Diferencia entre pàgines "Castell de Santa Bàrbera" i "L'Alcúdia de Carlet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ')
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Castillo de Santa Barbara.jpg|thumb|350px|right|Vista nocturna del castell des de la Serra Grosa]]
+
{{Infobox pobles
 +
|image_país = [[File:Localització de l'Alcúdia respecte del País Valencià.png|170px]]
 +
|image_província = [[File:Localització de l'Alcúdia respecte de la Ribera Alta.png|170px]]
 +
|nom = L'Alcúdia de Carlet
 +
|image_escut = [[File:Escut de l'Alcúdia.svg|75px]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[La Ribera Alta]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Carlet]]  
 +
|coor =  39°29′3″N 0°30′46″O 
 +
|superfície = 23,70 km²
 +
|altitut = 40 msnm
 +
|població = 12.009 hab ([[INE]] [[2019]])
 +
|densitat = 503,71 hab./km²
 +
|gentilici = Roscà/na
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 46250
 +
|festes = 8 de setembre
 +
|alcalde =  Robert Martínez Correcher ([[PSPV-PSOE]])
 +
|uep = [http://www.lalcudia.com Web Oficial de L'Alcúdia de Carlet]
 +
|notes =
 +
}}
  
−
El '''castell de Santa Bàrbera''' es troba ubicat en el centre de la ciutat d'[[Alacant]]; sobre la montanya [[Benacantil]], mola rocosa de 166 m. D'altitut tocant al [[Mar Mediterràneu|mar]], lo que li conferia un enorme valor estratègic ya que des de la mateixa es divisa tota la [[baïa d'Alacant]] i els seus voltants terrestres. L'image de la montanya des de la plaja sembla una cara, per lo que rep el nom de "la cara del moro" i és un icon de la ciutat d'Alacant.
+
'''L'Alcúdia de Carlet''' (en [[castellà]] ''Alcúdia de Carlet''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]]. Conta en 12.009 habitants.
  
−
Nomenada esta roca ''Banu-lQatil'' pel geógraf musulmà Al-idrisi ([[sigle XII]]), hi ha historiadors que daten l'orige del topònim en les paraules "bena", transcripció a l'àrap de "pinna", penya en llatí, i de "laqanti", adjectiu que prové de "Laqant", [[Alacant]] per als àraps.
+
== Etimologia ==
 +
El seu nom és un topònim àrap, que significa "El Collado", per lo que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ya que el prefix ''al'' en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el [[sigle XVIII]] en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>).  El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. Aixina mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de ''L'Alcúdia de Carlet'' en [[valencià]].
  
−
== Història del Castell ==
+
== Geografia ==
−
En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.
+
Municipi situat en la vora esquerra del riu [[Xúquer]], estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de [[Guadassuar]]. El sector nort més extens, està creuat pel riu [[Magre]]; el sector sur correspon a l'antic terme de [[Montortal]] (anexionat en [[1842]]). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la [[Sequia Real del Xúquer]], que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.
  
−
Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Despuix d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].
+
S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-7]].  
  
−
Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.
+
Hi ha estació de [[ferrocarril]] en la llínea de [[Valéncia]] a [[Vilanova de Castelló]] pertanyent al [[MetroValencia|Metro de Valéncia]], en la Llínea 1.
  
−
Fins a l'any [[1963]], que fon obert al públic, va estar en una situació d'abandó. Fon en eixe any quan es varen inaugurar els dos ascensors que fan un recorregut per dins de la montanya de 142,70 metros i als que s'accedix per un túnel de 204,83 m. de llongitut que naix en l'avinguda de [[Jovellanos]], enfront de la [[plaja del Postiguet]].
+
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
 +
[[File:Montortal2.jpg|thumb|right|300px|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia de Carlet en 1842.]]
 +
En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població:
 +
* '''Les Comes'''.
 +
* '''Montortal'''
 +
* '''Batallar'''
  
−
El [[28 de giner]] de [[1844]], durant la [[Rebelió de Boné]] del coronel [[Pantaleón Boné]], fon ocupat per les forces lliberals contràries a la política del general [[Espartero]]. Juan Martín "El Empecinado", militar amic de Boné, va traïcionar la seua confiança entregant el castell a les forces d'Esparter, que varen esclafar la [[Rebelió de Boné|revolta fusilant a Boné]] i a tots els seus partidaris en el Dic del port, alçant-se més avant en aquell precís lloc el [[Monument als Màrtirs de la Llibertat]].
+
=== Localitats llimítrofs ===
 +
El [[terme municipal]] de L'Alcúdia llimita en les següents localitats:
 +
[[Benimodo]], [[Carlet]], [[Guadassuar]], [[Massalavés]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
  
−
Durant la [[guerra civil espanyola]] va servir per a recloure primer presoners afins al bando rebel, i posteriorment a presoners afins a la [[Segona República]], la majoria procedents del [[port d'Alacant]]. Encara hui poden apreciar-se les marques i gravats d'aquells presoners en algunes de les zones del castell.
+
== Història ==
 +
L'Alcúdia de Carlet fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el [[17 de giner]] de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].
  
−
== Recints del castell ==
+
En l'any [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila.
−
[[File:Alicante - Castillo de Santa Bárbara 22.11.2010 20.JPG|thumb|right|300px|El Castell de Santa Bàrbera]]
 
−
Es dividix este castell en tres recints ben diferenciats:
 
  
−
El primer d'ells és el més alt, se li coneix per "La torreta", al trobar-se en ell la vella [[Torre de l'Homenage]], i té els vestigis més antics de tota la [[fortalea]], uns basaments dels sigles [[sigle XI|XI]] al [[sigle XIII|XIII]]. En este recint contemplem, entre atres, el nomenat Baluart dels Anglesos, aixina com atres dependències: parc d'Ingeniers, Sala Noble, que fora hospital, Casa del governador, etc. L'esplanada més elevada és coneguda per "Mascle del Castell" i allí va estar l'antiga alcassaba. El recint intermig correspon a les dependències més importants concloses en l'any [[1580]]: Saló [[Felip II]], antic Cos de la Tropa enfront de l'ampli Pati d'Armes a les esquenes de les quals es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbera, Cos de Guàrdia, Baluart de la Reina, etc.
+
Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[sigle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de [[raïm]] de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de [[vi]], 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.
  
−
Del [[sigle XVIII]] data el recint inferior a on trobem el Revellí del Bon Repós, que fa actualment les funcions d'aparcament i en el que s'ubica el monument a l'ilustre militar alacantí Félix Berenguer de Marquina que fora capità general de [[Filipines]] i virrei de [[Nou Mèxic]]. El gran escut de marbre blanc (s. XVIII) que hi ha sobre la porta d'accés al segon recint es trobava en el [[Real Consolat del Mar]], edifici destruït per una explosió.
+
El [[sigle XVIII]] és una época propenca per a la vila que, gràcies a l'artesania de la [[seda]], propicia una burguesia agrícola i l'ilustrada que controlava el govern municipal i inicià, en [[1730]], un pleit contra el comte per incorporar la vila al Real Patrimoni. Este esplendor se va vore reflexat en la construcció de l'iglésia parroquial, començada el [[1746]] i que, per la seua grandiositat –tan a soles menor que la [[Catedral de Valéncia]] i la Seu de [[Xàtiva]]– és coneguda com ''la Catedral de La Ribera''. Este temple, pel Decret 146/2006, de [[6 d'octubre]], el govern de la Generalitat Valenciana el declara Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument. En [[1812]], aprofitant els decrets de les [[Corts de Cadis]] sobre els senyorius, pleitejà de nou contra el comte. El [[senyoriu]] passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodóvar i al comte d'Albalat.
  
−
En l'actualitat, algunes zones del castell estan sent restaurades.
+
== Política ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Celio Crespo i Almela
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Celio Crespo i Almela
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Celio Crespo i Almela,
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Francesc Signes i Núñez
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Francesc Signes i Núñez
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Francesc Signes i Núñez
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Francesc Signes i Núñez
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Robert Martínez Correcher
 +
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
 
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de L'Alcúdia de Carlet
 +
|-
 +
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2019]]
 +
|-
 +
| align=center| 10.313 || align=center| 10.584 || align=center| 10.648 || align=center| 10.511 || align=center| 10.455 || align=center| 10.584 || align=center| 10.692 || align=center| 10.654 || align=center| 10.838 || align=center| 11.105 || align=center | 11.331 || align=center | 11.938 || align=center | 12.009
 +
|}
 +
 
