Unió de Kalmar
| |||||
| |||||
| |||||
 | |||||
| Capital | Copenhague | ||||
| Idioma oficial | Us oficial: Danés, suec i llatí migeval | ||||
| Atres idiomes | Llengües regionals: noruec, baix alemà, finés, karelio, islandés, norn, saami, groenladés, feroés | ||||
|
Història |
|||||
| • Establiment | 1397 | ||||
| • Dissolució | 1523 | ||||
| Forma de govern | Monarquia | ||||
Per Unió de Kalmar es coneix al Estat nòrdic sorgit a raïl de la fusió de les tres monarquias nòrdiques (Noruega, Suècia i Dinamarca) en una mateixa persona, la reina Margarita I de Dinamarca, reina de Noruega i Dinamarca en 1387, i designada com a reina de Suècia en 1397. L'Unió de Kalmar va aplegar a comprendre en superfície un total d'aproximadament 3 000 000 km².
Els regnes escandinaus varen intentar en diverses ocasions, a lo llarc del sigle XIV, aplegar a l'unitat política per mig d'enllaços matrimonials. La primera Unió es va conseguir en 1319 entre noruecs i suecs. Més tart els tres regnes formarien part de l'Unió en l'unió entre Margarita de Dinamarca i Håkon de Noruega i Suècia.
D'esta forma, es va originar un gran regne nòrdic que englobava no solament els actuals regnes que ho formaven, sino ademés els seus territoris depenents, com Groenlàndia, Islàndia, les Illes Feroe (llavors depenents de Noruega) i Finlàndia (pertanyent a Suècia).
No obstant, el regne nòrdic no va aplegar a consolidar-se pel recel de l'aristocràcia sueca cap a Dinamarca, que eixercia de potència dominant dins de l'Unió. Despuix de varis tumults dels suecs (en 1444-1446, en 1464 i el definitiu tumult de 1521), l'Unió es va dissoldre en 1523 en l'elecció de Gustav Vasa com a rei de Suècia. Dinamarca i Noruega, per la seua banda, varen permanéixer unides fins a 1814.