Diferencia entre pàgines "Elig" i "Els Minyons"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Text reemplaça - 'c on ' a 'c a on ')
 
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infobox_pobles
+
[[Archiu:Minyó.jpg|thumb|250px|Minyó]]
|image_país = [[Image:Flag of Elx.svg|120px]]
 
|image_província = [[Image:Alicante-loc.svg|95px]]
 
|image_escut = [[Image:Escut d'Elx.svg|100px]]
 
|nom = Elig
 
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
 
|comunitat = [[Archiu:Senyera_valenciana.png|20px]] [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
 
|comarca = [[Baix Vinalopó]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Elig]]
 
|coor = 38°16′01″N 0°41′54″O
 
|superfície = 326,07 km²
 
|altitut = 86 msnm
 
|població = 230.625 ([[INE]] [[2018]])
 
|densitat = 697,13 hab./km²
 
|gentilici = Ilicità-ana
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 03201-03209
 
|festes =
 
|alcalde = Carlos González Serna ([[PSPV]])
 
|uep = [http://www.elche.es/ elche.es]<br/>[http://www.visitelche.com/ visitelche.com]
 
|notes =
 
}}
 
[[Archiu:Elx panoramica.jpg|thumbnail|350px|right|Panoràmica de la ciutat d'Elig]]
 
'''Elig''' (en [[castellà]], ''Elche'') és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] situada en la [[província d'Alacant]], a la vora del riu [[Vinalopó]]. Capçalera de la comarca del [[Baix Vinalopó]], la seua població alcança els 230.625 habitants (INE 2018), sent la segona [[ciutat]] de la [[província d'Alacant]] i tercera de la [[Comunitat Valenciana]] en població. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]], que agrupa a Elig en la conurbanisació d'[[Alacant]] i en les localitats pròximes de [[Santa Pola]] i [[Crevillent]], és una de les més poblades d'[[Espanya]], en uns 725.000 habitants.
 
  
== Toponímia ==
+
'''Els Minyons''' foren un cos de guàrdia contra [[Malfatà|malfatans]] del [[Regne de Valéncia]], que es creà en el [[sigle XVI]] i es mantingué fins a ben entrat el [[sigle XIX|XIX]]. Gojà d'uniforme propi en predomini del color [[blau]].  
El primer nom del que es té constància documentada és el de '''Illici''' en [[llatí clàssic]], en una inscripció trobada en [[Itàlia]] a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix ''Illici'' com el nom que donaren els romans a la colònia d'[[Hispània]]. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els [[ibers]] donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeu|Ptolomeu]].<ref>[http://viena.cervantes.es/Biblioteca/Fiches/Ramos%20Folques,%20R._16213_40_1.shtml Llegenda del misteri d'Elig / Rafael Pomells Folqués]</ref>
 
  
Fon baix la [[Hispània visigoda|dominació visigoda]] quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la ''E'' en substitució de la ''I'' com son ''Elici'', ''Elice'' o ''Elece''. En la divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|إلش]]  (pronunciat ''Ilsh''), com el nom àrap d'Elig en el [[sigle VIII]]. A finals del [[sigle XIII]] i baix el domini castellà del [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] és quan apareix la denominació actual de la ciutat: ''Elig''. A partir de [[1305]], ya en la [[Corona d'Aragó]], la ciutat passa a ser denominat en [[llengua valenciana|valencià antic]] en els noms de ''Elch'', ''Eltx'' o ''Elx''. Des de mitan [[sigle XV]], '''Elig''' se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús despuix de la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en l'any [[1707]], pels quals s'institucionalisava la forma castellana, '''Elche''', en la documentació oficial del [[Regne d'Espanya]]. Despuix de les [[Normes de Castelló]] ([[1932]]) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'[[AVL]] la forma Elx i la [[RACV]] la forma Elig.
+
== Història ==
  
