Diferencia entre pàgines "Té (beguda)" i "Meliana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Tea remix.png|thumb|<center>Servici de té (dalt) i hebres a granel (baix)</center>]]
+
{{Infobox_pobles
−
[[Archivo:Tea set.jpg|thumb|Servici de té d'or i esmalt elaborat per David Andersen en la década de [[1930]] com a regal del Príncip de la Corona Noruega al president [[Roostvelt]].]]
+
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
−
El '''té''' és una [[infusió]] de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del [[chinenc]] 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es varen exportar a atres països: "cha" i "té". Algunes llengües varen prendre la forma "té", com l'[[espanyol]] o l'[[anglés]], i atres varen prendre la forma "cha", com l'[[àrap]] شاي "shay" el [[portugués]], el [[japonés]], "чай"[chay][[rus]] .
+
|image_província = [[Image:Localització d'Alboraya respecte de la comunitat.png|95px]]
 +
|nom = Meliana
 +
|image_escut = [[File:Escut de Meliana de facto.svg|65px]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[Horta Nort]]
 +
|partit_judicial = [[Moncada]]
 +
|coor = 39°31′N, 0°20′O
 +
|superfície = 4,7 km²
 +
|altitut = 12 msnm
 +
|població = 10.662 hab. (INE 2018)
 +
|densitat = 2.268,51 hab./km²
 +
|gentilici = Melianer/a
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 46133
 +
|festes = Del 11 al 14 de septiembre
 +
|alcalde = Blas Devis
 +
|uep = [http://www.meliana.es Uep Oficial de Meliana]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''Meliana'''  és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la comarca de la [[Horta Nort]].
  
−
Encara que la paraula "té" s'aplica a vegades a atres infusions este artícul tracta la Camellia sinensis exclusivament
+
==Geografia==
 +
Situat prop de la costa, al nort de la ciutat de [[Valéncia]] i a l'est de l'antiga carretera de [[Barcelona]] a [[Valéncia]]. El terme és allargat d'est a oest.
  
−
== Designacions ==
+
El relleu és completament pla, format per un replanell de sediments quaternaris que han depositat les periòdiques avingudes del [[Barranc del Carraixet]]. A pesar de ser un municipi en plaja, no hi ha marjals com succeïx en els municipis situats més al nort. La font de Sant Antoni, que brolla en el barri de Roca, al nort-est de la població, és l'únic accident hidrogràfic.
−
[[File:Tea plant drawing.png|right|150px|<center>Dibuix de la planta del té</center>]]
 
−
La planta del té és un [[arbust]]. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust ''Camellia sinensis'' o ''Camellia viridis'' en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants.
 
  
−
Com a arbust: té moltes ramificacions, d'entre 1 i 2 metros d'alçària, pot conseguir inclús els 12 metros, encara que molt rarament. Les fulles són sempre verdes, llanceolades cap avant i inclús del revés o obloncovades, d'uns 4 cm. d'ample i entre 3 i 12 cm. de llarc, sobre les quals destaca una forta nerviació. Les flors estan en grups de 2 o 3 o be aïllades, de color blanc, inclinat cap avall, i són aromàtiques. Les flors de Camellia japonica són dreçades.
+
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.
  
−
L'arbust ha creixcut silvestre a lo llarc de l'història, en Extrem Orient, encara que hui en dia es cultiva en molts llocs a banda, si es fa sobre terreny poc fèrtil, sol ser sobre una terraça. Se sol descopetar el centre i es poda per a que no supere els 2 metros d'alçària, facilitant aixina la llabor de recolecció. A partir del tercer any, les fulles poden collir-se en rendiment.
+
===Barris i pedanies===
 +
El núcleu urbà de Meliana es troba a l'oest del terme municipal i ocupa una superfície de 75,70 [[hectàrea|ha]]. Atres dos núcleus urbans que convé tindre en conte són: [[Roca (Valéncia)|Roca]] ( en 9,30 [[hectàrea|ha]]) i '''Nolla''' (en 4,80 [[hectàrea|ha]]).
  
−
== Cultiu i classificació ==
+
===Localitats llimítrofes===
 +
El terme municipal de Meliana llimita en les localitats següents:
 +
[[Alboraya]], [[Almàssera]], [[Foyos]] i les pedanies de [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
  
−
[[File:Japanese Teapot.jpg|right|thumbnail|250px|<center>Una tetera japonesa</center>]]
+
==Història==
−
El té prové principalment de la [[China]] continental, [[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Taiwan]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Austràlia]] i [[Kenya]].
+
L'únic dat arqueològic que se coneix d'este terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una ferramenta de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la que a soles es coneix la senya de que mesurava 12,5 cm. de llarc.
−
Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. ''Camellia sinensis'' és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat.
 
