Diferencia entre pàgines "Gàmbia" i "Milacres de Sant Vicent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
 
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Ficha de país
+
[[Image:Milacre1.jpg|thumb|rigth|300px|<center>Representació dels Milacres de Sant Vicent</center>]]
−
| nom_oficial =''Republic of The Gambia''<br/>República de Gàmbia
+
[[Image:Milacre2.jpg|thumb|rigth|300px|Representació dels Milacres de Sant Vicent]]
−
| image_bandera = Flag of The Gambia.svg
+
[[File:Procesión Cívica de san Vicente Ferrer 32.jpg|thumb|300px|rigth|Atres celebracions del dia de Sant Vicent, processó en Valéncia]]
−
| image_escut = Coat_of_arms_of_The_Gambia.svg
 
−
| image_escut_tamany = 125px
 
−
| image_mapa = Gambia (orthographic projection).svg
 
−
| lema_nacional = ''Progress, Peace, Prosperity''<br />([[Idioma anglés|anglés]]: ''«Progrés, Pau, Prosperitat»'')
 
−
| himne_nacional =''[[For The Gambia Our Homeland]] ''
 
−
| capital = [[Banjul]]
 
−
| capital_població = 34.828  ([[2003]])
 
−
| capital_coord. = 13_28_N_16_36_W_ 13°28' N 16° 36' O
 
−
| ciutat_principal =[[Serekunda]]
 
−
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]]
 
−
| govern = [[República presidencialista]]
 
−
| dirigents_títuls = [[President]]
 
−
| dirigents_noms = [[Yahya Jammeh]]
 
−
| fundació = [[Independència]]
 
−
| fundació_hites =&nbsp;• Data
 
−
| fundació_dates =Del [[Regne Unit]]<br />[[18 de febrer]] de [[1965]]
 
−
| superfície =10.380
 
−
| superfície_lloc =157
 
−
| superfície_aigua = 11.5
 
−
| fronteres =740 [[kilómetro|km]]
 
−
| costes =80 km
 
−
| població =1.593.256  ([[2005]])
 
−
| població_lloc = 144
 
−
| població_densitat = 132
 
−
| PIB_nominal=
 
−
| PIB_nominal_any =
 
−
| PIB_nominal_lloc =
 
−
| PIB_nominal_per_càpita=
 
−
| PIB = US$ 3.017 millones
 
−
| PIB_any = 2005
 
−
| PIB_lloc = 160
 
−
| PIB_per_càpita=US$ 1.999
 
−
| IDH = 0,502
 
−
| IDH_any = 2007
 
−
| IDH_lloc =155
 
−
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font>
 
−
| moneda =[[Dalasi]] (<code>[[ISO 4217|GMD]]</code>)= 100 butut
 
−
| gentilici = Gambià,ana
 
−
| horari = [[CEST]] ([[Tiempo Coordinado Universal|UTC]]+0)
 
−
| horari_estiu =[[CEST]] ([[Tiempo Coordinado Universal|UTC]]+0)
 
−
| cctld= [[.gm]]
 
−
| còdic_telefònic = 220
 
−
| prefix_radiofònic =C5A-C5Z
 
−
| còdic_ISO = 270 / GMB / GM
 
−
| membre_de =  [[Commonwealth]], [[Unió Africana|UA]], [[Nacions Unides|ONU]]
 
−
| nota1 =
 
−
}}
 
  
−
La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació d'[[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte a on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]].
 
  
−
== Història ==
+
Els '''Milacres de Sant Vicent''' són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de [[Valéncia]], en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com [[Altars de Sant Vicent]], i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant [[valencià]]. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol".
  
 +
Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre.
  
−
Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Malí]] al qual pertanyia la zona en l'época.
+
==Fets diferencials==
  
−
[[File:James Island and Fort Gambia.jpg|thumb|left|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]]
+
*Són representats per chiquets (caràcter infantil)
 +
*Interés monogràfic per la figura de [[Sant Vicent Ferrer]].
 +
*Presentació del tema religiós en aire d'exaltació cívica.
  
−
En [[1562]] arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any [[1630]] per això l'[[anglés]] que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).  
+
Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el [[cant de Sibila]], [[cant dels tropos]], la [[festa del bisbet]], les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions han desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques.
  
