Diferencia entre pàgines "Real Senyera" i "Alcàsser"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{destacat}}
+
{{Infobox_pobles
−
[[File:Flag of the Valencian Community (2x3).svg|thumb|275px|<center>'''Real Senyera Valenciana'''.</center>]]
+
|image_país = [[File:Localització d'Alcàsser respecte del País Valencià.png|120px]]
−
[[Archiu:Senyera1925.jpg|thumb|'''Real Senyera''' en [[Madrit]] en [[1925]]]]
+
|image_província = [[File:Localització d'Alcàsser respecte de l'Horta Sud.png|95px]]
−
La '''Real Senyera''' (del [[llatí]] ''insignia'', símbol) és el nom que rep la bandera valenciana; tant la [[Real Senyera]] com l'[[estrelada valenciana|estrelada nacionalista]].  
+
|nom = Alcàsser
 +
|image_escut = [[File:Escudo de Alcàsser.png|65]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[L'Horta Sur]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]]
 +
|coor = 39°22′28′′N 0°26′34′′O
 +
|superfície = 9,01 km²
 +
|altitut = 15 msnm
 +
|població = 9.813 hab.
 +
|densitat = 1.089,12 hab./km²
 +
|gentilici = Alcasser/a
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 46290
 +
|festes = A partir del 15 d'Agost
 +
|alcalde = Mª Remedios Avia Ferrer ([[PPCV]])
 +
|uep = [http://alcasser.es Web Oficial d'Alcàsser]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''Alcàsser''' és un municipi de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]].
  
−
La '''Real Senyera''', '''Senyera Valenciana''' o '''Senyera del Regne de Valencia''' és l'unica senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la [[Generalitat Valenciana]] de 4 de [[decembre]], per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).
+
El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple).
−
{{cita|U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.}}
 
  
−
== Vexilologia ==
+
== Geografia ==
−
Quatre pals de gules (llínies [[roig|roges]]) sobre camp d'or (fondo [[groc]]) representant la seua vinculació a l'antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en [[blau]] (color real) que orla una corona real. Es culmina el màstil en un [[Rat Penat]] o [[Cimera de la Casa d'Aragó|vibra]] en les ales desplegades.
+
Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.  
  
−
== Orige ==
+
S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la [[V-31]].
−
Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del [[sigle XIV]]) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres roges), no quatribarrada; pero sense franja blava.  
 
  
−
L'orige de la corona data de [[1377]], quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.
+
=== Localitats llimítrofs ===
 +
Alcàsser llimita en les següents localitats: [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Catarroja]], [[Albal]], [[Beniparrell]], [[Silla]] i [[Picassent]], totes de la província de Valéncia.
  
−
[[File:REAL SEÑERA EN AYUNTAMIENTO.jpg|thumb|300px|'''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]]]]
+
== Història ==
 +
Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]] és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].
  
−
La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera en franja blava, és un portolà de [[1410]], conservat en la Biblioteca Nacional de [[França]]. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la [[Cartoixa de Vall de Crist|cartoixa de Vall de Crist]] en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a [[París]] junt ad atres fondos valencians.
+
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Vicente Hernández Martínez
 +
  | Partit_1 = [[AEI]]  
 +
  | Alcalde_2 = Ricard Gil i Fabra
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Cristóbal.M. LLorens Alemany
 +
  | Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]
 +
  | Alcalde_4 = Ricard Gil i Fabra- Javier Navarro Hernández
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Julio Chanzá Romaguera
 +
  | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]
 +
  | Alcalde_6 = Julio Chanzá Romaguera
 +
  | Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]]
 +
  | Alcalde_7 = Julio Chanzá Romaguera-MªRemedios Avia Ferrer
 +
  | Partit_7 = [[Unió Valenciana|UV]]-[[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Mª Remedios Avia Ferrer
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Mª Remedios Avia Ferrer
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
}}
  
−
Durant la dictadura de [[Franco]] estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà [[Catalunya]]. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una série de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de [[Jaume I]] guardat en l'[[Ajuntament de Valéncia]] (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).
+
== Demografia ==
 +
Conta en una població de 9.813 habitants en l'any [[2017]].
  