== Administració ==
+
Apareixen documents de l'existència d'esta policia en el [[sigle XVII]]. Els Minyons foren creats en l'any [[1622]] com un cos de vigilància depenent de la Generalitat del Regne de Valéncia. Podem dir que foren la policia valenciana, una milícia foral valenciana, al servici de la Generalitat del Regne de Valéncia.
{| class="wikitable"
 
|-
 
! Periodo !! Alcalde !! Partir
 
|-
 
| [[1979]]–[[1983]] || Ramón Pastor Castell || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|-
 
| [[1983]]-[[1987]] || Ramón Pastor Castell || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|-
 
| [[1987]]-[[1991]] || Manuel Rodríguez Maciá || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|-
 
| [[1991]]-[[1995]] || Manuel Rodríguez Maciá || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|-
 
| [[1995]]-[[1999]] || Diego Maciá Antón || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|-
 
| [[1999]]-[[2003]] || Diego Maciá Antón || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|-
 
| [[2003]]-[[2007]] || Diego Maciá Antón || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|-
 
| [[2007]]-[[2011]] || Alejandro Soler Mur || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|-
 
| [[2011]]-[[2015]] || Mercedes Alonso García || [[Image:PP 2015.png|20px]] [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]]
 
|-
 
| [[2015]]-Actualitat || Carlos González Serna || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 
|}
 
  
== Deports ==
+
Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a l'any [[1399]], denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la [[ciutat de Valéncia]].  
La ciutat conta en un gran número d'instalacions deportives, com la Ciutat Deportiva Juan Ángel Romero que té una extensió de 150.000 m², lloc en el que es troba l'Estadi Díez Iborra, on juga els seus partits l'Elig Ilicità (equip filial de l'[[Elig CF|Elig CF]]).
 
  
L'[[Estadi Martínez Valero]] és el recint deportiu a on l'[[Elig CF]] juga els seus partits. Té una capacitat per a 33.732 espectadors<ref>[http://www.elchecf.es/club/estadio-martinez-valero= Estadi Manuel Martínez Valero]</ref>.
+
Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia i comte de Sayve, Pierre-Felix de la Croix de Chevrières, en l'any [[1774]], impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament.
  
Elig celebra cada any la Mija Marató Ciutat d'Elig, sent la mija marató més antiga del món, celebrada des de l'any [[1964]] i fundada per l'ilicità Manuel Jaén Guilló.
+
La creació de la [[Guàrdia Civil]] en l'any [[1844]] no va canviar la seua situació, si be era clar l'objectiu del Govern espanyol d'anar substituint els cossos policials “regionals” per un atre model clarament centralisat, jerarquisat, militar i alié al territori, i controlat de forma directa des del govern: tant per a organisar d'una forma teòricament més eficient el manteniment de la seguritat, com per a servir de força de repressió més efectiva front a elements rebels al poder (com els lliberals o els carlistes, que tant proliferaren al llarc del [[sigle XIX]], i que en ocasions varen tindre el recolzament d'estes milícies regionals).  
  
 +
Fon la revolució de l'any [[1868]], que va derrocar a [[Isabel II]], fon la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. El nou govern provisional dels generals Serrano i Prim va abolir totes les policies “regionals”, que contaven en una evident tradició “monàrquica”.
  
 +
En l'any [[1876]], restaurada la monarquia en [[Alfons XII]] (IV de Valéncia), només alguns cossos policials regionals se reinstauraren.
  
=== Entitats deportives ===
+
== Reglament ==
* [[Elig CF]]
 
* Elig CF Sala
 
* Club Atletisme Decatlon
 
* Club Voleibol Elche
 
* Club Waterpolo Elig
 
* Illice Basket Club
 
* Club Baloncesto Ilicitano
 
* Club Balonmano Elche
 
  
== Vore també ==
+
El reglament de la Companyia de Minyons valencians establia que:
*[[Palmerar d'Elig]]
 
*[[Dama d'Elig]]
 
*[[Misteri d'Elig]]
 
*[[Dumenge de Rams]]
 
*[[Institució Firal Alacantina]]
 
*[[Cantueso]]
 
  
== Referències ==
+
{{Cita|''...cada escuadra ha de rondar de dia y noche el partido que se señale, procurando tenerle limpio de gente viciosa y sospechosa, y para conseguirlo deberán informarse de los alcaldes de los pueblos por donde transitaren de la gente de mal vivir y perniciosa á la república, é igualmente de los perseguidos por las justicias, tomando sus señas correspondientes para el conocimiento de los sugetos y lugares donde suelen retirarse, y no revelando las personas que hubieren dado las noticias; para que asi con este seguro del secreto se animen á darlas sin exponerse á las desgraciadas resultas que de lo contrario podrían seguírseles.''}}
{{Traduït de|es|Elche}}
+
 