 +
La població femenina és majoritària, com correspon a les característiques urbanes del municipi (activitats industrials, comercials i de servicis) i al fet de que el creiximent demogràfic és relativament lent (encara que casi constant), en lo qual, la major natalitat de varons no incidix molt en la diferencia en el número d'habitants entre els dos sexes la qual queda compensada en creixents, per la major mortalitat de la població masculina, que se traduïx en una major esperança de vida de les dones.
 +
 
 +
== Economia ==
 +
Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[sigle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els [[oliva|olivars]] i la [[garrofa|garrofera]]. En el [[sigle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i despuix se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts diners en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[sigle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vengut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.
 +
 
 +
En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.
 +
 
 +
El desenroll de dos polígons industrials al nort de la població (Polígon Industrial La Creu) i al sur (Polígon Industrial Camí Real), favorit per la construcció recent de l'autopista que rodeja la ciutat constituí el motor de dita transformació econòmica de la població.
 +
 
 +
Se té a principis del [[sigle XXI]] un equilibri entre la producció agrícola, l'industrial i l'economia de servicis.
 +
 
 +
== Monuments ==
 +
[[File:Iglesia de Alcudia de Carlet.JPG|thumb|left|300 px|<center>Iglésia de Sant Andreu en L'Alcúdia de Carlet</center>]]
 +
* '''[[Iglesias de Sant Andreu (L'Alcúdia de Carlet)|Iglésia Parroquial]] '''. Dedicada a l'apòstol Sant Andreu, és de grans proporcions, sobreeixint un elevat campanariu i la cúpula chapada de taulells d'estil neoclàssic acabada en [[1780]]; té varios frescs pintats per [[Vergara (pintorVergara]]. El 6 d'octubre de 2006 és declarat BIC (Be d'Interés Cultural) en categoria de monument, per la [[Generalitat Valenciana]], que li otorga les normes i reglaments necessaris per a la seua condició de monument d'Interés Patrimonial i històric catalogat. El seu campanariu està lleument tort degut a les pluges que hagueren durant la seua construcció.
 +
 
 +
== Festes locals ==
 +
Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de [[setembre]], en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia de Carlet, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en [[1275]]. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en [[1955]].
 +
 
 +
=== Música i dansa ===
 +
* Durant els dies de festes, tots els anys pars, els dies 2, 3, 4 i 5 de setembre, se celebra la ''Bienal Mostra Internacional de Dansa de L'Alcúdia'', en la que participen ademés del Grup organisador, ''"El Grup de Dansa de L'Alcúdia"'', distints grups folclòrics d'[[Espanya]] i de distints països dels cinc continents. En els últims anys s'ha instaurat en les festes patronals els [[Correfocs]] a càrrec dels [[Dimonis Enroscats de L'Alcúdia]].
 +
* El Bolero de L'Alcúdia de Carlet és un bell ball que se representa en moltes ocasions de festa<ref>El Bolero de L'Alcúdia de Carlet en You Tube [http://www.youtube.com/watch?v=cWUeXai1UzU&feature=related]</ref>
 +
* En el mes d'[[agost]] se celebra en la localitat el [[COTIF]], un torneig de fútbol internacional sub-20, en el que participen equips i seleccions de tot el mon.
 +
 
 +
== Personages célebres ==
 +
* [[Andrés Palop]], [[guardameta]] de [[fútbol]] ([[1973]]) [[Valéncia]], [[Sevilla]].
 +
* [[Salvador González Marco]] "Voro", ex jugador del Valéncia C.F. i actualment vinculat al club.
 +
* [[Manuel Boix]], artista.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/Detalles.asp?IdInmueble=320 Catàlec del Patrimoni Cultural Valencià]
+
* [http://www.lalcudia.com Web Oficial de L'Alcúdia de Carlet]  
−
* [http://video.google.És/videoplay?docid=-2136224048129738769&q=dicumental+castillo+santa&total=4&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=1 Reportage Vídeo Documental sobre el Castell de Santa Bàrbera]
+
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
−
* [http://es.youtube.Com/watch?v=1GF4-W6k3bE  Vídeo sobre el Castell de Santa Bàrbera]
+
* [http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/poblaciones/homonimas/elpepuespval/20030118elpval_33/Tes '''Huit poblacions homònimes'''. El País, 18/01/2003]
−
* [http://www.alicante-ayto.es/redir.php?apartado=cultura&pagina=museos-santabarbara.html&titulo=Castillo%20de%20Santa%20B%E1rbara%20-%20Patronato%20Municipal%20de%20Cultura%20/%20Ayuntamiento%20de%20Alicante Informació del castell per l'Ajuntament d'Alacant]
 