−
Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en [[1982]], per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada [[9 d'Octubre]] en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat.
+
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 +
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
  
−
== Curiositats ==
+
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]]
 +
|-
 +
| align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || align=center| 8.716 || align=center| 9.813 ||
 +
|}
  
 +
== Coleges i Instituts ==
 +
Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.
  
−
La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.
+
== Gastronomia ==
 +
Destaquen els dolços: ''plat de glòria'', ''coca de carabassa'', ''coca d'arrop'', ''coca fina'', ''coca borracha'' i ''pilotes dolces''.
  
−
Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. A pesar d'això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.
+
== Economia ==
 +
La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital.
  
−
Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions.
+
Actualment se cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.
  
−
Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el [[Regne de Valéncia]], puix cap atra [[bandera]] valenciana fruïa de protocols com estos.
+
Alcàsser té dos polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues.
  
−
== Versions històriques de la Real Senyera ==
+
== Monuments ==
−
La Real Senyera ha tengut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'història de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels sigles.  
+
*Iglésia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
  
−
*Per a vore una visió històrica de la Real Senyera consulta l'apartat '''Documentacio sobre la Real Senyera'''.
+
[[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]]
−
 
+
Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat.
−
<gallery>
 
−
Image:Senyera cua 2.png|<small>Real Senyera Valenciana històrica colocada en forma vertical d'asta o màstil i arrematada en forma de "cua d'oroneta". Utilisada històricament en provessons religioses (p.eix. [[Corpus Christi|Corpus de Valéncia]]) i actes oficials (p. eix. [[9 d'Octubre]]) per diverses entitats.</small>
 
−
Image:Senyera cua.svg|<small>Real Senyera Valenciana històrica arrematada en forma de "cua d'oroneta".</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Versions de la Real Senyera en el sigle XX ==
 
−
 
 
−
Durant el sigle XX, en el desenroll de les diferents ideologies polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] crearen l'[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]] afegint una estrela blanca; i, en [[1931]], el partit [[Esquerra Valenciana]], afegí una estrela roja.
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Senyera Valenciana simplificada 2x3.svg|<small>Versió simplificada de la Real Senyera valenciana.</small>
 
−
Image:Senyera del nacionalisme valencià.svg|<small>[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]].</small>
 
−
Image:Senyera d'Esquerra Valenciana (1931).png|<small>[[Estrelada Valenciana|Senyera Estrelada]] d’[[Esquerra Valenciana]], durant la [[Segona República Espanyola|IIª República Espanyola]].</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
= Documentacio sobre la Real Senyera =
 
−
*'''''La finalitat d'esta secció es realisar una recopilació exhaustiva sobre imàgens, fotografies, portolans, mapes, cartells i publicacions històriques i actuals sobre la Real Senyera Valenciana.'''''. Pots ajudar-te dels "enllaços externs" que voràs al final de l'artícul per a colaborar i pujar imàgens.
 
−
 
 
−
== Portolans migevals ==
 
−
 
 
−
Els [[Portolà|portolans]] (''Portulano'', en castellà), són mapes o cartes nàutiques que varen fer possible l'us de la brúixola. Apareixen en el [[sigle XIII]] i continuen elaborant-se en vàries centúries, inclús  molt alvançada l'[[Edat Moderna]], encara que són productes típics dels [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XV|XV]] principalment.
 
