Diferencia entre pàgines "Energia solar tèrmica" i "Aziz Ansari"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 's on ' a 's a on ')
 
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Archiu:Solar_heater_dsc00632.jpg|thumb|300px|[[Colector solar]]]]
+
[[File:Aziz Ansari 2012 Shankbone.JPG|thumb|250px|Aziz Ansari en l'any 2012]]
−
L''''energia solar tèrmica'''<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.198a6bb2151129f04e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextchannel=7ba2ae2e687c9210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&vgnextoid=7ba2ae2e687c9210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD |títul=energia solar tèrmica |consulta=20/4/2014 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> és l'utilisació de la radiació [[solar]] per a, en el cas d'una instalació domèstica, el calfament a baixa [[temperatura]] d'[[aigua]] (o eventualment atres fluïts), destinada a l'us com aigua calenta sanitària o calefacció. Adicionalment, pot usar-se per a alimentar una màquina de refrigeració per absorció, que ampre [[calor]] en lloc d'[[electricitat]] per a condicionar l'[[aire]].
 
  
−
Una instalació d'[[energia solar]] tèrmica consta d'un conjunt de plaques, generalment fixes en els seus tres eixos, per a les quals discorren uns tubos que s'exponen d'esta forma a la radiació solar. Les característiques constructives responen a la minimisació de les pèrdues d'energia una vegada calfat el fluït que transcorre pels tubos, pel que es troben aïllaments a la [[conducció de calor|conducció]] (buidor o uns atres) i a la [[radiació]] de baixa temperatura. El circuit es completa en un sistema de circulació natural o forçada, un o diversos almagasens per a desacoplar el consum a la producció i generar [[inèrcia tèrmica]] en el sistema, i els mecanismes de control i conducció necessaris. A vegades el sistema està hibridat en una caldera de combustible fòssil o de calfament elèctric per a suplementar l'acció del sol.  
+
'''Aziz Ansari ''' (Columbia, [[Carolina del Sur]], [[Estats Units]], [[23 de febrer]] de [[1983]]) és un actor, comediant de ''stand up'' i escritor [[nortamericà]]. Interpretà a Tom Haverford en el programa de NBC ''Parks and Recreation''. Actualment interpreta en la série de Netflix ''Master of None'' a Dev Shah.
  
−
Ademés del seu us com aigua calenta sanitària, calefacció i refrigeració (per mig de màquina d'absorció), l'us de plaques solars tèrmiques ha proliferat per al calfament de piscines exteriors residencials, en països a on la llegislació impedix l'us d'energies d'atre tipo per a esta fi.
+
== Primers anys ==
 +
Aziz Ansari naixqué en Columbia, [[Carolina del Sur]], en una família musulmana tamil de Tamil Nadu, [[Índia]]. Ansari creixqué en Bennettsville (Carolina del Sur), a on assistí a l’Acadèmia Marlboro, aixina com a l’Escola de Ciències i Matemàtiques de Governador de Carolina del Sur. Se graduà de l’Escola de Negocis Stern de la Universitat de [[Nova York]] ab especialisació en marketing. Sa mare, Fàtima, treballa en una consulta mèdica, i son pare és un gastroenteròlec. Tant Fàtima com Shoukath han aparegut en les temporades 1 i 2 de ''Master of None''.
  
−
L'atra forma d'aprofitament de l'energia solar tèrmica és per a produir energia elèctrica calfant un fluït en el Sol. Este fluït calent entra en contacte en aigua dins de l'intercanviador de calor i produïx vapor que mou una turbina acoplada a un alternador. L'electricitat produïda és transforma a alt voltage i es bolca a la xàrcia elèctrica.
+
== Carrera ==
 +
Ansari començà la seua carrera en la comèdia actuant en monòlecs en Nova York durant l’estiu de l'any [[2001]] mentres assistia a l’Universitat de Nova York. En l'any [[2007]], creà i protagonisà la comèdia de MTV ''Human Giant'', que se va emetre durant dos temporades. Això li va permetre actuar en películes com ara ''Funny People'', ''I Love You, Man'', ''Observe and Report'', i ''30 Minutes or Less''. L’actor també participà en la comèdia ''The End of the World'' ([[2013]]). No obstant, el seu paper més conegut és el de Tom Haverford en la série ''Parks and Recreation''.
  
−
==Definició==
+
Ansari continuà treballant de comediant. Va llançar el seu primer CD / DVD, titulat ''Intimate Moments For A Sensual Evening'' en [[giner]] de l'any [[2010]]. En els anys 2010 i [[2011]] realisà una gira i anuncià una atra per a [[2012]] titolada ''Buried Alive''.
−
L''''Energia solar tèrmica''' consistix en l'aprofitament de la radiació provinent del sol per a produir calor. La intensitat d'esta [[radiació solar]], es mesura per mig de dos paràmetros físics:
 
−
'''[[Insolació (meteorologia)|Insolació]]''', que és l'Energia mijana diària, expressada en kWh/m² dia, i
 
−
'''[[Radiació tèrmica]]''', que és la potència instantànea sobre la superfície horisontal, expressada en kW/m².
 
  
−
La calor produïda, pot aprofitar-se per a us domèstic o be per a la producció d'energia mecànica i per tant, produir electricitat. Una de les aplicacions més esteses és el que es coneix com aigua calenta sanitària (ACS) que consistix en l'aprofitament d'esta calor per calfar un fluït (aigua) a temperatures inferiors a 80ºC.
+
El [[6 de novembre]] de [[2015]] se va estrenar la série original de Netflix ''Master of None'', creada i escrita junt en el guioniste Alan Yang, en la que interpreta a Dev Shah. La série conta en dos temporades que han rebut bones crítiques, com per eixemple la del ''The New York Times'', que digué que era «la millor comèdia de l’any». La segon temporada llançada el [[12 de maig]] de [[2017]] està valorada en un 100% en la pàgina web ''Rotten Tomatoes''. Cada temporada ha segut guardonada en dos Premis Primetime Emmy pel millor guió; i Ansari conseguí el Premi Globo d’Or al millor actor de série de [[televisió]] per la segon.
  
−
==Components de la instalació==
+
== Filmografia ==
−
Una instalació Solar Tèrmica està formada per captadors solars, un circuit primari i secundari, bescanviador de calor, acumulador, bombes, vas d'expansió, canonades i un panel de control principal.
 
  
−
===Captadors solars===
+
{| class="wikitable"
−
Els captadors solars són els elements que capturen la [[radiació solar]] i la convertixen en energia tèrmica, en calfor. Com a captadors solars es coneixen els de placa plana, els de tubos de buit i els captadors absorbidors sense protecció ni aïllament. Els sistemes de captació plans (o de placa plana) en coberta de vidre són els comuns majoritàriament en la producció d'aigua calenta sanitària ACS. El vidre deixa passar els raigs del Sol, estos calfen uns tubos metàlics que transmeten la calor al líquit de dins. Els tubos són de color fosc, ya que les superfícies fosques calfen més.
+
|-
 +
! Any || Película || Rol || Referències
 +
|-
 +
|| 2006 || ''School for Scoundrels'' || companyó de classe ||
 +
|-
 +
|| 2008 || ''The Rocker'' || Aziz ||
 +
|-
 +
| rowspan="3" | 2009 || ''Funny People'' || Randy Springs ||
 +
|-
 +
| ''Observe and Report'' || Saddamn ||
 +
|-
 +
| ''I Love You, Man'' || Eugene ||
 +
|-
 +
|| 2010 || ''Get Him to the Greek'' || Matty Briggs ||
 +
|-
 +
| rowspan="2" | 2011 || ''30 Minutes or Less'' || Chet ||
 +
|-
 +
| ''What's Your Number?'' || Jay ||
 +
|-
 +
| rowspan="2" | 2012 || ''Ice Age: Continental Drift" || Squint || Veu
 +
|-
 +
| ''Cruel Summer" || Presoner ||Curtmetrage
 +
|-
 +
| rowspan="2"|2013 || ''Epic (película)|Epic'' || Mub || Veu
 +
|-
 +
| ''This Is the End'' || Com a ell mateixa ||
 +
|-
 +
| 2014 || ''Date and Switch'' || Marcus ||
 +
|}
  
−
El vidre que cobrix el captador no a soles protegix la instalació sino que també permet conservar el calfor tot produint un [[efecte hivernàcul]] que millora el rendiment del captador.
+
=== Televisió ===
  
−
Estan formats d'una carcassa d'alumini tancada i resistent a ambients marins, un marc d'alumini eloxat, una junta perimetral lliure de silicones, aïllant tèrmic respectuós en el mig ambient de llana de roca, coberta de vidre solar d'alta transparència, i finalment per tubos soldats ultrasònics.  
+
{| class="wikitable"
 +
|-
 +
! Any || Série || Rol || Referències
 +
|-
 +
| 2004 || ''Uncle Morty's Dub Shack'' || MC Bricklayer || Episodi: "Didja Listen to My Demo?"
 +
|-
 +
| 2007 || ''Flight of the Conchords (TV)|Flight of the Conchords'' || Sinjay || Episodi "Drive By (Flight of the Conchords)|Drive By"
 +
|-
 +
| 2007–08 || ''Human Giant'' || Varios rols || 14 episodis; ademés co-creador, guioniste i productor eixecutiu.
 +
|-
 +
|| 2008 || ''Worst Week'' || Treballador de la morgue || Episodi: "Pilot"
 +
|-
 +
| rowspan="2" | 2009 || ''Reno 911!'' || Representant del segur || 3 episodis
 +
|-
 +
| ''Scrubs (TV séries)|Scrubs'' || Ed Dhandapani || 4 episodis
 +
|-
 +
| 2009–15 || ''Parks and Recreation'' || Tom Haverford || Repartiment principal
 +
|-
 +
| rowspan="2" | 2010 || ''Intimate Moments for a Sensual Evening'' || Ell mateixa || Comedy Central special
 +
|-
 +
| ''The Life & Times of Tim'' || Gabe || Episodi: "Nagging Blonde/Tim & the Elephant"
 +
|-
 +
| rowspan="2"|2012 || ''Dangerously Delicious'' || Ell mateixa || Comedy Central special
 +
|-
 +
|| ''NTSF:SD:SUV::'' || The Toucher || Episodi: "Prairie Dog Companion"
 +
|-
 +
| 2012–present || ''Bob's Burgers'' || Darryl || Veu<br>6 episodis
 +
|-
 +
| rowspan="8" | 2013 || ''Adventure Time''|| DMO || Veu<br>Episodi: "Be More (Adventure Time)|Be More"
 +
|-
 +
| ''The Venture Bros.''|| Martin || Veu<br>Episodi: "What Color Is Your Cleansuit?"
 +
|-
 +
| ''Comedy Bang! Bang! (TV séries)|Comedy Bang! Bang!'' || Ell mateixa || Episodi: "Aziz Ansari Wears A Charcoal Blazer"
 +
|-
 +
| ''Comedy Central Roast|The Comedy Central Roast of James Franco'' || Roaster (ell mateixa) || Especial de TV
 +
|-
 +
| ''The Getaway (TV séries)|The Getaway'' || Presentador || Episodi: "Aziz Ansari in Hong Kong"
 +
|-
 +
| ''Aziz Ansari: Buried Alive|Buried Alive'' || Ell mateixa || Netflix Especial
 +
|-
 +
| ''The League'' || Dr. Hector Rocha || Episodi: "The 8 Defensive Points of Hanukkah"
 +
|-
 +
| ''Wander Over Yonder'' || Westley || Veu<br>Episodi: "The Little Guy"
 +
|-
 +
| 2013–14 || ''Ben 10: Omniverse'' || Billy Billions || Veu<br>2 episodis
 +
|-
 +
| rowspan="3"|2015 || ''Kroll Show'' || Sly Dufrense ||Episodi: "Body Bouncers"
 +
|-
 +
| ''Major Lazer (TV séries)|Major Lazer'' || Goosh || Veu<br>Episodi: "I'm Gonna Git You Suckoid"
 +
|-
 +
| ''Master of None'' || Dev Shah || Netflix original / Paper principal; ademés: co-creador, productor eixecutiu, guioniste, director.
 +
|}
  
−
Els colectors solars es componen dels següents elements:
+
== Premis i nominacions ==
 +
=== Premis Primetime Emmy ===
 +
{| width="70%" class="wikitable"
 +
|-
 +
! width="33" style="background:#F0E68C"| Any
 +
! width="300" style="background:#F0E68C"| Categoria
 +
! width="150" style="background:#F0E68C"| Treball Nominat
 +
! width="90" style="background:#F0E68C"| Resultat
 +
! width="33" style="background:#F0E68C"| Ref.
 +
|-
 +
| rowspan=4 align="center"|2016
 +
| align="center"|Primetime Emmy a la millor série de comèdia|Millor série de comèdia
 +
| rowspan="7" align="center" |''Master of None''
 +
| {{celda|Nominat}}
 +
| rowspan=8 align="center"|<ref>[http://www.emmys.org/bios/aziz-ansari]</ref>
 +
|-
 +
| align="center"|Primetime Emmy a la millor direcció - Série de comèdia | Millor direcció - Série de comèdia
 +
| {{celda|Nominadt}}
 +
|-
 +
| align="center"|Primetime Emmy al millor guió - Série de comèdia | Millor guió - Série de comèdia
 +
| {{celda|Guanyador}}
 +
|-
 +
| align="center"|Primetime Emmy a la millor actriu - Série de comèdia | Millor actor - Série de comèdia
 +
| {{celda|Nominat}}
 +
|-
 +
| rowspan=3 align="center"|2013|2017
 +
| align="center"|Primetime Emmy a la millor série de comèdia | Millor série de comèdia
 +
| {{celda|Nominat}}
 +
|-
 +
| align="center"|rimetime Emmy al millor guió - Série de comèdia | Millor guió - Série de comèdia
 +
| {{celda|Guanyador}}
 +
|-
 +
| align="center"|Primetime Emmy al millor actor - Série de comèdia | Millor actor - Série de comèdia
 +
| {{celda|Nominat}}
 +
|}
  
−
* '''Coberta:''' És transparent, pot ser-hi present o no. Generalment és de vidre encara que que també s'utilisen de plàstic, ya que és menys car i manejable, pero ha de ser un plàstic especial. La seua funció és minimisar les pèrdues per [[convecció]] i [[radiació]] i per això ha de tindre una [[transmitància]] solar el més alta possible.
+
=== Premis Globo d’Or ===
 +
{| width="80%" class="wikitable"
 +
|-
 +
! width="33" style="background:#F0E68C"| Any
 +
! width="300" style="background:#F0E68C"| Categoria
 +
! width="150" style="background:#F0E68C"| Treball Nominat
 +
! width="70" style="background:#F0E68C"| Resultat
 +
! width="33" style="background:#F0E68C"| Ref.
 +
|-
 +
| align="center" |2007|2016
 +
| rowspan="2" align="center" |Globo d’Or al millor actor - Drama | Millor actor - Série de Comèdia
 +
| align="center" |''Master of None''
 +
| {{celda|Nominat}}
 +
| rowspan=8 align="center"|<ref>[https://www.goldenglobes.com/person/aziz-ansari]</ref>
 +
|-
 +
| align="center" |2017
 +
| align="center" |''Master of None''
 +
| {{celda|Guanyador}}
 +
|}
  
−
* '''Canal d'aire:''' És un espai (buit o no) que separa la coberta de la placa absorbent. El seu espessor s'ha de calcular tenint en conte per tal d'equilibrar les pèrdues per [[convecció]] i les altes temperatures que es poden produir si és massa estret.
+
== Referències ==
−
 
+
{{listaref}}
−
* '''Placa absorbent:''' La placa absorbent és l'element que absorbix l'energia solar i la transmet al líquit que circula per les canonades. La principal característica de la placa és que ha de tindre una gran absorció solar i una emissió tèrmica reduïda. Com els materials comuns no complixen en este requisit, s'utilisen materials combinats per tal d'obtindre la millor relació absorció/emissió.
 
−
 
 
−
* '''Tubos o conductes:''' Els tubos estan tocant (de vegades soldades) la placa absorbent per tal que l'intercanvi d'energia siga el més gran possible. Pels tubos circula el líquit que se calfarà i anirà cap al tanc d'acumulació.
 
−
 
 
−
* '''Capa aïllant:''' La finalitat de la capa aïllant és recobrir el sistema per tal d'evitar i minimisar pèrdues. Per qué l'aïllament siga el millor possible, el material aïllant haurà de tindre una baixa conductivitat tèrmica.
 
