Diferencia entre pàgines "Joan Fuster" i "Albereda de València"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
 
(Pàgina redirigida a Albereda)
(Etiqueta: Redirecció nova)
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Joan_Fuster.jpg|thumb|250px|right|L'escritor '''Joan Fuster''' en una conferència.]]
+
#REDIRECCIÓ [[Albereda]]
 
 
[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|235px|right|Carnet de la Falange de '''Joan Fuster]] '''
 
 
 
'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]] ''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (en valencià, ''Nosatres, els valencians'') en l'any [[1962]].
 
 
 
== Biografia ==
 
 
 
La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.
 
 
 
En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'agost de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:
 
 
 
<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>
 
 
 
Ya en 1962, Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:
 
 
 
<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref> 
 
 
 
Si be per l'época que escrigué el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' se declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]] ''.</ref><ref>http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.
 
 
 
Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref>[http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
 
 
 
== Obra ==
 
 
L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
 
 
 
=== Ensaig ===
 
 
 
*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
 
*''La poesia catalana fins a la Renaixença''. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
 
*''Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer''. Barcelona, Barcino, 1955
 
*''El descrèdit de la realitat''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
 
*''Antologia de la poesia valenciana''. Barcelona, Selecta, 1956
 
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
 
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
 
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
 
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
 
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
 
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
 
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
 
*''Un món per a infants''. Valéncia, 1959
 
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
 
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
 
*''Valencia''. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
 
*''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
 
*''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
 
*''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962
 
*''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
 
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
 
*''Raimon''. Barcelona, Alcides, 1964
 
*''Diccionari per a ociosos''. Barcelona, A. C., 1964
 
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
 
*''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
 
*''Combustible per a falles''. Valéncia, Garbí, 1967
 
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967
 
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
 
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
 
*''Obres completes I. Llengua, lliteratura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969
 
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969
 
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
 
*''L'Albufera de Valéncia''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
 
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971
 
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
 
*''Literatura catalana contemporània''. Barcelona, Curial, 1972
 
*''Rebeldes y heterodoxos''. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
 
*''Contra Unamuno y los demás''. Barcelona, Península, 1975
 
*''Obres completes IV. Assaigs''. Barcelona, Edicions 62, 1975
 
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
 
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
 
*''El blau en la senyera''. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
 
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
 
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
 
*''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
 
*''Referències d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
 
*''Ara o mai''. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
 
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
 
*''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
 
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
 
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
 
*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
 
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
 
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985
 
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
 
*''Textos d'exili''. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
 
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991
 
 
 
=== Poesia ===
 
 
 
*''Sobre Narcís''. Valéncia, Torre, 1948
 
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949
 
*''Ales o mans''. Valéncia, Editorial Torre, 1949
 
*''Va morir tan bella''. Valéncia, 1951
 
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953
 
*''Escrit per al silenci''. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
 
*''Set llibres de versos''. Valéncia, Tres i Quatre, 1987
 
 
 
== Cites ==
 
 
 
{{Cita|''Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano''|[[Mario Vargas Llosa]], [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}}
 
 
 
{{Cita|''¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto?''
 
 
 
''Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}
 
 
 
{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en '''Joan Fuster''' al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
 
 
 
== Vore també ==
 
 
 
*[[Lluís Vicent Aracil]]
 
*[[Manuel Sanchis Guarner]]
 
*[[Eliseu Climent]]
 
 
 
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
 
 
*[http://valenciaoberta.es/2017/05/joan-fuster-referente-ideologico-los-catalanistas-pspv-compromis/ Joan Fuster, el referente ideológico de los catalanistas PSPV y Compromís - Valéncia Oberta]
 
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/06/03/juan-fuster-ortells-mas-conocido-como-joan-fuster/ Juan Fuster Ortells, más conocido como Joan Fuster - Templers de Burjassot]
 
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
 
 
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Pancatalanistes]]
 
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 

Última revisió del 17:22 26 maig 2021

Redirigix a: