Diferència entre les revisions de "Àlber"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Un '''àlber''' ( | + | [[File:Álamo.jpg|thumb|250px|Àlber blanc]] |
| + | |||
| + | Un '''àlber''' (del [[llatí]] albarĭus, de populus alba, mat. sign.), Populus alba, en [[castellà]] ''álamo'', és un arbre de la família de les salicàcees, de fulla caduca i [[blanca]] per l'envés, flors laterals en pomell i la corfa del tronc, que creix recte, grisa clara; és de creiximent ràpit i es fa molt alt. Hi han diverses espècies segons a on se crie: Àlber d'Itàlia, de Llombardia, alpí, de la Carolina... | ||
El gènero Populus comprén unes quaranta espècies d'arbres i arbrets de les zones templades i fredes septentrionals, en concret les que es coneixen vulgarment com a àlbers o [[Chop|chops]]. | El gènero Populus comprén unes quaranta espècies d'arbres i arbrets de les zones templades i fredes septentrionals, en concret les que es coneixen vulgarment com a àlbers o [[Chop|chops]]. | ||
| Llínea 8: | Llínea 10: | ||
* '''Àlber negre''', Populus nigra, àlber en la corfa més fosca que el blanc i molt rugosa, en fulles allargades verdes per l'endret i l'envés, les branques casi horisontals al tronc. | * '''Àlber negre''', Populus nigra, àlber en la corfa més fosca que el blanc i molt rugosa, en fulles allargades verdes per l'endret i l'envés, les branques casi horisontals al tronc. | ||
| − | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), també definix la paraula àlber com la fusta de qualsevol de les varietats d'àlber, de color blanc, llaugera i resistent a l'aigua. Ademés afig una observació: Se detecta una tendència a pronunciar àlber com a paraula aguda quan és plana. Prova de que sempre ha segut plana és que [[Jaume Roig]] en el seu [[Spill]] fa rimar àlber en sàlzer: “popul, xop, àlber, / olm, vern e sàlzer,”. | + | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), també definix la paraula àlber com la fusta de qualsevol de les varietats d'àlber, de color blanc, llaugera i resistent a l'aigua. Ademés afig una observació: Se detecta una tendència a pronunciar àlber com a paraula aguda quan és plana. Prova de que sempre ha segut plana és que [[Jaume Roig]] en el seu [[L'Espill|Spill]] fa rimar àlber en sàlzer: “popul, xop, àlber, / olm, vern e sàlzer,”. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{DGLV|Àlber}} | |
| − | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Populus Àlber en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Populus Àlber en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Arbres]] | [[Categoria:Arbres]] | ||
Última revisió del 18:27 23 set 2022
Un àlber (del llatí albarĭus, de populus alba, mat. sign.), Populus alba, en castellà álamo, és un arbre de la família de les salicàcees, de fulla caduca i blanca per l'envés, flors laterals en pomell i la corfa del tronc, que creix recte, grisa clara; és de creiximent ràpit i es fa molt alt. Hi han diverses espècies segons a on se crie: Àlber d'Itàlia, de Llombardia, alpí, de la Carolina...
El gènero Populus comprén unes quaranta espècies d'arbres i arbrets de les zones templades i fredes septentrionals, en concret les que es coneixen vulgarment com a àlbers o chops.
Classes[editar | editar còdic]
- Àlber blanc, nom que se li dona a l'àlber o Populus alba.
- Àlber negre, Populus nigra, àlber en la corfa més fosca que el blanc i molt rugosa, en fulles allargades verdes per l'endret i l'envés, les branques casi horisontals al tronc.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), també definix la paraula àlber com la fusta de qualsevol de les varietats d'àlber, de color blanc, llaugera i resistent a l'aigua. Ademés afig una observació: Se detecta una tendència a pronunciar àlber com a paraula aguda quan és plana. Prova de que sempre ha segut plana és que Jaume Roig en el seu Spill fa rimar àlber en sàlzer: “popul, xop, àlber, / olm, vern e sàlzer,”.
