Valéncia CF

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Escut del Valéncia C.F.
Estadi de Mestalla

El Valéncia Club de Fútbol S. A. D. és un club de fútbol de la ciutat de Valéncia. Fon fundat el 18 de març de l'any 1919 i juga en la Primera Divisió d'Espanya. Disputa els partits com a local en l'Estadi de Mestalla en una capacitat per a 55.000 espectadors.

En la classificació històrica de la LFP el Valéncia CF ocupa el 4r lloc[1] per darrere de Real Madrid, FC Barcelona i At.Madrid. És el quint club espanyol en més títuls nacionals (14 campeonats nacionals), i el tercer en més títuls internacionals per darrere de Real Madrid i FC Barcelona (5 títuls en competicions UEFA a nivell de clubs[2]). Ademés, formava part del conjunt de clubs més importants d'Europa, el desaparegut G-14.

En l'any 2005 entrà en el "TOP 20" dels clubs més rics del món, directament al lloc 19, en uns ingressos de 90,6 millons d'euros.[3] En el 2007 un nou estudi el situava el 18 en una facturació de 107,6 millons d'euros.[4] Té 65.000 socis,[5] a l'espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes[6] és per tant el tercer club en número de socis i penyes del país, al mateix temps segons l'enquesta del CIS de maig del 2007, el Valéncia CF és el tercer club de fútbol en percentage en quant a simpatisants en Espanya (8,3%), únicament per darrere de Real Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).[7]

Història[editar]

Artícul principal → Història del Valéncia Club de Fútbol.


El club es gestà el 5 de març de 1919, en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de fútbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de Valéncia després de la desaparició del Club Valéncia de fútbol anys abans. El 18 de març d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el Valéncia Foot-ball Club. El 4 d'abril es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el Gimnástico en Castelló i pergué el Valéncia per 1-0.

Durant els anys 1920 el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en 1923. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la Copa d'Espanya prèvia eliminació del Murcia FC en una eliminatòria. El 16 de giner de 1923 el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 pessetes al baró de Bellver i el 20 de maig de 1923 es va inaugurar el camp de Mestalla en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el FC Llevant que conclogué en resultat de 1-0 per als locals. En 1928 s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la Segona Divisió després de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el Racing de Santander, l'equip che acabà la temporada 1928/29 en 5a posició.

Els anys 1930 estan marcats per la Guerra Civil espanyola, després de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En 1934 el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el Real Madrid en Barcelona.

Els anys 1940 foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a Valéncia Club de Fútbol per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la Copa del Generalíssim de 1941 al Espanyol per 3-1 en la final. En la temporada 1941/42 el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades 1943/44 i 1946/47. Els héroes d'esta década són Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza els que integraven la ya mítica Davantera elèctrica. En 1949 guanya de nou la Copa del Generalíssim.

Durant els anys 1950 es torna a guanyar una atra Copa del Generalíssim en l'edició de 1954 i arriba a una atra final en la de Copa del Generalíssim de 1952. En lliga l'equip passa sense pena ni glòria pel campeonat.

En els anys 1960 arriben els primers èxits europeus al guanyar la Copa de Fires de la temporada 1961/62 i 1962/63 al Barcelona primer i al Dinamo Zagreb després. També conseguix una nova Copa del Generalíssim en 1967 guanyant en la final al Athletic.

Els anys 1970 escomencen en un nou títul de lliga en la temporada 1970/71 de la mà d'Alfredo Di Stéfano. En 1976 arriba procedent de Rosario central el davanter Mario Alberto Kempes, qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de 1978/79 derrotant al Real Madrid per 2-0 en 2 gols del Matador.

A pesar que els anys 1980 varen començar en un nou títul europeu, la Recopa 1979/80, fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al River Plate. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada 1982/83 el Valéncia es va salvar del descens en un gol de Tendillo en l'última jornada davant del Real Madrid en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada 1985/86 el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna després d'un any en l'infern en Arturo Tuzón com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada 1989/90 com a subcampeó.

Els anys 1990 estan marcats per la conversió obligada del club en Societat Anònima Deportiva en 1992. Després de la conversió arriba a la presidència Paco Roig. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada 1995/96 en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la Copa del Rei 1998/99, en Claudio Ranieri com a entrenador.

