Diferencia entre pàgines "William McKinley" i "La Plana d'Utiel-Requena"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' després ' a ' despuix ')
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Biografia|
+
{{Comarca
−
|nom = William McKinley
+
|nom        = La Plana d'Utiel-Requena
−
|image = [[File:Mckinley.jpg|250px]]
+
|escut      =  
−
|peu = McKinley en 1900
+
|image     = [[File:Mapa de Requena-Utiel.svg|190px]]
−
|títul = President dels Estats Units
+
|mapa      = [[File:Localització de la Plana d'Utiel respecte del País Valencià.png  |170px]]<br>Localisació de la Plana d'Utiel-Requena respecte de la [[Comunitat Valenciana]]
−
|mandat = {{{mandat|[[4 de març]] de [[1897]]}}}-{{{term|[[14 de setembre]] de [[1901]]}}}
+
|país      = [[Espanya]]
−
|predecessor = [[Grover Cleveland]]
+
|província  = [[Província de Valéncia|Valéncia]]
−
|successor = [[Theodore Roosevelt]]
+
|habitants  = 39.386
−
|partit = [[Partit Republicà (Estats Units)|Partit Republicà]]
+
|cens      =  
−
|ocupació = Advocat
+
|àrea      = 1.725,90
−
|almamáter= Albany Law School
+
|densitat  =  
−
|data_naix = {{Data naiximent|1843|1|29}} 
+
|capital    = [[Requena]]
−
|lloc_naix = [[Niles (Ohio)|Niles]], [[Ohio]]
+
|municipis =  
−
|data_mort = {{Data defunció i edat|1901|9|14|1843|1|29}}
+
|Pàgina_web =  
−
|lloc_mort = [[Buffalo]], [[Nova York (estat)|Nova York]]
 
−
|firma = William McKinley signature.gif
 
 
}}
 
}}
 +
'''La Plana d'Utiel-Requena''' (en [[castellà]] ''Altiplano de Requena-Utiel''), és una [[comarca]] de la [[província de Valéncia]] ([[Espanya]]), situada en [[Comunitat Valenciana]]. La seua capital, com a centre administratiu, és el municipi de [[Requena]].
  
−
'''William McKinley''' ([[Niles (Ohio)|Niles]], [[Ohio]]; [[29 de giner]] de [[1843]]–[[Buffalo]], [[Nova York (estat)|Nova York]]; [[14 de setembre]] de [[1901]]) fon el vigèsim quint [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]], i l'últim veterà de la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra de Secessió]] elegit president.
+
Altiplà castellà que en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de Javier de Burgos]] de l'any [[1833]], s'inclogué en la [[província de Conca]]. Pero, fon incorporada a la [[província de Valéncia]] en l'any [[1851]], constituint (despuix de la divisió en dos províncies de les [[illes Canàries]]) la modificació més important que sofrí la divisió provincial de Javier de Burgos en posterioritat al seu establiment.
  
−
Durant la década de [[1880]] fon un important membre del [[Partit Republicà dels Estats Units|partit republicà]] i com [[Congrés dels Estats Units|congressiste]] fon responsable de l'increment dels aranzels a les importacions ([[McKinley Tariff]]), com mida de prosperitat. La seua candidatura a president en les eleccions presidencials de [[1896]] se caracterisà per promoure el pluralisme entre els grups étnics.  
+
==Geografia==
 +
Llimita pel nort i oest en [[Castella-La Mancha]] (comarca de ''[[La Manchuela]] ''), al nordest en la comarca de [[Els Serrans]], a l'est en la [[La Foya de Bunyol]] i al sur en [[La Vall de Cofrents]]. Delimitada per la Serra del Remei al nort, Serres del Tejo i Cabrillas a l'est, el riu [[Cabriel]] al sur i oest. Solcada pel riu [[Magre]] que naix en [[Utiel]] de l'unió del riu Mare o de Capdet i la rambla de La Torre.  
  
−
La seua campanya fon dissenyada per [[Mark Hanna]], qui introduí noves tècniques de publicitat que revolucionaren les campanyes politiques realisades fins la data, lo que li permeté véncer clarament al representant [[Partit Demócrata dels Estats Units|demócrata]] [[William Jennings Bryan]]. En el seu mandat escomençà un periodo de domini del Partit Republicà, durant el qual se fomentà l'activitat mercantil i Estats Units se convertí en una potencia mundial despuix de la seua victoria en la [[Guerra hispana-estadounidenca]]. Açò permeté a McKinley tornar a ser elegit president en [[1900]] despuix de atra intensa campanya també front a Bryan. En lo referent a política internacional recolzà la [[independència de Cuba]]; [[Guerra hispana-estadounidenca|la guerra en Espanya]] li donà a Estats Units el control de [[Puerto Rico]], [[Guam]] i [[Filipines]].
+
La comarca forma una meseta o altiplà relativament pla, basculada de nortoest (900 m d'altitut en [[Camporrobles]]) a surest (600 m en [[Campo Arcís]]) i en una altura mija de 750 metros.
  
−
El [[6 de setembre]] de [[1901]] fon tirotejat pel [[anarquisme|anarquiste]] [[Leon Czolgosz]]. Fallí huit dies despuix i se convertí en el tercer president assessinat en el càrrec, despuix de [[Abraham Lincoln]] i [[James Abram Garfield]]. Fon succeït per [[Theodore Roosevelt]].
+
El clima és continental atenuat, en hiverns molt frets i prolongats en gelades tardanes, estius calorosos en tormentes estivals i pedregades. El màxim de precipitacions se produïx en autumne i primavera.
  
−
== Enllaços externs ==
+
===== Pobles de La Plana d'Utiel-Requena =====
−
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/William_McKinley William McKinley]'''
+
* [[Requena]]. Població: 20.440 hab. Superfície: 814,20 km². Densitat: 25,10 hab./km².
 +
* [[Utiel]]. Població: 12.053 hab. Superfície: 236,90 km². Densitat: 50,87 hab./km².
 +
* [[Venta del Moro]]. Població: 1.445 hab. Superfície: 272,60 km². Densitat: 5,33 hab./km².
 +
* [[Camporrobles]]. Població: 1.405 hab. Superfície: 89,50 km². Densitat: 15,69 hab./km².
 +
* [[Sinarques]]. Població: 1.201 hab. Superfície: 102,50 km². Densitat: 11,71 hab./km².
 +
* [[Capdet de les Fonts]]. Població: 773 hab. Superfície: 34,60 km². Densitat: 22,34 hab./km².
 +
* [[Fuenterrobles]]. Població: 731 hab. Superfície: 49,50 km². Densitat: 14,76 hab./km².
 +
* [[Chera]]. Població: 664 hab. Superfície: 54,50 km². Densitat: 12,18 hab./km².
 +
* [[Villargordo del Cabriel]]. Població: 664 hab. Superfície: 71,60 km². Densitat: 9,27 hab./km².
 +
* Total població: 39.386 hab.
 +
* Total superfície: 1.725,90 km².
 +
* Total densitat: 22,82 hab./km².
  
−
{{Successió
+
==Història==
−
|títul=[[Image:Seal Of The President Of The United States Of America.svg|40px]]<br>President dels Estats Units
+
[[File:Vistas desde la Torre de telegrafía óptica de la Atalaya hacia el norte.jpg  |300px|thumb|right|Vista de la Comarca de [[La Plana d'Utiel-Requena]]]]
−
|predecessor=[[Grover Cleveland]]
+
 
−
|successor=[[Theodore Roosevelt]]
+
Tota esta comarca posseïx un traç conflictiu en quant a la seua pròpia història a partir de la [[Reconquista]]. Açò se deu principalment a la seua situació frontera a lo llarc del temps entre el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Castella|Regne de Castella]].
−
|periodo=[[4 de març]] de [[1897]]-[[14 de setembre]] de [[1901]]
+
 