{{Reflist}}
+
== Objectius ==
 +
 
 +
El seus objectius eren el de perseguir a malfatans, lladres i contrabandistes, o a la custòdia dels boscs reals, i ajudar al [[Justícia]] (actual alcalde). Curiosament, tenien l'obligació de recórrer cada més tot el Regne, ara [[Comunitat Valenciana]], per a “netejar-lo de malfatans”.
 +
 
 +
Entre les seues atribucions també es trobava la de vigilar els boscs, per lo que alguns els han tendit a identificar com a antecessors de la [[Guàrdia Civil]].
 +
 
 +
Els malfatans, en el [[sigle XVIII]], eren inicialment, en gran part, grups d'antics [[Maulet|maulets]] que es varen tirar al mont i efectuaven accions delictives; d'ací l'interés dels noves autoritats borbòniques per instaurar cossos regionals de seguritat en tota [[Espanya]]. Estos grups incontrolats eren coneguts en el nom de [[Miquelet|miquelets]], denominació que solien rebre en general, en tota la [[Corona d'Aragó]], les milícies de voluntaris que s'organisaven en motiu de conflicte o com a defensa del territori.
 +
 
 +
== Uniforme ==
 +
 
 +
Els candidats a ingressar en els Minyons havien de ser ''“hidalgos o labradores honrados y acomodados que no hubieran ejercido oficios mecánicos ni se les conociese tacha en su familia“''.
 +
 
 +
Els Minyons disponien d'un uniforme propi i característic a on predominava el blau, sobretot en detalls de la [[casaca]] i en els pantalons.
 +
 
 +
{{Cita|''El vestuario es á la valenciana: el de los cabos y fusileros gambeto y calzón azul; chupa encarnada; botines de correal ó becerrillo; alpargata á media pierna atada con cinta azul y sombrero sin galón con cucarda encarnada; redecilla y pañuelo de seda negra.''
 +
 
 +
''El de los oficiales casaca y calzón azul; chupa y divisa encarnada con ojales de plata bordados á ambos lados, y en el collarín un cordoncillo también bordado con dos ojales en cada lado de él, y en la vuelta encarnada una portezuela azul con tres botones pequeños. El de los sargentos de la misma hechura, solo que los ojales son de pelo blanco, y tiene ademas vestido corto para la montaña.''
 +
 
 +
''El armamento consiste en una escopeta con bayoneta, un par de pistolas, un frasco para pólvora, y una canana con su charpa correspondiente.''}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/el-nom-en-valencia-es-elig-fins-que-a-partir-dels-anys-60-el-catalanisme-comenca-a-usar-elx/ El nom en valencià és “Elig”, fins que a partir dels anys 60 el catalanisme començà a usar “Elx” - Entrevista a Josep Esteve Rico Sogorb - Cultura Valenciana]
 
  
{{Municipis d'El Baix Vinalopó}}
+
* [https://el-blog-de-masclet.blogspot.com/2009/12/els-minyons-la-policia-valenciana.html Els Minyons: la "policia" valenciana - El blog del Masclet]
{{Capitals comarques}}
+
* [https://www.esdiario.com/674917938/Els-Minyons-Valencia-tuvo-policia-mucho-antes-que-Cataluna-o-Pais-Vasco.html Els Minyons, Valencia tuvo policía mucho antes que Cataluña o País Vasco - Vicente Javier Más Torrecillas - Es Diario]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
+
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
+
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Elig]]
+
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 09:18 27 maig 2021

Minyó

Els Minyons foren un cos de guàrdia contra malfatans del Regne de Valéncia, que es creà en el sigle XVI i es mantingué fins a ben entrat el XIX. Gojà d'uniforme propi en predomini del color blau.