−
 
 
−
=== (1300-1400) ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Senyeres atlas de Cresques.jpg|<small>Detall de l'Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional de [[Paris]]. Si be encara no apareix representat el blau, és evident que la Senyera dels valencians no era quatribarrada sino bibarrada, i distinta de les del [[Aragó|Regne d'Aragó]], el [[Balears|Regne de Mallorca]] i el [[Catalunya|Condat de Barcelona]].</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== (1400-1500) ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Anónim, 1410 (Biblioteca Nacional de Paris).jpg|<small>1410. Anònim conservat en la Biblioteca Nacional de [[Paris]]. És la primera representació en un mapa de la Real Senyera, bibarrada i en franja blava.</small>
 
−
Archiu:800px-portolan map by battista beccario 1426.jpg|<small>Portolà migeval (1426) de Battista Beccario conservat en la Bavarian State Library de [[Munich]]. Este portolà demostra clarament que la Real Senyera no era la bandera local de [[Valéncia]], sino la bandera de tot el [[Regne de Valéncia]], ya que ix junt a les banderes reals de [[Castella]], de [[Portugal]] i del regne musulmà de [[Granada]]. </small>
 
−
Image:Portola 1440.jpg|<small>1440. Anònim (taller Vallseca). Biblioteca Nacional Central de [[Florència]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.</small>
 
−
Image:1456. Jacobo Bertran. Museu Maritim Nacional de Greenwich.jpg|<small>Portolà migeval (1456)de Jacobo Bertràn. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.</small>
 
−
Image:Gratiosus-benincasa 1473-2.jpg|<small>Portolà migeval (1473) de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya.</small>
 
−
Image:3 quart s. XV. Anónim (taller Rosell). Hispanic Society, Nova York.jpg|<small>3 quart s. XV. Anónim (taller Rosell). Hispanic Society de [[Nova York]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.</small>
 
−
Image:1486. Arnaldus Domenech. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|<small>Portolà migeval (1486)d'Arnaldus Domenech. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== (1500-1600) ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Archiu:Senyeres a latlas de martines 1578.jpg|<small>1578. Portolà de Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino ([[California]]). La Real Senyera ix perpendicular al màstil.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== (1600-1700) ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:1620. Anónim. Museu Maritim Nacional, Londres.jpg|<small>1620. Anònim. Museu Marítim Nacional de [[Londres]].</small>
 
−
Image:1640. Joan Oliva. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|<small>1640. Portolà de Joan Oliva. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]).</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Edat mija ==
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Senyera-Ajuntament.jpg|<small>Copia de l'original '''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]].</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Sigle XVIII ==
 
−
<gallery>
 
−
Archiu:Agres.jpg|<small>Retaule del presbiteri (s. XVIII). Vista General. '''Santuari de la Mare de Deu d'[[Agres]]'''.</small>
 
−
Archiu:Agres1.jpg|<small>Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. En les torres del Castell d'Alacant es pot vore la Senyera Valenciana hissada.</small>
 
−
Archiu:Agres-Detall.jpg|<small>Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. Barc en el port d'Alacant en les Senyeres Valencianes hissades.</small>
 
−
Archiu:Agres-Detall-2.jpg|<small>Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. En un barc del port d'Alacant es pot vore la Senyera Valenciana com a ensenya.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Sigle XIX ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Processo Corpus Inicis segle XIX.jpg|<small>Inicis del sigle XIX. Rollo anònim de la [[Processó del Corpus Christi]] Ciutat. Archiu Municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]].</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Inicis del sigle XX (1900-1930) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Expo-1910.jpg|<small>Portada de la guia oficial de l'Exposició Nacional de [[1910]], (continuació de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] de [[1909]]), que reproduïx el cartell oficial, obra de l'artiste [[Vicente Climent]].</small>
 
−
Image:Senyera1925.jpg|<small>'''Real Senyera''' en [[Madrit]] en [[1925]].</small>
 
−
Image:Heraldo Alcoy.jpg|<small>'''Heraldo de Alcoy'''. Portada. Edicio del 23 d'Abril de 1908.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Baixada Real Senyera. Ajuntament Valencia. Anys 20.jpg|<small>Baixada de la Real Senyera de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Anys 20 (encara no existix l'actual palc d'autoritats).</small>
 