  
−
===Varietats de té===
+
Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, varen cridar a este poble "''Miliana''". El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] conquistaria estes terres en [[1238]] i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.
  
−
*Té blanc - fulles jóvens (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver segut protegits del sol per a evitar la formació de [[clorofila]].  
+
En l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix de la [[expulsió dels moriscs]], Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En l'any [[1794]], segons [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]], tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el [[sigle XIX]] el creiximent va ser molt considerable.  
  
−
*Té vert - sense oxidació. És el preferit en Àsia, té vert és aixina denominat perque les fulles se sequen i són fragmentades ràpidament despuix de ser arreplegades. El té fet d'estes fulles és temperat i més fresc en el sabor que atres tipos de té. A causa d'açò, el té vert generalment no se servix en [[llet]] ni [[sucre]]. Alguns tipos de té vert són Gunpowder, Sencha, i Gyokuro, un té japonés també conegut com a té de rosada de perla.  
+
Entre els anys [[1834]] i [[1885]] va patir diverses vegades la presència del [[còlera]].
  
−
*Kukicha o Té d'hivern - Fulles velles torrades sobre foc. Popular com a aliment macrobiòtic en [[Japó]].  
+
==Demografia==
 +
Meliana està ara en plena expansió urbanística pel desplegament de les unitats d'eixecució del Pla Urbanístic de [[1991]], fet que comportarà un creiximent de la població. Conta en una població de 10.662 habitants en [[2018]].
  
−
*Oolong (烏龍茶) - en un grau d'oxidació mig. El té del té oolong té característiques dels té negre i vert. Les seues  fulles són fermentades prop de la mitat del temps de l'empleat en el té negre. Molta de la producció del món del té és de té oolong i prové de la província de Fukien de [[China]], a on es va originar. El té de Formosa, denominat per al nom anterior de [[Taiwan]], és considerat per molts el té més fi de t'oolong.
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
*Té negre - oxidació substancial. Realment un té marró, rogenc i fosc quan es fa, el té negre totalment condimentat és popular en nacions Occidentals. És té molt processat i més fort condimentat. Després que les fulles es trien, es fermenten en el sol obert sent secat abans. La grandària dels fulls de té determina la graduació de té negre. Les varietats negres comunes del té inclouen Ceilà, Assam, i Darjeeling, considerat per molts el té negre més fi.  
+
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]]
 +
|-
 +
| align=center| 2.696 || align=center| 3.199 || align=center| 3.392 || align=center| 4.002 || align=center| 4.530 || align=center| 4.659|| align=center| 5.173 || align=center| 7.122 || align=center| 8.847 || align=center| 9.122 || align=center| 9.051 || align=center| 9.512 || align=center| 9.622 || align=center| 10.662
 +
|}
  
−
*Pu-erh (普洱茶), també nomenat té roig - és una subclasse del té negre de color rogenc, Pu-erh és un producte inusual atés que solen estacionar-se per un periodo de fins a 50 anys. És considerat un producte medicinal en China.  
+
==Economia==
 +
Els cultius predominants són les hortalices ([[creïlles]], [[meló d'Alger|melons d'Alger]], [[carchofa|carchofes]], [[ceba|cebes]] i [[tomata|tomaques]]), chufes per a fer [[Orchata de chufa|orchata]] i, en menors proporcions, el [[tabac]], els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la [[Séquia Real de Moncada]], que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: ''de la Plaça'', ''Chincholer'' i ''Botifarra''. Existixen aixina mateix, uns quants pous de reg.
  
−
*Chong Cha (虫茶) - lliteralment "té cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China.  
+
A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra.  
  
−
[[File:Malaysia-tea plantation.jpg|thumbnail|300px|right|<center>Plantació de té en [[Malàsia]]</center>]]
+
La ubicació definitiva del polígon industrial de La Closa, ha permés la instalació de chicotetes i mijanes empreses que accentuen el creiximent i ocupació de la població.
  
−
== Producció del té ==
+
L'activitat econòmica es completa en el comerç, un sector consolidat i en creiximent, que ha fet d'alguns carrers de Meliana un centre comercial, i que es dinamisa des de l'Associació de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC). Destaquen els 100 anys de funcionament de la Cooperativa Elèctrica. A poc a poc, Meliana s'ha consolidat com un poble de servicis, pròxim a Valéncia i ben comunicat.
  
−
Les fulles de té es processen per a produir el té vert o negre. La fabricació del té negre escomença en el procés de “dessecat” de les fulles, siga en forma natural o en aire calent. Després del dessecat, hi ha que passar el material entre els rodells per a escórrer  els sucs i colpejar-ho per a trencar les fulles. Posteriorment se cernen i es fermenten per a conseguir la calitat del producte final. Llavors, cal secar, graduar i classificar el té fermentat per a empaquetar-ho. El té vert es prepara calfant les fulles, siga en plats calents o en vapor, les fulles se ruglonen en el rodell, es calfen i es ruglonen una atra vegada, per a conseguir la calitat desijada.
+
Des de [[1995]] se celebra en gran èxit la FIMEL, fira Comercial i Agrícola de Meliana i de la [[Horta Nort]]. La FIMEL convertix Meliana en un centre de referència comercial de la comarca, on es dòna a conéixer una oferta comercial completa i de calitat.
  
−
La producció del té pot causar alguns rebujos gaseosos de l'operació de secat. Estes emissions tenen poca importància comparades en les descàrregues de les calderes a [[carbó]] o [[petròleu]] que s'utilisen per a produir el vapor. Els rebujos líquits procedents de les operacions de neteja són, igualment, de poca importància.
+
==Monuments==
 +
[[File:Estado actual del Palauet.jpg|thumb|250 px|Palauet de Nolla]]
 +
*'''Iglésia Parroquial dels Sants Joans'''. Va ser construïda a mijan [[sigle XVI]] segons els cànons [[renacimiento|renacentistas]]. En el [[sigle XVIII]] va ser recoberta en elements [[churrigueresc]]s, destacant la série de taulellets que recobrixen el sòcol.
  
−
== Sals minerals i principis actius del té: teofilina  ==
+
*'''Palau de Nolla'''. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del [[sigle XIX]] com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana. Actualment està en molt mal estat de conservació.
−
 
−
Les sals minerals en el té són de [[sodi]], [[potassi]], i [[níquel]]. També conté [[coure]] i [[ferro]], [[silici]], [[alumini]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[calci]], encara que algunes d'elles perden la seua solubilitat en l'envelliment de les fulles.  
 
  
−
Un atre dels continguts importants del té és el [[flúor]], conegut protector de les [[dent|dents]]. L'oli essencial destilat del té és de color [[groc]] i posseïx un forta olor, que és la causa dels  aromes del té. Conté el té tanins catéquics i derivats polifenólics, com els flavonoides kenferol, quercetol i miricetol.
+
Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del sigle passat una creu de terme del [[sigle XV]], despuix de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han segut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre [[2004]] i [[2007]] la de la Mare de Deu de la Misericòrdia.
  
−
Els components més coneguts del té, i els més apreciats pel seu efecte, són sens dubte les bases xàntiques, la principal d'elles és la [[cafeïna]], també conté [[teofilina]] i [[teobromina]]. La presència de [[vitamines]] en el té és mínima pero constituïxen un enriquiment de la beguda al contindre vitamines del tipos A, B, C, E i P.
+
==Cultura==
 +
Finalment, destacar l'activitat cultural i associativa de Meliana. En l'aspecte cultural, la creació en [[1989]] de l'IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural àmplia (Teatre, plàstica, lliteratura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. Ademés, conta en l'únic conservatori de música de la comarca.
 +
Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups jovenils, les [[falles]], les penyes taurines, els deports i entitats de tipo social.
 +
Se celebra també la [[Hortanet]] LanParty, un acontenyiment informàtic i social, únic en la comarca.
  
−
Es considera que el té en major cantitat de principis actius altament benèfics per a la salut humana és el te vert.
+
Tot això, fa de Meliana un municipi acollidor, modern, dinàmic i participatiu.
  
−
== Història ==
+
==Festes locals==
−
[[File:Hojas de te navarcles.jpg|thumb|right|300px|Paradeta de té en una fira en [[Navarcles]] (Espanya)]]
+
*'''Festes Majors'''. Celebra les seues festes entre els dies 11 i 14 de [[setembre]] en honor a la Mare de Deu de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una semana abans se celebren les festes de"[[Moros i cristians]]" en la que les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana.
  