Història

Apareixen documents de l'existència d'esta policia en el sigle XVII. Els Minyons foren creats en l'any 1622 com un cos de vigilància depenent de la Generalitat del Regne de Valéncia. Podem dir que foren la policia valenciana, una milícia foral valenciana, al servici de la Generalitat del Regne de Valéncia.

Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a l'any 1399, denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la ciutat de Valéncia.

Ni Felip V ni el Decret de Nova Planta acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia i comte de Sayve, Pierre-Felix de la Croix de Chevrières, en l'any 1774, impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament.

La creació de la Guàrdia Civil en l'any 1844 no va canviar la seua situació, si be era clar l'objectiu del Govern espanyol d'anar substituint els cossos policials “regionals” per un atre model clarament centralisat, jerarquisat, militar i alié al territori, i controlat de forma directa des del govern: tant per a organisar d'una forma teòricament més eficient el manteniment de la seguritat, com per a servir de força de repressió més efectiva front a elements rebels al poder (com els lliberals o els carlistes, que tant proliferaren al llarc del sigle XIX, i que en ocasions varen tindre el recolzament d'estes milícies regionals).

Fon la revolució de l'any 1868, que va derrocar a Isabel II, fon la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. El nou govern provisional dels generals Serrano i Prim va abolir totes les policies “regionals”, que contaven en una evident tradició “monàrquica”.

En l'any 1876, restaurada la monarquia en Alfons XII (IV de Valéncia), només alguns cossos policials regionals se reinstauraren.

Reglament

El reglament de la Companyia de Minyons valencians establia que:

...cada escuadra ha de rondar de dia y noche el partido que se señale, procurando tenerle limpio de gente viciosa y sospechosa, y para conseguirlo deberán informarse de los alcaldes de los pueblos por donde transitaren de la gente de mal vivir y perniciosa á la república, é igualmente de los perseguidos por las justicias, tomando sus señas correspondientes para el conocimiento de los sugetos y lugares donde suelen retirarse, y no revelando las personas que hubieren dado las noticias; para que asi con este seguro del secreto se animen á darlas sin exponerse á las desgraciadas resultas que de lo contrario podrían seguírseles.

Objectius

El seus objectius eren el de perseguir a malfatans, lladres i contrabandistes, o a la custòdia dels boscs reals, i ajudar al Justícia (actual alcalde). Curiosament, tenien l'obligació de recórrer cada més tot el Regne, ara Comunitat Valenciana, per a “netejar-lo de malfatans”.

Entre les seues atribucions també es trobava la de vigilar els boscs, per lo que alguns els han tendit a identificar com a antecessors de la Guàrdia Civil.

Els malfatans, en el sigle XVIII, eren inicialment, en gran part, grups d'antics maulets que es varen tirar al mont i efectuaven accions delictives; d'ací l'interés dels noves autoritats borbòniques per instaurar cossos regionals de seguritat en tota Espanya. Estos grups incontrolats eren coneguts en el nom de miquelets, denominació que solien rebre en general, en tota la Corona d'Aragó, les milícies de voluntaris que s'organisaven en motiu de conflicte o com a defensa del territori.

Uniforme

Els candidats a ingressar en els Minyons havien de ser “hidalgos o labradores honrados y acomodados que no hubieran ejercido oficios mecánicos ni se les conociese tacha en su familia“.

Els Minyons disponien d'un uniforme propi i característic a on predominava el blau, sobretot en detalls de la casaca i en els pantalons.

El vestuario es á la valenciana: el de los cabos y fusileros gambeto y calzón azul; chupa encarnada; botines de correal ó becerrillo; alpargata á media pierna atada con cinta azul y sombrero sin galón con cucarda encarnada; redecilla y pañuelo de seda negra.

El de los oficiales casaca y calzón azul; chupa y divisa encarnada con ojales de plata bordados á ambos lados, y en el collarín un cordoncillo también bordado con dos ojales en cada lado de él, y en la vuelta encarnada una portezuela azul con tres botones pequeños. El de los sargentos de la misma hechura, solo que los ojales son de pelo blanco, y tiene ademas vestido corto para la montaña.

El armamento consiste en una escopeta con bayoneta, un par de pistolas, un frasco para pólvora, y una canana con su charpa correspondiente.

Enllaços externs