−
Image:Mural Sant Jordi.jpg|<small>Detall del mural de l''''iglesia de Sant Jordi d'Alcoy'''. El guerrer porta la Real Senyera Valenciana en l'escut. Any 1921. Representa l'aparicio de Sant Jordi en Alcoy en l'any 1248. Obra del pintor alcoya Ferran Cabrera Cantó.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== II República Espanyola (1931-1936) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Archiu:Falles Alcoy 1935.jpg|<small>Cartell de les Falles d'[[Alcoy]] de l'any [[1935]], en temps de la [[II República Espanyola]], per l'artiste alcoyà V. Abad Rico.</small>
 
−
 
 
−
Archiu:Programa1933.jpg|<small>Portada del programa oficial de Falles de 1933.</small>
 
−
 
 
−
Archiu:Teatro valencià.png|<small>Eixemplar de ''"Nou Teatro Valensiá"''</small>
 
−
 
 
−
Image:Calendari-1932.jpg|<small>Calendari de l'any 1932 de "Almacenes la Reina de los Bordados", de Valéncia. Banderes de la República Espanyola en el balcó junt a la Senyera Valenciana. </small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Alzira, 27 de novembre de 1932. Manifa pro Estatut.jpg|<small>Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], el 27 de novembre de 1932.</small>
 
−
 
 
−
Image:Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932.JPG|<small>[[Manises]], 1932. Mitin valencianiste en [[Manises]]. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista entre les Reals Senyeres.</small>
 
−
 
 
−
Image:Alzira, 1934. Manifa reclamant l'Estatut d'Autonomia.jpg|<small>Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], en 1934.</small>
 
−
 
 
−
Image:Aplec Valencianiste en 1935.JPG|<small>Aplec valencianiste en la Montanyeta de la Patà. [[El Puig]], 1935.</small>
 
−
 
 
−
Image:Falla 1931 Gracia-En Sanz.jpg|<small> Valéncia, 1931. Carrers Gracia-En Sanz en Falles.</small>
 
−
 
 
−
Image:Falla 1936 Conde Altea-Maestro Gozalbo.jpg|<small>Valéncia, 1936. Carrers Conde Altea-Maestro Gozalbo en Falles.</small>
 
−
 
 
−
Image:Ateneu d'Alacant. 29-7-1934.jpg|<small>Clausura de la III Semana Cultural Valenciana pel Centre Valencianiste d'[[Alcoy]]. Ateneu d'[[Alacant]]. 29-7-1934.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:EV-Cartell.jpg|<small>Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.</small>
 
−
 
 
−
Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|<small>Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.</small>
 
−
 
 
−
Image:Cartell 1938.jpg|<small>Cartell de la Guerra Civil Espanyola de l'any 1938. Obra de Luíz Alcaraz. La llegenda en castellà diu: "Hagamos Valencia inexpugnable". La Senyera es troba representada dalt del [[Micalet]] i la Bandera Espanyola Republicana dalt de la Torre de Santa Caterina.</small>
 
−
 
 
−
Image:Cartell-1938.jpg|<small>Cartell valencià de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Any 1938. Lema: "Ingresemos todos en el Ejercito Voluntario. Acudid a inscribiros en la Base de Castellón". La Real Senyera Valenciana en primer terme junt a la bandera republicana, la bandera comunista i l'anarquista de la [[CNT]].</small>
 
 
   
 
   
−
</gallery>
+
*Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Columna_Palleter-2.jpg|<small>"Columna Palleter" de Valéncia de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la Senyera Valenciana en estrela blanca.</small>
 
−
 
 
−
Image:Madrit,1936. Propaganda republicana.jpg|<small>Propaganda antifascista en [[Madrit]], 1936. La Real Senyera apareix sobre la bandera rusa.</small>
 
−
 
 
−
Image:Milicians republicans valencians-1936.jpg|<small>Milicians republicans valencians en 1936.</small>
 
−
 
 
−
Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|<small>Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la Real Senyera Valenciana.</small>
 