−
La costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en [[China]] cap al 2500 a. C. El té  entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'[[Índia]], quan els portuguesos arriben ad ella en [[1497]], ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] ([[Holanda]]) cap a [[1610]], per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En [[França]] no apareix la nova beguda fins a [[1635]] o [[1636]]. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de [[Londres]] que ho varen posar de moda cap a l'any [[1657]]. El consum de té a soles va adquirir notorietat, en [[Europa]], en els anys [[1720]]-[[1730]]. Comença llavors un tràfic directe entre [[China]] i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, [[Alemanya]] preferia el [[café]] i [[Espanya]] era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot lo món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l.
+
== Ciutats agermanades ==
 +
*{{flagicon|Western Sahara}} '''[[Daira de Bojador]] ''', [[Sàhara Occidental]]  
  
−
En [[Anglaterra]] aplegà a totes les classes socials, pobres i rics el bevien. Inclús es diu que va reemplaçar a la [[Ginebra (beguda)|ginebra]] (molt requerida per les classes baixes angleses), En [[Chile]] el consum del té és igual de popular com en Anglaterra, sent actualment el major consumidor per càpita d'[[Amèrica Llatina]]. Hui, el prendre té és una de les característiques del [[Regne Unit]]. Encara que en [[China]] es prenia el té des de molt abans, hui en dia és pres per més gent que en qualsevol atre país del món.
+
== Accessos ==
 +
La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través de la carretera CV-300.
  
−
== Miscelànea ==
+
Es pot accedir a esta localitat a través de la [[Lllínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[metrovalencia|Metro Valéncia]].
−
 
−
*El primer en patentar una bossa de té fon Thomas Lipton.
 
−
*El té gelat fon inventat en la Fira Mundial de [[1904]] en Saint Louis per Richard Blechynden. Blechynden no conseguia vendré el té esperat a causa de la calor, per això va mesclar gèl en el té.
 
−
*La beguda favorita del capità Jean-luc Picard de Star Trek és la mescla de Té Earl Ramat.
 
−
*Les sublevacions com el motí del té en Boston varen provocar l'inici de la guerra d'independència dels [[USA|Estats Units d'Amèrica]].
 
  
−
{{Traduït de|es|té}}
+
[http://www.metrovalencia.com Metro de Valéncia].
  
−
[[Category:Begudes]]
+
==Bibliografia==
 +
*''Fullet "Toponímia de Meliana", maig 2001, Ajuntament de Meliana. Oficina de Promoció i us del Valencià''
 +
 
 +
==Enllaços externs==
 +
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 +
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
*Algunes fotos de Meliana en [http://www.flickr.com/photos/tags/meliana/ Flickr]
 +
*[http://www.fimel.net/ FIMEL]
 +
*[http://www.imcmeliana.com/ Institut Municipal de Cultura]
 +
*[http://www.basketmeliana.com/ Bàsquet Club Meliana]
 +
*[http://clubatletismemeliana.net/ Club d'atletisme de Meliana]
 +
*[http://www.hortanet.Net Web de la "Hortanet"]
 +
*[http://www.ebmeliana.com/ Escola de Bàsquet Meliana]
 +
*[http://www.fallaavenidameliana.Com/ Falla avinguda Sta. Maria i Adjacents de Meliana]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Traduït de|es|Meliana}}
 +
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 +
 
 +
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 15:29 4 jun 2021

Meliana
Provmap-valencia2.png Escut de Meliana de facto.svg
95px
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Horta Nort
• Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°31′N, 0°20′O
• Altitut: 12 msnm
Superfície: 4,7 km²
Població: 10.662 hab. (INE 2018)
• Densitat: 2.268,51 hab./km²
Gentilici: Melianer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46133
Festes majors: Del 11 al 14 de septiembre
Alcalde: Blas Devis
Pàgina web: {{{web}}}


Meliana és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya pertanyent a la comarca de la Horta Nort.

Geografia

Situat prop de la costa, al nort de la ciutat de Valéncia i a l'est de l'antiga carretera de Barcelona a Valéncia. El terme és allargat d'est a oest.

