|
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Grand Theft Auto: Sant Andreas''' és un videojoc d'acció-aventura de món obert desenrollat per Rockstar North i publicat per Rockstar Games. Va ser confirmat oficialment per Rockstar Games a principis de [[març]] de l'any [[2004]], i la seua data de llançament tentativa es va programar per al 19 i 22 d'[[octubre]] d'eixe any per a [[Amèrica del Nort]] i [[Europa]]. Distribuït per Take-Two Interactive, San Andreas va ser llançat per a PlayStation 2 el 26 d'[[octubre]] de 2004, encara que posteriorment es varen publicar distintes versions, tant per a videoconsoles de sexta, sèptima i octava generació, aixina com ordenadors i dispositius mòvils.
| + | [[File:Senyera enero 2016 11.JPG|thumb|250px|Senyera]] |
| | | | |
| − | [[Archiu:GTA San Andreas.svg .png|miniaturadeimagen|Logo de Grand Theft Auto San Andreas]] | + | '''Senyera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca). |
| | | | |
| − | La trama del joc ocorre en San Andreas, estat fictici que conté a tres ciutats metropolitanes: Els Sants, Sant Fierro i Las Venturas; les tres basades en les ciutats de Los Àngeles, Sant Francisco i Las Vegas, respectivament. Ambientat en l'any [[1992]], l'obra conta l'història de Carl Johnson “CJ”, qui decidix tornar a Els Sants despuix de cinc anys d'haver-se absentat en Liberty City; despuix d'enterar-se de l'assessinat de sa mare. En aplegar, CJ intenta restablir la seua antiga banda i la seua família, mentres desvela poc a poc la veritat darrere de la mort de la seua mare. La seua trama es basa lliurement en successos com la rivalitat entre les colles Bloods i Crips, l'epidèmia de crack, l'escàndal Rampart i els disturbis de Los Àngeles de 1992.
| + | == Geografia == |
| | + | Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareguent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera. |
| | | | |
| − | San Andreas està estructurat de manera similar als títuls anteriors de la série. El núcleu de les mecàniques de joc consistix en elements de dispars en tercera persona, conducció i món obert. Per primera volta en la série, el jugador pot nadar, bucejar, conduir un tren (ademés de ser l'únic de la saga) i trepar murs. Ademés, es va fer recalcament en la personalisació del protagoniste, afegint variades estadístiques d'habilitat en àrees tals com a conducció, maneig d'armes de fòc i atributs físics.
| + | Senyera està situada en el marge dret del [[riu Albaida]] (afluent del riu [[Xúquer]]), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits. |
| | | | |
| − | Grand Theft Auto: San Andreas va rebre l'aprovació casi unànim de la crítica. En el lloc web Metacritic, el joc posseïx una nota promig de 95 sobre 100 per a la plataforma PlayStation 2. Per la seua banda, les versions de Windows i Xbox tenen una puntuació de 93 sobre 100. Aixina mateix, en dita web el títul es presenta com el quint joc millor puntuat de PS2.
| + | S'accedix a esta població des de de [[Valéncia]] a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564. |
| | | | |
| | + | == Història i orígens == |
| | + | Alqueria islàmica que en la conquista de [[Jaume I]] passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en [[1762]] a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons [[Cavanilles]], en [[1795]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[dacsa]], [[oli]] i [[forment]]; lloc de [[morisc]]s (30 cases en [[1609]]), despuix l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]] li fon concedida nova [[carta pobla]] en l'any [[1611]], pero en [[1646]] a soles tenia 18 cases. |
| | | | |
| − | ==Argument== | + | == Demografia == |
| − | ===Escenari=== | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| | + | |- |
| | | | |
| − | Grand Theft Auto: Sant Andreas es desenrolla en l'any de 1992, a lo llarc del fictici Estat de San Andreas, el disseny del qual està basat en els estats de Califòrnia i Nevada. En ell, s'ubiquen Els Sants —que pren com a referència a Los Àngeles—, Sant Fierro —que està basada en Sant Francisco— i Las Venturas —que pren com a base a Las Vegas—. Paralelament, el suroest d'Estats Units té un reflex notori en les seues zones i àrees aledanyes com a camps, granges, fàbriques i demés. Les tres ciutats estan conectades per numeroses carreteres, un sistema únic de ferrocarril i vàries rutes aérees —en les que el jugador pot prendre un avió i viajar a l'instant a una atra ciutat—. El jugador pot conduir prop de 800 m tossal dalt en el Mont Chilliad —que a la seua volta està basat en el Mont Diable—, botar en paracaigudes des de varis cerros i gratacels escampats per tot l'estat. San Andreas no solament conté ciutats enormes i suburbis aglomerats, puix també oferix una vasta zona rural i llauradora, contribuint a que el jugador puga visitar els dotze pobles i llogarets que es troben a les afores de cada ciutat principal: Red County, Flint County, Bone County, Whetstone i Terra Furtada, a diferència dels seus predecessors que estaven llimitats únicament a zones urbanes.
| |
| | | | |
| − | Atres llocs destacables són la presa Sherman —basada en l'Assut Hoover—, una base militar secreta cridada l'Àrea 69 —prenent l'Àrea 51 com a eixemple—, un terreny en ple desert en una enorme cantitat d'antenes parabòliques —Very Large Array—, el districte de Vinewood —Hollywood— i el seu respectiu lletrer —Hollywood Sign— i moltes atres referències geogràfiques del món real. Els ponts que conecten Els Sants en Sant Fierro prenen la seua inspiració en el pont i ferrocarril de Forth, els quals conecten en la vida real a Edimburc —la ciutat on estan les oficines de Rockstar North—, en Fife a pesar de que el pont té una semblança molt similar al pont entre Sant Francisco i Oakland.
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]] |
| | + | |- |
| | + | | align=center| 831 || align=center| 834 || align=center| 838 || align=center| 885 || align=center| 920 || align=center| 937 || align=center| 952 || align=center| 1.038 || align=center| 1.080 || align=center| 1.141 || align=center| 1.200 || align=center| 1.143 |
| | + | |} |
| | | | |
| − | ===Personages=== | + | == Economia == |
| | + | La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a [[tarongers]], [[hortalices]] i [[blat]] de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són [[Vilanova de Castelló]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]], entre atres. |
| | | | |
| − | Els personages que apareixen en Grand Theft Auto: San Andreas són relativament variats i estan relacionats en les respectives ciutats i districtes en que es basen estos. El jugador controla a Carl «CJ» Johnson, un jove afroamericà pandiller qui, despuix d'absentar-se cinc anys i viure en Liberty City, decidix tornar als Sants. Per mig d'alvança la trama, CJ es vorà obligat un viage que li portarà per tot l'estat de San Andreas i part del de Liberty City, per a salvar a sa família i prendre el control dels carrers. El raper Young Maylay és qui va prestar la seua veu al personage. Per un atre costat, els antagonistes principals són Frank Tenpenny, Edward «Eddie» Pulaski i Jimmy Hernández, tots oficials de policia corruptes que pertanyen a un grup denominat com el C.R.A.S.H. —acrònim de «Community Resources Against Street Hoodlums»—. Com a anècdota, cal destacar que l'actor Samuel L. Jackson va prestar la seua veu per al personage de Tenpenny, lo que li va valdre per a guanyar el premi a la «Millor interpretació humana» en els Spike Video Game Awards de 2004.
| + | == Edificis == |
| | + | [[File:Senyera enero 2016 14.JPG|thumb|150px|Iglésia de Santa Ana]] |
| | | | |
| − | Atres personages importants són Sean «Sweet» Johnson, líder de la banda dels Grove Street Families i germà de Carl; Lance «Ryder» Wilson i Melvin «Big Smoke» Harris, els qui a l'inici de la trama pertanyen a Grove. Aixina mateix, Kendl, germana de CJ i Sweet, figura com un personage important, puix per ella el protagoniste conseguix conéixer a César Vialpando, el líder de la colla Varrio els Azteca, en qui forma una aliança. A lo llarc del joc, CJ coneix a atres persones que li ajuden en la seua aventura, algunes en les que inclús aplega a mantindre una situació romàntica, o com a aliats importants en certs punts de l'argument que li permeten accedir a noves zones i regions que abans no podia.
| + | Els principal edificis de la població de Senyera són: |
| | | | |
| − | De la mateixa manera que en edicions anteriors, Grand Theft Auto: San Andreas inclou el doblage de celebritats notables, com David Cross, Andy Dick, Ron Foster, Samuel L. Jackson, James Woods, Peter Fonda, Charlie Murphy, Frank Vincent, Chris Penn, Danny Dyer, Sara Tanaka, William Fichtner, Wil Wheaton; els rapers Isse-T, Chuck D, Frost, MC Eiht i Game; i els músics George Clinton, Axl Rose, Sly and Robbie, i Shaun Ryder. El llibre Guinness dels récorts en el seu Gamer's Edition de l'any [[2009]] va posar a San Andreas com el joc en el repartiment de veus més gran fins a eixe llavors: en 861 actors de veus acreditats, incloent a 174 actors i 687 intérprets adició; d'estos últims, molts eren seguidors de la série que volien aparéixer en el joc.
| + | * Iglésia de [[Santa Ana]], del [[sigle XVIII]]. |
| | | | |
| − | ====Colles====
| + | * Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble. |
| − | Una gran part del joc i important dins de l'argument, es basa en la relació que les bandes en Els Sants tenen entre sí. Estes bandes estan dividides per territoris i barris dins dita metròpolis. CJ pertany a la colla gallipontera dels «Families», qui a l'inici del joc es troba dividida per disputes internes en tres branques: «Temple Drive», «Seville Boulevard» i «Grove Street», facció a la que pertany Carl. Les atres bandes són els «Ballas», «Els Sants Vagos», els qui també competixen pels mateixos territoris que els Families; també la banda «Varrio els Azteca». Les organisacions que es mouen a través de Sant Fierro són les tríades, entre les que destaquen els «Dan Nang Boys», un grup de mafiosos que provenen de Vietnam; i la colla hispana «Sant Fierro Rifa», que actua baix órdens del «Loco Syndicate». Per una atra part, són amos dels seus respectius cassinos en Las Venturas la tríade organisada pels Mountain Cloud Boys (liderada per Wu Zi Mu) i les famílies mafioses Sindacco, Forelli i Leone (esta última, liderada per Salvatore Leone).1617 Totes estes bandes es basen en colles reals, entre les que destaquen els Bloods, els Crips, els Latin Kings, la banda els Norteño, els Asian Boyz, la Màfia italiana i russa, i els Sureño.
| |
| | | | |
| − | ===Trama===
| + | * Piscina Municipal. |
| | | | |
| − | Ambientada en els començos de la [[Anys 1990|década de 1990]] (1992), Grand Theft Auto: San Andreas narra l'història de Carl Johnson, qui decidix tornar als Sants per a assistir al funeral de sa mare, Beverly, qui va resultar assessinada en un tiroteig. A penes aplega, Carl és interceptat pels oficials de policia del C.R.A.S.H Frank Tenpenny, Eddie Pulaski i la seua més recent incorporació, l'oficial Jimmy Hernández, que ho amenacen en incriminar-ho en l'assessinat d'un agent de policia, a menys que este els ajude en les seues operacions illegals. Carl torna en els seus aliats i amics en la seua antiga colla, Grove Street Families, treballant junt en el seu germà Sweet i de qui va perdre tot respecte per haver-se marchat; i en els seus companyers Ryder i Big Smoke, per a tornar a Grove com a colla predominant en la ciutat —posat que ara les bandes més fortes són Ballas i Els Sants Vagos ya que varen dominar territoris dels Grove Street— i reduir l'adicció i influència del crack entre alguns membres de la banda.
| + | == Festes == |
| | + | El [[26 de juliol]], en honor de Santa Ana i en el més d'[[Agost]] al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. En Senyera també podem trobar festes de [[moros i cristians]], que se celebren conjuntament en les '''festes patronals''' l'última semana d'Agost. |
| | | | |
| − | Poc abans d'una batalla de colles entre Grove Street i els Ballas, CJ rep una cridada del nóvio de la seua germana Kendl, César Vialpando un líder d'una atra colla, Varrio els Azteca els qui tenen certa rivalitat en Els Sants Vagos. Despuix de demanar-li que es troben, César mostra a Carl el vehícul implicat en l'assessinat de la seua mare sent escoltat per a sorpresa de CJ per Big Smoke, Ryder, uns Ballas i Tenpenny. CJ es dona conte de que la batalla és una emboscada i decidix anar a per el seu germà, qui estava en ple enfrontament. No obstant, aplega massa vesprà, puix Sweet és ferit i internat en l'hospital d'una presó. Carl resulta arrestat i el C.R.A.S.H conseguix custodiar-ho, lliberant-ho en Angel Pine on li donen més órdens d'assessinat. Mentrestant, Ryder i Big Smoke, ara aliats en els Ballas i inundant en drogues a la ciutat, prenen control absolut dels Sants en lo que a colles es referix.
| + | == Personage ilustre == |
| | + | *[[Antonio Escuriet San Pedro]] (Senyera, [[7 de maig]] de [[1904]] - Vilanova de Castelló, [[18 de febrer]] de [[1998]]) Fon un cicliste valencià que fon professional entre els anys [[1930]] i [[1942]]. |
| | | | |
| − | Durant el seu periodo en els comtats rurals de San Andreas, Carl fa diversos treballs en la prima del també exiliat César, Catalina; i també per a «The Thruth», un vell hippie agricultor de marihuana. Aixina mateix, durant unes carreres illegals coneix al cego Wu Zi «Woozie» Mu i guanya el títul de propietat d'un garaig en Sant Fierro pertanyent a Catalina; mentres esta decidix anar-se a Liberty City en Claude Speed. Mentres alvança la trama, Carl es trasllada a Sant Fierro i treballa per a convertir el garaig en un taller mecànic contractant als mecànics Dwaine i Jethro, i a l'expert en electrònica Zero. També ajuda a Woozie a defendre's de la colla vietnamita Dan Nang Boys, ademés de realisar treballs per a Tenpenny. CJ s'introduïx en el Loco Syndicate, una banda associada a Smoke i Ryder en el seu negoci de drogues, per a eventualment assessinar a este últim i als líders de l'organisació, Mike Toreno, T-Bone Méndez i Jizzy B.
| + | == Referències == |
| | + | {{referències}} |
| | | | |
| − | Posteriorment, Carl és contactat per un home misteriós en el desert que resulta ser Mike Toreno, qui es revela com un agent secret del govern i es compromet a assegurar la lliberació de Sweet de la presó a canvi de la seua ajuda. Més despuix , Carl és invitat per Woozie per a associar-li al cassino The Four Dragons, en Las Venturas. En este punt comencen a planejar un robo al cassino Calígula, controlat per les famílies Sindacco, Forelli i Leone. Entretant, Carl coneix al productor musical Kent Paul i al gerent de Calígula Ken Rosenberg, qui està baix pressió del hampa que controla el lloc.
| + | == Enllaços externs == |
| − | | + | * [http://www.senyera.es/ Ajuntament de Senyera] |
| − | Despuix de l'excessiva pressió de les atres dos famílies, el cap mafiós Salvatore Leone aplega a Las Venturas, es desfà d'abdós en ajuda de Carl i pren el control absolut de l'establiment. Posterior a açò, i despuix d'haver-ho planificat, Carl i Woozie porten a terme el seu robo, sostraent millons de dólars del cassino. Un enfurit Salvatore llama a CJ despuix de l'atracament, amenaçant-ho de mort. Johnson solament es llimita a burlar-se de Leone, per a despuix penjar-li. Durant açò, Tenpenny i Pulaski, ara baixe acusació, intenten assessinar a Carl, pero este li les arregla per a acabar en Eddie en acabant de que assessinara a Hernández, qui havia resultat ser un soplón, mentres Frank escapa. CJ també salva al raper Madd Dogg d'intentar suïcidar-se despuix d'una série de desafortunats events en els quals Johnson va ser el responsable, açò, sense que Dogg ho sabera; convertint-se en el seu nou representant i restablint-se en Els Sants. Poc en acabant de que Carl fa un últim treball per a Toreno, Sweet és finalment posat en llibertat i CJ accedix a ajudar-ho una volta més a restaurar Grove Street.
| + | * [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]. |
| − | | + | * [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. |
| − | Tenpenny va a juí, pero es retiren els càrrecs per falta de proves, possiblement gràcies a tots els treballs que Johnson va fer correctament a orde d'este. La lliberació de Frank genera ira i commoció, lo que provoca disturbis en tot Els Sants. Mentrestant, César també ha tornat a la ciutat i demana a CJ que li ajude a restablir als Varrio els Azteca, ya que els Sants Vagos s'han apoderat de la zona. Posteriorment, Sweet localisa a Big Smoke, qui viu en un «palau del crack» fortificado en Els Sants. Carl, puix, entra acabant en totes les defenses de la fortificació i mata a Smoke en un tiroteig, solament per a ser confrontat per Tenpenny, qui furta els diners de les drogues de Smoke, provoca un incendi en el palau i escapa en un camió de bombers en l'intenció de fugir de la ciutat que està en commoció per la seua culpa. Despuix d'escapar de l'edifici, els germans Johnson perseguixen a Frank pels carrers de la ciutat fins que, eventualment, este pert el control del camió i cau per un pont, finalment estrelant-se en l'entrada de Grove Street. Tenpenny conseguix arrastrar-se lliure dels restants de l'accident, abans de desplomar-se i morir per les seues ferides
| + | {{Municipis de La Ribera Alta}} |
| − | | + | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
| − | [[Categoria:Jocs]] | + | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |
Senyera és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta. Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca).
Geografia
Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareguent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.
Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.
S'accedix a esta població des de de Valéncia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.
Història i orígens
Alqueria islàmica que en la conquista de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, en 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases en 1609), despuix l'expulsió li fon concedida nova carta pobla en l'any 1611, pero en 1646 a soles tenia 18 cases.
Demografia
Economia
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.
Edificis
Els principal edificis de la població de Senyera són:
- Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
Festes
El 26 de juliol, en honor de Santa Ana i en el més d'Agost al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. En Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que se celebren conjuntament en les festes patronals l'última semana d'Agost.
Personage ilustre
Referències
Enllaços externs
