Diferencia entre pàgines "Alfret el Gran" i "Pedro Almodóvar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' després ' a ' despuix ')
 
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{destacat}}
 
{{destacat}}
−
{{Infotaula persona
+
[[Image:Pedro_Almodovar.jpg|thumb|250px|'''Pedro Almodóvar''', director de cine espanyol.]]
−
|nom = Alfret el Gran'''
+
 
−
|image = King Alfred (The Great).jpg
+
'''Pedro Almodóvar Caballero''' ([[Calzada de Calatrava]], [[Ciutat Real]], [[Espanya]], [[1949]]) és un [[director de cine]], [[guioniste]] i [[productor de cine|productor]] espanyol.
−
|peu =
 
−
|títul = Rei de Wessex i d'Anglaterra
 
−
|mandat = 871 - 899
 
−
|predecessor = Etelret I
 
−
|successor = Eduart el Vell
 
−
|ocupació =
 
−
|data_naix = [[849]]
 
−
|lloc_naix = Wantage, Comtat de Berkshire, Anglaterra
 
−
|data_mort = [[26 d'octubre]] de [[899]]
 
−
|lloc_mort = Winchester, Anglaterra
 
−
|signatura =
 
−
}}
 
−
'''Alfret el Gran''' (també nomenat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de l'any [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]{{Harvnp|Yorke|2001|pp=27–28 }}. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[Iglésia catòlica|catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].
 
  
 
== Inicis ==
 
== Inicis ==
−
Va nàixer en la localitat de [[Wantage]], en el comtat de [[Berkshire (Anglaterra)|Berkshire]], en l'any [[849]], sent el quint i menor dels fills varons —varen ser sis en total— de [[Ethelwulf]], rei de Wessex, i de la seua primera esposa, [[Osburga]].
+
Va nàixer el [[25 de setembre]] de [[1951]] en [[Calzada de Calatrava]], província de [[Ciutat Real]], en el si d'una humil família. Als huit anys va emigrar fins a [[Extremadura]], a on va estudiar bachillerat en [[Càceres]] i a on escomençà a aficionar-se al [[cine]].
  
−
En l'any [[855]], en morir la seua mare, va acompanyar al seu pare a un pelegrinage a [[Roma]], passant a la seua tornada una temporada en la cort del rei [[Carlos el Calp]] de [[França]], realisant-se llavors la segona boda d'Ethelwulf en la filla del rei francés, [[Judith de França|Judith]].
+
Als setze anys va traslladar-se a [[Madrit]], a on no pogué matricular-se en l'Escola de Cine ya que esta fon tancada pel [[General Franco]]. Va treballar en diversos oficis temporals, conseguint finalment entrar d'auxiliar administratiu en la ''[[Telefónica|Compañía Telefónica Nacional de España]] '', a on va permanéixer dotze anys. Gràcies a este treball pogué comprar-se la primera càmara super-huit, aixina mateix en esta época s'interessà en el [[teatre de vanguarda]] com a membre del grup teatral ''Los Goliardos''.
  
−
Ethelwulf mor el [[13 de giner]] de [[858]], sent succeït pel seu segon fill, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]], el qual es casa en la seua madrastra Judith.
+
A finals de la [[Anys 1970|década de 1970]] va escriure guions de [[còmic]] i va colaborar en revistes contraculturals com ''Star'', ''Víbora'' i ''Vibraciones''. En l'any [[1972]] escomençà a rodar els primers [[curtmetrage]]s en super-huit, convertint-se en aquells moments en una de les figures davanteres de la ''[[Movida madrileña]] '', creant al costat de [[Fabio McNamara]] un duet de [[punk]]-[[glam]] paròdic. Va realisar, entre atres, una [[novela]] curta nomenada ''Fuego en las entrañas''; una fotonovela pornogràfica ''Toda Tuya''; col·laboracions en diaris i revistes com ''[[El País]] '', ''[[Diario 16]] '' i ''La Luna''.
  
−
Res se sap dels següents anys d'Alfret durant els regnats dels seus dos germans majors, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]] i [[Ethelbert de Wessex|Ethelbert]] que es varen succeir ràpidament. Va ser en el regnat del tercer germà —quart en orde de naiximent—, [[Etelret I]], quan el jove Alfret va començar la seua vida pública i lluenta carrera militar en contra dels [[viking]]s. Segons el croniste Asser, gràcies als seus èxits militars li va ser concedit el títul de ''secundarius'', sent possiblement aprovat este càrrec pel [[Witenagemot|Consell Real]] per a evitar problemes en la successió en cas que el rei morira en batalla, encara que en això es desheretava als dos fills d'Etelret.
+
En l'any [[1980]] i en 500.000 [[pesseta|pessetes]] (aproximadament 3.000 [[euro]]s) va conseguir rodar la seua primera película ''Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón''. Gràcies a l'èxit de les seues primeres películes fundà en l'any [[1985]], en el seu germà [[Agustín Almodóvar]], la productora cinematogràfica [[El Deseo]], en la qual a més de produir-se les seues pròpies películes ha ajudat a un bon grapat de noms jóvens de la cinematografia espanyola: [[Álex de la Iglesia]], [[Guillermo del Toro]], [[Daniel Calparsoro]], [[Mónica Laguna]] i [[Isabel Coixet]], entre atres.
  
−
== Primeres accions ==
+
En l'any [[2003]], Almodóvar es convertí en un dels cineastes més actius de la plataforma del ''[[No a la guerra]] '', en oposició a la [[guerra d'Iraq]]. L'any [[2006]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i el [[2007]] en el [[Premis Internacionals Terenci Moix|Premi Internacional Terenci Moix]] a la millor película de l'any per ''Volver''.
−
En l'any [[869]], lluitant al costat del seu germà Etelret, va fer una tentativa fracassada de llevar a [[Mercia]] de la pressió dels [[danesos]]. Durant casi dos anys Wessex va gojar d'una treua. Pero a finals de l'any [[870]] es recomencen les hostilitats, i l'any següent seria conegut com el «any de les batalles d'Alfret». Nou batalles es varen realisar en variada fortuna, encara que el lloc i la data de dos d'elles no s'han registrat. Una escaramussa encertada en la [[batalla d'Englefield]], Berkshire ([[31 de decembre]] de l'any 870), va ser seguida per una derrota severa en la [[batalla de Reading (871)|batalla de Reading]] ([[4 de giner]] de [[871]]), para, quatre dies més tart, conseguir una lluenta victòria en la [[batalla d'Ashdown]], prop de [[Compton Beauchamp]], en [[Shrivenham Hundred]].  
 
