Diferencia entre pàgines "Amèrica" i "Federico García Moliner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(Text reemplaça - 'p on ' a 'p a on ')
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:America location map with borders.svg|right|thumb|350px|<center>Mapa d''''Amèrica'''</center>]]
+
{{Biografia|
 +
| nom = Federico García Moliner
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Físic.
 +
| data_naix = 4 de març de [[1930]] 
 +
| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort =
 +
}}
 +
'''Federico García Moliner''' ([[Burriana]], [[Plana Baixa]], 4 de març de [[1930]]) és un físic i professor universitari [[Valencians|valencià]].
  
 +
== Biografia ==
  
'''Amèrica''' és un continent que es troba en l’hemisferi occidental i es desplega entre l’[[oceà Atlàntic]] i l’[[oceà Pacífic]], banyat al nort per l’[[oceà Àrtic]] i al sur pel [[passage de Drake]], a on se té l’unio dels oceans [[Atlàntic]] i [[Pacífic]]. La part nort s’inclina cap a l’oest i està molt pròxim a [[Àsia]], ya que l’[[estret de Bering]] a soles medix 66 quilómetros: en canvi, la del sur se troba més aïllada en mig de la mar i separada de les terres més pròximes: [[Austràlia]] i [[Àfrica]], per mils de quilometros.
+
Estudià Bachillerat en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]], per a llicenciar-se posteriorment en Ciències Físiques per l'Universitat Complutense de [[Madrit]] (obtenint el premi «González Martí» al millor estudiant de Física) i doctorar-se en l'any  [[1958]] per l'Universitat de [[Cambridge]] i en [[1960]] per la Complutense.
  
Punts extrems continentals:
+
García Moliner inicià la seua carrera professional en el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC), per a traslladar-se ràpidament a l'universitat nortamericana d'[[Illinois]], a on fon professor durant tres anys. A la seua tornada al CSIC, va continuar els seus treballs en física de l'estat sòlit (camp en el qual va ocupar un important paper desenrollant una escola espanyola d'investigació que pronte aplegà a un gran nivell internacional), estudiant les propietats de la matèria sòlida a partir dels seus àtoms, camp a on és considerat una autoritat mundial.
* Nort: Cap Murchinson ([[Canadà]])
 
* Sur: Cap Froward ([[Chile]])
 
* Est: Cap Blanc ([[Brasil]])
 
* Oest: Cap Príncip de Gales ([[EEUU]])
 
  
Punts extrems insulars:
+
Convençut de l'importància de la tasca docent, va participar com a professor invitat en els programes d'escoles de postgrau, especialment en [[Itàlia]] i [[Escandinàvia]], en les quals es varen formar generacions de jóvens científics europeus que varen constituir la base per al posterior desenroll de la ciència en [[Europa]]. Aixina mateix va destacar per la seua tasca d'ajudar als científics dels països en vies de desenroll, també en [[Iberoamèrica]].
* Nort: Cap Monis Jesup ([[Groenlàndia]])
 
* Sur: Illa Diego Ramirez ([[Chile]])
 
* Est: Cap Norest ([[Groenlàndia]])
 
* Oest: Cap Wragell ([[Alaska]])
 
  
El territori d’'''Amèrica''' abarca una superfície de 42.142.000 quilómetros quadrats, lo que representa el 29% de les terres emergides del [[planeta]]. El continent americà està dividit en tres grans blocs en estructures geogràfiques ben diferenciades.
+
Vinculat a les Conferències Pugwash de Ciència i Assunts Mundials, en l'any [[1992]] fon guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] d'Investigació Científica i Tècnica per les seues contribucions a la física de l'estat sòlit.
  
'''Amèrica del Nort''': És la part septentrional del nou món, té la forma d’un triàngul, del qual la part més ampla es troba en el nort, disminuint cap al sur.
+
Actualment, García Moliner és catedràtic de ciència contemporànea en l'[[Universitat Jaume I de Castelló]], a on continua el seu estudi sobre estructures semiconductores quàntiques.
Se desplega des de l’[[oceà Àrtic]] fins la Cordillera Neovolcànica, casi en el paralel 19 o fins l’[[istme de Tehuantepec]]. (Llímit de [[Mèxic]] en [[Guatemala]]).
 
  
'''Amèrica Central''': Té una superfície de 758.800 quilómetros quadrats, corresponent a la massa continental 522.3000 quilómetros quadrats. Se desplega des de l’istme de Tehuantepec fins la [[Barranca de l’Atrato]], en el noroest de [[Colòmbia]], més l’Amèrica Insular o Antillana.
+
== Enllaços externs ==
La seua superficie és essencialment accidentada i està en la part septentrional de la zona torrida.
 
  
'''Amèrica del Sur''': Ocupa la part meridional de l’hemisferi Occidental. Esta part del continent, de la qual la forma és triangular, encara que és menor que el bloc del nort, és major que [[Europa]] i [[Austràlia]].
+
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Federico_Garc%C3%ADa_Moliner Federico García Moliner en Wikipedia]
La seua part més ampla es troba en el nort i es desplega des de la [[Barranca de l’Atrato]] fins el [[Cap d’Hornos]], alcançant una superfície de 17.854.440 quilómetros quadrats.
 
  
{{Amèrica}}
+
[[Categoria:Biografies]]
 
+
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Continents]]
+
[[Categoria:Físics]]
[[Categoria:Amèrica]]
+
[[Categoria:Físics valencians]]

Última revisió del 11:28 28 maig 2021

Federico García Moliner
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Físic.
Naiximent: 4 de març de 1930
Lloc de naiximent: Burriana, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Federico García Moliner (Burriana, Plana Baixa, 4 de març de 1930) és un físic i professor universitari valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Estudià Bachillerat en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló, per a llicenciar-se posteriorment en Ciències Físiques per l'Universitat Complutense de Madrit (obtenint el premi «González Martí» al millor estudiant de Física) i doctorar-se en l'any 1958 per l'Universitat de Cambridge i en 1960 per la Complutense.

García Moliner inicià la seua carrera professional en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), per a traslladar-se ràpidament a l'universitat nortamericana d'Illinois, a on fon professor durant tres anys. A la seua tornada al CSIC, va continuar els seus treballs en física de l'estat sòlit (camp en el qual va ocupar un important paper desenrollant una escola espanyola d'investigació que pronte aplegà a un gran nivell internacional), estudiant les propietats de la matèria sòlida a partir dels seus àtoms, camp a on és considerat una autoritat mundial.

Convençut de l'importància de la tasca docent, va participar com a professor invitat en els programes d'escoles de postgrau, especialment en Itàlia i Escandinàvia, en les quals es varen formar generacions de jóvens científics europeus que varen constituir la base per al posterior desenroll de la ciència en Europa. Aixina mateix va destacar per la seua tasca d'ajudar als científics dels països en vies de desenroll, també en Iberoamèrica.

Vinculat a les Conferències Pugwash de Ciència i Assunts Mundials, en l'any 1992 fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seues contribucions a la física de l'estat sòlit.

Actualment, García Moliner és catedràtic de ciència contemporànea en l'Universitat Jaume I de Castelló, a on continua el seu estudi sobre estructures semiconductores quàntiques.

Enllaços externs[editar | editar còdic]