−
}}
+
Esta història es característica de tota la zona. Ya en l'any [[1219]] [[Utiel]] i en l'any [[1238]] [[Requena]] són conquistades pel Regne de Castella, entrevistant-se eixe mateix any en Requena els monarques castellà i aragonés per a acordar les noves fronteres dels seus regnes. En [[1369]] Requena es conquistada pel rei d'Aragó, tornant al regne de Castella 3 anys despuix. Fins a l'[[de Hispània a Espanya|unificació]] de tots els regnes de la península en els reis catòlics és una constant la dels enfrontaments entre les distintes viles situades en les fronteres. Des de llavors no tornaren els enfrontaments fins a les guerres carlistes en el [[sigle XIX]], quant els distints municipis de la comarca prenen partit per uns o atres. En eixes guerres, per eixemple Requena pren partit per [[Isabel II]] mentres que Utiel ho fa per l'infant Carles.<ref>[http://mtmalicia.galeon.com/paginas/historia2.htm Guerres carlistes en la comarca Requena-Utiel]</ref> El 2 de juliol de [[1837]] acaben els enfrontaments definitivament i es proclamada la nova Constitució, jurada per tots els municipis.
−
{{Presidents dels Estats Units}}
+
 
 +
Atre eixemple és el de la població de [[Chera]], fundada pels [[almoràvit|almoràvits]], els quals construïren el seu castell en el [[sigle XII]], que en 1238 passà a pertànyer al Regne de Valéncia situant-se en la frontera en el Regne de Castella. Per la seua situació, durant la [[Guerra de les fronteres]] fon presa per tropes castellanes passant a formar part d'eixe regne fins a 1436, quant finalisà el conflicte. En l'any [[1525]] s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a l'any [[1540]] quant se establixen en ella 12 famílies cristianes.<ref>[http://www.encherate.com/chera/historia.php Història de Chera]</ref> A partir d'ací s'unifiquen els [[de Hispània a Espanya|regnes en Espanya]], pero el territori seguix pertanyent a una família valenciana fins a l'any [[1800]], quant passa a mans de la [[Duquesa d'Almodóvar]] (Córdova), en l'any [[1814]] passa al [[Baró de Cortes de Pallars]] (Valéncia), pero ya a finals del sigle XIX un judeu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en l'any [[1921]] a una família de Requena (Jordà) i a sis cherans. Anys més tart els Jordà veneren les seues terres a atres cherans.
 +
 
 +
==Llengua==
 +
Se tracta d'una [[comarca]] [[Idioma Espanyol|monolingüe en espanyol]] de l'interior de la [[Comunitat Valenciana]], en el llímit en [[Castella-La Mancha]], puix fins a la seua incorporació a la regió valenciana en el [[sigle XIX]], la plana d'Utiel-Requena va pertànyer a [[Castella]], (concretament a la [[província de Conca]]).
 +
 
 +
==Delimitacions històriques==
 +
{{AP|Història de les comarques valencianes}}
 +
La Plana d'Utiel-Requena és una comarca històrica que ya apareixia baix el nom de ''El Pla de Requena'' en el mapa de comarques d'[[Emili Beüt]] ''Comarques naturals del Regne de Valéncia'' publicat en l'any [[1934]]. L'única diferencia és que els municipis de [[Chera]] i [[Sinarques]], (històricament valencians), pertanyien a la comarca de [[Els Serrans]], mentres que el resto de municipis de l'actual Plana d'Utiel-Requena, formaren part de [[Castella]] fins al [[sigle XIX]].
 +
 
 +
==Influencia castellana==
 +
Degut a que esta regió, mòs allà de divisions administratives, ha segut a lo llarc de l'història territori de [[Castella]] i a que les seues tradicions i costums estan encara hui més lligades a la castellana [[província de Conca]] que a la [[Comunitat Valenciana]], diferents partits polítics en ideologia [[nacionalisme castellà|castellanista]] inclouen a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena com part de Castella, demanat el seu retorn a la província de Conca; aixina, per eixemple, partits com [[Tierra Comunera]] o [[Izquierda Castellana]] son d'este paréixer.
 +
 