  
−
El [[22 de giner]] de l'any [[871]], els danesos varen derrotar de nou als anglesos en [[Batalla de Basing|Basing]], i el [[23 d'abril]] de l'any 871 en [[Batalla de Marton|Marton]], [[Wiltshire]], en la que mor el rei Etelret I; les dos batalles no identificades potser varen ocórrer en l'interval.
+
== Obra musical ==
 +
Almodovar&Mcnamara "¡Como está el servicio...de señoras!" (Editat per Lollipop)
  
−
== Ascens al tro i noves dificultats ==
+
== Obra cinematogràfica ==
−
Havent mort Etelret I en batalla, Alfret puja al tro de Wessex, sent coronat en Kingston-upon-Thames el mateix dia.
+
El cine d'Almodóvar, pròxim en tècnica i estètica al d'[[Eloy de la Iglesia]], conrea un [[naturalisme]] que deconstruix l'usual [[costumisme]] burgués del cine espanyol. Sol representar, per contra, una realitat marginal i abunda en elements escandalosos i provocadors: policies corruptes, consum de drogues, maltractament, prostitució, chiquets precoços, curts de gambals filosòfics, homosexualitat, etc, tot això sense renunciar al seu humor irreverent i sense eludir el sexe explícit.
  
−
Mentres que ell estava ocupat en el sepeli i les cerimònies fúnebres del seu germà, els danesos varen derrotar a l'eixèrcit anglés en la seua absència en un lloc desconegut, i una volta més en la seua presència, en Wilton en el més de [[maig]]. En acabant de que fora feta la pau, i que pels següents cinc anys varen ocupar els danesos atres parts d'Anglaterra, Alfret es va vore obligat a no realisar noves accions que no foren més allà de l'observació i protecció de la frontera. Les coses canvien en l'any [[876]], quan els danesos, baix un nou líder, [[Guthrum I d'Estanglia|Guthrum]], retornen al regne i ataquen [[Wareham (Dorset)|Wareham]]. D'allí, a principis de [[877]] i baix el pretext de negociacions, entraren cap a l'oest i varen prendre [[Exeter]]. Ací Alfret els va bloquejar, i gràcies a que la flota danesa no va aplegar despuix de ser dispersada per una tormenta, els vikings varen tindre que sometre's i retirar-se a [[Mercia]]. En [[giner]] de l'any [[878]] els danesos varen tornar a la lluita i varen fer un atac repentí en [[Chippenham]], una plaça forta la qual Alfret havia estat mantenint des de [[Nadal]], «''i la majoria de la gent varen ser capturades, llevat el rei Alfret, el qual en una chicoteta tropa reunida per sí mateixa conseguix fugir... pel bosc i el pantà, i despuix de [[Pasqua]] ell... construïx una fortalea en Athelney, i des d'eixa fortalea va començar a lluitar contra l'enemic''» (crònica).
+
La funció de l'ocasional element escandalós de mal gust incorporat a les seues películes és, com en el cas dels surrealistes, ''épater le bourgeois'' (en [[castellà]]: ''perturbar a los pijos''), pero també als intelectuals. En el temps, no obstant això, va desenrollant històries cada volta més sofisticades i coloristes proximes al melodrama clàssic inspirat en [[Douglas Sirk]] i va polint la seua escritura fins a convertir-se en un formidable guionista, amo del ritme i l'estructura narrativa.  
  
−
== Llegendes del periodo ==
+
La seua experiència com a actor i cantant l'ha transformat en un gran director d'actors, especialment dels personages femenins en històries carregades de dramatisme. En el temps també ha conseguit transformar-se en un gran guionista, conseguint una bona depuració estilística que no prescindix d'ocasionals i brillants descobriments formals.
−
Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.
 
  
−
== Victòria decisiva ==
+
No es poden classificar les películes d'Almodóvar en etapes, pero alguns critics parlen de:
−
A mitan [[maig]] de l'any [[878]], els preparatius estaven llests i Alfret es va anar d'[[Athelney]], reunint-se-li en el camí les forces militars de [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]]. Els danesos pel seu costat, es varen moure fòra de [[Chippenham]], i els dos eixèrcits es varen enfrontar en la [[batalla d'Edington]], en [[Wiltshire]]<ref name="Plummer, Charles, 1911.">Plummer, Charles (1911). "Alfred the Great". In Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica. 1 (11th ed.). Cambridge University Press. pp. 582–584.</ref>. El resultat va ser una victòria decisiva per a Alfret. Els danesos varen ser somesos. Guthrum, el rei danés, i 29 dels seus principals hòmens varen prendre el batisme. Com a resultat d'açò, Anglaterra es va dividir en dos terres, la mitat al suroest en mans dels [[saxons]] i la mitat nort-oriental que es coneixeria ara com el [[Danelaw]]. A l'any següent ([[879]]) no solament [[Wessex]], sino també [[Mercia]], a l'oest de [[Watling Street]], estava lliure de l'invasor. Este és l'apany conegut pels historiadors com la [[Tractat de Wedmore|pau de Wedmore]] (878), encara que no hi ha document algú que prove la seua existència.
 
  
−
== Nous problemes ==
+
* Etapa "punk": ''Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón'' i ''Laberinto de pasiones''.  
−
No obstant per aquell temps encara que la mitat nort-oriental d'Anglaterra, incloent [[Londres]], estava en les mans dels danesos, la veritat és que la marea havia canviat en contra seua. Per aquells anys hi havia pau en l'illa, pero els danesos es mantenien ocupats en [[Europa]]. Un atac a [[Kent]] en l'any [[884]] o [[885]], encara que rebujat en èxit, va animar als danesos de [[Regne d'Estanglia|Anglia de l'Est]] a rebelar-se. Les mesures preses per Alfret per a reprimir esta sublevació culminen en la presa de Londres en l'any [[885]] o [[886]], i en el tractat conegut com [[pau d'Alfret i de Guthrum]], per el que els llímits del tractat de Wedmore (en el qual es confon a sovint) varen ser modificats materialment per a benefici d'Alfret.
+
* Etapa en una clara influència de Berlanga-Fellini: ''Entre tinieblas'' i ''¿Qué he hecho yo para merecer esto?''.  
 +
* Etapa clàssica-mestra: ''Matador'', ''La ley del deseo'', ''Mujeres al borde de un ataque de nervios'', ''¡Átame!'' i ''Tacones lejanos''.
 +
* Etapa experimental: ''Kika'', ''La flor de mi secreto'' i ''Carne Trémula''.
 +
* Etapa refinada-vanguardista: ''Todo sobre mi madre'', ''Hable con ella'', ''La mala educación'' i ''Volver''.  
  