Els anys 2000 suponen la segona edat d'or del Valéncia CF. En la temporada 1999/00 s'arriba per primera vegada a la final de la UEFA Champions League, pero és derrotat pel Real Madrid. Repetix final l'any següent, el rival esta vegada és el Bayern de Munich, que arrebata el títul als valencianistes en la tanda de penals. En la temporada 2001/02, en un fins llavors desconegut Rafa Benítez, el Valéncia guanya de nou un títul de Lliga. En la temporada 2003/04 repetix títul i també guanya la Copa de la UEFA. Després dels tres títuls en tres anys, Rafa Benítez se'n va al Liverpool. Torna al Valéncia Claudio Ranieri i en ell es guanya la Supercopa d'Europa, no obstant en Lliga el rumbo de l'equip no és gens bo i Ranieri acaba cessat. Eixe mateix any arriba a la presidència Juan Bautista Soler. En la gestió de Soler l'equip entra en una greu crisis econòmica, que porta a la paralisació de les obres del Nou Mestalla que el propi Soler va posar en marcha. Es conseguix un nou títul de copa en la temporada 2007/08, no obstant eixe any en Lliga l'equip es veu embolicat en la lluita per evitar el descens. En estiu de 2008 Soler coloca en la presidència a Vicente Soriano, el qual assegura durant mesos que té una solució per a la situació econòmica del club. Després d'un esperpèntic any en el social, en l'aparició d'una empresa fantasma uruguayana cridada Inversiones Dalport, les institucions valencianes es veuen obligades a desestajar a Soler i Soriano del club per mig d'una ampliació de capital duta a terme pel president Manuel Llorente i Javier Gómez. En lo deportiu el club conseguix tornar a la Champions League de manera directa al quedar en tercera posició.

Uniforme[editar]

  • Uniforme titular: Camiseta blanca en detalls negres, pantaló negre, miges blanques.
  • Uniforme alternatiu: Camiseta taronja, pantaló blanc i miges taronges.
  • Tercer uniforme: Camiseta blava en una banda groga i un atra roja, pantaló blanc i miges blaus.


Proveïdors i patrocinadors[editar]

Periodo Proveïdor Patrocinador
1980-1982 Adites Cap
1982–1984 Ressy
1984–1989 Edesa
1989–1993 Puma Mediterrania
1993–1994 Luanvi
1994–1995 Cip
1995–1998 Ford
1998–2000 Terra Mítica
2000–2001 Nike
2001–2002 Metrored
2002–2003 Terra Mítica
2003–2008 Toyota
2008–2009 Valéncia Experience
2009–2011 Kappa Unibet

Estadi[editar]

Artícul principal → Estadi de Mestalla.


Els primers anys després de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En 1923 s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i després de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.

Futur estadi[editar]

El nou recint tindrà capacitat per a uns 75.000 espectadors i ha segut encarregat al despaig d'arquitectes Reid Fenwick Associats i a l'ingenieria ARUP Sport. Estes empreses prendran com a base el proyecte interior de ARPA-Arena, guanyador del concurs de maquetes en juny del 2006. El dit estadi podrà sufragar-se en part dels beneficis obtenguts per la venda del solar de l'actual Mestalla, la requalificació de la qual també provocà reticències que es varen vore aclarides per la CE.[8]

Actualment la construcció del nou estadi està parada per falta de liquidea. El club espera posar-lo en marcha de nou en la venda de les parceles de l'actual Mestalla.

Himne[editar]

Fon un encàrrec del club al director de la banda municipal de Valéncia, D. Pablo Sanchez Torrella, que va compondre la música en la forma tradicional valenciana, el passodoble. La lletra fon escrita per Ramón Gimeno Gil. Es va estrenar i va tindre presentació oficial en motiu dels festejos del 75 aniversari del Club en el Palau de la Música el 21 de setembre de 1993.

atres seccions i filials[editar]

Valéncia CF Mestalla[editar]

El Valéncia CF - Mestalla és el primer equip filial del Valéncia CF. Fon fundat l'any 1944 i va sorgir en l'idea de suministrar jugadors per a la primera plantilla del club. Debutà en Tercera Divisió en la temporada 1946/47 i eixe mateix any va conseguir l'ascens a Segona Divisió.

Actualment milita en la 2ªB del fútbol espanyol


Valéncia CF Indoor[editar]

En la temporada 2007-2008, i en motiu de la creació de la Lliga Espanyola de Fútbol Indoor, el Valéncia CF creà un equip de jugadors a on es varen incorporar alguns com Gaizka Mendieta, entre atres. El Valéncia aixina com atres equips va tindre accés a esta competició gràcies a ser un dels 9 equips que han conquistat en alguna ocasió la Lliga.

Valéncia CF Femení[editar]

Per a la temporada 2009-2010 el Valéncia contarà en un equip de fútbol femení després d'arribar a un acort en el Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran devall el nom de Valéncia CF.

Seccions deportives[editar]

El 26 d'agost de 1924 es creen algunes seccions deportives baix la direcció i tutela del club blanquinegre competint en hockey herba, ciclisme, natació, atletisme, boxeig, esgrima, tenis i caça cinegètica, més tart se'ls afegiria el balonmà i basquet.