−
 
 
−
Image:Fallers republicans, Plaça de Bous, Valencia, 1937.jpg|<small>Fallers republicans en la Plaça de Bous de Valéncia, 1937.</small>
 
−
 
 
−
Image:Apertura Institut Obrer. Valencia, 1937.jpg|<small>Apertura Institut Obrer. Valéncia, 1937</small>
 
−
 
 
−
Image:1939. Desfile de la Victoria. Hugo Jager. 19-5-1939.jpg|<small>Franco mostra la Real Senyera com a trofeu de guerra en el ''"Desfile de la Victoria"'', en [[Madrit]], el 19 de maig de 1939.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Dictadura (1939-1975) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Festes Petrel 1954.jpg|<small>Cartell Festes de [[Petrer]] de 1954. La Senyera del Regne de Valéncia (en blau) apareix junt a la Senyera del rei (sense blau), i la creu de Sant Jordi, patró de la Corona d'Aragó.</small>
 
−
Alcoy-1954.jpg|<small>Ilustració de les Festes de [[Moros i Cristians]] d'[[Alcoy]]. Any [[1954]]. Autor: Blas Silvestre. La Real Senyera Valenciana resalta junt al guerrer cristià, com a motiu principal. Segurament l'ilustració pertany al programa oficial de festes de l'Associació de Sant Jordi o alguna publicació alcoyana de l'época.</small>
 
−
Image:Acampada.jpg|<small>IV Acampada "Reino de Valencia". 28 d'abril-1 maig de 1962. Vall de la Castella, [[Alzira]].</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|<small> Festes d'[[Alcoy]], 1973. Capità Cristià de la Filà dels Vascs.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Transició Democràtica i Pre-autonomia (1975-1981) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Autonomia 9.jpg|<small>Cartell valencianiste reclamant l'autonomia per a Valéncia en la Transició Democràtica.</small>
 
−
Image:Dia Nacional.jpg|<small>Cartell valencianiste en la llegenda "[[9 d'Octubre]] Dia Nacional Valencià", en temps de la Pre-Autonomia Valenciana.</small>
 
−
Image:ENV 1981.jpg|<small>II Congrés Nacional Joventuts d'Esquerra Nacionalista Valenciana. Valéncia, 1981.</small>
 
−
Image:Revista Murta 9.jpg|<small>Eixemplar de la [[Revista Murta]].</small>
 
−
 
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:9 d'Octubre 1977.jpg|<small>Fotografia del [[9 d'Octubre]] de 1977 davant de l'estàtua de Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim (Parterre) de Valéncia Ciutat.</small>
 
−
Image:Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|<small>Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.</small>
 
−
Image:Vista Tribuna. Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|<small>Tribuna Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.</small>
 
−
Image:5 Juny 1978.jpg|<small>Oradors de l'Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Finals sigle XX (1982-2000) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Pce-senyera.png|<small>Cartell del [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) de l'any 1982, en la Senyera Valenciana a la vista.</small>
 
−
Image:9 Dia Nacional.jpg|<small>Cartell de [[Valéncia 2000]] i Taula Nova Valenciana, sobre el [[9 d'Octubre]] de 1983.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Manifa en defensa de l'Estatut. Valencia 13-6-1997. A.jpg|<small>Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de la Pancarta principal. Valéncia, 13-6-1997. </small>
 
−
 
 
−
Image:Manifa en defensa de l'Estatut. Valencia 13-6-1997. B.jpg|<small>Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de conjunt. Valéncia, 13-6-1997.</small>
 
−
 
 
−
Image:9 d'Octubre 1992.jpg|<small>[[9 d'Octubre]] de 1992 pel Carrer la Pau de Valéncia Ciutat. Dirigents i membres d'[[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV) i a continuació la pancarta de [[Joventut Valencianista]] (JV).</small>
 
−
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Sigle XXI (Any 2001 en avant) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Senyera Castello.jpg|<small>Pegatina o cartell de [[Castelló]] en la Real Senyera Valenciana i la [[Bandera de Castelló]]. Any 2000 en avant.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Capdet-comparsa.jpg|<small>Comparsa Guerreros de les Festes de [[Moros i Cristians]] de [[Capdet]] (Albacete), en la [[Real Senyera]].</small>
 