−
En l'any [[1588]], el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra|Isabel I]]. En [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre [[1651]] i [[1661]], Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'[[Illa James]], denominada en l'época [[Illa Andrew]] fins a la conquiste britànica de la mateixa en [[1661]].  
+
L'interés per la figura de [[Sant Vicent Ferrer]] vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del [[Regne de Valéncia]]" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del [[Regne de Valéncia]], aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix.
  
−
Durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] [[França]] i [[Anglaterra]] varen lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]].  El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]]  otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]].
+
== Orige ==
−
Casi 3 millons de [[esclau]]s varen ser enviats des d'esta regió a les colònies en [[Amèrica]].  En [[1807]] s'abolí el comerç d'esclaus en l'[[Imperi Britànic]] intentant els britànics acabar en el comerç d'esclaus en [[Gàmbia]].  Per ad això, crearen el lloc militar de Bathurst (hui Banjul) en [[1816]]. Durant els anys següents, Banjul estava somesa a la jurisdicció del governador general britànic en [[Serra Lleona]]. En [[1888]] Gàmbia es convertí en una colònia autònoma i un any més tart va passar a ser una colònia real
 
−
[[File:Stamp Gambia 1880 0.5p.jpg|thumb|100px|left|Sagell de l'any [[1880]]]]
 
−
[[File:Adama Barrow 2016.jpg|thumbnail|right|250px|El president Yahya Jammeh.]]
 
  
−
El país s'independisà del [[Regne Unit]] en [[1965]]. En [[1970]], [[Dawda Jawara]] es convertí en el primer president del nou estat i fon reelegit en [[1972]] i [[1977]]. Despuix de l'independència, Gàmbia millorà el seu desenroll econòmic gràcies a l'alça en els preus de la seua  principal matèria d'exportació, el [[cacau]], i al desenroll del [[turisme]] internacional. En [[febrer]] de [[1982]], junt en [[Senegal]], Gàmbia va formar la [[Senegàmbia|Confederació de Senegàmbia]]. El president Jawara fon derrotat en [[1994]] per [[Yahya Jammeh]], qui establí una dictadura. Jammeh fon reelegit en [[2001]] i derogà la llei que prohibia l'existència de partits opositors.
+
Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En l'any [[1461]] Joan Garrigues va alçar el primer en el carrer del Mar de [[Valéncia]], segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]. [[1983]].Valéncia</ref>
  
−
== Govern i política ==
+
Segons la tradició en l'any [[1359]], [[Sant Vicent Ferrer]], chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicent (notari).
  
 +
Despuix de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se varen anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,...
  
−
La vigent [[Constitució]] de Gàmbia fon aprovada, despuix de [[referèndum]], el [[16 de giner]] de [[1997]], despuix que un [[colp d'estat]] en [[1994]] dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de [[1970]].
+
Lo que en un principi era una cosa personal anà adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven l'instalació i afegien versos.
  
−
Gàmbia és una [[República presidencialista]] democràtica. El president de la República és triat per [[sufragi universal]] per a un periodo de cinc anys. El [[poder llegislatiu]] residix en la [[Assamblea Nacional de Gàmbia|Assamblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és [[Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica]], que despuix de les [[Eleccions parlamentàries de Gàmbia (2007)|eleccions parlamentàries]] de [[2007]] té 42 de 53 bancs.  
+
Esta pràctica se va estendre pels carrers de [[Valéncia]] a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se varen alçar altars també en honor a la [[Mare de Deu]] i atres sants.
  
−
El [[poder eixecutiu]] està dividit entre el [[Cap de l'Estat]] i el [[president del Govern]], nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació.
+
L'abundància d'altars des de l'any [[1598]] esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps.
  
−
El [[poder judicial]] s'articula entorn del Tribunal Suprem que s'organisa administrativament segons el model francés.
+
En l'any [[1748]] [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril, una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.
  
−
== Organisació polític-administrativa ==
+
En [[1757]] l'altar del Mar publicà les poesies que se varen utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que varen tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions varen tornar a succeir-se en [[1756]], [[1765]], [[1777]] i [[1797]], en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent.
  