Atletisme[editar]

La secció d'atletisme del Valéncia CF es va crear l'any 1924 i se mantingué com a secció deportiva durant 70 anys, des de la seua creació en 1924 fins a l'any 1994, en el que la secció passa a denominar-se Valéncia CA a partir de la temporada 1994/1995, i el club es desvincula d'ella. Posteriorment l'any 1999 se li canvia de nou el nom i passa a denominar-se CA Valéncia Terra i Mar. [9]

Senyes del club[editar]

(verificar senyes dels partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)

Entrenadors[editar]

El Valéncia CF a lo llarc de la seua història ha contat en grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va conseguir el primer títul de Lliga i Copa per al club valencianiste; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va vore recompensat en un títul de Lliga i un atre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va portar al títul de Lliga després de 31 anys sense conseguir-ho ademés de conseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt che a les dos finals consecutives de Lliga de Campeons. L'actual entrenador és Marcelino García Toral.

Presidents[editar]

Tornejos nacionals[editar]

Tornejos internacionals[editar]

Tornejos regionals[editar]

Tornejos amistosos[editar]

Atres premis i distincions[editar]

Evolució històrica del club[editar]

  • 1919 : Es funda el Valéncia FC el 18 de març de 1919
  • 1919/1920 : Subcampeó del Campeonat de llevant - Inauguració del Camp d'Algirós (7 de decembre de 1919)
  • 1920/1921 : Subcampeó del Campeonat de llevant - Campeó Trofeu Fira De Juliol
  • 1921/1922 : Tercer del Campeonat de llevant
  • 1922/1923 : Octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat de llevant - Inauguració del Camp de Mestalla (20 de maig de 1923)
  • 1923/1924 : Subcampeó del Campeonat de llevant
  • 1924/1925 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat de llevant
  • 1925/1926 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1926/1927 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1927/1928 : Semifinals de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional
  • 1928/1929 : 5t de Segona Divisió - Octaus de final de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional
  • 1929/1930 : 6t de Segona Divisió - Quarts de final de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional
  • 1930/1931 : Green Arrow Up.svg Campeó de Segona Divisió - Quarts de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1931/1932 : 7m de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1932/1933 : 9é de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1933/1934 : 7m de Primera Divisió - Subcampeó de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1934/1935 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1935/1936 : 8u de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1936 : Inici Guerra Civil Espanyola
  • 1936/1937 : Subcampeó de la Copa de l'Espanya Lliure - Campeó del Campeonat de llevant
  • 1937/1938 : Campeó del Campeonat Regional
  • 1938/1939 : Campeó del Campeonat Regional
  • 1939 : Fi Guerra Civil Espanyola
  • 1939/1940 : 8u de Primera Divisió - Semifinals de Copa
  • 1940/1941 : 3r de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim (actual Copa del Rei)
  • 1941 : Canvi de denominació de "Valéncia Foot-ball Club" a "Valéncia Club de Fútbol"
  • 1941/1942 : Campeó de Lliga - Semifinals de Copa
  • 1942/1943 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa
  • 1943/1944 : Campeó de Lliga - Subcampeó de Copa
  • 1944/1945 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa
  • 1945/1946 : 6t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa
  • 1946/1947 : Campeó de Lliga - Quarts de final de Copa
  • 1947/1948 : 2n de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Subcampeó de la Copa Eva Duarte
  • 1948/1949 : 2n de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim
  • 1949/1950 : 3r de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa Eva Duarte
  • 1950/1951 : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1951/1952 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa
  • 1952/1953 : 2n de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1953/1954 : 3r de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim
  • 1954/1955 : 5t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Subcampeó de la Chicoteta Copa del món de Clubs
  • 1955/1956 : 6t de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1956/1957 : 11é de Primera Divisió - Semifinals de Copa
  • 1957/1958 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Quarts de final de Copa d'Europa
  • 1958/1959 : 4t de Primera Divisió - Semifinals de Copa
  • 1959/1960 : 9é de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1960/1961 : 5t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1961/1962 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa de Fires
  • 1962/1963 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa de Fires
  • 1963/1964 : 6t de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Subcampeó de la Copa de Fires
  • 1964/1965 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de Fires
  • 1965/1966 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Octaus de final de la Copa de Fires - Campeó de la Chicoteta Copa del món de Clubs
  • 1966/1967 : 6t de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim - Octaus de final de la Copa de Fires
  • 1967/1968 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Quarts de final de la Recopa d'Europa
  • 1968/1969 : 5t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de Fires - Bodes d'Or del Club
  • 1969/1970 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Trentadosaus de final de la Copa de Fires
  • 1970/1971 : Campeó de Lliga - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Setzens de final de la Copa de Fires
  • 1971/1972 : 2n de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Octaus de final de la Copa d'Europa
  • 1972/1973 : 6t de Primera Divisió - 2a ronda de Copa - Setzens de la Copa de la UEFA
  • 1973/1974 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1974/1975 : 12é de Primera Divisió - 2a ronda de Copa
  • 1975/1976 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1976/1977 : 7m de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1977/1978 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1978/1979 : 7m de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Octaus de final de la Copa de la UEFA
  • 1979/1980 : 6t de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Campeó de la Recopa d'Europa
  • 1980/1981 : 4t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Octaus de final de la Recopa d'Europa - Campeó de la Supercopa d'Europa
  • 1981/1982 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA
  • 1982/1983 : 15é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA
  • 1983/1984 : 12é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa
  • 1984/1985 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1985/1986 : 10px 16é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1986/1987 : Green Arrow Up.svg Campeó de Segona Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1987/1988 : 14é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa
  • 1988/1989 : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1989/1990 : 2n de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 1990/1991 : 7m de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 1991/1992 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1992/1993 : 4t de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de la UEFA
  • 1993/1994 : 7m de Primera Divisió - 1a ronda de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 1994/1995 : 10é de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Rei
  • 1995/1996 : 2n de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1996/1997 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA
  • 1997/1998 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1998/1999 : 4t de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Campeó de la Copa InterIntertoto - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 1999/2000 : 3r de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Campeó de la Supercopa d'Espanya - Subcampeó de la Lliga de Campeons
  • 2000/2001 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Subcampeó de la Lliga de Campeons
  • 2001/2002 : Campeó de Lliga - Trentadosaus de final de la Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA
  • 2002/2003 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Subcampeó de la Supercopa d'Espanya - Quarts de final de la Lliga de Campeons
  • 2003/2004 : Campeó de Lliga - Quarts de final de la Copa - Campeó de la Copa de la UEFA
  • 2004/2005 : 7m de Primera Divisió - Trentadosaus de final de la Copa - Subcampeó de la Supercopa d'Espanya - Campeó de la Supercopa d'Europa - Setzens de final de la Copa de la Lliga de Campeons - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 2005/2006 : 3r de Primera Divisió - Quarts de final de la Copa
  • 2006/2007 : 4t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Quarts de final de la Lliga de Campeons
  • 2007/2008 : 10é de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Trentadosaus de final de la Lliga de Campeons
  • 2008/2009 : 6t de Primera Divisió - Quarts de final de la Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 2009/2010 : 3r de Primera Divisió - Octaus de final de la Copa - Quarts de final de l'Europa League

