Diferència entre les revisions de "Abort induït"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - 'presió' a 'pressió')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 1: Llínea 1:
 
Abort ([[llatí]]: abortus o aborsus, de aborior, "contrari a orior", "contrari a nàixer") és l'interrupció del desenroll vital del [[feto]], ans de que este haja alcançat les 20 [[semana|semanes]] de gestació. Posteriorment la interrupció es denomina part pretèrme. Per tant, el "abort espontàneu" es referix al fet que es presenta de manera natural i sense que medie la voluntat d'eliminar al nasciturus (el que ha de nàixer) per part de la mare o per part del mege que atén el treball de part.
 
Abort ([[llatí]]: abortus o aborsus, de aborior, "contrari a orior", "contrari a nàixer") és l'interrupció del desenroll vital del [[feto]], ans de que este haja alcançat les 20 [[semana|semanes]] de gestació. Posteriorment la interrupció es denomina part pretèrme. Per tant, el "abort espontàneu" es referix al fet que es presenta de manera natural i sense que medie la voluntat d'eliminar al nasciturus (el que ha de nàixer) per part de la mare o per part del mege que atén el treball de part.
  
A través de l'història, el abort induit ha segut freqüèntment matèria de controvèrsia per les seues implicacions ètiques, morals i socials. Ha segut prohibit o limitat en societats diveres i permetit en atres, encara que els aborts continuen siguent comuns inclús a on la presió social i/o la llei s'oposa a ell.
+
A través de l'història, el abort induit ha segut freqüèntment matèria de controvèrsia per les seues implicacions ètiques, morals i socials. Ha segut prohibit o limitat en societats diveres i permetit en atres, encara que els aborts continuen siguent comuns inclús a on la pressió social i/o la llei s'oposa a ell.
  
 
S'estima que en el [[Terra|món]] es realisen del orde de 46 millons d'aborts anuals (el 22% dels 210 millons d'embarasos que se produixen en el món al [[any]]), lo que representa la principal causa de [[mortalitat humana]].
 
S'estima que en el [[Terra|món]] es realisen del orde de 46 millons d'aborts anuals (el 22% dels 210 millons d'embarasos que se produixen en el món al [[any]]), lo que representa la principal causa de [[mortalitat humana]].

Revisió de 14:36 21 dec 2017

Abort (llatí: abortus o aborsus, de aborior, "contrari a orior", "contrari a nàixer") és l'interrupció del desenroll vital del feto, ans de que este haja alcançat les 20 semanes de gestació. Posteriorment la interrupció es denomina part pretèrme. Per tant, el "abort espontàneu" es referix al fet que es presenta de manera natural i sense que medie la voluntat d'eliminar al nasciturus (el que ha de nàixer) per part de la mare o per part del mege que atén el treball de part.

A través de l'història, el abort induit ha segut freqüèntment matèria de controvèrsia per les seues implicacions ètiques, morals i socials. Ha segut prohibit o limitat en societats diveres i permetit en atres, encara que els aborts continuen siguent comuns inclús a on la pressió social i/o la llei s'oposa a ell.

S'estima que en el món es realisen del orde de 46 millons d'aborts anuals (el 22% dels 210 millons d'embarasos que se produixen en el món al any), lo que representa la principal causa de mortalitat humana.

Vore també

Abort espontàneu

Per a atres usos d'este terme vore Abort (desambiguació).