  
−
[[Categoria:Arquitectura]]
+
== Referències ==
−
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
+
{{listaref}}
−
[[Categoria:Arquitectura d'Alacant]]
+
{{Traduït de|es|Alcudia_de_Carlet}}
−
[[Categoria:Castells]]
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
−
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
−
[[Categoria:Bens d'Interés Cultural]]
 
−
[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província d'Alacant]]
 

Revisió de 14:49 6 jun 2021

L'Alcúdia de Carlet
Localització de l'Alcúdia respecte del País Valencià.png Escut de l'Alcúdia.svg
Localització de l'Alcúdia respecte de la Ribera Alta.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: La Ribera Alta
• Partit judicial: Carlet
Ubicació: 39°29′3″N 0°30′46″O
• Altitut: 40 msnm
Superfície: 23,70 km²
Població: 12.009 hab (INE 2019)
• Densitat: 503,71 hab./km²
Gentilici: Roscà/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46250
Festes majors: 8 de setembre
Alcalde: Robert Martínez Correcher (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


L'Alcúdia de Carlet (en castellà Alcúdia de Carlet), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Alta. Conta en 12.009 habitants.

Etimologia

El seu nom és un topònim àrap, que significa "El Collado", per lo que el nom actual en valencià és en part una redundància, ya que el prefix al en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el sigle XVIII en l'obra de Antoni José Cavanilles ([1]). El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (L'Alcúdia), en decrets de la Generalitat Valenciana i del Consell de Ministres de l'Estat. Aixina mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de L'Alcúdia de Carlet en valencià.

Geografia

Municipi situat en la vora esquerra del riu Xúquer, estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de Guadassuar. El sector nort més extens, està creuat pel riu Magre; el sector sur correspon a l'antic terme de Montortal (anexionat en 1842). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la Sequia Real del Xúquer, que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.

S'accedix a este poble des de Valéncia, a través de l'A-7.

Hi ha estació de ferrocarril en la llínea de Valéncia a Vilanova de Castelló pertanyent al Metro de Valéncia, en la Llínea 1.

Barris i pedanies

Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia de Carlet en 1842.

En el terme municipal de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població:

  • Les Comes.
  • Montortal
  • Batallar

Localitats llimítrofs

El terme municipal de L'Alcúdia llimita en les següents localitats: Benimodo, Carlet, Guadassuar, Massalavés i Tous, totes elles de la província de Valéncia.

Història

L'Alcúdia de Carlet fon una alqueria musulmana que fon donada per Jaume I, en l'any 1238, a Pere de Montagud, qui li otorgà carta pobla el 17 de giner de 1252 a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 fanecades de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de lluïsme, justícia, etc. En 1344, Pere de Montagud i Vilanova li confirma els Furs de Valéncia.

En l'any 1382 se separa d'Alzira i en 1393 se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En 1404, Martí I li concedix el privilegi de gastar la Sequia Real del Xúquer. En 1428, Alfons V li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en 1433 li otorga el títul de vila.

Durant les Germanies demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 ducats; i el rei, en 2.000. La crisis del sigle XVII provoca un fort endeutament de la vila que, en 1680, començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la guerra de Successió, durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de 1711, per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de raïm de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de vi, 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

El sigle XVIII és una época propenca per a la vila que, gràcies a l'artesania de la seda, propicia una burguesia agrícola i l'ilustrada que controlava el govern municipal i inicià, en 1730, un pleit contra el comte per incorporar la vila al Real Patrimoni. Este esplendor se va vore reflexat en la construcció de l'iglésia parroquial, començada el 1746 i que, per la seua grandiositat –tan a soles menor que la Catedral de Valéncia i la Seu de Xàtiva– és coneguda com la Catedral de La Ribera. Este temple, pel Decret 146/2006, de 6 d'octubre, el govern de la Generalitat Valenciana el declara Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument. En 1812, aprofitant els decrets de les Corts de Cadis sobre els senyorius, pleitejà de nou contra el comte. El senyoriu passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodóvar i al comte d'Albalat.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Celio Crespo i Almela PSPV-PSOE
1983 - 1987 Celio Crespo i Almela PSPV-PSOE
1987 - 1991 Celio Crespo i Almela, PSPV-PSOE
1991 - 1995 Francesc Signes i Núñez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Francesc Signes i Núñez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Francesc Signes i Núñez PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francesc Signes i Núñez PSPV-PSOE
2007 - 2011 Robert Martínez Correcher PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica de L'Alcúdia de Carlet
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2018 2019
10.313 10.584 10.648 10.511 10.455 10.584 10.692 10.654 10.838 11.105 11.331 11.938 12.009

La població femenina és majoritària, com correspon a les característiques urbanes del municipi (activitats industrials, comercials i de servicis) i al fet de que el creiximent demogràfic és relativament lent (encara que casi constant), en lo qual, la major natalitat de varons no incidix molt en la diferencia en el número d'habitants entre els dos sexes la qual queda compensada en creixents, per la major mortalitat de la població masculina, que se traduïx en una major esperança de vida de les dones.

Economia

Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el sigle XIX era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els olivars i la garrofera. En el sigle XX s'introduí el cultiu de la taronja, com en el resto de la comunitat i despuix se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts diners en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del sigle XX, se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el Marroc, Israel o Argentina que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el caqui, que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la Sequia Real del Xúquer) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vengut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.

En els anys 60 i 70 del sigle XX el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com Frudesa , d'indústria mecànica com Istobal o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen Imecal i Viferma.

El desenroll de dos polígons industrials al nort de la població (Polígon Industrial La Creu) i al sur (Polígon Industrial Camí Real), favorit per la construcció recent de l'autopista que rodeja la ciutat constituí el motor de dita transformació econòmica de la població.

Se té a principis del sigle XXI un equilibri entre la producció agrícola, l'industrial i l'economia de servicis.

Monuments

Iglésia de Sant Andreu en L'Alcúdia de Carlet
  • Iglésia Parroquial . Dedicada a l'apòstol Sant Andreu, és de grans proporcions, sobreeixint un elevat campanariu i la cúpula chapada de taulells d'estil neoclàssic acabada en 1780; té varios frescs pintats per Vergara (pintorVergara. El 6 d'octubre de 2006 és declarat BIC (Be d'Interés Cultural) en categoria de monument, per la Generalitat Valenciana, que li otorga les normes i reglaments necessaris per a la seua condició de monument d'Interés Patrimonial i històric catalogat. El seu campanariu està lleument tort degut a les pluges que hagueren durant la seua construcció.

Festes locals

Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de setembre, en una processó cívic-religiosa (romeria) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia de Carlet, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en 1275. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en 1955.

Música i dansa

  • Durant els dies de festes, tots els anys pars, els dies 2, 3, 4 i 5 de setembre, se celebra la Bienal Mostra Internacional de Dansa de L'Alcúdia, en la que participen ademés del Grup organisador, "El Grup de Dansa de L'Alcúdia", distints grups folclòrics d'Espanya i de distints països dels cinc continents. En els últims anys s'ha instaurat en les festes patronals els Correfocs a càrrec dels Dimonis Enroscats de L'Alcúdia.
  • El Bolero de L'Alcúdia de Carlet és un bell ball que se representa en moltes ocasions de festa[2]
  • En el mes d'agost se celebra en la localitat el COTIF, un torneig de fútbol internacional sub-20, en el que participen equips i seleccions de tot el mon.

Personages célebres

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ Antonio José Cavanilles. Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298
  2. ↑ El Bolero de L'Alcúdia de Carlet en You Tube [1]


Municipis de La Ribera Alta
Alberich  •  Alcàntera  •  L'Alcúdia de Carlet  •  Alfarp  •  Algemesí  •  Alginet  •  Alzira  •  Antella  •  Beneixida  •  Benifayó  •  Benimodo  •  Benimuslem  •  Carcaixent  •  Càrcer  •  Carlet  •  Catadau  •  Cotes  •  Énova  •  Gavarda  •  Guadassuar  •  Llombay  •  Manuel  •  Massalavés  •  Montroy  •  Monserrat  •  La Pobla Llarga  •  Rafelguaraf  •  Real  •  Sant Joan d'Énova  •  Sellent  •  Senyera  •  Sumacàrcer  •  Torís  •  Tous •  Vilanova de Castelló
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Santa_Bàrbera&oldid=176721»