Ucrània

De L'Enciclopèdia, informació lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Україна

Ukraïna
Ucrània

Bandera de Ucrània Escut de Ucrània
Bandera Escut
Lema: Volia, Zlahoda, Dobro (Llibertat, Acort, Bondat)
himne nacional: Ще не вмерла Україна
transcrit: Sche ne vmerla Ukraïna
(La glòria d'Ucraïna no ha mort)
 
Situació de Ucrània
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Kiev
2.660.401 hab.
50° 27′ N 30° 31′ E
ciutat més poblada Kiev
Idioma oficial Ucranià
Forma de govern República semipresidencialista
Víktor Yushchenko
Yuliya Tymoshenko
Independència
 •  • Data
Del URSS
24 d'agost de 1991
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 44*º
603.700 km² km2
despreciable
40.558 km
Població
 • Total
 • Densitat

46.710.816
77,3 hab/km² hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita
Lloc 46º
US$ 325.648 millons
US$ 344.766
IDH
Moneda Grívnia
‎Gentilici Ucranià, -ana
Fus horari
 • en estiu
EET
EEST
Domini Internet .ua
Prefix telefònic ++380
Prefix radiofònic EMA-EOZ / URA-UZZ
Còdic ISO 804 / UKR / UA
Membre de: ONU, OSCE, CEI, OMC i COE

1 L'Idioma rus és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.

Ucrània (en ucranià Україна, Ucraïna) és un país d'Europa Oriental, el segon més gran del continent per extensió despuix de Rússia i per davant de França i Espanya. Llimita en Rússia a l'est, Bielorrússia al nort, Polònia a l'oest, Eslovàquia, Hongria, Romania i Moldàvia (incloent Transnistria) al suroest, i la mar Negra i la mar d'Açov al sur.

El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la Mar Negra i la Mar d'Açov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.

El 24 d'agost de l'any 1991 el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ractificada l'1 de decembre per mig d'un referèndum popular.

Etimologia[editar]

Ucrània: en ucranià Україна (Ucraïna); en rus Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (craïa) vol dir "país".

Història[editar]

Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana.

Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort de la Mar Negra des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates vora el sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa de la Mar Negra.

L'orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles VI i VII tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen Polònia i Bielorrússia, atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre l'Oder-Vístula en l'oest fins al Dniéper en l'est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar la ciutat de Kiev, una vegada conquistada pels vikings, convertint-la en el centre de Russia, l'estat més pròsper de la zona.

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: Rus de Kiev. La seua capital sigué Kiev. Eix estat fon fundat pels vikings varecs, procedents de l'actual Suècia. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec Rurik, qui cara a l'any 860 fundà la República de Novgorod. Ad este li succeí son fill Oleg que conquistà Kiev i la feu la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

El terme Rus fea referència als principats eslaus de la regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncip de la dinastia ruríkida, governat sobre la resta de principats Russos. Encara que, este estat arribà al seu fi a causa de l'invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any 1253 pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de 1349 en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.

A mitat del sigle XVII, esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la salachta (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.

L'atra mitat d'Ucrània occidental fon conquistada pels polacs en 1340. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins 1772, any en que passà a mans austriaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del sigle XIX d'un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any 1876 els sars prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

El seu desenroll fon molt important durant el sigle XIX convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any 1910, Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.

Despuix del trencament de l'imperi Austrohúngar i en el fi de la Primera Guerra Mundial se generaren nous estats. En l'any 1918 Ucrània occidental s'independisà construint el seu propi govern i el 15 de febrer de 1919, s'aprovà una llei que fa de l'idioma ucranià la llengua oficial de l'estat.

El govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental s'uní a la República Nacional de Ucrània el 22 de giner de 1919. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de Polònia i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la presa de Lviv per l'eixèrcit polac, s'exila en Àustria.

Despuix de la Revolució Rusa de 1917, Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en 1920. En 1922, el país fon dividit entre Polònia i l'Unió Soviètica. La part soviètica patí dos fams: en 1921-1922 i 1932-1933 esta última deliberada dita Holodomor, en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.

En l'any 1939 l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En 1941 l'invasió d'Alemanya provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant 1943 tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage a soles igualat per Polònia. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

Entre els anys 1943 i 1952 en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a Sibèria, pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de 1947.

Organisació político-administrativa[editar]

Ucrània està dividida en 24 províncies (traduit algunes voltes com a regions), la república autònoma de Crimea i dos municipis: Kiev i Sebastopol.

UkraineNumbered.png
  1. Cherkásy
  2. Cherníhiv
  3. Chernívtsi
  4. República Autònoma de Crimea
  5. Dnipropetróvsk
  6. Donétsk
  7. Ivano-Frankívsk
  8. Járkiv
  9. Jérson
  10. Jmelnítsky
  11. Kirovohrád
  12. Kýiv
  13. Luhánsk
  14. Lviv
  1. Mykoláiv
  2. Odesa
  3. Poltava
  4. Rivne
  5. Súmy
  6. Ternópil
  7. Vínnytsia
  8. Vólyn
  9. Zakarpáttia
  10. Zaporízhia
  11. Zhytómyr

Cultura[editar]

Exibició folclòrica.

Ucrània té un llegat històric important; Lviv la quarta ciutat més important de l'imperi Austrohúngar en arquitectura migeval i europea i en una història unida a Europa. Odesa és la ciutat més occidental de l'est, puix despuix de l'ocupació de França l'arquitectura franco-espanyola que té la ciutat permetix ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, russa i bielorrussa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacades a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac a l'esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestada, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escribiren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura ucraniana, que constituí la fundació de la lliteratura russa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent despuix del sigle XIII, pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del sigle XVIII fins passat el sigle XIX, quan tingué lloc un resorgir nacional.

Les festes d'Ucrània[editar]

Fecha Festa
1 de giner Any Nou
7 de giner Nadal
8 de març Dia Internacional de la Dòna
1 i 2 de maig Dia Internacional del Treball
9 de maig Dia de la Victòria
28 de juny Dia de la Constitució
24 de agost Dia de l'Independència d'Ucrània
Fecha mòbil Pasqua
Fecha mòbil Trinitat

Política[editar]

D'acort en la primera Constitució ucraniana de juny de 1996, Ucrània és un Estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu.

Fins hui en dia Ucrània ha tengut tres presidents: Leonid Kravchuk, Leonid Kuchma i Víktor Yúshchenko.

El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.

El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.

Vore també[editar]

Països que pertanygueren a l'URSS · Senyera urss.png
Armènia · Azerbaiyan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguizistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tayikistan · Turkmenistan · Ucrània · Uzbekistan