Rànquing en Europa[editar]

Lloc Coeficient
20é 66,951
  • Classificació en Europa per punts
Lloc Punts Partits jugats Partits guanyats Partits empatats Partits perduts Bonus UEFA
14é 355 268 122 71 59 59
  • Classificació per títuls europeus
Lloc Títols
11º 5 [1]

El millor onze de l'història[editar]

[16] Santiago Cañizares

Jocelyn Angloma

Roberto Fabián Ayala

Ricardo Arias

Amedeo Carboni

David Albelda

Rubén Baraja

Gaizka Mendieta

Vicente Rodríguez

David Villa

Mario Alberto Kempes

Bibliografia i atres[editar]

  • Valéncia Club de Fútbol (1919-1969), Bodes d'Or, de José Manuel Hernández Perpiñá. 1969, Tallers Tipogràfics Vila, S.L.
  • Història del Valencia F.C., de Jaime Hernández Perpiñá. 1974, Edicions Danae, S.A. ISBN 84-85.184
  • La Gran Història del Valencia C.F., de Jaime Hernández Perpiñá. 1994, Levante-EMV. ISBN 84-87502-36-9
  • DVD Valéncia C.F. (Història Temática). Un histórico en la Liga.". 2003, Superdeporte. V-4342-2003
  • DVD Valéncia CF 90 anys de sentiment, 2009, Canal 9.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]

Himne del Valéncia C.F.[editar]

Es un equip de primera

nostre Valéncia Club de Fútbol

que lluita per a defendre

en totes bandes nostres colors

En el Camp de l'Algirós

ya començarem a demostrar

que era una bona manera

per a Valéncia representar

¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!,

es el millor

¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!

del nostre cor.

Units com sempre

els valencianistes et seguirem

en cada estadi per a que triumfes

t'animarem.

En la capital del Túria

es el Valéncia qui vist de blanc

i defén la camiseta

ple de corage per a guanyar.

En Mestalla continuarem

sempre esforçant-se

per a triumfar

i les glories arribaren

i en competència continuaran.

¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!,

es el millor

¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!,

del nostre cor.

Units com sempre

els valencianistes et seguirem,

en cada estadi per a que triumfes

t'animarem.

  • Musica:Pablo Sanchez Torrella
  • Lletra:Ramón Gimeno Gil