Tomás Trénor i Palavicino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Tomás Trénor i Palavicino, primer Marqués del Túria

Tomás Trénor i Palavicino, primer Marqués del Túria (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913), fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop valencià.

Biografia[editar]

Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els (Trénor). Era fill de Tomás Trénor Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia en 1881, ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la Gran Creu de l'Orde de Carles III i la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica en 1898. Fon diputat en les Corts Espanyoles en 1903 i 1907 pel partit conservador. En 1906 fon nomenat Gentilhome de Cenra del rei, en eixercici.

La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'Ateneu Mercantil de Valéncia, des de la qual va promoure l'Exposició Regional Valenciana de 1909. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al Maestro Serrano, que en 1925 es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual Himne de la Comunitat Valenciana. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el soport i la presència dels reis Alfons XIII i Victoria Eugenia i del president del Govern, Antonio Maura, i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de Marqués del Túria.

Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític Marcelo Azcárraga Palmero. La ciutat de Valéncia li va concedir la Medalla d'Or a títul pòstum.


Bibliografia[editar]

  • Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642.
  • Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalidad Valenciana. Consellería de Cultura, Educació i Esport (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]