 +
==Vore també==
 +
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
 +
* [[Denominació d'Orige Utiel-Requena]]
 +
 
 +
==Referències==
 +
{{Listaref}}
 +
{{Traduït de|es|Requena-Utiel}}
 +
 
 +
{{Municipis de La Plana d'Utiel}}
 +
 
 +
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
 +
 
 +
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
  
−
[[Categoria:Estats Units]]
+
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]
−
[[Categoria:Presidents dels Estats Units]]
 

Revisió de 22:15 5 jun 2021

La Plana d'Utiel-Requena
Mapa de Requena-Utiel.svg
País Espanya
Província Valéncia
Capital Requena
Àrea 1.725,90 km²
Habitants
Densitat		 39.386 hab..
hab./km²
Localització de la Plana d'Utiel respecte del País Valencià.png
Localisació de la Plana d'Utiel-Requena respecte de la Comunitat Valenciana

La Plana d'Utiel-Requena (en castellà Altiplano de Requena-Utiel), és una comarca de la província de Valéncia (Espanya), situada en Comunitat Valenciana. La seua capital, com a centre administratiu, és el municipi de Requena.

Altiplà castellà que en la divisió provincial de Javier de Burgos de l'any 1833, s'inclogué en la província de Conca. Pero, fon incorporada a la província de Valéncia en l'any 1851, constituint (despuix de la divisió en dos províncies de les illes Canàries) la modificació més important que sofrí la divisió provincial de Javier de Burgos en posterioritat al seu establiment.

Geografia

Llimita pel nort i oest en Castella-La Mancha (comarca de La Manchuela ), al nordest en la comarca de Els Serrans, a l'est en la La Foya de Bunyol i al sur en La Vall de Cofrents. Delimitada per la Serra del Remei al nort, Serres del Tejo i Cabrillas a l'est, el riu Cabriel al sur i oest. Solcada pel riu Magre que naix en Utiel de l'unió del riu Mare o de Capdet i la rambla de La Torre.

La comarca forma una meseta o altiplà relativament pla, basculada de nortoest (900 m d'altitut en Camporrobles) a surest (600 m en Campo Arcís) i en una altura mija de 750 metros.

El clima és continental atenuat, en hiverns molt frets i prolongats en gelades tardanes, estius calorosos en tormentes estivals i pedregades. El màxim de precipitacions se produïx en autumne i primavera.

Pobles de La Plana d'Utiel-Requena
  • Requena. Població: 20.440 hab. Superfície: 814,20 km². Densitat: 25,10 hab./km².
  • Utiel. Població: 12.053 hab. Superfície: 236,90 km². Densitat: 50,87 hab./km².
  • Venta del Moro. Població: 1.445 hab. Superfície: 272,60 km². Densitat: 5,33 hab./km².
  • Camporrobles. Població: 1.405 hab. Superfície: 89,50 km². Densitat: 15,69 hab./km².
  • Sinarques. Població: 1.201 hab. Superfície: 102,50 km². Densitat: 11,71 hab./km².
  • Capdet de les Fonts. Població: 773 hab. Superfície: 34,60 km². Densitat: 22,34 hab./km².
  • Fuenterrobles. Població: 731 hab. Superfície: 49,50 km². Densitat: 14,76 hab./km².
  • Chera. Població: 664 hab. Superfície: 54,50 km². Densitat: 12,18 hab./km².
  • Villargordo del Cabriel. Població: 664 hab. Superfície: 71,60 km². Densitat: 9,27 hab./km².
  • Total població: 39.386 hab.
  • Total superfície: 1.725,90 km².
  • Total densitat: 22,82 hab./km².

