Vinalopó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Vinalopó
Localisació del riu Vinalopó respecte a la província d'Alacant

Llongitut: 81,2 km
Altura del naiximent: n/d
Cabal mig: 0,85 m³/s
Superfície conca: 1.691,7 km²
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Salines de Santa Pola
Ample desembocadura: n/d
El riu Vinalopó al seu pas per Elig, des del pont del Ferrocarril

El Vinalopó és un riu de la Península Ibèrica que travessa de nort a sur la província d'Alacant i en els seus 81 km és el riu autòcton més important de la zona. Naix en la Serra de Mariola, entre Bocairent i Banyeres, donant nom a les comarques que travessa: Alt Vinalopó, Vinalopó Mig i Baix Vinalopó, tenint la seua desembocadura natural a l'altura de les Salines de Santa Pola.

El riu, despuix del seu naiximent, travessa varies poblacions a lo llarc del seu recorregut: Banyeres, Villena, Sax, Elda, Novelda, Monfort i Elig.

Règim hidrològic[editar]

El Vinalopó rep varies aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el riu Marchal, un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de Banyeres i el Tarafa, el qual passa per Asp. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'Elda-Petrer, en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de Santa Eulàlia, desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de Villena, aixina com aigües residuals d'esta ciutat.

És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en Santa Eulàlia (pedania pertanyent a Villena) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, aixina com les aportacions d'aigües residuals i indústrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en Elda, en diverses ocasions, com en 1906 o 1982.

Degut als estius secs que sofrix la zona, el riu, pels camps d'Elig, en la seua zona més pròxima a la desembocadura, s'ha quedat en numeroses époques sense cabal, lo que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrícola, els treballs de les terres en planura hagen eliminat el llit natural d'eixida del riu al mar, que se produïa a l'altura de les Salines de Santa Pola. No obstant, el riu quant sofrix creixcudes, recupera la seua antiga desembocadura, provocant inundacions en les hortes del sur d'Elig i la zona de les salines. Per este motiu la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha realisat un proyecte per a recuperar l'antic llit del Vinalopó en el seu tram final, entre els camps ilicitans i les costes de Santa Pola, per a que el riu torne a tindre la seua eixida natural al mar.

Conta la llegenda que faltà ofegat Amílcar Barca, al naufragar el seu barco al pas de la localitat d'Elda.

Eix urbà i indústrial[editar]

El riu Vinalopó al seu pas per Elda.

El riu Vinalopó ha segut històricament un vall on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats iber-romans d'Idella (Elda) o Illici (Elig).

A partir de la segona mitat del sigle XX el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i indústrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'indústria del calçat i la marroquinería. En les ciutats d'Elda i Elig se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com Petrer, Monover i Villena, també han anant adoptant l'indústria sabatera a les seues activitats comercials.

Atre sector important és el vitivinícola. Este sector és important sobre tot en el Mig Vinalopó, podent-se destacar dos sectors diferents, el nort i el sur. En el sector nort, nos trobem una zona dedicada al cultiu de cep productora de vins, en les poblacions de Monover, El Pinós, etc. Mentres que al sur, hi ha una producció de raïm de taula, en la zona de Novelda, Asp i Monfort, que està protegida baix la denominació d'orige: Raïm del Vinalopó.

Atres activitats a destacar són la producció de pedra i marbre, Novelda concentra un gran número d'indústries que se dediquen a l'extracció i manufactura d'estos materials, molt abundants en la comarca. La peixca, activitat important en el port de Santa Pola. Aixina com el turisme, tant en Santa Pola com en les urbanisacions costeres d'Elig (Arenals del Sol, El Altet, La Marina, etc.)

El règim demogràfic del Vall ha aumentat considerablement. Les tres comarques del Vinalopó sumen 485.000 habitants. El núcleu principal és Elig 225.000 hab., seguit de la conurbació de Elda-Petrer-Monover 100.000 hab., de l'eix Novelda-Asp-Monfort que conta en prop de 50.000 hab., aixina com atres núcleus com Villena 35.000 o Santa Pola més de 25.000.

Mig Ambient[editar]

El Vinalopó també és un referent en quant a espais naturals. Conta en varios espais dignes de protecció. Conta en tres Parcs Naturals: la Serra de Mariola important per la conservació de la seua flora i Salines de Santa Pola, zona d'acció de numeroses aus migratòries, a l'igual que El Fondo d'Elig.

Ademés conta en atres parages naturals d'especial interés, com la Llacuna de Salines, la Serra de Salines, el Pantà d'Elda, o el Pantà d'Elig.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]