Torres dels Serrans

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Torres dels Serrans
Torres dels Serrans
Torres dels Serrans
Senyera en Serrans

Les Torres dels Serrans foren construïdes entre 1392 i 1398 per l'arquitecte Pere Balaguer per encàrrec dels Jurats de Valéncia. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet. La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del riu Túria i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que les dona nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim.

Introducció[editar]

El monument, és una mostra del gòtic militar i va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional el 3 de juny de 1931. Dispon de dos torres poligonals simètriques, unides per un cos central, que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perque la seua presència, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, foren utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.

Un eixemple lo tenim en este fragment d'En Ricart Garcia Moya:


“ ...en l'assalt a la Serra d'Espadà, l'eixèrcit del Regne -debilitat pel mal d'Almenara- va contar en el reforç de 4.000 lansquenets alemanys, cedits pel rei Carles I de Valéncia.
Precisament, els alemanys varen tindre l'honor d'acompanyar a la Real Senyera per la tornada triumfal a Valéncia, "entraren-la per damunt el portal dels Serrans", mercé concedida pel governador del Regne El senyor Don Hieromi de Cabanyelles, en tindre autoritat sobre el protocol de la regnícola ensenya.
Hi ha molts detalls que han sigut interpretats erròneament en els nostres dies. Un Jurat en Cap de 1526, dels que acompanyaven a la bandera junt en el governador del Regne, no equivalia a un regidor de l'actual Ajuntament de Valéncia, sino al d'un alt comandament de l'eixèrcit."(...)
"Darrere de la victòria a Espadà, l'entrada triumfal de la Real Senyera en Valéncia (25 de setembre de 1526) va ser apoteòsica: quatre mil alemanys de cinc en cinc en filera, en escopetes, piques i "espases de tres pams, amples com tres dits" formaven la vanguarda de la desfilada; despuix "venien els tabals, trompetes i ministres" i el Justícia Criminal en la Real Senyera o bandera del Rat Penat junt en "Hieroni Cabanyelles", governador general del Reyne de Valéncia, en oficials reals e el capità dels alemanys Rogondolfo" i les companyies valencianes.
Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es varen disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes".
Real Senyera Coronada


Per tant, en 1526 la Real Senyera va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de Xàtiva, cos armat del Centenar de la Ploma i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" (Catalunya, País Vasc, Galícia...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."

L'edifici.[editar]

Escut Real.
Filigrana flamígera de l'arc de triumf central.

Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en una filigrana d'estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el sigle XIV. Les torres estan descobertes per la part posterior (gola oberta), per a que aixina, un eixèrcit assaltant no poguera utilisar-les contra la ciutat. Lo mateix passà despuix en la construcció de les Torres de Quart.

La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com Alginet i Rocafort.

Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del sigle XIX i principis del sigle XX, la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat subjectats per àngels, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.

Mènsula.
En l'interior criden l'atenció les mènsules sobre les que arranquen els nervis de les voltes. En la decoració de les estàncies interiors treballaren insignes artistes de l'época com els pintors Pere Nicolau i Marçal Pintor, Estos s'encarregaren de dorar i colocar les claus i els escuts que rematen les voltes.

En algunes parts de la selleria i la mamposteria es poden localisar alguns signes lapidaris que utilisaven els canterers per a facilitar el recont dels blocs que s'anaven utilisant en la construcció.

Atres funcions[editar]

Presó[editar]

En juliol de 1586, l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del sigle XVI i fins al sigle XIX una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de 1865 començà el derrocament de la muralla de Valéncia. A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor Ricart Garcia Moya, que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del Regne i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.

Funció simbòlica i avís de guerra.[editar]

"EI 7 de juny s'activà la maquinària bèlica del Regne en la protocolària colocació de la Real Senyera en les Torres dels Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".
Detall de la planta noble

Pareix que no existia en la Corona d'Espanya -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la Real Senyera." (RGM)

Pistes de la llabor defensiva[editar]

“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abad, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en 1363 alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor Pere IV el Cerimoniós.

Esta campana va patir una mossa en 1813 durant el sege de les tropes franceses en la Guerra de la Independència, per lo que està fora d' us. (...)

Per a rematar[editar]

Una de les gàrgoles
Cos central vist des de terra

La reconstrucció lenta, pero constant, se va efectuar totalment i el gòtic edifici -borrades les senyals carcelàries- es va mostrar grandiós com un dels monuments històrics i artístics més bells de Valéncia.

Les Torres dels Serrans repleguen abans que res, l'espirit de govern de la ciutat. Realisades en estil gòtic, la seua construcció buscava des dels seus inicis, arrebatar el control de les muralles de la ciutat als elements nobiliaris que controlaven determinats trossos de les dites muralles, sent esta una de les causes que portarà al Consell de la ciutat - controlat pel patriciat urbà- a encarregar la realisació de la dita obra.

En els durs anys de la Guerra Civil varen ser triades per la seua solidea com a depòsit dels fondos pictòrics del Museu del Prat. Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en Londres en 1585, i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de 1672. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per Napoleó en 1813, es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.

Des de l'any 1404 en el Rei Martí I l'Humà i fins a 1976, en el Rei Joan Carles I, les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d'Aragó, rumbo a la Sèu. (J.D.A.)

Vore també[editar]

Referències[editar]

Bibiografia[editar]

  • Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8

Enllaços externs[editar]

Monuments, edificis i museus de la Ciutat de Valéncia · Escutdevalencia.png
Llonja de Valéncia · Estació del Nort · Catedral de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau de la Generalitat · El Micalet · Palau de Justícia · Torres de Quart · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · Plaça de l'Ajuntament · Sant Joan del Mercat · Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Torres dels Serrans · Plaça de la Mare de Déu · Palau de Benicarló · Plaça del Mercat