El relleu és completament pla, format per un replanell de sediments quaternaris que han depositat les periòdiques avingudes del Barranc del Carraixet. A pesar de ser un municipi en plaja, no hi ha marjals com succeïx en els municipis situats més al nort. La font de Sant Antoni, que brolla en el barri de Roca, al nort-est de la població, és l'únic accident hidrogràfic.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

Barris i pedanies

El núcleu urbà de Meliana es troba a l'oest del terme municipal i ocupa una superfície de 75,70 ha. Atres dos núcleus urbans que convé tindre en conte són: Roca ( en 9,30 ha) i Nolla (en 4,80 ha).

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Meliana llimita en les localitats següents: Alboraya, Almàssera, Foyos i les pedanies de Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història

L'únic dat arqueològic que se coneix d'este terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una ferramenta de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la que a soles es coneix la senya de que mesurava 12,5 cm. de llarc.

Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, varen cridar a este poble "Miliana". El rei Jaume I conquistaria estes terres en 1238 i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.

En l'any 1646, quasi mig sigle despuix de la expulsió dels moriscs, Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En l'any 1794, segons Cavanilles, tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el sigle XIX el creiximent va ser molt considerable.

Entre els anys 1834 i 1885 va patir diverses vegades la presència del còlera.

Demografia

Meliana està ara en plena expansió urbanística pel desplegament de les unitats d'eixecució del Pla Urbanístic de 1991, fet que comportarà un creiximent de la població. Conta en una població de 10.662 habitants en 2018.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2018
2.696 3.199 3.392 4.002 4.530 4.659 5.173 7.122 8.847 9.122 9.051 9.512 9.622 10.662

Economia

Els cultius predominants són les hortalices (creïlles, melons d'Alger, carchofes, cebes i tomaques), chufes per a fer orchata i, en menors proporcions, el tabac, els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la Séquia Real de Moncada, que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: de la Plaça, Chincholer i Botifarra. Existixen aixina mateix, uns quants pous de reg.

A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra.

La ubicació definitiva del polígon industrial de La Closa, ha permés la instalació de chicotetes i mijanes empreses que accentuen el creiximent i ocupació de la població.

L'activitat econòmica es completa en el comerç, un sector consolidat i en creiximent, que ha fet d'alguns carrers de Meliana un centre comercial, i que es dinamisa des de l'Associació de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC). Destaquen els 100 anys de funcionament de la Cooperativa Elèctrica. A poc a poc, Meliana s'ha consolidat com un poble de servicis, pròxim a Valéncia i ben comunicat.

Des de 1995 se celebra en gran èxit la FIMEL, fira Comercial i Agrícola de Meliana i de la Horta Nort. La FIMEL convertix Meliana en un centre de referència comercial de la comarca, on es dòna a conéixer una oferta comercial completa i de calitat.

Monuments

Palauet de Nolla
  • Palau de Nolla. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del sigle XIX com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana. Actualment està en molt mal estat de conservació.

Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del sigle passat una creu de terme del sigle XV, despuix de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han segut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre 2004 i 2007 la de la Mare de Deu de la Misericòrdia.

Cultura

Finalment, destacar l'activitat cultural i associativa de Meliana. En l'aspecte cultural, la creació en 1989 de l'IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural àmplia (Teatre, plàstica, lliteratura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. Ademés, conta en l'únic conservatori de música de la comarca. Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups jovenils, les falles, les penyes taurines, els deports i entitats de tipo social. Se celebra també la Hortanet LanParty, un acontenyiment informàtic i social, únic en la comarca.

Tot això, fa de Meliana un municipi acollidor, modern, dinàmic i participatiu.

Festes locals

  • Festes Majors. Celebra les seues festes entre els dies 11 i 14 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una semana abans se celebren les festes de"Moros i cristians" en la que les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana.

Ciutats agermanades

Accessos

La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

Metro de Valéncia.

Bibliografia

  • Fullet "Toponímia de Meliana", maig 2001, Ajuntament de Meliana. Oficina de Promoció i us del Valencià

Enllaços externs

Referències


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells  •  Alboraya  •  Albuixech  •  Alfara del Patriarca  •  Almàssera  •  Bonrepòs i Mirambell  •  Burjassot  •  Emperador  •  Foyos  •  Godella  •  Massalfassar  •  Massamagrell  •  Meliana  •  Moncada  •  Museros  •  Paterna  •  La Pobla de Farnals  •  Puçol  •  El Puig  •  Rafelbunyol  •  Rocafort  •  Tavernes Blanques  •  Vinalesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Té_(beguda)&oldid=176465»