−
Divisions administratives: 5 divisions i 1 ciutat,  
+
{{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]</ref>}}
  
−
[[Archiu:Gambia Divisions.svg.png|thumb|400p|Divisiones de Gambia]]
+
En l'any [[1810]] En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual [[Altar del Tossal]]) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars).
−
{{AP|Organización territorial de Gambia}}
 
−
Divisiones administrativas: 5 divisiones y 1 ciudad:
 
  
−
* [[División Lower River]]
+
És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions.
−
* [[División Central River]]
 
−
* [[División North Bank]]
 
−
* [[División Upper River]]
 
−
* [[División Western]]
 
−
* [[Banjul]]
 
  
−
== Geografia ==
+
== Llengua ==
  
−
[[File:Ga-map.png||thumb|350px|Mapa de Gàmbia]]
+
A lo llarc del temps s'ha pogut destacar el bilingüisme, aixina hi ha constància de texts en [[llengua valenciana]] i atres en castellana, si be des de [[1801]] ya predomina la [[llengua valenciana]], exceptuant "Drama de la preciosa mort de [[Sant Vicent Ferrer]], patró de la ciutat i Reyno, succeïda en Vannes de [[França]], de [[1828]], de Miguel Magraner i Soler, escrit en llengua castellana.
−
'''Gàmbia''' es troba situada en la costa atlàntica d'Àfrica i es troba plenament rodejada per territori de [[Senegal]]. Gàmbia es caracterisa per ser un país molt pla, l'altitut del qual no sobrepassen els 300 metros sobre el nivell del mar. El país es troba travessat d'est a oest pel [[riu Gàmbia]], el qual dona nom al país. Este riu és l'eix del país i ho dividix en dos parts ben diferenciades; les que estan al nort i les que estan al sur del mateix.
 
  
−
== Ecologia ==
+
Aixina trobem tres cassos:
 +
*Predomini de la [[llengua valenciana]] des de l'any [[1801]].
 +
*Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques.
 +
*Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en [[valencià]]. Una cosa molt pròpia de la forma d'expressar-se del [[valencià]] que utilisa molts castellanismes.
  
−
El [[World Wide Fund for Nature|WWF]] (Fons Mundial per a la Naturalea) dividix el territori de Gàmbia entre tres [[Ecorregió|ecorregions]]:
+
== Els "Milacres" hui ==
−
* [[Manglar guineà]], en la costa
 
−
* [[Mosaic de selva i sabana de Guinea]], en l'oest
 
−
* [[Sabana sudanesa occidental]], en l'est
 
  
−
== Economia ==
+
Actualment les festes vicentines continuen sent unes de les més importants de la ciutat en les [[Falles]] en honor de [[Sant Josep]] i el [[Corpus]]. Des del divendres (Sant Vicent se celebra sempre el dilluns despuix de Pasqua), els actes es van succeint en els distints altars, cerimònies religioses en les parròquies, processons, sopars de germandat, fòcs artificials i les nomenades representacions com a eix principal.
  
 +
El concurs a on es tria el millor "milacre" de l'any és organisat per la centenària entitat [[Lo Rat Penat]], entregant premis en autoritats municipals.
  
−
Gàmbia no posseïx [[jaciment]]s [[mineral]]s d'importància ni atres recursos naturals. La seua economia es basa en els [[agricultura|productes agrícoles]] i la [[ganaderia]] per a consum intern del que depén el 75% de la població.
+
== Resenya documental ==
 +
[[File:Pouet de San Vicent.JPG|thumb|300px|rigth|<center>Pouet de Sant Vicent</center>]]
  
−
També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic.
+
{{cita|ROMANCE DE LAS NINFAS
  
−
L'[[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peix]]. El [[turisme]] fon una important font d'ingressos fins al [[2000]], a on es produí una reducció. La seua activitat depén fonamentalment de les ajudes al desenroll del [[Fondo Monetari Internacional]] i les d'emergència dels països desenrollats. Les expectatives futures del [[Banc Mundial]], despuix de la condonació parcial del deute externa en [[2005]], són positives.
+
Vicent que per tos prodigis
  
−
== Demografia ==
+
i tos milacres heroics,
  
 +
te as sublimat al gran titol
  
−
En l'any [[2007]], Gàmbia tnia una població de 1.688.000 habitants. El 99% és negra i el restant 1% és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és l'[[anglés]]. L'esperança de vida és de 54 anys. La mija de fills per dona és de 5,20. Només el 40% de la població està alfabetisada.
+
de Profeta i Apostolic.
  
