Diferencia entre pàgines "1851" i "Iberoamèrica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
{{any}}
+
[[Latin America (orthographic projection).svg|thumb|right|200px|<center>'''Amèrica Llatina'''</center>]]
<br />
+
El terme '''Amèrica Llatina''' o '''Llatino-amèrica''' (en [[Idioma castellà|castellà]] i [[Idioma portugués|portugués]]: ''América Latina''; en [[Idioma francés|francés]]: ''Amérique Latine'') té varis usos i connotacions divergents:
<br />
 
<br />
 
<br />
 
<br />
 
<br />
 
<br />
 
<br />
 
<br />
 
  
== Acontenyiments ==
+
* L'us que restringix la denominació als països de parla espanyola i portuguesa, excloent a les regions de parla francesa, fa al terme sinònim d'Iberoamèrica, propugnat més be per [[Espanya]], pero d'us restringit en els propis països llatino-americans als casos en que se referixen a la seua relació en la Península.
*
 
  
 +
* La definició segons la qual als països de parla espanyola i portugesa, se li afegixen els territoris de llengua francesa d'Amèrica, particularment els caribenys (és a dir, [[Haití]], la [[Guayana francesa]], [[Clipperton]], [[Martinica]], [[Guadalupe]], i les demés dependències franceses del [[Mar Caribe|Caribe]]), referint-se per tant, a 21 països i 7 dependències a on té oficialitat una llengua llatina.
  
== Naiximents ==
+
* El sentit més lliteral del terme, encara que gastat minoritàriament, designa a todo país i territori d'Amèrica on alguna de les llengües romances siga llengua oficial. D'acort en esta definició, "Llatino-amèrica" inclou no sols als països de parla espanyola i portuguesa, sino també als països (com Haití) i territoris del continent on se parle francés (com les províncies [[Canadà|canadenques]] de [[Québec]], [[Nova Escòcia]] i [[Nou Brunswick]]; l'estat estat-unidenc de [[Luisiana]]; la colectivitat d'ultramar francesa de [[San Pere i Miqueló]], la [[Guayana francesa]], [[Martinica]], [[Guadalupe]], i totes les demés dependències franceses en Amèrica). Per últim, en alguns estats d'[[EEUU]] l'espanyol és oficial (com en [[Nou Mèxic]]) o d'us dominant (com en [[Florida]], [[Texas]], [[Arizona]], [[Califòrnia]], etc.), perdent utilitat pràctica.
*[[Ruperto Chapí]], compositor [[Espanya|español]] (f. [[1909]])
 
*[[Arthur Evans]], [[arqueòlec]] [[Regne Unit|britànic]] (f. [[1941]])
 
*[[Ferdinand Foch]], fon un militar [[França|francés]] (f. [[1929]])
 
  
== Decesos ==
+
La designació no s'aplica en cap dels casos als països de llengua no llatina d'Amèrica del Sur (com Surinam i Guyana), el Caribe (decenes d'illes de parla anglesa i holandesa), o Amèrica central (com [[Belize]], que té l'anglés com a idioma oficial).
* [[Manuel Godoy]], noble i polític [[Espanya|espanyol]] (n. [[1767]])
 
* [[Mary Shelley]], escritora [[Anglaterra|britànica]] (n. [[1797]])
 
*[[Joseph Mallord William Turner]], pintor [[Anglaterra|anglés]] (n. [[1775]])
 
  
 +
En la jerga internacional geopolítica, és comú gastar el terme compost América Llatina i el Caribe per a designar a tots els territoris de l'Hemisferi Occidental que s'extenen al sur dels Estats Units, incloent els països de parla no llatina.
  
 +
Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, [[Portugal]] i [[França]]. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform.
  
[[Categoria:Segle XIX]]
+
[[Categoria:Amèrica]]

Revisió de 14:43 26 maig 2021

thumb|right|200px|

Amèrica Llatina

El terme Amèrica Llatina o Llatino-amèrica (en castellà i portugués: América Latina; en francés: Amérique Latine) té varis usos i connotacions divergents:

  • L'us que restringix la denominació als països de parla espanyola i portuguesa, excloent a les regions de parla francesa, fa al terme sinònim d'Iberoamèrica, propugnat més be per Espanya, pero d'us restringit en els propis països llatino-americans als casos en que se referixen a la seua relació en la Península.
  • La definició segons la qual als països de parla espanyola i portugesa, se li afegixen els territoris de llengua francesa d'Amèrica, particularment els caribenys (és a dir, Haití, la Guayana francesa, Clipperton, Martinica, Guadalupe, i les demés dependències franceses del Caribe), referint-se per tant, a 21 països i 7 dependències a on té oficialitat una llengua llatina.
  • El sentit més lliteral del terme, encara que gastat minoritàriament, designa a todo país i territori d'Amèrica on alguna de les llengües romances siga llengua oficial. D'acort en esta definició, "Llatino-amèrica" inclou no sols als països de parla espanyola i portuguesa, sino també als països (com Haití) i territoris del continent on se parle francés (com les províncies canadenques de Québec, Nova Escòcia i Nou Brunswick; l'estat estat-unidenc de Luisiana; la colectivitat d'ultramar francesa de San Pere i Miqueló, la Guayana francesa, Martinica, Guadalupe, i totes les demés dependències franceses en Amèrica). Per últim, en alguns estats d'EEUU l'espanyol és oficial (com en Nou Mèxic) o d'us dominant (com en Florida, Texas, Arizona, Califòrnia, etc.), perdent utilitat pràctica.

La designació no s'aplica en cap dels casos als països de llengua no llatina d'Amèrica del Sur (com Surinam i Guyana), el Caribe (decenes d'illes de parla anglesa i holandesa), o Amèrica central (com Belize, que té l'anglés com a idioma oficial).

En la jerga internacional geopolítica, és comú gastar el terme compost América Llatina i el Caribe per a designar a tots els territoris de l'Hemisferi Occidental que s'extenen al sur dels Estats Units, incloent els països de parla no llatina.

Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, Portugal i França. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform.