se sent és Tirisiti, donant nom al personage principal i a la representació.

Durant anys es representà en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al Teatre Principal. El públic es conta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de decembre.

Llenguage[editar]

Este montage utilisa tant el valencià com el castellà, predominant el primer.

El llenguage és popular, en refranys i dits populars com Anar d'Herodes a Pilatos o l'amo del comú quan no hi ha ningú; si bé hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.

En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.

Personages[editar]

Teatre Principal d'Alcoy
  • Tirisiti. El personage central. Tocat en una barretina, necessita diversos titelles, (en pijama, capot, en globo....).
  • Narrador. Fora d'escena. Fa que els chiquets entenguen lo que diuen els personages a voltes de molt difícil comprensió. Quan narra en castellà imitant un pregoner ha d'exagerar la pronunciació castellana típica dels alcoyans valencià-parlants en vocals molt obertes i consonants valencianisades i expressions típiques traduïdes del valencià al castellà. Actualment el narrador sol ser interpretat per una dona.
  • Tereseta. Dona de Tirisiti embolicada en el capellà.
  • La Sagrada Família. Maria, Josep i Jesús.
  • Ses Majestats Màgiques .
  • El Sereno.
  • L'agüelo. Vell remugador.
  • Els Clercs. Un capellà, un sacristà i un escolà.
  • Clásico. Torero alcoyà.
  • Sant Jordi.
  • Moros i Cristians.

I un fum de personages com pastorets, romans, beates... fins i tot l'estrela de Belem té el seu moment estelar. Molts d'estos personages es poden vore en carn i os en la Cavalcada dels Reixos d'Alcoy.

Argument i desenroll[editar]

Belem de Tirisiti

Introducció[editar]

La representació escomença en la veu en off del narrador Dónes de molt antic dins d'estes veïnes terres de la Mariola....

Part sacra[editar]

Narrador: Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem
tristes y afligidos por no encontrar posada...

  • Belem. La representació del Belem i de l'història sagrada té lloc en un primer moment, representant Sant Josep i a la Mare de Déu demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), els nega posada), el naiximent de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Macs (tradicionalment en Alcoy el rei negre és Gaspar), la persecució d'Herodes i la fugida de la Sagrada Família a Egipte. Tot això s'adorna en música popular.

Part costumista[editar]

sereno:Ave María purísima, les quatre i sereno!
narrador: Sereno desperta al retor...

  • El sereno. Entre esta part i la següent, molt més lúdica, es produïx un entremés còmic, en cançó inclosa per part del públic "el sereno s'ha perdut, en la font de la salut...". Els chiquets li pregunten al sereno ¿quina hora és?, establint-se un dialec en el que es discutix sobre l'hora.

tirisiti: Au Tereseta, vés-te'n a missa.
narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?...

  • La missa. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa.
  • El bou. Apareix un bou, que toreja Clásico, el torero alcoyà, i després ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.
  • Festes de Moros i Cristians. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de Moros i Cristians i l'Aparició de Sant Jordi inclosos.

narrador: ¿A on vas Tirisiti?
tirisiti: Me'n vaig, vaig a la lluna.

  • Final (El globo de Milà). L'obra acaba quan Tirisiti fa la maleta i monta en un globo per a anar-se'n a la lluna, despedint-se del públic, el globo explota i Tirisiti cau a terra.

Cançons[editar]

Es tracta de nadalenques populars en Alcoy més L'entrà dels Reis, música composta per a la cavalcada i alguna marcha mora: Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, ¿a on vas?; A Belem me'n vullc anar; La carabasseta i el moniatet; Yo sé una cançó; i Postludi.

Seu[editar]

Vista des de la Plaça de Dins

Teatre Principal. Proyectat per Joan Carbonell Satorre, arquitecte municipal, (Alcoy, 17741854). Utilisa part del Convent de Sant Agustí per a la seua fabrica després de la desamortisació, la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del sigle XX ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de Tirisiti el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

Bibliografia[editar]

  • ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
  • ESPÍ VALDÉS, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy». Valéncia, Valencia Atracción, decembre 1965.
  • ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp.
  • GARCÍA, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2, decembre 1998.
  • GARCÍA LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes (sic)». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143.
  • LLORENS, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), Betlem de Tirisiti (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5
  • OLTRA, Miquel. "Vorejant l'història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). Valéncia: MITA Publicacions, 2000 ISBN 84-930543-3-X
  • OLTRA, Miquel; PAULO, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. Valéncia, 2004 ISSN 0214-856
  • [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., (s.d.). [díptic en informació de les representacions extraordinàries realisades en diferents països, una breu descripció dels personages i frases del text; 21 cm., publicat l'any 1984]

Enllaços externs[editar]

Commons