−
== Cultura ==
+
Yo so ta Patria dichosa,
  
−
{| border="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0"
+
yo so Valéncia la noble,
−
|+ <font size="+1">'''Festes'''</font>
 
−
|-----
 
−
! style="background:#efefef;" | Data
 
−
! style="background:#efefef;" | Nom en valencià
 
−
! style="background:#efefef;" | Nom local
 
−
! style="background:#efefef;" | Referències
 
−
|-----
 
−
| 18 de febrer || Dia de la Independència
 
−
|
 
−
||
 
−
|-----
 
−
| Mòbil || Divendres Sant || ||
 
−
|-----
 
−
| 1 de maig || Dia del Treball || ||
 
−
|-----
 
−
| 15 d'agost || Dia de l'Assunció ||
 
−
|
 
−
|}
 
  
 +
que per lleal a mes armes,
  
−
{{Països d'Àfrica}}
+
dosells servixen de trofes.
  
−
{{Traduït de|es|Gambia}}
+
Colonia so dels Romans
  
−
[[Categoria:Països]]
+
com a tot lo Orp es notori,
−
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
+
 
 +
del govern de sos Patricis
 +
 
 +
heriti les millors copies<ref>Cervera Juan, Los "Milacres" Vicentinos en [[Valéncia]]</ref>}}
 +
 
