Vilanova de Castelló

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Plaça de l'Ajuntament

Vilanova de Castelló és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Valéncia, esta situat en la comarca de La Ribera Alta.

Segons el INE de l'any 2018, conta en una població de 7.095 habitants.

Geografia[editar]

Situat en la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i a penes sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer, Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. El restant del terme te una altitut mija de 30-40 mts. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.

El clima és de tipo mediterràneu.

Des de Valéncia, s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560 o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del Metro de Valéncia.

Localitats llimítrofes[editar]

El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats: Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Énova i Senyera, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar]

El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.[1][2] En l'any 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En l'any 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent cridà des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló.

Durant el Sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.

En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en l'any 1929 per insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com Castelló de la Ribera.

Economia[editar]

La seua economia és bàsicament agrícola, encara que conta en unes chicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mijà del rec tipo manta la major part del terme, rec motorisat i a goteig en la montanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalices de qualsevol tipo i dacsa (Actualment en menor quantia). La ganaderia ha desaparegut en els anys. El sector industrial conta en fàbriques de conserves alimentàries, i almagasens de comercialisació i exportació de taronja, i algunes atres activitats menors.

Enllaços externs.[editar]

Referències[editar]


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera de Xúquer    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real de Montroy    Sellent    Sant Joan d'Énova    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló