Diferencia entre pàgines "Angola" i "Idioma valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
 
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Ficha de país
+
{{destacat}}
−
| nom_oficial = ''República de Angola''<br/>República de Angola
+
{{llengua|
−
| image_bandera = Flag of Angola.svg
+
|nom= Valencià
−
| image_escut = Coat of arms of Angola.svg
+
|nomnatiu=
−
| image_escut_tamany = 125px
+
|pronunciació=
−
| image_mapa = Angola (orthographic projection).svg
+
|atresdenominacions=
−
| lema_nacional =''"Virtus Unita Fortior"''  <small>([[Llatí]])<br/>"L'unió fa la força"</small>
+
|estats= [[Espanya]]
−
| himne_nacional =''[[Angola Avante]] ''
+
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
−
| capital =[[Luanda]]
+
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
−
| capital_població =700.000 hab.
+
|parlants= 2 millons
−
| capital_coord. = 8°50'S13°20'E
+
|parlantsnatius= 1,3 millons
−
| ciutat_principal =Luanda
+
|parlantsnonatius= 0,7 millons
−
| festa_nacional=  
+
|rank= 178º
−
| idioma_oficial = [[Portugués]]. <small>
+
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
−
Se parlen també vàries llengües regionals, com [[Kikongo]], [[Mutombo]], [[Chokwe]], [[Quimbundo]] i [[Idioma umbundu|Umbundu]].</small>
+
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
−
| govern =[[República presidencialista]]
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br />
−
| dirigents_títuls = [[President d'Angola|President]]<br />[[Primer Ministre d'Angola|Primer Ministre]]
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
−
| dirigents_noms =[[José Eduardo dos Santos]] <br /> [[Paulo Kassoma]]
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]]<br />
−
| fundació = [[Independència]]
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]<br />
−
| fundació_hites =- data
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Valencià'''<br />
−
| fundació_dates =de [[Portugal]] <br /> [[11 de novembre]] de [[1975]]
+
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
−
| superfície =1.246.700
+
|fontcolor=
−
| superfície_lloc =22
+
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
−
| superfície_aigua = despreciable
+
|iso1=
−
| fronteres =5.198 Km.
+
|iso2=
−
| costes =1.600 Km.
+
|iso3=
−
| població = 10.978.552
+
|sil=
−
| població_any =
+
|mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]
−
| població_lloc = 71
 
−
| població_densitat =9
 
−
| PIB_nominal=
 
−
| PIB_nominal_any =
 
−
| PIB_nominal_lloc =
 
−
| PIB_nominal_per_càpita=
 
−
| PIB = US$ 56.451.000.000
 
−
| PIB_any = 2006
 
−
| PIB_lloc = 74
 
−
| PIB_per_càpita=US$ 3.558
 
−
| IDH = 0,446
 
−
| IDH_any = 2007
 
−
| IDH_lloc =162
 
−
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
 
−
| moneda = [[Kwanza]] ([[ISO 4217|AOA]])
 
−
| gentilici = Angoleny, angolenya
 
−
| horari = [[UTC]] + 1
 
−
| horari_estiu =  
 
−
| cctld= [[.ao]]
 
−
| còdic_telefònic = 244
 
−
| prefix_radiofònic =D2A-D3Z
 
−
| còdic_ISO = 024 / AGO / AO
 
−
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[CPLP]], [[OPEP]]
 
−
| nota1 =
 
−
 
 
 
}}
 
}}
 +
El '''valencià''', l''''idioma valencià''' o la '''llengua valenciana''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.
  
 +
La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359  Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref> [[Archiu:Resultat.jpg|miniaturadeimagen|Resultat]]
  
 +
== Història del valencià ==
 +
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
 +
=== Orige del valencià ===
  
−
'''Angola''' (el nom oficial del qual és '''República d'Angola''') és un [[país]] del suroest d'[[Àfrica]] que llimita en [[Namíbia]], la [[República Democràtica del Congo]], [[Zàmbia]], i l'[[oceà Atlàntic]]. L'[[enclavament]] i [[província]] de [[Cabinda]] té fronteres al nort en la [[República del Congo]], estant rodejada per l'est i sur per la [[República Democràtica del Congo]].
+
El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
  
−
Fon una antiga [[colònia administrativa|colònia]] [[Portugal|portuguesa]], que té [[recursos naturals]] considerables, entre els que es destaquen el [[petròleu]] i els [[diamant]]s. Les formes d'[[Estat]] i de [[govern]] del [[país]], són respectivament, la [[república|republicana]] i la [[democràcia|democràtica]], (adoptant un [[règim]] [[presidencialisme|presidencial]] i [[multipartidisme|multipartidiste]]).
+
No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.
  
−
== Orige del nom ==
+
{{AP|Orige del valencià}}
−
El nom Angola és una derivació portuguesa de la paraula [[Llengües bantús|bantú]] Gola, que fa referència al títul dels [[Comandància|caps]] natius d'eixa regió en el [[Sigle XVI]], en el temps de la colonisació portuguesa.
+
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta la trobada d'un text en valencià del [[sigle XII]], un sigle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]
 +
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.
  
−
== Història ==
+
Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.
  
−
Els habitants originals de l'actual Angola foren caçadors i recolectors i parlaven la llengua koisan. L'expansió dels pobles bantú, en el primer milenari d.C., els va fer perdre predomini en la zona. En grups reduïts, els koisan –bosquimans per als europeus– encara habiten algunes zones del sur del país.
+
La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".
−
Els bantú eren un poble d'agricultors, recolectors i caçadors que és provable començaren les seues migracions des de la selva humida, en lo que hui és la frontera entre Nigèria i Camerun. La seua expansió es va donar en grups chicotets, que se reubicaren en resposta a circumstàncies polítiques o econòmiques. A través dels sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], establiren una série de regnes, sent el de Congo el principal. Este va comprendre la franja que en l'actualitat és frontera entre Angola i R.D. Congo i el seu apogeu es donà durant els sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]].
 
−
En [[1482]] a la desembocadura del riu Congo va arribar una flota portuguesa, comandada per Diogo Cao. Eixe fon el primer contacte en els angolesos –Integrats en l'antic regne de Congo– I l'escomençament del procés colonisador. El mateix utilisà primer les missions evangelisadores, el comerç més tart, i despuix expedicions militars en contra dels pobles que habitaven l'interior del territori.
 
  
−
=== Periodo colonial ===
+
Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>
  
−
Portugal s'establí en el territori en [[1483]] en el [[riu Congo]], on existiren els estats del [[regne del Congo|Kongo]], [[Ndongo]] i [[Lunda]]. L'estat del Kongo s'estenia de l'actual [[Gabó]], en el [[nort]], fins al [[riu Kwanza]] en el [[sur]]. Portugal va establir en [[1575]] una colònia portuguesa en [[Luanda]] basada en la [[Esclavitut|tracta d'esclaus]]. Els portuguesos prengueren gradualment el control de la franja costera a lo llarc del [[sigle XVI]] a través d'una série de tractats i guerres, formaren la colònia d'Angola.
+
=== Denominació ===
 +
La primera vegada  que trobem  la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:
  
−
Els [[Països Baixos|holandesos]] varen ocupar Luanda des de [[1641]] fins a [[1648]], proporcionant un impuls per als estats antiportuguesos. En [[1648]], Portugal reprengué [[Luanda]] i va iniciar un procés de conquista militar dels estats de Kongo i Ndongo que acabà en la victòria portuguesa en [[1671]]. El control administratiu total portugués de l'interior no va ocórrer fins a començaments del [[sigle XX]]. En [[1951]], la colònia fon reestilisada com una província d'ultramar, cridada també [[Àfrica Occidental Portuguesa]].
+
{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}
  
−
Quan Portugal es va refusar al procés de descolonisació, sorgiren tres moviments d'independència:
+
Que vol dir en valencià:
  
−
* El [[Moviment Popular per a la lliberació d'Angola]] (''Movimento Popular de Libertação d'Angola, MPLA''), en una base entre Kimbundu i l'inteligència [[Mestiç|mestiça]]] de Luanda, i llaços en partits [[Comunisme|comunistes]] en Portugal i els països del [[Pacte de Varsòvia]].
+
“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.
−
* El [[Front Nacional de lliberació d'Angola]] (''Front Nacional de Libertação d'Angola, FNLA''), en una base [[ètnia|ètnica]] en la regió bakongo del nort i vínculs en el [[Govern dels Estats Units]] i el règim de [[Mobutu Sese Seko]] en [[Zaire]]; i, el govern apartheidiste de Suràfrica, entre atres.
 
−
* L'[[Unió Nacional per a l'Independència Total d'Angola]] (''União Nacional para a Independência Total d'Angola, UNITA''), liderat per [[Jonàs Savimbi|Jonas Malheiro Savimbi]] en base ètnica i regional en el cor de [[Ovimbundu]], en el centre del país.
 
  
−
Despuix d'una [[guerra de guerrilles]] independentista de 14 anys, iniciada el [[4 de febrer]] de [[1961]], i seguint la [[Revolució dels Clavells]] en [[Portugal]], Angola conseguix la seua independència en [[1975]].
+
Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..
  
−
=== Periodo autònom ===
+
La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:
  
−
Inclús abans del traspàs formal del govern per part dels portuguesos (fixat per al [[11 de novembre]] de [[1975]]), una [[Guerra Civil d'Angola|guerra civil]] va esclatar entre el MPLA, la UNITA i el FNLA recolzats per una invasió surafricana (9 d'agost de 1975) El MPLA, d'inspiració [[esquerrà]], conseguix derrotar, en soport de forces cubanes ([[:en:Cuba in Angola]]), [[Guinea Equatorial|guineanes]] i katanguesas (de Katanga, província escindida de [[Zaire]] que posteriorment tornaria a la seua sobirania) als seus oponents en Qifangondo, a les portes de Luanda i rebé el govern de mans dels portuguesos, pero la guerra va continuar. En [[1976]], el FNLA, recolzat pel Zaire, fon derrotat en l'[[Operació Carlota]], deixant al MPLA i la UNITA abonada per la [[Suràfrica en l'era de l'apartheid|Suràfrica de l'apartheid]] a lluitar pel poder.  
+
{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}
  
−
En [[1991]], despuix de la derrota patida en Cuito Cuanavale en [[1988]], despuix de llargues negociacions, Suràfrica accepta retirar-se de [[Namíbia]] i deixar de recolzar a la UNITA, [[Cuba]] retirà les seues forces i el govern d'Angola i UNITA  varen acordar convertir a Angola en un estat multipartidiste, pero despuix que [[José Eduardo dos Santos]], del MPLA, guanyara les eleccions presidencials supervisades per observadors internacionals, l'UNETA va tornar a deslligar les hostilitats, proclamant que va hi hagué frau, alegació no avalada per eixos observadors.
+
Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>
  
−
Un nou acort de pau en [[1994]] (Protocol de Lusaka) entre el govern i l'UNITA va vore la integració d'ex-insurgents de l'UNITA en el govern. Un govern d'unitat nacional s'instalà en [[1997]]. No obstant, l'UNITA va alegar que el govern no estava complint els acorts i reprengué les hostilitats en [[1998]]. Esta vegada la ONU va aprovar una censura contra l'UNITA. El president José Eduardo dos Santos suspengué el funcionament regular de les instàncies democràtiques a causa del conflicte i llançà una ofensiva major que esclafà les forces convencionals de l'UNITA en [[1999]] i recapturà les ciutats principals. L'UNITA va anunciar un retorn a la guerra de guerrilles.
+
En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>
  
−
El [[22 de febrer]] de [[2002]], [[Jonàs Savimbi]], el líder de l'UNITA, fon abatut en una emboscada en la província de Moxico i es va conseguir un alt el foc entre les dos faccions. L'UNITA va deixar la lluita armada i es transformà definitivament en un partit polític.  
+
En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:
  
−
Encara que la situació política del país pareix estar normalisant-se, el president dos Santos encara no ha permés que es duguen a terme processos regulars democràtics. No obstant, s'ha format un Govern d'Unitat Nacional que inclou representants polítics de totes les parts del conflicte (UNITA, FNL i MPLA) i diversos partits formats ya siga durant el conflicte o posteriorment. El govern ha anunciat eleccions per a [[2008]].
+
{{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}
  
−
Entre els principals problemes d'Angola estan: una seriosa crisis humanitària (resultat de la guerra prolongada), l'abundància de [[Mina terrestre|camps minats]], i les accions dels moviments guerrillers (''Front para a Libertação do Enclavament de Cabinda'', FLEC) que lluiten per l'independència de l'enclavament norteny de [[Cabinda]], a fi de conseguir una [[República de Cabinda]], si be les fortes inversions que ha realisat el govern actual en la província, aixina com l'escàs soport de les autoritats congoleses actual cap ad este grup guerriller (producte de la intervenció angolenya en el Congo en favor seu) han reduït prou la seua activitat.
+
En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>
  
−
Angola, com moltes [[Àfrica subsahariana|nacions Subsaharianes]], està subjecta a epidèmies periòdiques de [[Malaltia infecciosa|malalties infeccioses]]. A partir d'abril de [[2005]], Angola està en el mig d'una epidèmia del [[virus Marburg]], el qual s'està convertint en la pijor epidèmia de febra hemorràgica registrada en l'història, en més de 237 morts registrades dels 261 casos reportats, i s'ha escampat a 7 de les 18 províncies a partir del [[19 d'abril]] de [[2005]].
+
=== Sigle d'Or ===
 +
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
 +
La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres  el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
  
−
== Govern i política ==
+
El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].
  
−
[[Image:Angola JoseEduardoDosSantos 01.jpg|thumb|President de la república, [[José Eduardo dos Santos]].]]
+
=== Actualitat ===
 +
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
 +
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).
  
−
Sumit en la guerra civil des de [[1975]], quan es va independisar de [[Portugal]] i el [[Moviment Popular de lliberació d'Angola]] ([[MPLA]]) prengué el poder. El seu opositor és l'[[Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola]] ([[UNITA]]). En [[1994]] es firma un acort de pau que favorix un govern d'identitat nacional. En [[1998]] la guerra torna a explotar i acaba en l'intervenció de l'[[ONU]] en [[1999]] i la recuperació del govern a les mans del [[MPLA]].
+
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any  [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].
−
Angola permaneix com un país pobre.
 
  
−
L'eixecutiu del govern es compon del president, el Primer ministre i el Consell de ministres. Durant décades, el poder polític s'ha concentrat en la Presidència. El Consell de ministres, integrat per tots els ministres, es reunix regularment. Els governadors de les 18 províncies són designats per a servir al president. La llei constitucional de [[1992]], establix les llínies generals de l'estructura del govern i definix els drets i deures dels ciutadans. El sistema jurídic es basa en el portugués, pero és dèbil i molt fragmentat i els seus tribunals a soles estan presents en 12 dels 140 municipis. La Cort Suprema de Justícia actua com a tribunal d'apelació. Un Tribunal Constitucional de poder de revisió judicial mai ha segut constituït. Les últimes eleccions parlamentàries es celebraren en setembre del [[2008]], sent guanyador el partit [[MPLA]], en el 81% dels vots. Estes eleccions foren les primeres des de 1992.
+
== Fonètica ==
 +
=== Sistema vocàlic ===
 +
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
 +
{| class="wikitable"
 +
|-
 +
! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica
 +
|-
 +
| a || [a] || a, à
 +
|-
 +
| e tancada || [e] || e, é
 +
|-
 +
| e oberta || [ę] || e, è
 +
|-
 +
| i || [i] || i, í
 +
|-
 +
| o tancada || [o] || o, ó
 +
|-
 +
| o oberta || [ǫ] || o, ò
 +
|-
 +
| u || [u] || u, ú
 +
|}
  
−
== Organisació polític-administrativa ==
+
El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.
  
−
Angola està dividida en 18 províncies:
+
=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
 +
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
 +
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
 +
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
 +
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
  
−
{| class="wikitable sortable col1cen col2izq co3izq col4der" align="left"
+
== Gramàtica ==
−
|-
+
=== Alfabet consonàntic valencià ===
−
! NÚM. || Província||Capital||Àrea (icm)
+
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:
−
|rowspan=19|[[Image:Angola Provinces numbered 300px.png|Províncies d'Angola.]]
+
 
−
|-
+
b<br>
−
| 1 || [[Bengo]] || [[Caxito]] || 31.371
+
c<br>
−
|-
+
ch<br>
−
| 2 || [[Benguela]] || [[Benguela]] || 31.788
+
d<br>
−
|-
+
f<br>
−
| 3 || [[Bié]] || [[Kuito]] || 70.314
+
g<br>
−
|-
+
h<br>
−
| 4 || [[Cabinda]] || [[Cabinda]] || 7.270
+
j<br>
−
|-
+
k<br>
−
| 5 || [[Quan Cubango]] || [[Menongue]] || 199.049
+
l<br>
−
|-
+
ll<br>
−
| 6 || [[Cuanza Nort]] || [[N'Dalatando]] || 24.190
+
m<br>
−
|-
+
n<br>
−
| 7 || [[Cuanza Sur]] || [[Sumbe]] || 55.660
+
ny<br>
−
|-  
+
p<br>
−
| 8 || [[Cunene]] || [[N'Giva]] || 89.342
+
q<br>
−
|-  
+
r<br>
−
| 9 || [[Huambo]] || [[Huambo]] || 34.274
+
rr<br>
−
|-  
+
s<br>
−
| 10 || [[Vaig fugir-la (Angola)|Huila]] || [[Lubango]] || 75.002
+
t<br>
−
|-
+
v<br>
−
| 11 || [[Luanda (província)|Luanda]] || [[Luanda]] || 2.418
+
w<br>
−
|-  
+
x<br>
−
| 12 || [[Lunda Nort]] || [[Lucapa]] || 102.783
+
y<br>
−
|-  
+
z
−
| 13 || [[Lunda Sul]] || [[Saurimo]] || 45.649
+
 
−
|-
+
=== Els possessius ===
−
| 14 || [[Malanje]] || [[Malanje]] || 97.602
+
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.
−
|-  
+
 
−
| 15 || [[Moxico]] || [[Lwena]] || 223.023
+
* Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
−
|-  
+
**  mon, ton, son, per al masculí singular;
−
| 16 || [[Namibe]] || [[Namibe]] || 58.137
+
** ma, ta, sa, per al femení singular;
−
|-
+
*** mos, tos, sos, per al masculí plural;
−
| 17 || [[Uige]] || [[Uíge]] ||58.698
+
*** mes, tes, ses, per al femení plural.
−
|-  
+
* Formes plenes:
−
| 18 || [[Zaire]] || [[M'Banza Kongo]] ||40.130
+
** un ''únic posseïdor''':
 +
*** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
 +
*** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
 +
*** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
 +
*** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
 +
** més d’un posseïdor:
 +
*** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
 +
*** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
 +
*** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
 +
*** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.
 +
 
 +
== Us del valencià ==
 +
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|190px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
 +
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
 +
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?"<br /><small>Sondeig del CIS</small><ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
 +
|-bgcolor=#efefef
 +
!width=10% |Us
 +
!width=10% |Valencià
 +
|-
 +
| Sempre
 +
| 24.1%
 +
|-
 +
| No conec el valencià
 +
| 19.2%
 +
|-
 +
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
 +
| 5.9%
 +
|-
 +
| Indistintament
 +
| 50.8%
 +
|-
 +
| No contesta
 +
| 0.1%
 +
|-
 
|}
 
|}
−
<br clear="all"/>
+
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].
  
−
== Geografia ==
+
Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].
−
[[Image:Angola carte es.png|thumb|200|<center>Mapa d'Angola</center>]]
 
−
Angola és un estat del suroest d'[[Àfrica]]. Llimita en la [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Zàmbia]] i [[Namíbia]]. La seua costa, en més de 1.300&nbsp;km, està situada en l'[[oceà Atlàntic]]. El seu interior està representat per un gran altiplà, en un major relleu en les zones de [[Bié]] i [[Huila|Huíla]], en la zona occidental. En este mateix altiplà naixen molts afluents del [[riu Congo]] i el [[riu Zeneze]]. En el suroest, prop de [[Namíbia]], la gran plana litoral és extremadament àrida, formant el desert de [[Moçâmedes]], contrastant en la zona nordest del país, que és molt més humida, on predomina un païsage de sabana. Al nort, en la zona de [[Cabinda]], poden trobar-se boscs tropicals. El país té una àrea total de 1.246.700&nbsp;icm.
 
  
−
== Ecologia ==
+
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.
−
El [[bioma]] dominant en Angola és la [[sabana]]. En el centre del país, i ocupant la major part de la seua extensió, es troba l'[[ecorregió]] denominada [[sabana arborada de miombo d'Angola]]. Cap al sur, d'est a oest, se succeïxen la [[sabana arborada de tec del Zeneze]] i la [[sabana arborada de mopane d'Angola]]. Cap a l'est, de nort a sur, nos trobem en la [[sabana arborada de miombo del Zeneze central]] i la [[pradera del Zeneze occidental]]; esta última entremesclada en la [[selva seca del Zeneze]]. Més al surest es troben alguns enclavaments de [[pradera inundada del Zeneze]].
 
  
−
El suroest del país és [[Desert|desèrtic]], en el [[desert de Kaoko]] en la costa i la [[sabana arborada de Namíbia]] en l'interior.
+
== Extensió del valencià ==
 +
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]
  
−
En l'oest del país predomina la [[pradera de montanya]], en la [[sabana del Gran Ataluse d'Angola]] en el noroest i el [[mosaic montanyés de selva i pradera d'Angola]] més al sur.
+
La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].
  
−
Cap al nort hi ha una transició de la sabana a la [[selva umbròfila]], en el [[mosaic de selva i sabana del Congo occidental]] i, al nordest, el [[mosaic de selva i sabana del [[Congo]] meridional]].
+
La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].
  
−
En l'extrem noroest es troba el llímit meridional del [[manglar d'Àfrica central]] i en l'interior de l'enclavament de [[Cabinda]] apareix la [[selva costera equatorial atlàntica]].
+
== Dialectes del valencià ==
 +
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
 +
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]
  
−
== Economia ==
+
=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
−
Angola té una economia que es troba en el desorde degut a un quart de [[sigle]] de guerra casi contínua. A pesar dels seus recursos naturals abundants, la seua eixida ''per càpita'' està entre les més baixes del món.
+
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].
  
−
L'agricultura de subsistència proporciona el soport principal per al 85% de la població. La producció és vital per a l'economia, que contribuïx aproximadament el 45% al [[PIB]] i el 90% de les exportacions. No obstant a pesar d'haver firmat un acort de pau en [[novembre]] de [[1994]], la violència seguix, millons de mines permaneixen soterrades en les terres, per lo qual molts grangers estan poc disposts a tornar als seus camps. Per consegüent, la major part de l'aliment del país encara ha de ser importat. A pesar del pas de la guerra civil de l'any [[1998]], l'economia va créixer un 4% estimat en [[1999]]. El govern introduí noves denominacions monetàries en [[1999]], incloent 1 i 5 ''kwanzas''.  
+
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
 +
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
 +
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
 +
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.
  
−
Angola és el segon país d'Àfrica en major creiximent econòmic en les últimes décades. L'[[any]] [[2004]], l'Eximbank de [[China]] aprovà un crèdit de 2 000 millons de dolares, per a la millora de les infraestructures d'Angola. La producció de petròleu en 2005 va conseguir la sifra de 1.400.000 barrils de cru, en una previsió de més de 2.000.000 de barrils per a finals d'esta década. L'explotació del petròleu s'ha consolidat en un conglomerat d'empreses denominat [[Senangol Group]], propietat del Govern d'Angola. El 14 de [[decembre]] del [[2006]] Angola fon admesa en l'[[OPEP]], adquirint la condició de nou membre el 1 de [[març]] del [[2007]]. L'economia d'Angola va créixer el 18% en [[2005]], el 26% en 2006 i el 17% en 2007. A pesar d'este creiximent econòmic, i l'estabilitat econòmic conseguit l'any 2002, afronta grans problemes socials i econòmics com a conseqüència dels conflictes continus des de [[1961]].
+
=== [[Valencià castellonenc]] ===
 +
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:
  
−
== Demografia ==
+
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
−
[[Image:Angola demography.png|thumb|250px|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants)]]
+
* Neutralisació de la b/v.
−
En l'any 2007, Angola té una població de 12.263.596 habitants. L'esperança de vida és de 37 anys. Angola posseïx sis grups ètnics ben definits, des del punt de vista llingüístic, parlants tots de la llengua bantú: ovimbundu 37%, kimbundu 25%,bakongo 13%, Tucokwe 13%, Vangangela 9%, Vanyaneka 5%. Quan es considera el punt de vista del número de parlants, és la llengua Umbundu la que sobreïx. Lo més important és que tots els parlants volen defendre la seua cultura preservant les seues llengües. Actualment les llengües bantú d'Angola tenen molt de valor en la creació de la facultat de lletres i ciències socials, molt específicament en el departament de Lletres a on estan els cursos de llengües i cultures en un accent sobre Llengües i lliteratures africanes. Ademés, una raça mixta (entre europeus i africans) ascendixen a un 2%, una chicoteta població de blancs 1%, d'ascendència portuguesa i holandesa. Els portuguesos representen la població més gran d'orige no angoleny, en prop de 30.000 persones (per lo que els natius naixcuts en Angola poden reclamar per la seua nacionalitat conforme a la llei portuguesa). El portugués és tant llengua oficial com predominant. La segona llengua d'orige europeu en Angola és l'[[idioma espanyol|espanyol]], que constituïx un 4,34% en la província de [[Moxico]]. La mija de fills per dòna és de 6,27, una de les taxes més altes del món, lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals.
+
* Manteniment dels artículs lo/los.
 +
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
 +
* No pronunciació de la -r final.
 +
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').
  
−
=== Religió ===
+
=== [[Valencià Apichat]] ===
−
El 70% són [[Cristià|cristians]], dels quals el 50% són [[Catolicisme|catòlics]] i el restant [[Protestantisme|protestants]]. El 30% de la població seguixen credos tradicionals.
+
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].
  
−
=== Taxa de mortalitat ===
+
* Manteniment dels artículs lo/los.
−
En el [[2009]] la [[taxa de mortalitat]] d'Angola és d'aproximadament 24 morts cada 1.000 habitants.
+
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
 +
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
 +
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
 +
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
 +
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem
  
−
=== Alfabetisme ===
+
=== [[Valencià Meridional]] ===
 +
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:
  
−
{| cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%; float: right;"
+
* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
−
!colspan=2 style="text-align:center; background:#f0f0f0"| Índex d'alfabetisme*<BR> (est. [[2001]])
+
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"
−
|-
+
 
−
!Població total:
+
Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.
−
| 66,8%
+
 
−
|-
+
=== [[Valencià Alacantí]] ===
−
!Hòmens:
+
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:
−
| 82,1%
 
−
|-
 
−
!Dònes:
 
−
|53,8%
 
−
|-
 
−
|colspan=2 style="font-size:75%; background:#f5f5f5"|* Majors de 15 anys que saben llegir i escriure
 
−
|}
 
−
En principi, l'educació és gratuïta i obligatòria per als chiquets i chiquetes entre els 6 i els 9 anys. En el cicle lectiu del [[2000]], 1.178.485 alumnes estaven inscrits en l'ensenyança primària. Les taxes d'escolarisació en les ensenyances secundària i superior varen ser del 19% i 1%, respectivament. L'única universitat del país és l'Universitat d'Agostinho Neto (1976) en Luanda. El govern s'ha compromés a realisar un dràstic increment de la taxa d'alfabetisació (estimada en casi el 42%); pero açò choca en la carència de professors i la continuació de l'enfrontament civil. L'educació no estigué especialment atesa devall el mandat colonial; l'accés estava restringit principalment a la colònia portuguesa i a un chicotet grup d'Angolenys.
 
  
−
== Cultura ==
+
* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
−
* [http://www.mwangole.Net Ràdio Mwangole]
+
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
−
* [http://www.ovimbundu.Org Nação Ovimbundu]
+
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
  
 +
== Documentació general sobre la llengua valenciana ==
  
−
* [[Companhia de Dança Contemporânea d'Angola]][http://www.cdcangola.com]
+
=== Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===
−
Lo més rellevant de les manifestacions culturals d'Angola són les recialles de les construccions colonials portugueses. En Luanda, la capital, es distinguix la Fortalea de Sao Pedro. No cal oblidar que entre els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XIX|XIX]], Angola fon una de les bases més importants de la tracta d'esclaus. Allí eren embarcats, principalment, bantús, destinats a les plantacions de la [[sucre|canya de sucre]] de [[Brasil]].
+
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
−
Entre les manifestacions actuals hi ha que resaltar els treballs artesanals de les ètnies bantús, quioco i mbundu.
+
*[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
 +
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
 +
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]
  
 +
=== Correctors de valencià ===
 +
*[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
 +
*[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]
 +
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
 +
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]
  
−
=== Festes ===
+
=== Diccionaris en llinea de valencià ===
 +
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
 +
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
 +
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
 +
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes  que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]
  
−
{|="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0" style="-collapse:collapse;border:1px solid gray;font-size:95%" 
+
=== Els Verps en valencià ===
−
! style="background:#efefef;width:20%;" | Data !! style="background:#efefef;width:25%;" | Nom !! style="background:#efefef;width:25%;" | Nom en valencià !! style="background:#efefef;width:25%;" | Referències
+
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
 +
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
 +
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
  
−
|-
+
=== Topònims en valencià ===
−
|[[1 de giner]] || Anus Novo || [[Cap d'Any]]
+
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
−
|-
+
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]
−
|[[4 de giner]] || Dia dos Màrtirs dóna Repressão Colonial || Dia dels màrtirs de la repressió colonial
 
−
|-
 
−
|[[4 de febrer]] || Dia Nacional da Luta Armada || Dia Nacional de la Lluita Armada || Data de l'escomençament de la [[Guerra Colonial Portuguesa]] ([[1961]]-[[1974]])
 
−
|-
 
−
|[[8 de març]] || Dia Internacional da Mulher || [[Dia Internacional de la Dòna]]
 
−
|-
 
−
| [[4 d'abril]] || Dia da Paz || Dia de la Pau || Data de l'acort de pau entre les forces armades d'Angola i el partit [[UNITA]] (sense la presència de [[Jonàs Savimbi]]).
 
−
|-
 
−
|[[1 de maig]] || Dia do Trabalho || [[Dia del Treball]]
 
−
|-
 
−
|[[1 de juny]] || Dia Internacional da Criança || [[Dia Internacional de l'Infància]]
 
−
|-
 
−
|[[17 de setembre]] || Fundador da Nação e Dia dos Heróis Nacionais || Fundador de la nació i Dia dels Héroes Nacionals || Naiximent d'[[António Agostinho Net]] ([[1922]]-[[1979]]), primer president d'Angola
 
−
|-
 
−
|[[2 de novembre]] || Dia de Todos os Santos || [[Dia de Tots Sants]]
 
−
|-
 
−
| [[11 de novembre]] || Dia da Independência || Dia de l'Independència || Data de la proclamació d'independència d'Angola respecte de Portugal
 
−
|-
 
−
| [[25 de decembre]] || Natal || [[Nadal]]
 
−
|-
 
−
| [[31 de decembre]] || Último dia do ano || Últim dia de l'any || [[Nit de cap d'Any]]
 
−
|}
 
  
−
== Deports ==
+
=== Els números en valencià ===
−
=== Fútbol ===
+
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]
−
* [[Image:313px-Soccerball svg.png|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}|Selecció de Fútbol]]
 
  
−
El deport més popular del país. La [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}|selecció nacional Angolenya de fútbol]] va conseguir classificar-se per al [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|mundial de 2006]], celebrat en [[Alemanya]], on tingué una digna actuació a l'empatar en [[Selecció de fútbol de Mèxic|Mèxic]] (0:0) i [[Selecció de fútbol d'Iran|Iran]] (1:1), més una mínima derrota en sa mare pàtria [[Selecció de fútbol de Portugal|Portugal]] (0:1). Finalisant aixina en el tercer lloc del Grup D (despuix de [[Portugal]] i [[Mèxic]]) i quedant eliminada.
+
=== Els noms en valencià ===
 +
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
 +
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]
  
−
D'atra banda, hi han 3 competicions en el fútbol Angoleny:
+
== Vore també ==
 +
*[[Harges]]
 +
*[[Epistolare Valentinum]]
 +
*[[Gramàtica del valencià]]
 +
*[[Artículs en valencià]]
 +
*[[Verps incoatius en valencià]]
 +
*[[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]
 +
*[[Anex:Bibliografia del valencià]]
 +
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 +
*[[Normes del Puig]]
 +
*[[Sigle d'Or Valencià]]
 +
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
 +
*[[Conflicte llingüístic valencià]]
 +
*[[El Carche]]
 +
*[[Cultura valenciana]]
 +
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]
  
−
* [[Girabola]]: Nom Donat aixina al Campeonat Angoleny de Fútbol. L'equip en més giraboles és el [[Atlètic Petrolis de Luanda|Petro Atlètic]] en 14. El més gran golejador de Girabola és [[Carlos Alves]] que va convertir 29 tants en el [[Clube Desportivo Primeiro d'Agosto|Primeiro d'agost]] en la temporada [[1980]].
+
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
  
−
* [[Copa Angolenya de Fútbol]]: L'equip en més copes és el [[Atlètic Petrolis de Luanda|Petro Atlètic]] en 8 alçaments.
+
== Bibliografia ==
 +
{{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}
 +
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''
  
−
* [[Supercopa Angolenya de Fútbol]]: L'equip en més supercopes és el [[Clube Desportivo Primeiro d'Agosto|Primeiro d'agost]] en 5 alçaments.
+
*Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.
  
−
=== Atres deports ===
+
*Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993.
−
Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de basket d'Àfrica per seleccions nacionals.  
+
 
−
== Vore també ==
+
----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998.
−
* [[José Eduardo dos Santos]]
+
 
 +
*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001.
 +
 
 +
*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999.
 +
 
 +
*Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.
 +
 
 +
*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.
 +
 
 +
*Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995.
 +
 
 +
*Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.
 +
 
 +
------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.
 +
 
 +
*Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997.
 +
 
 +
*Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998.
 +
 
 +
*Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.
 +
 
 +
*Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992.
 +
 
 +
*Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
 +
 
 +
*ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.  
 +
 
 +
*FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
  
−
* BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. ''LOS MERCENARIOS EN ANGOLA'', Mèxic, 1977.
+
------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.
 +
 
 +
----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).
 +
 
 +
*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.  
  
−
* Menéndez de la Vall, Emilio. ''Angola. Imperialismo y Guerra Civil'', Madrid, Akal Editor, 1976.
+
*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.
 +
 
 +
*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.
 +
 
 +
------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.
 +
 
 +
*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.
 +
 
 +
---------------------------  El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.
 +
 
 +
*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.
 +
 
 +
*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.
 +
 
 +
*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.  
 +
 
 +
---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.
 +
 
 +
--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.  
 +
 
 +
---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.
 +
 
 +
*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.
 +
 
 +
*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.
 +
 
 +
*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.
 +
 
 +
----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.
 +
 
 +
*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.
 +
 
 +
*LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.
 +
 
 +
*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.
 +
 
 +
*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.
 +
 
 +
--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.
 +
 
 +
-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.
 +
 
 +
------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.
 +
 
 +
------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.
 +
 
 +
------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.
 +
 
 +
*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.
 +
 
 +
*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.
 +
 
 +
--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.
 +
 
 +
*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.
 +
 
 +
*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.
 +
 
 +
*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
 +
 
 +
*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).
 +
 
 +
*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
 +
 
 +
*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.
 +
 
 +
----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.
 +
 
 +
*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).
 +
 
 +
*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.
 +
 
 +
*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Referències per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.
 +
 
 +
*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.
 +
 
 +
*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.
 +
 
 +
*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.
 +
 
 +
*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.
 +
 
 +
*ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.
 +
 
 +
*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.
 +
 
 +
*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.
 +
 
 +
*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.
 +
 
 +
*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.
 +
 
 +
*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.
 +
 
 +
*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.
 +
 
 +
*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.
 +
 
 +
*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.
  
−
== Referències ==
 
−
{{listaref|2}}
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.newspaperindex.com/es/peri%C3%B3dicos/Angola - Els millors periòdics d'Angola]
+
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
−
* [http://www.luandamap.Com www.luandamap.Com - Mapa vial de Luanda i atres mapes d'Angola]
+
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
−
* [http://www.freeworldmaps.net/africa/angola/map.Html - Mapa d'Angola]
+
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
−
* [http://www.angolaxyami.Com Angola Xyami - Angola Mia Terra de Refleziones]
+
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]
 +
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
 +
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]
 +
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
 +
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
 +
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
 +
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
 +
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]
 +
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]
 +
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]
  
−
{{Països d'Àfrica}}
 
  
−
{{Traduït de|es|Angola}}
+
{{Regne de Valéncia}}
 +
{{Llengües romàniques}}
 +
{{Llengües d'Espanya}}
 +
{{Llengua valenciana}}
  
−
+
[[Categoria:Valencià]]
−
[[Categoria:Països]]
+
[[Categoria:Llengües]]
−
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
+
[[Categoria:Llengües romàniques]]
−
[[Categoria:Angola]]
+
[[Categoria:Llingüística]]

Revisió de 13:37 26 maig 2021

Valencià
'
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya
Regió: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana

Flag of Murcia.png El Carche

Parlants:
  • natius:
  • atres:
 2 millons
  • 1,3 millons
  • 0,7 millons
Rànquing: 178º
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Occitano-romànica
      Mossàrap-Pirinenc
       Valencià

estatus oficial
Llengua oficial de: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Regulat per: Real Acadèmia de Cultura Valenciana
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [2]
SIL
220px
vore també: llengua

El valencià, l'idioma valencià o la llengua valenciana és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana.[1].

La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis fets pel CIS, sent l'última publicació de l'any 2005.[2][3][4][5][6]

Resultat

Història del valencià

Artícul principal → Història de la llengua valenciana.

Orige del valencià

El valencià és una llengua derivada del llatí, que prové, en menor mesura, de les diferents llengües arromançades que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric Regne de Valéncia, tal i com va afirmar Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels Furs ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).

No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.

Artícul principal → Orige del valencià.
Archiu:Valencia segle xii.jpg
En este títul de diari se comenta la trobada d'un text en valencià del sigle XII, un sigle abans de la conquista del Regne de Valéncia

Conforme a la teoria mossarabista (autòctonista) de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.

La teoria de la repoblació (pancatalanista), per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del sigle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mija i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".

Conforme a la teoria occitanista, el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. [7]

Denominació

La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en Menorca entre els anys 1343 i 1346, on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de Orihuela.[8] La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any 1984 quan va ser publicat per Gabriel Llompart un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any 2005 quan ha segut difòs eixa troballa en la Comunitat Valenciana, desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del Valeri Màxim realisada per Antoni Canals en 1395, en la que diu:

perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati en nostra vulgada llengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana[9].

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de 28 de juny de 1408, d'un pleit entre la vila d'Onda i la Orde de Montesa, ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de 6 de juny de 1412 dels diputats i notaris assistents al Compromís de Casp, ‘in ydiomate Valentino'.[10][11]

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del sigle XIV escrita en llengua valenciana.[12] Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià Aleixandre VI, de 1504, a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.[13]

En el sigle XV el valencià era la denominació usual de la llengua en el Regne de Valéncia, i la denominació de romanç havia caigut en desús.[14] Joanot Martorell, autor de la novela "Tirant lo Blanch" (enllaç extern), afirma:

me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...].[15]

En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el Liber Elegantiarum de Joan Esteve que va ser publicat en Venècia en llengua valenciana.[16]

Sigle d'Or

Artícul principal → Sigle d'Or valencià.

La llengua valenciana tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la Península Ibèrica europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota Europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.

Actualitat

Artícul principal → Conflicte llingüístic valencià.

Des de la transició democràtica espanyola, l'autonomia del valencià com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el català ho afirma l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, no obstant això, hi ha atres entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana fundada en l'any 1915, integrada en l'Institut d'Espanya, Lo Rat Penat, centenària associació cultural, Cardona Vives, entre atres, discrepen en l'us d'atres normes ortogràfiques consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme valencià o llengua valenciana en els territoris de l'antic Regne de Valéncia és tradicional des del sigle XIV.

Fonètica

Sistema vocàlic

El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:

Vocal Escritura fonètica Escritura ortogràfica
a [a] a, à
e tancada [e] e, é
e oberta [ę] e, è
i [i] i, í
o tancada [o] o, ó
o oberta [ǫ] o, ò
u [u] u, ú

El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.

Dígrafs i pronunciació especial valenciana

  • La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
  • El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
  • Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
  • Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.

Gramàtica

Alfabet consonàntic valencià

Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:

b
c
ch
d
f
g
h
j
k
l
ll
m
n
ny
p
q
r
rr
s
t
v
w
x
y
z

Els possessius

Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.

  • Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
    • mon, ton, son, per al masculí singular;
    • ma, ta, sa, per al femení singular;
      • mos, tos, sos, per al masculí plural;
      • mes, tes, ses, per al femení plural.
  • Formes plenes:
    • un únic posseïdor':
      • el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
      • la meua, la teua i la seua per al femení singular;
      • els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
      • les meues, les teues i les seues per al femení plural.
    • més d’un posseïdor:
      • el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
      • la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
      • els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
      • les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.

Us del valencià

Archiu:Parlarvalencia.png
Percentage de Gent que parla valencià per comarques.
"¿Quina llengua utilisa?"
Sondeig del CIS[17]
Us Valencià
Sempre 24.1%
No conec el valencià 19.2%
El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball. 5.9%
Indistintament 50.8%
No contesta 0.1%

Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el 2005 en la zona de predomini llingüístic valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el àrea metropolitana de Valéncia i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

Extensió del valencià

Extensió del valencià

La llengua valenciana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el El Carche.

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la Llei d'us i d'ensenyança del valencià i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, comprenent aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

Dialectes del valencià

Archiu:Dialectes del valencià.png
Dialectes del valencià
Dialectes del valencià segons el filolec valencià Manuel Gimeno en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.

Valencià de Transició

El valencià de transició es parla en El Maestrat i en Els Ports.

  • Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
  • La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
  • Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
  • Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

Valencià castellonenc

El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de L'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:

  • -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
  • Neutralisació de la b/v.
  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
  • No pronunciació de la -r final.
  • Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).

Valencià Apichat

L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
  • Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

Valencià Meridional

El valencià meridional es parla en les comarques centrals i les comarques de la Ribera de la Comunitat Valenciana en les que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:

  • Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
  • El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

Valencià Alacantí

L'alacantí es parla en les comarques del Sur de la Comunitat Valenciana i en el Carche. Té les següents característiques:

  • Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
  • Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
  • Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

Documentació general sobre la llengua valenciana

Ortografia i Normativa de la llengua valenciana

Correctors de valencià

Diccionaris en llinea de valencià

Els Verps en valencià

Topònims en valencià

Els números en valencià

Els noms en valencià

Vore també

Referències

  1. ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html
  2. ↑ Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia
  3. ↑ Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló
  4. ↑ Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant
  5. ↑ Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007.
  6. ↑ Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.
  7. ↑ Orige del valencià, per idiomavalenciano.com
  8. ↑ artícul del Professor José Vicente Gómez Bayarri en Valéncia Hui, paràgraf 7
  9. ↑ Image del Valerio Màxim de A. Canals
  10. ↑ Image del Compromís de Casp.
  11. ↑ Artícul del Professor José Vicente Gómez Bayarri en Valéncia Hui, paràgraf 7
  12. ↑ Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer
  13. ↑ Artícul del Professor José Vicente Gómez Bayarri en Valéncia Hui, paràgraf 4
  14. ↑ Miquel Perez "Kempis" 1492
  15. ↑ Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.
  16. ↑ Image del 'Líber' de Joan Esteve.
  17. ↑ Font: [1]".

Bibliografia

Vore també: Anex:Bibliografia del valencià

Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

  • Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. L'Oronella-AELLVA. Valencia, 1999.
  • Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993.

Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998.

  • Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001.
  • Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999.
  • Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.
  • Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.
  • Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995.
  • Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.

"Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.

  • Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997.
  • Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998.
  • Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.
  • Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992.
  • Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
  • ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.
  • FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.

Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).

  • FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.
  • FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.
  • FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.

Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.

  • GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.

El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

  • GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.
  • GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.
  • GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.

Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.

  • Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.
  • Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.
  • GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.

La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.

  • GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.
  • LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.
  • LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.
  • LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.

Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.

Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.

"Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

  • MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.
  • MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.

Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.

  • MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.
  • MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.
  • NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
  • Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).
  • Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
  • PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.

Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.

  • PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).
  • RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.
  • REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Referències per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.
  • Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.
  • Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.
  • RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.
  • ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.
  • ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.
  • RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.
  • SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.
  • SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.
  • SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.
  • S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.
  • UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.
  • VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.
  • VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.

Enllaços externs


v · d · eRegne de Valéncia
Història
Senyera historica.png
Geografia
Política
Economia
Societat
Simbols
Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià
Idiomes d'Espanya · Flag of Spain.svg
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc
v · d · eLlengua Valenciana
HistòriaExtensió del valencià.png
Gramàtica
Lliteratura valenciana
Dialectes
Normativa
Atres
Anex:Bibliografia del valencià
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Angola&oldid=174319»