−
Image:Capdet.jpg|<small>Festes de [[Moros i Cristians]] de Capdet, en l'historica bandera de [[Capdet]] (Albacete), la [[Real Senyera]] Valenciana.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Vore també ==
 
−
* [[Estrelada valenciana]]
 
−
* [[9 d'Octubre]]
 
−
* [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
 
−
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
 
−
* [[Te Deum]]
 
  
−
== Bibliografia ==
+
== Festes ==
 +
En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del quinze al dèneu de [[març]] se celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'[[octubre]] es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia [[5 de giner]] els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.
  
−
* ''Senyera Valenciana. La bandera de tots'', [[Andreu Tintorer]] / [[Felip Bens]], Ed. [[Lo Rat Penat]], Valéncia, [[2005]]. ISBN: 84-89069-93-X
+
== Vore ==
−
* ''La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians'', [[Antoni Atienza]], Ed. [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]], Valéncia, [[2001]]. ISBN: 84-89737-26-6
+
* [[Himne d'Alcàsser]]
−
* ''Tratado de la Real Señera. Señeras valencianas y pendones catalanes'', [[Ricart Garcia Moya]], Ed. [[Ajuntament de Valéncia]], Valéncia, 1993.  ISBN: 84-88639-08-2
 
−
* ''La Senyera dels Valencians'', [[Francisco Molina Pont]], Ed. [[Editorial Va Nàixer|Va Nàixer]], Valéncia, [[1980]]. ISBN: 84-300-3712-8
 
−
* ''Bandera del Reino de Valencia'', [[Fermín Juanto Manrique]], Ed. [[Editorial Paraval|Paraval]], Valéncia, [[1979]]. ISBN: 84-85673-00-X
 
−
* ''La Senyera Valenciana'', Ed. [[Lo Rat Penat]]-Marí Montañana, Valéncia, [[1977]].
 
−
* ''La bandera valenciana regnícola''. Full número 2. [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV).
 
−
* ''La Senyera Valenciana''. Full divulgacio. VV. AA. 3ª Ed. [[Lo Rat Penat]]. Valencia, [[1977]].
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://butronmaker.blogspot.com/2007/08/bandera-valenciana.html Recopilació sobre la Senyera valenciana]
+
*[http://www.alcasser.es/ Ajuntament d'Alcàsser]
−
*[http://www.cjav.org/val/iniciva/senyera.htm Real Senyera Coronada]
+
*[http://intercentres.cult.gva.es/iesalcasser/ IES-Alcàsser]  
−
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11233&start=40&postdays=0&postorder=asc&highlight=&sid=0c41cbf829150ccdf9aa28924898419b Imàgens sobre la Senyera valenciana]
+
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
−
*[http://mossarabia.lavila.net/elpuig4/senyera.htm Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera]
+
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
−
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat]
 
−
*[http://web.archive.org/web/20060502092026/http://www.pinedo.info/cultura/cultura1.html#G La senyera valenciana] per [[Antoni Atienza]].
 
−
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3245&tit=Breve%20historia%20de%20la%20Senyera%20Valenciana Breve historia de la Senyera Valenciana per Antoni Atienza - Cardona Vives]
 
−
*Catàlec de l'exposició [http://web.archive.org/web/20060128234631/http://www.dva.gva.es/senyera/senyera_02.html ''Senyera Valenciana. La bandera de tots''], publicat per la Diputació de Valéncia.  
 