 +
==Descripció de la festa en el sigle XIX==
 +
{{cita|SANT VICENT FERRER
 +
 
 +
Les trompetes de la fama
 +
 
 +
Sonant en tots els confins,
 +
 
 +
Del apóstol [[valencià]]
 +
 
 +
Honra y gloria del país,
 +
 
 +
En les quatre parts del mon
 +
 
 +
(En noble orgullse pot dir)
 +
 
 +
Lo nom de [[Sant Vicent Ferrer]]
 +
 
 +
Han deixát imprés ó escrit.
 +
 
 +
[[Valéncia]], patria d'artistes
 +
 
 +
Y de sabis distinguits;
 +
 
 +
[[Valéncia]] que de [[Ausias March]]
 +
 
 +
Fon la cuna, y te per fills
 +
 
 +
A [[Pérez Bayer|Bayer]],[[Joan de Joanes|Joanes]], [[Lluis Vives]],
 +
 
 +
[[Guillem de Castro]] y cent mil
 +
 
 +
Com [[Gil Polo]],[[Timoneda]],
 +
 
 +
[[Myans i Ciscasr|Ciscar]], [[Miñana]] y [[Boil]]
 +
 
 +
Y atres molts que omplin sa historia
 +
 
 +
En lo modern y en lo antich,
 +
 
 +
No pot menjs d'enorgullirse
 +
 
 +
Gojant lo seu espirit,
 +
 
 +
Cuant del noble dominico
 +
 
 +
Ix lo nom á relluir!...
 +
 
 +
¿Quin com ell en elocuencia?
 +
 
 +
¿Quin com ell en tots sentits?
 +
 
 +
Ell salvá als aragonesos
 +
 
 +
De Casp en lo Compromis;
 +
 
 +
Ell fon de lafe catòlica
 +
 
 +
Propagador tan feliç (...)
 +
 
 +
 
 +
(...)Qui no conega á [[Valéncia]]
 +
 
 +
Fasa favor d'acudir
 +
 
 +
Per Sant Vicent,y sabrá
 +
 
 +
Si la gran ciutat del Cit,
 +
 
 +
Del modo que s'ho mereix
 +
 
 +
Festeja al ilustre fill(...)
 +
 
 +
(...) Músiques y cent donxaines
 +
 
 +
Des de l'hora d'el matí
 +
 
 +
Per plaçes i per carrers
 +
 
 +
Donen ya conte o avís (...)
 +
 
 +
(...)'''Que planten en punts distints,
 +
 
 +
Altars que son alguns d'ells,
 +
 
 +
Per lo artistichs y lluits,
 +
 
 +
Monuments inapreciables'''(...)
 +
 
 +
(...)Van repartint bescuitades
 +
 
 +
Y estampes,y molts bescuits
 +
 
 +
van carats y plens de dolç
 +
 
 +
Y un Sant Vicent en lomig.(...)
 +
 
 +
(...)Manprenguen des de el Tros-Alt
 +
 
 +
Cap al Mercat descendint,
 +
 
 +
Vajen despues á la plaça
 +
 
 +
De la Seu,fent son camí,
 +
 
 +
Y en lo Carrer de la Mar
 +
 
 +
Fiquense después seguit
 +
 
 +
Y diguenme francament
 +
 
 +
Si después, en tot lo vist,
 +
 
 +
Troben res mes agradable,
 +
 
 +
Mes bonico,ni mes rich...
 +
 
 +
El que fasa este pasej,
 +
 
 +
Siga de dia ó de nit,
 +
 
 +
Vora en lo Tros-Alt un cel,
 +
 
 +
El Mercatun paradis,
 +
 
 +
Y en lo carrer de la Mar
 +
 
 +
La gloria en tot lo seu brill...
 +
 
 +
<ref>Palanca i Roca. Lo Romancer</ref>}}
 +
 
 +
==Vore també==
 +
*[[Sant Vicent Ferrer]]
 +
*[[Altars de Sant Vicent]]
 +
*[[Altar del Tossal]]
 +
*[[Casa de Sant Vicent Ferrer]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
==Enllaços externs==
 +
*[http://manologuallart.blogspot.com/2009/04/san-vicente-ferrer-20-de-abril.html Bloc de Manolo Guallart]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
*Els Milacres vicentins. Juan Cervera. 1983. Del Sénia al Segura. Valéncia. ISBN 84-85446-21-61}}
 +
*Lo Romancer. Palanca i Roca. 1888. Casa de la Beneficència. Valéncia.
 +
 
 +
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 +
[[Categoria:Religió]]
 +
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Milacres de Sant Vicent]]

Revisió de 13:37 26 maig 2021

Representació dels Milacres de Sant Vicent
Representació dels Milacres de Sant Vicent
Atres celebracions del dia de Sant Vicent, processó en Valéncia


Els Milacres de Sant Vicent són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de Valéncia, en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com Altars de Sant Vicent, i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant valencià. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol".

Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre.

Fets diferencials

  • Són representats per chiquets (caràcter infantil)
  • Interés monogràfic per la figura de Sant Vicent Ferrer.
  • Presentació del tema religiós en aire d'exaltació cívica.

Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el cant de Sibila, cant dels tropos, la festa del bisbet, les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions han desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques.

L'interés per la figura de Sant Vicent Ferrer vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del Regne de Valéncia" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del Regne de Valéncia, aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix.

Orige

Els altars vicentins es remonten al sigle XV. En l'any 1461 Joan Garrigues va alçar el primer en el carrer del Mar de Valéncia, segons escritura copiada per Orellana[1][2]

Segons la tradició en l'any 1359, Sant Vicent Ferrer, chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicent (notari).

Despuix de ser canonisat Vicente Ferrer, Joan Garrigues, fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se varen anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,...

Lo que en un principi era una cosa personal anà adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven l'instalació i afegien versos.

Esta pràctica se va estendre pels carrers de Valéncia a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se varen alçar altars també en honor a la Mare de Deu i atres sants.

L'abundància d'altars des de l'any 1598 esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps.

En l'any 1748 Ferran VI, establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril, una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.

En 1757 l'altar del Mar publicà les poesies que se varen utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que varen tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions varen tornar a succeir-se en 1756, 1765, 1777 i 1797, en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent.

(...)els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen[3]

En l'any 1810 En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual Altar del Tossal) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars).

És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions.

Llengua

A lo llarc del temps s'ha pogut destacar el bilingüisme, aixina hi ha constància de texts en llengua valenciana i atres en castellana, si be des de 1801 ya predomina la llengua valenciana, exceptuant "Drama de la preciosa mort de Sant Vicent Ferrer, patró de la ciutat i Reyno, succeïda en Vannes de França, de 1828, de Miguel Magraner i Soler, escrit en llengua castellana.