−
=== Acció d'Edmunt contra els danesos ===
+
== Filmografia ==
−
Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de l'any [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfret, en l'any [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'a on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfret, Edmunt, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en l'[[illa de Thorney]]<ref>Keynes, Simon; Lapidge, Michael (1983). Alfred the Great, Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources. Harmondsworth, England: Penguin. ISBN 0-14-044409-2.</ref>, en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando.
+
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
 +
|- bgcolor="#CCCCCC"
 +
! '''Any''' || '''Película'''
 +
|-
 +
| 2009 || ''[[Los abrazos rotos]] ''
 +
|-
 +
| 2006 || ''[[Volver]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 2004 || ''[[La mala educación]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 2001 || ''[[Hable con ella]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1999 || ''[[Todo sobre mi madre]] (DG)''
 +
|-
 +
| 1997 || ''[[Carne trémula]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1995 || ''[[La flor de mi secreto]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1993 || ''[[Kika]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1991 || ''[[Tacones lejanos]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1990 || ''[[¡Átame!]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1988 || ''[[Mujeres al borde de un ataque de nervios]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1987 || ''[[La ley del deseo]] '' (DGAM)
 +
|-
 +
| 1986 || ''[[Matador (película)|Matador]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1984 || ''[[¿Qué he hecho yo para merecer ésto?]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1983 || ''[[Entre tinieblas]] '' (DG)
 +
|-
 +
| 1982 || ''[[Laberinto de pasiones]] '' (DGAM)
 +
|-
 +
| 1980 || ''[[Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón]] '' (DG)
 +
|-
 +
|}
  
−
=== Accions d'Alfret ===
 
−
Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, despuix de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de l'any [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començos de l'any 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir.
 
  
−
Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent<ref name="Plummer, Charles, 1911." />. La llarga campanya havia terminat.
+
* (DG) Director i guioniste
 +
* (DGAM) Director, guioniste, actor i música.
  
−
== Govern posterior ==
+
== Nominacions i Premis ==
−
Una volta terminada la lluita en els danesos, Alfret es va concentrar en reforçar la marina real, sent construïdes diverses embarcacions d'acort al gust del rei.
+
:''Es citen les nominacions que ha rebut personalment Pedro Almodóvar en la seua faceta de guioniste i director, incloent també les nominacions a millor película''
 +
=== [[Premis Goya]] ===
 +
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
 +
|- bgcolor="#CCCCCC"
 +
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''
 +
|-
 +
| 2007 || '''[[Premi Goya a la millor película|Película]] ''' || '''''[[Volver]] ''''' || '''Guanyadora'''
 +
|-
 +
| 2007 || '''[[Premi Goya al millor director|Director]] ''' || '''''Volver''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 2007 || [[Premi Goya al millor guió original|Guió original]] || ''Volver'' || Candidat
 +
|-
 +
| 2005 || [[Premi Goya a la millor película|Película]] || ''[[La mala educación]] '' || Candidata
 +
|-
 +
| 2005 || [[Premi Goya al millor director|Director]] || ''La mala educación'' || Candidat
 +
|-
 +
| 2003 || [[Premi Goya a la millor película|Película]] || ''[[Hable con ella]] '' || Candidata
 +
|-
 +
| 2003 || [[Premi Goya al millor director|Director]] || ''Hable con ella'' || Candidat
 +
|-
 +
| 2003 || [[Premi Goya al millor guió original|Guió original]] || ''Hable con ella'' || Candidat
 +
|-
 +
| 2000 || '''[[Premi Goya a la millor película|Película]] ''' || '''''[[Todo sobre mi madre]] ''''' || '''Guanyadora'''
 +
|-
 +
| 2000 || '''[[Premi Goya al millor director|Director]] ''' || '''''Todo sobre mi madre''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 2000 || [[Premi Goya al millor guió original|Guió original]] || ''Todo sobre mi madre'' || Candidat
 +
|-
 +
| 1996 || [[Premi Goya al millor director|Director]] || ''[[La flor de mi secreto]] '' || Candidat
 +
|-
 +
| 1991 || [[Premi Goya a la millor película|Película]] || ''[[¡Átame!]] '' || Candidata
 +
|-
 +
| 1991 || [[Premi Goya al millor director|Director]] || ''¡Átame!'' || Candidat
 +
|-
 +
| 1991 || [[Premi Goya al millor guió original|Guió original]] || ''¡Átame!'' || Candidat
 +
|-
 +
| 1989 || '''[[Premi Goya al millor película|Película]] ''' || '''''[[Mujeres al borde de un ataque de nervios]] ''''' || '''Guanyadora'''
 +
|-
 +
| 1989 || [[Premi Goya al millor director|Director]] || ''Mujeres al borde de un ataque de nervios'' || Candidat
 +
|-
 +
| 1989 || '''[[Premi Goya al millor guió original|Guió original]] '''  || '''''Mujeres al borde de un ataque de nervios''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
|}
  
−
També va decidir reconstruir l'organisació civil, greument danyada durant l'invasió danesa, favorint als desamparats i guanyant-se el títul de «Protector del Pobre» (Asser).
+
=== [[Premi Òscar]] ===
 +
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
 +
|- bgcolor="#CCCCCC"
 +
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''
 +
|-
 +
| 2002 || [[Oscar al millor director|Director]] || ''[[Hable con ella]] '' || Candidat
 +
|-
 +
| 2002 || '''[[Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Hable con ella''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 1998 || '''[[Oscar a la millor película de parla no anglesa|Película de parla no anglesa]] ''' || '''''[[Todo sobre mi madre]] ''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 1989 || [[Oscar a la millor película de parla no anglesa|Película de parla no anglesa]] || ''[[Mujeres al borde de un ataque de nervios]] '' || Candidata
 +
|-
 +
|}
  