−
*[http://butronmaker.blogspot.com Portolans migevals en la Real Senyera]
 
−
*[http://valencians.wix.com/senyera Senyera valenciana]
 
−
*[https://www.valenciabonita.es/2017/10/06/real-senera-valenciana/ ¿Sabías que la Real Señera valenciana no se inclina ante nada ni nadie, solamente ante Dios? - Valencia Bonita]
 
  
−
{{Regne de Valéncia}}
+
== Referències ==
 +
{{Traduït de|es|Alcácer}}
 +
{{Municipis de L'Horta Sur}}
  
−
[[Categoria:Real Senyera]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
−
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
 
−
[[Categoria:Banderes valencianes]]
 
−
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 

Revisió de 21:39 4 jun 2021

Alcàsser
Localització d'Alcàsser respecte del País Valencià.png 65
Localització d'Alcàsser respecte de l'Horta Sud.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: L'Horta Sur
• Partit judicial: Picassent
Ubicació: 39°22′28′′N 0°26′34′′O
• Altitut: 15 msnm
Superfície: 9,01 km²
Població: 9.813 hab.
• Densitat: 1.089,12 hab./km²
Gentilici: Alcasser/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46290
Festes majors: A partir del 15 d'Agost
Alcalde: Mª Remedios Avia Ferrer (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alcàsser és un municipi de Valéncia, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

El topònim ve del vocable àrap al-qasr, la fortalea, seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula alcàzar (Alcazar de San Juan, per eixemple).

Geografia

Situat al sur de la ciutat de Valéncia, i a la dreta de l'antic Camí Real de Madrit. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.

S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la V-31.

Localitats llimítrofs

Alcàsser llimita en les següents localitats: Torrent, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla i Picassent, totes de la província de Valéncia.

Història

Habitada per musulmans i mossàraps, el rei Jaume I la va cedre a Artal de Foces. En l'any 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any 1400 se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any 1417 fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any 1443 és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de 13 de decembre de 1417, els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any 1805.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Hernández Martínez AEI
1983 - 1987 Ricard Gil i Fabra PSPV-PSOE
1987 - 1991 Cristóbal.M. LLorens Alemany UV
1991 - 1995 Ricard Gil i Fabra- Javier Navarro Hernández PSPV-PSOE
1995 - 1999 Julio Chanzá Romaguera UV
1999 - 2003 Julio Chanzá Romaguera UV
2003 - 2007 Julio Chanzá Romaguera-MªRemedios Avia Ferrer UV-PPCV
2007 - 2011 Mª Remedios Avia Ferrer PPCV
2011 - 2015 Mª Remedios Avia Ferrer PPCV
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Conta en una població de 9.813 habitants en l'any 2017.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2017
3.200 3.411 3.530 4.055 4.368 4.473 4.679 5.449 6.555 7.191 7.229 8.351 8.505 8.716 9.813

Coleges i Instituts

Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, 9 d'octubre, Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.

Gastronomia

Destaquen els dolços: plat de glòria, coca de carabassa, coca d'arrop, coca fina, coca borracha i pilotes dolces.

Economia

La primera mitat del sigle XIX va produir fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

Actualment se cultiva principalment tarongers. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.

Alcàsser té dos polígons industrials, el de El Plà i el de L'Alter, diversos bancs i botigues.

Monuments

  • Iglésia de S.Martí Obisp (1610 - ampliada en 1805); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de Carlos IV i Fernando VII; aixina com la capella del Crist de la Fe (1819). Encara que la construcció data del sigle XVIII ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
Castell-Palau de la Baronia

Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de 1996, moment en que fon inaugurat.

  • Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.

Festes

En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en novembre) Del quinze al dèneu de març se celebren les falles, falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia 15 de juliol se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al 15 d'agost (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'octubre es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia 5 de giner els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.

Vore

Enllaços externs

Referències


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs  •  Albal  •  Alcàsser  •  Aldaya  •  Alfafar  •  Benetússer  •  Beniparrell  •  Catarroja  •  Chirivella  •  Lloc Nou de la Corona  •  Manises  •  Massanassa  •  Mislata  •  Paiporta  •  Picanya  •  Picassent  •  Quart de Poblet  •  Sedaví  •  Silla  •  Torrent
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Senyera&oldid=176556»