Història

Vista de la Comarca de La Plana d'Utiel-Requena

Tota esta comarca posseïx un traç conflictiu en quant a la seua pròpia història a partir de la Reconquista. Açò se deu principalment a la seua situació frontera a lo llarc del temps entre el Regne de Valéncia i el Regne de Castella.

Esta història es característica de tota la zona. Ya en l'any 1219 Utiel i en l'any 1238 Requena són conquistades pel Regne de Castella, entrevistant-se eixe mateix any en Requena els monarques castellà i aragonés per a acordar les noves fronteres dels seus regnes. En 1369 Requena es conquistada pel rei d'Aragó, tornant al regne de Castella 3 anys despuix. Fins a l'unificació de tots els regnes de la península en els reis catòlics és una constant la dels enfrontaments entre les distintes viles situades en les fronteres. Des de llavors no tornaren els enfrontaments fins a les guerres carlistes en el sigle XIX, quant els distints municipis de la comarca prenen partit per uns o atres. En eixes guerres, per eixemple Requena pren partit per Isabel II mentres que Utiel ho fa per l'infant Carles.[1] El 2 de juliol de 1837 acaben els enfrontaments definitivament i es proclamada la nova Constitució, jurada per tots els municipis.

Atre eixemple és el de la població de Chera, fundada pels almoràvits, els quals construïren el seu castell en el sigle XII, que en 1238 passà a pertànyer al Regne de Valéncia situant-se en la frontera en el Regne de Castella. Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres fon presa per tropes castellanes passant a formar part d'eixe regne fins a 1436, quant finalisà el conflicte. En l'any 1525 s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a l'any 1540 quant se establixen en ella 12 famílies cristianes.[2] A partir d'ací s'unifiquen els regnes en Espanya, pero el territori seguix pertanyent a una família valenciana fins a l'any 1800, quant passa a mans de la Duquesa d'Almodóvar (Córdova), en l'any 1814 passa al Baró de Cortes de Pallars (Valéncia), pero ya a finals del sigle XIX un judeu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en l'any 1921 a una família de Requena (Jordà) i a sis cherans. Anys més tart els Jordà veneren les seues terres a atres cherans.

Llengua

Se tracta d'una comarca monolingüe en espanyol de l'interior de la Comunitat Valenciana, en el llímit en Castella-La Mancha, puix fins a la seua incorporació a la regió valenciana en el sigle XIX, la plana d'Utiel-Requena va pertànyer a Castella, (concretament a la província de Conca).

Delimitacions històriques

Artícul principal → Història de les comarques valencianes.

La Plana d'Utiel-Requena és una comarca històrica que ya apareixia baix el nom de El Pla de Requena en el mapa de comarques d'Emili Beüt Comarques naturals del Regne de Valéncia publicat en l'any 1934. L'única diferencia és que els municipis de Chera i Sinarques, (històricament valencians), pertanyien a la comarca de Els Serrans, mentres que el resto de municipis de l'actual Plana d'Utiel-Requena, formaren part de Castella fins al sigle XIX.

Influencia castellana

Degut a que esta regió, mòs allà de divisions administratives, ha segut a lo llarc de l'història territori de Castella i a que les seues tradicions i costums estan encara hui més lligades a la castellana província de Conca que a la Comunitat Valenciana, diferents partits polítics en ideologia castellanista inclouen a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena com part de Castella, demanat el seu retorn a la província de Conca; aixina, per eixemple, partits com Tierra Comunera o Izquierda Castellana son d'este paréixer.

Vore també

Referències

  1. ↑ Guerres carlistes en la comarca Requena-Utiel
  2. ↑ Història de Chera


Municipis de La Plana d'Utiel-Requena
Camporrobles  •  Capdet de les Fonts  •  Chera  •  Fuenterrobles  •  Requena  •  Sinarques  •  Utiel  •  Venta del Moro  •  Villargordo del Cabriel



Comarques de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=William_McKinley&oldid=176665»