−
Asser també parla de manera grandiosa sobre les relacions d'Alfret en potències estrangeres, encara que no hi ha molta informació disponible referent ad açò. Ell certament va sostindre correspondència en [[Elías III, patriarca de Jerusalem]], i va enviar provablement una missió a l'Índia. Les embaixades a [[Antiga Roma|Roma]] que asseguraven la salvació de les ànimes angleses al [[Papa]] eren prou freqüents; mentres que l'interés d'Alfret en països estrangers es demostra per les insercions que ell va fer en la seua traducció de [[Orosio]].
+
=== [[Premis Globos d'Or|Globos d'Or]] ===
 +
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
 +
|- bgcolor="#CCCCCC"
 +
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''
 +
|-
 +
| 2007 || [[Globos d'Or a la millor película de llengua no anglesa|Película de parla no anglesa]] || ''[[Volver]] '' ||Nominat
 +
|-
 +
| 2002 || '''Película de parla no anglesa''' || '''''[[Hable con ella]] ''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 1998 || '''Película de parla no anglesa''' || '''''[[Todo sobre mi madre]] ''''' ||'''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 1989 || Película de parla no anglesa || ''[[Mujeres al borde de un ataque de nervios]] '' ||Nominat
 +
|}
  
−
Al voltant de l'any [[890]], [[Wulfstan de Haithabu]] va mamprendre un viage de [[Haithabu]] en [[Jutlandia]] a lo llarc de la [[mar Bàltica]] a la ciutat prussiana de [[Truso]]. Wulfstan va donar detalls del seu viage a Alfret.
+
=== [[Premis César]] ===
−
Les seues relacions en els príncips cèltics en la mitat meridional de l'illa estan més clares. Comparativament enjorn en el seu regnat els príncips de [[Gales]], per la pressió en elles de Gales del nort i de [[Mercia]], es varen acollir a la protecció d'Alfret. Més avant Gales del nort va seguir el seu eixemple, i va cooperar en el rei anglés en la campanya de l'any [[893]] o [[894]]. Que Alfret enviara [[irlandesos]] a monasteris europeus es pot acceptar per l'autoritat d'Asser; la visita de tres peregrins «escots» (és dir, irlandesos) a Alfret en l'any [[891]] és indubtablement autèntica; l'història que ell mateixa en la seua chiquea va ser enviat a [[Irlanda]] a que es curara per [[St. Modwenna]], encara que mítica, pot demostrar l'interés del rei en eixa illa.
+
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
 +
|- bgcolor="#CCCCCC"
 +
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''
 +
|-
 +
| 2007 || [[César a la millor película estrangera|Película estrangera]] || ''[[Volver]] '' ||Candidata
 +
|-
 +
| 2005 || '''[[César a la millor película de l'Unió Europea|Película de l'Unió Europea]] || ''[[La mala educación]] ''||Candidata
 +
|-
 +
| 2003 || '''[[César a la millor película de l'Unió Europea|Película de l'Unió Europea]] ''' || '''''[[Hable con ella]] ''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 2000 || '''[[César a la millor película estrangera|Película estrangera]] ''' || '''''[[Todo sobre mi madre]] ''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 1999 || '''César Honorífic'''
 +
|-
 +
| 1992 || '''[[César a la millor película estrangera|Película estrangera]] ''' || '''''[[Tacones lejanos]] ''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 1991 || [[César a la millor película estrangera|Película estrangera]] || ''[[¡Átame!]] ''|| Candidata
 +
|-
 +
|}
  
−
== Decés ==
+
=== [[Premi BAFTA]] ===
−
Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la [[malaltia de Crohn]]<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.
+
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
−
</ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref>. El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar.
+
|- bgcolor="#CCCCCC"
 +
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''
 +
|-
 +
| 2005 || [[BAFTA a la millor película de parla no anglesa|Película de parla no anglesa]] || ''[[Volver]] '' || Candidata
 +
|-
 +
| 2005 || [[BAFTA a la millor película de parla no anglesa|Película de parla no anglesa]] || ''[[La mala educación]] '' || Candidata
 +
|-
 +
| 2003 || '''[[BAFTA al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''[[Hable con ella]] ''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 2003 || '''[[BAFTA a la millor película de parla no anglesa|Película de parla no anglesa]] ''' || '''''Hable con ella''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 2000 || '''[[BAFTA a la millor direcció|Director]] ''' || '''''[[Todo sobre mi madre]] ''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 2000 || [[BAFTA al millor guió original|Guió original]] || ''Todo sobre mi madre'' || Candidat
 +
|-
 +
| 2000 || '''[[BAFTA a la millor película de parla no anglesa|Película de parla no anglesa]] ''' || '''''Todo sobre mi madre''''' || '''Guanyador'''
 +
|-
 +
| 1999 || [[BAFTA a la millor película de parla no anglesa|Película de parla no anglesa]] || ''[[Carne trémula]] '' || Candidata
 +
|-
 +
| 1990 || [[BAFTA a la millor película de parla no anglesa|Película de parla no anglesa]] || ''[[Mujeres al borde de un ataque de nervios]] '' || Candidata
 +
|-
 +
|}
  
−
== Referències ==
+
=== [[Festival de Berlín]] ===
−
<references/>
+
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
 +
|- bgcolor="#CCCCCC"
 +
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''
 +
|-
 +
| 1990 || Orso d'or || ''[[¡Átame!]] '' || Candidata
 +
|}
  
−
== Bibliografia ==
+
=== [[Festival de Canes]] ===
−
<div style="height: 250px; width: 1110px; overflow:-moz-scrollbars-horizontal;overflow-x:hidden;overflow-y:scroll;">
+
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Abels |first=Richard P. |year=1988 |title=Lordship and Military Obligation in Anglo-Saxon England |publisher=British Museum Press |pages=58–78 |isbn=978-0-7141-0552-9}}
+
|- bgcolor="#CCCCCC"
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Abels |first=Richard |year=1998 |title=Alfred the Great: War, Kingship and Culture in Anglo-Saxon England |publisher=Longman |isbn=978-0-582-04047-2}}
+
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Arnold |first=Martin |year=2011 |title=Thor: Myth to Marvel|publisher=Bloomsbury Publishing |isbn=978-1-4411-5880-2 |page=[http://books.google.com/books?id=–EkSBwAAQBAJ&pg=PT37 37]}}
+
|-
−
*{{Cite book |ref={{harvid|Asser|866}} |author=Asser |year=866 |title=Asserius de Rebus Gestis Aelfredib|chapter=Florentius Wigorniensis 23 |url=http://www.thelatinlibrary.com/asserius.html |language=Latin}}
+
| 2006 || Palma d'Or || ''[[Volver]] '' || Candidata
−
*{{Cite book |ref=harv |editor-last=Attenborough |editor-first=F.L., Tr. and |year=1922 |title=The laws of the earliest English kings |publisher=Cambridge University Press |pages=[https://archive.org/stream/lawsofearliesten00grea#page/52/mode/2up 52]–53, [https://archive.org/stream/lawsofearliesten00grea#page/62/mode/2up 62]–93, 98–101}}
+
|-
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Bately |first=Janet |year=1990 |chapter='Those books that are most necessary for all men to know': The Classics and late ninth-century England: a reappraisal |editor-last=Bernardo |editor-first=Aldo S. |editor2-last=Levin |editor2-first=Saul |title=The Classics in the Middle Ages'' |location=Binghamtion, New  York |pages=45–78}}
+
| 2006 || '''Premi al millor guió''' || '''''[[Volver]] ''''' || '''Guanyador'''
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Blackburn |first=M.A.S.|year=1998 |chapter=The London mint in the reign of Alfred |title=Kings, Currency and Alliances: History and Coinage of Southern England in the 9th Century |editor-first=M.A.S. |editor-last=Blackburn |editor2-first=D.N. |editor2-last=Dumville |pages=105–24}}
+
|-
−
*{{Cite web |ref=harv |author=Bristol University staff  |date=17 June 2010 |url=http://www.bristol.ac.uk/news/2010/7073.html |title=Bones confirmed as those of Saxon Princess Eadgyth |publisher=[[Bristol University]]}}
+
| 2006 || Palma d'Or || ''[[Todo sobre mi madre]] '' || Candidata
−
*{{Cite book |ref=harv|last=Brooks |first=Nicholas |year=1984 |title=The Early History of the Church of Canterbury: Christ Church from 597 to 1066 |pages=172–173}}
+
|-
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Brooks |first=N.P. |last2=Graham-Campbell |first2=J.A. |year=1986 |chapter=Reflections on the Viking-age silver hoard from Croydon, Surrey |title=Anglo-Saxon Monetary History: Essays in Memory of Michael Dolley |pages=91–110}}
+
| 1999 || '''Premi al millor director''' || '''''[[Todo sobre mi madre]] ''''' || '''Guanyador'''
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Cannon |first=John |year=1997 |title=The Oxford Companion to British History |publisher=Oxford University Press |location=Oxford |isbn=0-19-866176-2}}
+
|}
−
*{{Cite book|ref=harv |last=Cornwell |first=Bernard |year=2009 |title=The Burning Land |publisher=Harper}}
 
−
*{{Cite web |ref=harv |author=The Church Monuments Society |date=29 January 2014 |title=The Post-Mortem Adventures Of Alfred The Great |website=The Church Monuments Society | url=http://www.churchmonumentssociety.org/Alfred.html |accessdate=7 February 2016}}
 
−
*{{Cite web |ref=harv |last=Cohen |first=Tamara |date=27 March 2013 |url=http://www.iol.co.za/scitech/science/discovery/could-these-be-the-bones-of-alfred-the-great-1.1492441#.UWIKdKLTxc0 |title=Could these be the bones of Alfred the Great? |publisher=IOL Scitech, |accessdate= 8 April 2013}}
 
−
*{{Cite web |ref=harv |author=Crown staff |year=2011 |url=https://www.royal.uk/alfred-great-r-871-899 |title=HomeHistory of the Monarchy: English Monarchs (400 AD - 1603): The Anglo-Saxon kings:Alfred 'The Great' (r. 871-899) |website=The official website of the British Monarchy |accessdate=23 August 2016}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Crofton |first=Ian |year=2006 |title=The Kings & Queens of England |publisher=Quercus Publishing |page=8 |isbn=978-1-84724-628-8}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Dodson |first=Aidan |year=2004 |title=The Royal Tombs of Great Britain |publisher=Duckworth |location=London}}
 
−
*{{Cite book|ref=harv |last=Dumville |first=David|title=Wessex and England from Alfred to Edgar : six essays on political, cultural, and ecclesiastical revival | publication-date=1992 | publisher=Boydell Press|location=Woodbridge, Suffolk | isbn=978-0-85115-308-7 }}
 
−
* {{Cite book|ref=harv|last=Dunstan|first=St|editor1-last=Ramsey|editor1-first=Nigel|editor2-last=Sparks|editor2-first=Margaret|editor3-last=Tatton-Brown|editor3-first=Tim|title=St Dunstan:His Life, Times, and Cult|publisher= Boydell Press|location=Woodbridge, Suffolk, UK|year=1992|isbn=0-8511-5301-1}}
 
−
*{{Cite book|ref=harv |last=Foot |first=Sarah |authorlink=Sarah Foot |year=2011 |title=Æthelstan: The First King of England |publisher=Yale University Press |location=New Haven and London |isbn=978-0-300-12535-1}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Gifford |first=Edwin |last2=Gifford |first2=Joyce |contribution=Alfred's new longships|editor-first=Timothy |editor-last=Reuter |year=2003 |title=Alfred the Great (Studies in early medieval Britain) |pages=281–89 |isbn=978-0-7546-0957-5}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Gransden |first=Antonia |year=1996 |title=Historical Writing in England: c. 500 to c. 1307 |location=London |publisher=Routledge |isbn=0-415-15124-4}}
 
−
*{{Cite book| ref={{harvid|Sweet|1871}} |author1=Gregory I, Pope |author2=Alfred, King of England |year=1871 |title=King Alfred's West-Saxon version of Gregory's Pastoral care |editor-last=Sweet |editor-first=Henry |location=London |publisher=N. Trübner & Company for the Early English text society |pages=[https://archive.org/stream/kingalfredswests00greg#page/2/mode/2up 1]–9}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Hollister |first=C. Warren |year=1962 |title=Anglo-Saxon Military Institutions on the Eve of the Norman Conquest |publisher=Clarendon Press |location=Oxford }}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Horspool |first=David |authorlink=David  Horspool |year=2006 |title=Why Alfred Burned the Cakes |location=London |publisher=Profile Books |isbn=1-8619-7786-7}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |first=Lise E. |last=Hull |year=2006 |title=Britain's Medieval Castles |publisher=Praeger |location=Westport, CT |isbn=978-0-275-98414-4}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Keynes |first=Simon |authorlink=Simon Keynes |last2=Lapidge |first2=Michael |year=1983 |title=Alfred the Great, Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources |publisher=Penguin |location=Harmondsworth, England |isbn=0-14-044409-2}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Kiernan |first=Kevin S. |year=1998 |chapterurl=http://www.uky.edu/~kiernan/iconic/iconic.htm |chapter=Alfred the Great's Burnt ''Boethius'' |editor-last=Bornstein |editor-first=George |editor2-first=Theresa |editor2-last=Tinkle |title=The Iconic Page in Manuscript, Print, and Digital Culture |location=Ann Arbor |publisher=University of Michigan Press}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Lapidge |first=Michael |year=2001 |editor-first=John |editor-last=Blair |editor2-first=Simon |editor2-last=Keynes |editor3-first=Donald |editor3-last=Scragg |title=The Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England |location=London, UK |publisher=Blackwell |isbn=0-631-22492-0}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Lavelle |first=Ryan |year=2010 |title=Alfred's Wars Sources and Interpretations of Anglo-Saxon Warfare in the Viking Age |publisher=Boydel Press |location=Woodbridge, Suffolk |isbn=978-1-84383-569-1 }}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Lavelle |first=Ryan |year=2003 |title=Fortifications in Wessex c. 800-1066|publisher=osprey Publishing |location=Oxford|isbn=978-1-84176-639-3 }}
 
−
* {{Cite book|ref=harv |last=Malmesbury |first=William |editor-first=J.A. |editor-last=Giles |title=Chronicle of the Kings of England |publisher=George Bell and Sons |location=London |year=1904}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Merkle |first=Benjamin |year=2009 |title=The White Horse King: The Life of Alfred the Great |publisher=Thomas Nelson |location=New York |isbn=1-59555-252-9 |page=220}}
 
−
* {{Cite book|ref=harv|last=Nares|first=Robert|title=A Glossary; or Collection of Words, Phrases, Names and Allusions to Customs, Proverbs, etc., Which Have Been Thought to Require Illustration in the Works of English Authors, Particularly Shakespeare and His Contemporaries|date=1859|publisher=John Russel Smith|location=London|url=https://books.google.com/?id=vRRJAAAAcAAJ&pg=PA160&lpg=PA160&dq=blount%27s+glossography+chrisom#v=onepage&q=blount's%20glossography%20chrisom&f=false}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv  |last=Nelson |first=Janet |authorlink=Janet Nelson |year=1999 |title=Rulers and Ruling Families in Early Medieval Europe |publisher=Ashgate |location=Aldershot |isbn=0-86078-802-4}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Orosius |first=Paulus |last2=Hampson |year=1855 |first2=Robert Thomas |title=A Literal Translation of King Alfred's Anglo-Saxon Version of the Compendious History of the World |publisher=Longman |page=[http://books.google.com/books?id=GhNAAAAAYAAJ&pg=PA16 16]}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Parker |first=Joanne |year=2007 |title='England's Darling' |publisher=Manchester University Press |location=Manchester |isbn=978-0-7190-7356-4}}
 
−
*{{Cite web |ref=harv |last=Paul |first=Suzanne |year=2015 |title=Alfred the Great's Old English translation of Gregory the Great's Pastoral Care (MS Ii.2.4) |url=http://cudl.lib.cam.ac.uk/view/MS-II-00002-00004/1 |publisher=Cambridge Digital Library |accessdate=3 July 2015}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Pratt |first=David |year=2007 |title=The political thought of King Alfred the Great'' |series=Cambridge Studies in Medieval Life and Thought: Fourth Series |publisher=Cambridge University Press |volume=67 |isbn=978-0-521-80350-2}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |first1=Richard A |last=Preston |first2=Sydney F |last2=Wise |first3=Herman O |last3=Werner |year=1956 |title=Men in Arms: A History of Warfare and Its Interrelationships with Western Society |location=New York |publisher=Frederick A. Praeger}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |editor1-last=Hill |editor1-first=David |editor2-last=Rumble |editor2-first=Alexander R. |year=1996 |title=The Defence of Wessex: The Burghal Hidage and Anglo-Saxon Fortifications |publisher=Manchester University Press |location=Manchester |isbn=0-719-03218-0}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Ranft |first=Patricia |year=2012 |title=How the Doctrine of Incarnation Shaped Western Culture |publisher=Lexington Books |location=Plymouth, England |isbn=0-7391-7432-0 }}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Savage |first=Anne |year=1988 |title=Anglo-Saxon Chronicles |isbn=0-333-48881-4 |publisher=Papermac |page=288}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last1=Sedgefield |first1= W.J. | title=King Alfred's version of the Consolations of Boethius | publication-date=1900 | publisher=Clarendon Press|location=Oxford }}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Welch |first=Martin |year=1992 |title=Anglo-Saxon England |publisher=English Heritage |isbn=0-7134-6566-2 |location=London}}
 
−
* {{Cite book |ref=harv |editor-last=Whitelock |editor-first=Dorothy |title=English historical documents. Volume 1, C. 500-1042 | publication-date=1996 | publisher=Routledge | edition=2nd| isbn=978-0-203-43950-0 }}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Woodruff |first=Douglas |year=1993 |title=The Life And Times of Alfred the Great |location=London, UK |publisher=Weidenfeld and Nicolson |isbn=978-0-297-83194-5}}
 
−
*{{Cite book |ref=harv |last=Wormald |first=Patrick |year=2001 |origyear=1999 |title=The Making of English Law: King Alfred to the Twelfth Century |isbn=978-0-631-22740-3 |page=528}}
 
−
*{{Cite web |ref=harv |author=Winchester Museums Service |date=4 December 2009 |url=http://www.winchester.gov.uk/GeneralR.asp?id=SX9452-A781BCE7 |title=Summary of Hyde Community Archaeology Project (completed in 1999) |publisher=Winchester Council |archiveurl=https://web.archive.org/web/20100713231516/http://www.winchester.gov.uk/GeneralR.asp?id=SX9452-A781BCE7 |archivedate=13 July 2010}}
 
−
*{{Cite book|ref=harv |last=Yorke |first=Barbara | title=Wessex in the early Middle Ages | publication-date=1995 | publisher=Leicester University Press|location=Leicester | isbn=978-0-7185-1856-1 }}
 
−
*{{Cite web |ref=harv |last=Yorke|first=Barbara|year=1999 |url=http://www.historytoday.com/barbara-yorke/alfred-great-most-perfect-man-history |title=Alfred the Great: The Most Perfect Man in History? |publisher=History Today |archiveurl=http://www.webcitation.org/6fJWTRzwh |archivedate=15 February 2016}}
 
−
*{{Cite book|editor-last=Discenza|editor-first=Nicole Guenther|editor2-last=Szarmach|editor2-first=Paul E. |year=2015 |title=A Companion to Alfred the Great|publisher=Brill|place=Leiden, Netherlands|isbn=978-90-04-27484-6}}
 
−
*{{Cite book |last=Frantzen |first=Allen J. |title=King Alfred the Great |series=Twayne's English Authors Series |isbn=978-0805769180}}
 
−
*{{Cite book |last=Fry |first=Fred |year=2006 |title=Patterns of Power: The Military Campaigns of Alfred the Great|isbn=978-1-905226-93-1}}
 
−
*{{Cite book |editor-last=Giles |editor-first=J. A. |title=The Whole Works of King Alfred the Great |edition=Jubileein 3 vols |publisher=Oxford and Cambridge |year=1858}}
 
−
*{{Cite book |last=Gross |first=Ernie |title=This Day In Religion|publisher=Neal-Schuman Publishers, Inc. |year=1990 |location=New York|isbn=978-1-55570-045-4}}
 
−
*{{Cite journal |last=Heathorn |first=Stephen |title=The Highest Type of Englishman:  Gender, War, and the Alfred the Great Commemoration of 1901 |journal=Canadian Journal of History |date=December 2002 |pages=459–84}}
 
−
*{{Cite book |last=Irvine |first=Susan |year=2006 |chapter=Beginnings and Transitions: Old English |editor-first=Lynda |editor-last=Mugglestone |title=The Oxford History of English |publisher=Oxford University Press |location=Oxford, UK |isbn=978-0-19-954439-4}}
 
−
*{{Cite book |last=Pollard |first=Justin |title=Alfred the Great: the man who made England |year= 2006 |isbn=0-7195-6666-5}}
 
−
*{{Cite book |editor-last=Reuter |editor-first=Timothy |title=Alfred the Great'' |series=Studies in early medieval Britain |year=2003 |isbn=978-0-7546-0957-5}}
 
−
*{{Cite book |title=The whole works of King Alfred the Great, with preliminary essays, illustrative of the history, arts, and manners, of the ninth century |year=1969 |oclc=28387}}
 
−
</div>
 
  
−
== Vinculs externs ==
+
=== [[Festival de Venècia]] ===
−
* [http://www.uv.es/~ivorra/Historia/AEM/SigloIXf.htm Biografía], [[Universitat de Valéncia]].
+
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
−
* [http://www.diomedes.com/Inglaterra1b.htm Història d'Anglaterra]
+
|- bgcolor="#CCCCCC"
−
* [http://www.brathair.com/Revista/N3/Alfredo_O_Grande.pdf «Alfredo O Grande: un Rei Saxao No Esope de Marie de France»], revista ''Brathair'', núm. 2 (1), 2002. En portugués i format [[PDF]].
+
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''
 +
|-
 +
| 2006 || '''Premi al millor guió''' || '''''[[Mujeres al borde de un ataque de nervios]] ''''' || '''Guanyador'''
 +
|}
  
−
{{Successió
+
== Enllaços externs ==
−
|títul = Rei d'Anglaterra
+
* [http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/trayectorias/trayectoria816.html Fundació Príncip d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2006]
−
|periodo = 871-899
+
* [http://www.egeda.es/eldeseo/menu.asp Productora El Deseo]
−
|predecessor = [[Etelret I]]
 
−
|successor = [[Eduart el Vell]]
 
−
}}
 
  
−
{{Reis d'Anglaterra}}
+
==Referències ==
 +
{{traduït de|ca|Pedro_Almodóvar}}
  
−
[[Categoria:Història]]
+
[[Categoria:Directors de cine espanyols]]
−
[[Categoria:Reis de Wessex]]
+
[[Categoria:Productors de cine espanyols]]
−
[[Categoria:Reis d'Anglaterra de la casa de Wessex]]
+
[[Categoria:Guionistes espanyols]]
−
[[Categoria:Sants]]
+
[[Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor director]]
−
[[Categoria:Sants nobles]]
+
[[Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor guió original]]
−
[[Categoria:Sants catòlics]]
+
[[Categoria:Premis Príncip d'Astúries de les Arts]]
−
[[Categoria:Sants anglicans]]
+
[[Categoria:Activistes LGBT]]
−
[[Categoria:Reis sants]]
 
−
[[Categoria:Reis del sigle IX]]
 
−
[[Categoria:Sants del sigle IX]]
 
−
[[Categoria:Anglesos del sigle IX]]
 

Revisió de 13:58 26 maig 2021

Pedro Almodóvar, director de cine espanyol.

Pedro Almodóvar Caballero (Calzada de Calatrava, Ciutat Real, Espanya, 1949) és un director de cine, guioniste i productor espanyol.

Inicis

Va nàixer el 25 de setembre de 1951 en Calzada de Calatrava, província de Ciutat Real, en el si d'una humil família. Als huit anys va emigrar fins a Extremadura, a on va estudiar bachillerat en Càceres i a on escomençà a aficionar-se al cine.

Als setze anys va traslladar-se a Madrit, a on no pogué matricular-se en l'Escola de Cine ya que esta fon tancada pel General Franco. Va treballar en diversos oficis temporals, conseguint finalment entrar d'auxiliar administratiu en la Compañía Telefónica Nacional de España , a on va permanéixer dotze anys. Gràcies a este treball pogué comprar-se la primera càmara super-huit, aixina mateix en esta época s'interessà en el teatre de vanguarda com a membre del grup teatral Los Goliardos.

A finals de la década de 1970 va escriure guions de còmic i va colaborar en revistes contraculturals com Star, Víbora i Vibraciones. En l'any 1972 escomençà a rodar els primers curtmetrages en super-huit, convertint-se en aquells moments en una de les figures davanteres de la Movida madrileña , creant al costat de Fabio McNamara un duet de punk-glam paròdic. Va realisar, entre atres, una novela curta nomenada Fuego en las entrañas; una fotonovela pornogràfica Toda Tuya; col·laboracions en diaris i revistes com El País , Diario 16 i La Luna.

En l'any 1980 i en 500.000 pessetes (aproximadament 3.000 euros) va conseguir rodar la seua primera película Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón. Gràcies a l'èxit de les seues primeres películes fundà en l'any 1985, en el seu germà Agustín Almodóvar, la productora cinematogràfica El Deseo, en la qual a més de produir-se les seues pròpies películes ha ajudat a un bon grapat de noms jóvens de la cinematografia espanyola: Álex de la Iglesia, Guillermo del Toro, Daniel Calparsoro, Mónica Laguna i Isabel Coixet, entre atres.

En l'any 2003, Almodóvar es convertí en un dels cineastes més actius de la plataforma del No a la guerra , en oposició a la guerra d'Iraq. L'any 2006 fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries de les Arts i el 2007 en el Premi Internacional Terenci Moix a la millor película de l'any per Volver.

Obra musical

Almodovar&Mcnamara "¡Como está el servicio...de señoras!" (Editat per Lollipop)

Obra cinematogràfica

El cine d'Almodóvar, pròxim en tècnica i estètica al d'Eloy de la Iglesia, conrea un naturalisme que deconstruix l'usual costumisme burgués del cine espanyol. Sol representar, per contra, una realitat marginal i abunda en elements escandalosos i provocadors: policies corruptes, consum de drogues, maltractament, prostitució, chiquets precoços, curts de gambals filosòfics, homosexualitat, etc, tot això sense renunciar al seu humor irreverent i sense eludir el sexe explícit.

La funció de l'ocasional element escandalós de mal gust incorporat a les seues películes és, com en el cas dels surrealistes, épater le bourgeois (en castellà: perturbar a los pijos), pero també als intelectuals. En el temps, no obstant això, va desenrollant històries cada volta més sofisticades i coloristes proximes al melodrama clàssic inspirat en Douglas Sirk i va polint la seua escritura fins a convertir-se en un formidable guionista, amo del ritme i l'estructura narrativa.

La seua experiència com a actor i cantant l'ha transformat en un gran director d'actors, especialment dels personages femenins en històries carregades de dramatisme. En el temps també ha conseguit transformar-se en un gran guionista, conseguint una bona depuració estilística que no prescindix d'ocasionals i brillants descobriments formals.

No es poden classificar les películes d'Almodóvar en etapes, pero alguns critics parlen de:

  • Etapa "punk": Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón i Laberinto de pasiones.
  • Etapa en una clara influència de Berlanga-Fellini: Entre tinieblas i ¿Qué he hecho yo para merecer esto?.
  • Etapa clàssica-mestra: Matador, La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios, ¡Átame! i Tacones lejanos.
  • Etapa experimental: Kika, La flor de mi secreto i Carne Trémula.
  • Etapa refinada-vanguardista: Todo sobre mi madre, Hable con ella, La mala educación i Volver.

Filmografia

Any Película
2009 Los abrazos rotos
2006 Volver (DG)
2004 La mala educación (DG)
2001 Hable con ella (DG)
1999 Todo sobre mi madre (DG)
1997 Carne trémula (DG)
1995 La flor de mi secreto (DG)
1993 Kika (DG)
1991 Tacones lejanos (DG)
1990 ¡Átame! (DG)
1988 Mujeres al borde de un ataque de nervios (DG)
1987 La ley del deseo (DGAM)
1986 Matador (DG)
1984 ¿Qué he hecho yo para merecer ésto? (DG)
1983 Entre tinieblas (DG)
1982 Laberinto de pasiones (DGAM)
1980 Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (DG)


  • (DG) Director i guioniste
  • (DGAM) Director, guioniste, actor i música.

Nominacions i Premis

Es citen les nominacions que ha rebut personalment Pedro Almodóvar en la seua faceta de guioniste i director, incloent també les nominacions a millor película

Premis Goya

Any Categoria Película Resultat
2007 Película Volver Guanyadora
2007 Director Volver Guanyador
2007 Guió original Volver Candidat
2005 Película La mala educación Candidata
2005 Director La mala educación Candidat
2003 Película Hable con ella Candidata
2003 Director Hable con ella Candidat
2003 Guió original Hable con ella Candidat
2000 Película Todo sobre mi madre Guanyadora
2000 Director Todo sobre mi madre Guanyador
2000 Guió original Todo sobre mi madre Candidat
1996 Director La flor de mi secreto Candidat
1991 Película ¡Átame! Candidata
1991 Director ¡Átame! Candidat
1991 Guió original ¡Átame! Candidat
1989 Película Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyadora
1989 Director Mujeres al borde de un ataque de nervios Candidat
1989 Guió original Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyador

Premi Òscar

Any Categoria Película Resultat
2002 Director Hable con ella Candidat
2002 Guió original Hable con ella Guanyador
1998 Película de parla no anglesa Todo sobre mi madre Guanyador
1989 Película de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios Candidata

Globos d'Or

Any Categoria Película Resultat
2007 Película de parla no anglesa Volver Nominat
2002 Película de parla no anglesa Hable con ella Guanyador
1998 Película de parla no anglesa Todo sobre mi madre Guanyador
1989 Película de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios Nominat

Premis César

Any Categoria Película Resultat
2007 Película estrangera Volver Candidata
2005 Película de l'Unió Europea La mala educación Candidata
2003 Película de l'Unió Europea Hable con ella Guanyador
2000 Película estrangera Todo sobre mi madre Guanyador
1999 César Honorífic
1992 Película estrangera Tacones lejanos Guanyador
1991 Película estrangera ¡Átame! Candidata

Premi BAFTA

Any Categoria Película Resultat
2005 Película de parla no anglesa Volver Candidata
2005 Película de parla no anglesa La mala educación Candidata
2003 Guió original Hable con ella Guanyador
2003 Película de parla no anglesa Hable con ella Guanyador
2000 Director Todo sobre mi madre Guanyador
2000 Guió original Todo sobre mi madre Candidat
2000 Película de parla no anglesa Todo sobre mi madre Guanyador
1999 Película de parla no anglesa Carne trémula Candidata
1990 Película de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios Candidata

Festival de Berlín

Any Categoria Película Resultat
1990 Orso d'or ¡Átame! Candidata

Festival de Canes

Any Categoria Película Resultat
2006 Palma d'Or Volver Candidata
2006 Premi al millor guió Volver Guanyador
2006 Palma d'Or Todo sobre mi madre Candidata
1999 Premi al millor director Todo sobre mi madre Guanyador

Festival de Venècia

Any Categoria Película Resultat
2006 Premi al millor guió Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyador

Enllaços externs

Referències

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfret_el_Gran&oldid=174448»