|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Joan_Fuster.jpg|thumb|250px|right|L'escritor '''Joan Fuster''' en una conferència.]] | + | #REDIRECCIÓ [[Albereda]] |
| − | | |
| − | [[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|235px|right|Carnet de la Falange de '''Joan Fuster]] '''
| |
| − | | |
| − | '''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]] ''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (en valencià, ''Nosatres, els valencians'') en l'any [[1962]].
| |
| − | | |
| − | == Biografia ==
| |
| − | | |
| − | La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.
| |
| − | | |
| − | En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'agost de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:
| |
| − | | |
| − | <blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>
| |
| − | | |
| − | Ya en 1962, Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:
| |
| − | | |
| − | <blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref>
| |
| − | | |
| − | Si be per l'época que escrigué el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' se declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]] ''.</ref><ref>http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.
| |
| − | | |
| − | Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref>[http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
| |
| − | | |
| − | == Obra ==
| |
| − |
| |
| − | L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
| |
| − | | |
| − | === Ensaig ===
| |
| − | | |
| − | *''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
| |
| − | *''La poesia catalana fins a la Renaixença''. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
| |
| − | *''Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer''. Barcelona, Barcino, 1955
| |
| − | *''El descrèdit de la realitat''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
| |
| − | *''Antologia de la poesia valenciana''. Barcelona, Selecta, 1956
| |
| − | *''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
| |
| − | *''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
| |
| − | *''El món literari de sor Isabel de Villena''. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
| |
| − | *''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
| |
| − | *''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
| |
| − | *''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
| |
| − | *''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
| |
| − | *''Un món per a infants''. Valéncia, 1959
| |
| − | *''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
| |
| − | *''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
| |
| − | *''Valencia''. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
| |
| − | *''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
| |
| − | *''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
| |
| − | *''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962
| |
| − | *''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
| |
| − | *''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
| |
| − | *''Raimon''. Barcelona, Alcides, 1964
| |
| − | *''Diccionari per a ociosos''. Barcelona, A. C., 1964
| |
| − | *''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
| |
| − | *''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
| |
| − | *''Combustible per a falles''. Valéncia, Garbí, 1967
| |
| − | *''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967
| |
| − | *''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
| |
| − | *''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
| |
| − | *''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
| |
| − | *''Obres completes I. Llengua, lliteratura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
| |
| − | *''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969
| |
| − | *''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969
| |
| − | *"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
| |
| − | *''L'Albufera de Valéncia''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
| |
| − | *''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971
| |
| − | *''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
| |
| − | *''Literatura catalana contemporània''. Barcelona, Curial, 1972
| |
| − | *''Rebeldes y heterodoxos''. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
| |
| − | *''Contra Unamuno y los demás''. Barcelona, Península, 1975
| |
| − | *''Obres completes IV. Assaigs''. Barcelona, Edicions 62, 1975
| |
| − | *''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
| |
| − | *''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
| |
| − | *''El blau en la senyera''. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
| |
| − | *''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
| |
| − | *''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
| |
| − | *''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
| |
| − | *''Referències d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
| |
| − | *''Ara o mai''. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
| |
| − | *''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
| |
| − | *''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
| |
| − | *''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
| |
| − | *''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
| |
| − | *''Sagitari''. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
| |
| − | *''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
| |
| − | *''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985
| |
| − | *''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
| |
| − | *''Textos d'exili''. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
| |
| − | *''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991
| |
| − | | |
| − | === Poesia ===
| |
| − | | |
| − | *''Sobre Narcís''. Valéncia, Torre, 1948
| |
| − | *''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949
| |
| − | *''Ales o mans''. Valéncia, Editorial Torre, 1949
| |
| − | *''Va morir tan bella''. Valéncia, 1951
| |
| − | *''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953
| |
| − | *''Escrit per al silenci''. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
| |
| − | *''Set llibres de versos''. Valéncia, Tres i Quatre, 1987
| |
| − | | |
| − | == Cites ==
| |
| − | | |
| − | {{Cita|''Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano''|[[Mario Vargas Llosa]], [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}}
| |
| − | | |
| − | {{Cita|''¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto?''
| |
| − | | |
| − | ''Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}
| |
| − | | |
| − | {{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en '''Joan Fuster''' al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | | |
| − | *[[Lluís Vicent Aracil]]
| |
| − | *[[Manuel Sanchis Guarner]]
| |
| − | *[[Eliseu Climent]]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://valenciaoberta.es/2017/05/joan-fuster-referente-ideologico-los-catalanistas-pspv-compromis/ Joan Fuster, el referente ideológico de los catalanistas PSPV y Compromís - Valéncia Oberta]
| |
| − | *[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/06/03/juan-fuster-ortells-mas-conocido-como-joan-fuster/ Juan Fuster Ortells, más conocido como Joan Fuster - Templers de Burjassot]
| |
| − | * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Biografies]]
| |
| − | [[Categoria:Valencians]]
| |
| − | [[Categoria:Escritors]]
| |
| − | [[Categoria:Escritors valencians]]
| |
| − | [[Categoria:Pancatalanistes]]
| |
| − | [[Categoria:Pancatalanisme]]
| |