Aixina trobem tres cassos:

  • Predomini de la llengua valenciana des de l'any 1801.
  • Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques.
  • Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en valencià. Una cosa molt pròpia de la forma d'expressar-se del valencià que utilisa molts castellanismes.

Els "Milacres" hui

Actualment les festes vicentines continuen sent unes de les més importants de la ciutat en les Falles en honor de Sant Josep i el Corpus. Des del divendres (Sant Vicent se celebra sempre el dilluns despuix de Pasqua), els actes es van succeint en els distints altars, cerimònies religioses en les parròquies, processons, sopars de germandat, fòcs artificials i les nomenades representacions com a eix principal.

El concurs a on es tria el millor "milacre" de l'any és organisat per la centenària entitat Lo Rat Penat, entregant premis en autoritats municipals.

Resenya documental

Pouet de Sant Vicent
ROMANCE DE LAS NINFAS

Vicent que per tos prodigis

i tos milacres heroics,

te as sublimat al gran titol

de Profeta i Apostolic.

Yo so ta Patria dichosa,

yo so Valéncia la noble,

que per lleal a mes armes,

dosells servixen de trofes.

Colonia so dels Romans

com a tot lo Orp es notori,

del govern de sos Patricis

heriti les millors copies[4]

Descripció de la festa en el sigle XIX

SANT VICENT FERRER

Les trompetes de la fama

Sonant en tots els confins,

Del apóstol valencià

Honra y gloria del país,

En les quatre parts del mon

(En noble orgullse pot dir)

Lo nom de Sant Vicent Ferrer

Han deixát imprés ó escrit.

Valéncia, patria d'artistes

Y de sabis distinguits;

Valéncia que de Ausias March

Fon la cuna, y te per fills

A Bayer,Joanes, Lluis Vives,

Guillem de Castro y cent mil

Com Gil Polo,Timoneda,

Ciscar, Miñana y Boil

Y atres molts que omplin sa historia

En lo modern y en lo antich,

No pot menjs d'enorgullirse

Gojant lo seu espirit,

Cuant del noble dominico

Ix lo nom á relluir!...

¿Quin com ell en elocuencia?

¿Quin com ell en tots sentits?

Ell salvá als aragonesos

De Casp en lo Compromis;

Ell fon de lafe catòlica

Propagador tan feliç (...)


(...)Qui no conega á Valéncia

Fasa favor d'acudir

Per Sant Vicent,y sabrá

Si la gran ciutat del Cit,

Del modo que s'ho mereix

Festeja al ilustre fill(...)

(...) Músiques y cent donxaines

Des de l'hora d'el matí

Per plaçes i per carrers

Donen ya conte o avís (...)

(...)Que planten en punts distints,

Altars que son alguns d'ells,

Per lo artistichs y lluits,

Monuments inapreciables(...)

(...)Van repartint bescuitades

Y estampes,y molts bescuits

van carats y plens de dolç

Y un Sant Vicent en lomig.(...)

(...)Manprenguen des de el Tros-Alt

Cap al Mercat descendint,

Vajen despues á la plaça

De la Seu,fent son camí,

Y en lo Carrer de la Mar

Fiquense después seguit

Y diguenme francament

Si después, en tot lo vist,

Troben res mes agradable,

Mes bonico,ni mes rich...

El que fasa este pasej,

Siga de dia ó de nit,

Vora en lo Tros-Alt un cel,

El Mercatun paradis,

Y en lo carrer de la Mar

La gloria en tot lo seu brill...

[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28
  2. ↑ Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a Valéncia. 1983.Valéncia
  3. ↑ Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a Valéncia
  4. ↑ Cervera Juan, Los "Milacres" Vicentinos en Valéncia
  5. ↑ Palanca i Roca. Lo Romancer

Enllaços externs

Bibliografia

  • Els Milacres vicentins. Juan Cervera. 1983. Del Sénia al Segura. Valéncia. ISBN 84-85446-21-61}}
  • Lo Romancer. Palanca i Roca. 1888. Casa de la Beneficència. Valéncia.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gàmbia&oldid=174321»