−
 
 
−
====Captadors solars de placa plana====
 
−
L'[[ànima (estructura)|ànima]] del sistema és un reixa vertical de tubos metàlics, per simplificar, que conduïxen l'aigua freda en paralel, conectats per baix per un tubo horisontal a la presa d'aigua freda i per dalt per un atre de similar al retorn.
 
−
 
 
−
La graella ve encaixada en una coberta, com la descrita més amunt, normalment en doble vidre per dalt i aïllant pel darrere.
 
−
 
 
−
En alguns models, els tubos verticals estan soldats a una placa metàlica per aprofitar la insolació entre tubo i tubo.
 
−
 
 
−
====Captadors solars de tubos de buit "tot vidre"====
 
−
En este sistema els tubos metàlics del sistema precedent se substituïxen per tubos de vidre, encapsulats, d'un en un, en un atre tubo de vidre entre els quals es fa el buit com a aïllament. Els grans aventages que presenten estos tipos de captadors són el seu alt rendiment i que, en el cas que un dels tubos es fes malbé, no cal canviar tot el panel per un de nou, sino que a soles cal canviar el tubo afectat. Per contra, com a inconvenient tenim que, en relació en els de placa plana, estos resulten més cars.
 
−
 
 
−
====Captadors solars de tubos de buit en "tubos de calor" per canvi de fase====
 
−
Este sistema aprofita el canvi de fase de vapor a líquit dins de cada tubo, per lliurar energia a un segon circuit de líquit de transport.
 
−
 
 
−
Els elements són tubos tancats, normalment de coure, que contenen el líquit que, en calfar-se pel sol, [[ebullició|bull]] i es convertix en vapor que puja a la part superior a on hi ha un capçal més ample (zona de [[condensació]]), que en la part exterior està en contacte en líquit transportador, que sent més fret que el vapor del tubo en capta la calor i provoca que el vapor es condense i caiga a la part baixa del tubo per tornar a començar el cicle.
 
−
 
 
−
El líquit del tubo pot ser aigua que, havent-ne reduït la pressió fent un buit parcial, tindrà un punt d'ebullició baix per treballar inclús  en la insolació dels [[infrarroig|rajos infrarrojos]] en cas de núvol.
 
−
 
 
−
El ''tubo de calor'' es pot embolicar en una jaqueta de materials especials per minimisar les pèrdues per irradiació.
 
−
 
 
−
El ''tubo de calor'' es tanca dins un atre tubo de vidre entre els quals es fa el buit per aïllar. Se solen usar tubos de vidre resistent, per reduir els danys en cas de chicotetes [[pedregada|pedregades]].
 
−
 
 
−
===Circuit primari===
 
−
El circuit primari, és circuit tancat, transporta la calfor des del captador fins a l'acumulador (sistema que almagasena calor). El líquit calfat (aigua o una barreja de substàncies que puguen transportar la calfor) porta la calor fins a l'acumulador. Un cop refredat, retorna al colector per tornar-se a calfar, i aixina successivament.
 
−
 
 
−
===Bescanviador de calor===
 
−
El bescanviador de calor calfa l'aigua de consum a través de la calor captada de la radiació solar. Se situa al circuit primari, al seu extrem. Té forma de serpentí, ya que aixina, se conseguix aumentar la superfície de contacte i per tant, l'eficiència.
 
−
 
 
−
L'aigua que entra a l'acumulador, sempre que estiga més freda que el serpentí, se calfarà. Esta aigua, calfada en hores de Sol, mos quedarà disponible pel consum posterior.
 
−
 
 
−
===Acumulador===
 
−
L'acumulador és un depòsit on s'acumula l'aigua calfada útil pel consum. Té una entrada per l'aigua freda i una eixida per la calenta. La freda entra per baix de l'acumulador a on es troba en el bescanviador, a mesura que se calfa es desplaça cap a dalt, que és des d'a on eixirà l'aigua calenta per al consum.
 
−
 
 
−
Internament dispon d'un sistema per evitar l'efecte corrosiu de l'aigua calenta almagasenada sobre els materials. Per fora té una capa de material aïllant que evita pèrdues de calor i està cobert per un material que protegix l'aïllament de possibles humitats i cops.
 
−
 
 
−
===Circuit secundari===
 
−
El circuit secundari o de consum, (circuit obert), entra aigua freda de suministrament i per l'atre extrem l'aigua calfada es consumix (ducha, lavabo,...). L'aigua freda passa per l'acumulador primerament, on calfa l'aigua calenta fins a arribar a una certa temperatura. Les canonades d'aigua calenta de l'exterior, han d'estar cobertes per aïllants.
 
−
 
 
−
===Bombes===
 
−
Les bombes, en cas que la instalació siga de circulació forçada, són de tipo recirculació (sol haver-hi dos per circuit), treballant una la mitat del dia, i la parella, la mitat del temps restant. La instalació consta dels rellonges que porten el funcionament del sistema, fan l'intercanvi de les bombes, per tal que una treballe les 12 hores primeres i l'atra les 12 hores restants. Si hi ha dos bombes en funcionament, hi ha l'aventage que en cas que una deixe de funcionar, hi ha la substituta, de manera que aixina no es pot parar el procés davant de la fallada d'una d'estes. L'atre motiu a considerar, és que gràcies a este intercanvi la bomba no sofrix tant, sino que se la deixa descansar, refredar, i quan torna a estar en bon estat (despuix de les 12 hores) es torna a posar en marcha. Això ocasiona que les bombes puguen allargar durant més el temps de funcionament sense haver-hi de fer cap tipo de manteniment previ.
 
−
 
 
−
En total i tal com es definix anteriorment, sol haver-hi 4 bombes, dos en cada circuit. Dos al circuit primari que bomben l'aigua dels colectors i les atres dos al circuit secundari que bomben l'aigua dels acumuladors, en el cas d'una instalació de tipo circulació forçada.
 
−
 
 
−
===Vas d'expansió===
 
−
El vas d'expansió absorbix variacions de volum del fluït caloportador, el qual circula pels conductes del captador, mantenint la pressió adequada i evitant pèrdues de la massa del fluït.
 
−
És un recipient en una cambra de gas separada de la de líquits i en una pressió inicial la qual va en funció de l'altura de la instalació.
 
−
 
 
−
El que més s'utilisa és en vas d'expansió tancat en membrana, sense transferència de massa a l'exterior del circuit.
 
−
 
 
−
===Canonades===
 
−
Les canonades de la instalació es troben recobertes d'un aïllant tèrmic per evitar pèrdues de calor en l'entorn.
 
−
 
 
−
===Panel de control===
 
−
Es dispon també d'un panel principal de control a la instalació, on es mostren les Temperatures en cada instant (un regulador tèrmic), de manera que puga controlar-se el funcionament del sistema en qualsevol moment. Apareixen també els rellonges encarregats de l'intercanvi de bombes.
 
−
 
 
−
==Tipo d'instalacions==
 
−
Es coneixen dos tipos principals d'instalacions solars tèrmiques, la de circulació natural i de circulació forçada.
 
−
 
 
−
=== Sistema solar tèrmic de tipo circulació natural o Termosifó ===
 
−
En incidir la radiació solar al captador, transferix la seua energia al fluït contingut en este, que aumenta la seua temperatura i disminuïx aixina la seua densitat. S'origina, per tant, una diferència tèrmica entre el líquit en el captador i el líquit en l'acumulador (situat a major altura), iniciant-se de forma natural una circulació del fluït calent en direcció a l'acumulador.
 
−
És a dir, este sistema no requerix de bomba de recirculació i generalment treballa en la pressió de la xàrcia. Respecte als costs operatius és el més econòmic, el seu cost és zero.
 
−
 
 
−
=== Sistema solar tèrmic de tipo circulació forçada ===
 
−
En este tipo de sistema, la circulació del líquit tèrmic pel captador i per el restant de circuit se conseguix per mig d'una bomba de circulació en la regulació corresponent. Esta regulació se conseguix sempre a través d'un termostat diferencial, per mig del diferencial de temperatures.
 
−
 
 
−
La circulació forçada, en canvi, presenta un chicotet cost operatiu produït pel treball de la bomba. Els seus usos són en qualsevol tipo d'instalació tant residencial com industrial, especialment quan es requerix grans volums d'aigua.
 
−
 
 
−
==Funcionament de la instalació==
 
−
El procés tal com s'ha descrit anteriorment es du a terme en 2 circuits independents, un primari i un secundari. L'energia tèrmica (calor) procedent dels rajos solars arriba als captadors, calfant el fluït que circula pel seu interior (aigua en anticongelant). Esta energia en forma d'aigua calenta és intercanviada fins a un atre circuit on és acumulada a un depòsit acumulador fins a poder ser utilisada com a ACS (aigua calenta sanitària).
 
−
 
 
−
El fluït que circula pels colectors és aigua destilada o desionisada en Etilenglicol o Propilenglicol. Al circuit secundari, l'aigua freda d'entrada a l'acumulador, és aigua de xàrcia, per tant, al no ser aigua tractada, s'ha de protegir davant la corrosió.
 
−
 
 
−
==Principis físics que intervenen en el funcionament del captador solar de placa plana==
 
−
===Efecte hivernàcul===
 
−
La radiació solar incident en una placa plana, pot ser parcialment absorbida pel cos. Aquella que no s'absorbix és reflectida o travessa (travessa, afecta principalment als cossos transparents).
 
−
 
 
−
Esta relació, depenen de diversos factors, com ara:
 
−
 
 
−
* L'estat de la superfície.
 
−
* La naturalea del cos.
 
−
* El gruix del cos.
 
−
* El tipo de radiació. [[Llongitut d'ona]].
 
−
* L'àngul d'incidència dels raigs solars.
 
−
 
 
−
La major part de la [[radiació solar]] està compresa entre 0,3 i 2,4 μm, per això passa per un vidre. Un cos es transparent, a soles per a radiacions en llongitut d'ona entre 0,3 i 3 μm.
 
−
 
 
−
El vidre de la placa ha de ser opac, perqué aixina se calfa en ser impactat per la radiació solar i emet radiacions compreses entre 4,5 i 7,2 μm, esta radiació és absorbida per l'absorbidor.
 
−
 
 
−
Les qualitats que cal exigir a un material pera fer-lo servir com a coberta de captadors solars:
 
−
 
 
−
'''1.''' Elevat coeficient de transmissió de la radiació en la banda de 0,3 a 3μm.
 
−
'''2.''' Estabilitat en el temps (cosa que no passa en els plàstics).
 
−
'''3.''' Baix coeficient de transmissió de l'infrarroig llarc.
 
−
'''4.''' Baix coeficient de conductivitat tèrmica.
 
−
'''5.''' Resistència al trencament per cops.
 
−
'''6.''' Baix coeficient de dilatació.
 
−
'''7.''' No adherència de la brutícia
 
−
 
 
−
El vidre, deix passar les radiacions d'ona curta procedent del sol i paren les emissions d'ona llarga procedents de la placa absorbidora). Hi ha alguns plàstics que tenen un comportament similar al vidre, com ara el Policarbonat. El material que es fa servir habitualment en captadors solars plans és el vidre de baix contingut en ferro pera poder-ne millorar la transmissivitat.
 
−
 
 
−
La coberta fa l'[[efecte hivernàcul]] i minimisa l'intercanvi de calor per convecció entre l'interior i l'exterior del captador.
 
−
 
 
−
===Cos negre===
 
−
El [[cos negre]] és un atre principi físic que permet el funcionament d'un captador solar tèrmic, una superfície negra i mate, captà millor l'energia que qualsevol atre color. És per això, que les superfícies fosques són les millors com a captadors de l'energia radiada pel sol.
 
−
 
 
−
L'absorbidor està format per una superfície metàlica que permet l'intercanvi de calor en l'aigua o fluït que volem calfar. En l'absorbidor impacta la radiació que ha travessat el vidre de la coberta.
 
−
 
 
−
Per tal d'aprofitar al màxim este principi els fabricants de captadors enfosquixen l'absorbidor dels seus models seguint principalment dos tècniques:
 
−
 
 
−
* Pintures calòriques (que resistixen les temperatures de treball superiors als 100ºC).
 
−
* Tractaments selectius (basats en deposicions electroquímiques o pintures en òxits metàlics que tenen la virtut de, a més de ser bons captadors de la radiació, tindre una baixa emissivitat).
 
−
 
 
−
A les nostres latituts, la majoria dels fabricants opten per l'opció de pintar l'absorbidor, ya que l'augment de cost dels tractaments selectius no queda compensat per l'augment de rendiment dels captadors.
 
−
 
 
−
Si fem passar aigua a través de l'absorbidor, este va prenent la calfor captada i arriba a una temperatura més baixa que la d'equilibri estàtic. Esta cessió de calor serà per conducció.
 
−
 
 
−
===Aïllament===
 
−
El tercer dels principis físics que intervenen en el funcionament dels captadors és l'aïllament del conjunt respecte l'exterior, format normalment per un revestiment intern de la capsa contenidor.
 
−
 
 
−
==Sistema auxiliar o de soport==
 
−
És aquell sistema que s'activa quan l'aigua no arriba a la temperatura desijada degut a la poca radiació Solar. Este pot ser:
 
−
 
 
−
* Un sistema de soport integrat a l'acumulador (resistència elèctrica).
 
−
* Bascanviador en un sistema de soport (com una caldera).
 
−
* Calderes de gas conectades al circuit secundari.
 
−
 
 
−
==Aventages i desaventages del procés==
 
−
L'energia tèrmica a partir del Sol és l'energia més neta que existix, és a dir, no repercutix sobre el mig ambient i a més a més, no requerix cap mena de transformacions ni produccions adicionals.
 
−
 
 
−
Presenta molts aventages entre els quals destaquen:
 
−
* Gran qualitat energètica.
 
−
* No presenta quasi impacte ecològic.
 
−
* Es considera una font inagotable.
 
−
* Contribuïx a reduir el CO<sub>2</sub>.
 
−
 
 
−
D'atra banda, en l'energia solar s'estalvia:
 
−
* Combustibles fòssils.
 
−
* Emissions atmosfèriques com són les de CO<sub>2</sub>, SO<sub>2</sub> i NO<sub>2</sub>.
 
−
* Atres contaminants com cendres, composts radioactius, entre d'atres.
 
−
* L'us d'instalacions de transport i pèrdues energètiques durant este.
 
−
 
 
−
En definitiva, l'energia solar favorix:
 
−
* L'autogeneració de l'energia.
 
−
* L'autosuficiència.
 
−
* La qualitat de vida.
 
−
 
 
−
Respecte als desaventages de la dita instalació es destaquen els següents:
 
−
* El major inconvenient és l'impacte visual, és a dir en l'estètica del mig. Pero encara que aixina, els panels posseïxen propietats adaptables que poden conseguir que estiguen el més integrats possible al mig que els envolta.
 
−
* L'energia Solar és intermitent (no està present de nit) i les variacions atmosfèriques (pluja, núvols, neu, boira) afecten el seu rendiment.
 
−
* Un atre inconvenient és la inversió inicial que poques persones s'atrevixen a realisar (tot i que ara ya comença a ser obligatori en les instalacions de nova construcció). Per això és necessari brindar la suficient informació per demostrar que la inversió inicial s'amortisa a mijà termine, i despuix genera una zona d'estalvi que s'allargal restant de la vida útil d'estes sistemes, que va de 15 a 20 anys.
 
−
 
 
−
==Rendiment de la instalació==
 
−
Els mesos de major rendiment són els mesos d'estiu, ya que són els millors a nivell solar (inclinació, orientació). Quan interessa aumentar el rendiment a l'hivern (en perjuí del rendiment a l'estiu), se solen posar inclinacions per sobre del grau de latitut.
 
−
 
 
−
El rendiment dels colectors, es pot calcular en l'equació següent:
 
−
 
−
η = η<sub>0</sub> - [K<sub>1</sub>×∆T/I] - [K<sub>2</sub>×(∆T)²/I]
 
−
 
−
On:
 
−
 
 
−
η: rendiment del colector
 
−
 
 
−
η<sub>0</sub>: rendiment òptic (segons fabricant)
 
−
 
 
−
K<sub>1</sub>, K<sub>2</sub>: coeficients de pèrdua de calor expressats en [W/(m²·K)], [W/(m²·K²)] respectivament (senyes segons fabricant)
 
−
 
 
−
∆T = (Tª dels colectors despuix de calfar-se [K]) – (Tª ambient [K])
 
−
 
 
−
I = Irradiació [W/m²]
 
−
 
 
−
==Manteniment de la instalació==
 
−
La garantia de funcionament d'este tipo d'instalacions és de tres anys. Tot i això, un cop passats estes tres anys, el manteniment que cal fer-hi és bastant reduït. A continuació es mostra la taula del manteniment necessari que es requerix:
 
−
 
 
−
* '''Neteja:''' La superfície de captació requerix que estiga neta.
 
−
* '''Anticorrosió:''' Les estructures han de portat la protecció adequada davant la corrosió i rovell.
 
−
* '''Aïllaments:''' Vigilar que els elements de la instalació (canonades, captadors i acumuladors), tinguen els respectius aïllaments en bon estat.
 
−
* '''Manòmetres i termòmetres:''' Ajustar les pressions i temperatures dels circuits que es desigen i vigilar que funcionen en bon estat.
 
−
* '''Sobrecalfaments:''' Assegurar l'adequat funcionament dels sistemes perqué no hi haja sobrecalfaments
 
−
 
 
−
Cal fer també revisions generals de la instalació, com són revisions de les fixacions dels captadors i d'atres, fer un bon manteniment de la caldera i controlar tot tipo de pèrdues que hi puga haver al circuit de consum.
 
  
−
==Centrals solars tèrmiques==
 
−
En una central tèrmica es produïx energia elèctrica aprofitant l'energia del Sol per calfar un fluït. Este fluït calent entra en contacte en aigua dins de l'intercanviador de calor i produïx vapor que mou una turbina acoplada a un alternador. L'electricitat produïda és transforma a alt voltage i es bolca a la xàrcia elèctrica. A l'eixemple de baix hi ha la planta d'Andasol.<ref name=dos>{{ref-web |url=http://www.nrel.gov/csp/solarpaces/project_detail.cfm/projectID=117 |títul=Senyes tècniques planta Andasol3 |obra=Andasol-3 |editor=NREL |data= 8 d'octubre de 2013 |llengua=anglés }}</ref> En esta planta el fluït és un oli mineral (òxit  de difenil) que se calfa en els concentradors a elevada temperatura, es bombejat fins els depòsits de sal i cedix una part del calor que s'almagasena durant el dia, cosa que permet produir energia elèctrica durant 7,5 hores de nit en el calor acumulat als depòsits de sal.  El fluït (oli) que surt dels depòsits de sal es dirigix a uns atres intercanviadors de calor a on passa per uns tubos  per fora dels quals circula aigua que se calfa, es transforma en vapor i mou la turbina.
 
−
 
−
[[Archiu:Planta Andasol2.png|{700}px|Planta solar tèrmica d'Andasol]]
 
−
 
−
==Aventages de les centrals solars tèrmiques==
 
−
 
−
* No presenten quasi impacte ecològic.
 
−
* Es considera una font inagotable.
 
−
* Contribuïx a reduir el CO2.
 
−
* Pot funcionar produint electricitat 24 hores al dia sempre que no estiga nuvolat durant el dia.
 
−
==Desaventages de les centrals solars tèrmiques==
 
−
* L'energia solar tèrmica encara no arriba al nivell de rendabilitat de la eòlica ni de la fotovoltaica i li caldran ajudes durant 10 anys.
 
−
==Índex de Radiació Solar==
 
−
No tota la radiació provinent del Sol pot ser aprofitada, ya que una bona part no arriba a la superfície terrestre. La radiació que incidix per unitat de superfície, és lo que se nomena irradiació. Esta, varia segons la situació geogràfica. En l'equador, poden obtindre's valors de 300 W/m², mentres que als pols, els valors acostumen a moure's al voltant dels 100 W/m². Per lo que fa als valors corresponents a la franja del territori Espanyol, estes oscilen entre els 150 i els 200 W/m².
 
−
 
−
L'índex de radiació solar és un paràmetro a tindre en conte a l'hora de plantejar la instalació de panels solars (afecta al rendiment).
 
−
 
−
==Estadístiques==
 
−
El fet d'instalar plaques solars encara és un sistema escàs, ya que les estadístiques realisades en l'any 2002 mostren que en Espanya existixen 282.300 m² de panels solars tèrmics, valor molt inferior als 12.844.900 m² totals d'Europa.<ref name="Energía Solar Térmica en la edificación">Energía Solar Térmica en la edificación. José M. Fernández Salgado y Vicente Gallardo Rodríguez. Editorial AMV ediciones. Madrid, 2004</ref>
 
−
 
−
Encara que en els últims anys, s'ha produït un notable aument d'instalacions d'este tipo, degut a la major sensibilitat de la població en general, a la disminució dels costs d'estos equips i a l'entrada en vigor del nou Còdic Tècnic de l'Edificació (CTE), el qual obliga a les noves construccions a instalar sistemes d'aprofitament d'energia solar tèrmica.
 
−
 
−
== Referències ==
 
−
{{referències}}
 
  
−
==Enllaços d'interés==
+
{{NF|1983|}}
−
*[http://www.pangea.org/atex/ Proyecte energia solar tèrmica]
 
−
*[http://www.portalsolar.com/ Portal Solar]
 
−
*[http://www.solarweb.net/ Solar Web]
 
  
−
[[Categoria:Energia solar]]
+
[[Categoria:Actors]]
 +
[[Categoria:Actors dels Estats Units]]

Revisió de 13:43 26 maig 2021

Aziz Ansari en l'any 2012

Aziz Ansari (Columbia, Carolina del Sur, Estats Units, 23 de febrer de 1983) és un actor, comediant de stand up i escritor nortamericà. Interpretà a Tom Haverford en el programa de NBC Parks and Recreation. Actualment interpreta en la série de Netflix Master of None a Dev Shah.

Primers anys

Aziz Ansari naixqué en Columbia, Carolina del Sur, en una família musulmana tamil de Tamil Nadu, Índia. Ansari creixqué en Bennettsville (Carolina del Sur), a on assistí a l’Acadèmia Marlboro, aixina com a l’Escola de Ciències i Matemàtiques de Governador de Carolina del Sur. Se graduà de l’Escola de Negocis Stern de la Universitat de Nova York ab especialisació en marketing. Sa mare, Fàtima, treballa en una consulta mèdica, i son pare és un gastroenteròlec. Tant Fàtima com Shoukath han aparegut en les temporades 1 i 2 de Master of None.

Carrera

Ansari començà la seua carrera en la comèdia actuant en monòlecs en Nova York durant l’estiu de l'any 2001 mentres assistia a l’Universitat de Nova York. En l'any 2007, creà i protagonisà la comèdia de MTV Human Giant, que se va emetre durant dos temporades. Això li va permetre actuar en películes com ara Funny People, I Love You, Man, Observe and Report, i 30 Minutes or Less. L’actor també participà en la comèdia The End of the World (2013). No obstant, el seu paper més conegut és el de Tom Haverford en la série Parks and Recreation.

Ansari continuà treballant de comediant. Va llançar el seu primer CD / DVD, titulat Intimate Moments For A Sensual Evening en giner de l'any 2010. En els anys 2010 i 2011 realisà una gira i anuncià una atra per a 2012 titolada Buried Alive.

El 6 de novembre de 2015 se va estrenar la série original de Netflix Master of None, creada i escrita junt en el guioniste Alan Yang, en la que interpreta a Dev Shah. La série conta en dos temporades que han rebut bones crítiques, com per eixemple la del The New York Times, que digué que era «la millor comèdia de l’any». La segon temporada llançada el 12 de maig de 2017 està valorada en un 100% en la pàgina web Rotten Tomatoes. Cada temporada ha segut guardonada en dos Premis Primetime Emmy pel millor guió; i Ansari conseguí el Premi Globo d’Or al millor actor de série de televisió per la segon.

Filmografia

Any Película Rol Referències
2006 School for Scoundrels companyó de classe
2008 The Rocker Aziz
2009 Funny People Randy Springs
Observe and Report Saddamn
I Love You, Man Eugene
2010 Get Him to the Greek Matty Briggs
2011 30 Minutes or Less Chet
What's Your Number? Jay
2012 Ice Age: Continental Drift" Squint Veu
Cruel Summer" Presoner Curtmetrage
2013 Epic Mub Veu
This Is the End Com a ell mateixa
2014 Date and Switch Marcus

Televisió

Any Série Rol Referències
2004 Uncle Morty's Dub Shack MC Bricklayer Episodi: "Didja Listen to My Demo?"
2007 Flight of the Conchords Sinjay Drive By"
2007–08 Human Giant Varios rols 14 episodis; ademés co-creador, guioniste i productor eixecutiu.
2008 Worst Week Treballador de la morgue Episodi: "Pilot"
2009 Reno 911! Representant del segur 3 episodis
Scrubs Ed Dhandapani 4 episodis
2009–15 Parks and Recreation Tom Haverford Repartiment principal
2010 Intimate Moments for a Sensual Evening Ell mateixa Comedy Central special
The Life & Times of Tim Gabe Episodi: "Nagging Blonde/Tim & the Elephant"
2012 Dangerously Delicious Ell mateixa Comedy Central special
NTSF:SD:SUV:: The Toucher Episodi: "Prairie Dog Companion"
2012–present Bob's Burgers Darryl Veu
6 episodis
2013 Adventure Time DMO Be More"
The Venture Bros. Martin Veu
Episodi: "What Color Is Your Cleansuit?"
Comedy Bang! Bang! Ell mateixa Episodi: "Aziz Ansari Wears A Charcoal Blazer"
The Comedy Central Roast of James Franco Roaster (ell mateixa) Especial de TV
The Getaway Presentador Episodi: "Aziz Ansari in Hong Kong"
Buried Alive Ell mateixa Netflix Especial
The League Dr. Hector Rocha Episodi: "The 8 Defensive Points of Hanukkah"
Wander Over Yonder Westley Veu
Episodi: "The Little Guy"
2013–14 Ben 10: Omniverse Billy Billions Veu
2 episodis
2015 Kroll Show Sly Dufrense Episodi: "Body Bouncers"
Major Lazer Goosh Veu
Episodi: "I'm Gonna Git You Suckoid"
Master of None Dev Shah Netflix original / Paper principal; ademés: co-creador, productor eixecutiu, guioniste, director.

Premis i nominacions

Premis Primetime Emmy

Any Categoria Treball Nominat Resultat Ref.
2016 Primetime Emmy a la millor série de comèdia|Millor série de comèdia Master of None Plantilla:Celda [1]
Primetime Emmy a la millor direcció - Série de comèdia | Millor direcció - Série de comèdia Plantilla:Celda
Primetime Emmy al millor guió - Série de comèdia | Millor guió - Série de comèdia Plantilla:Celda
Primetime Emmy a la millor actriu - Série de comèdia | Millor actor - Série de comèdia Plantilla:Celda
2013|2017 Primetime Emmy a la millor série de comèdia | Millor série de comèdia Plantilla:Celda
rimetime Emmy al millor guió - Série de comèdia | Millor guió - Série de comèdia Plantilla:Celda
Primetime Emmy al millor actor - Série de comèdia | Millor actor - Série de comèdia Plantilla:Celda

Premis Globo d’Or

Any Categoria Treball Nominat Resultat Ref.
2007|2016 Globo d’Or al millor actor - Drama | Millor actor - Série de Comèdia Master of None Plantilla:Celda [2]
2017 Master of None Plantilla:Celda

Referències

  1. ↑ [1]
  2. ↑ [2]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Energia_solar_tèrmica&oldid=174394»