Diferencia entre pàgines "Acadèmia Valenciana de la Llengua" i "Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Avl7.jpg|right|thumb|250px|<center>Logo de la AVL</center>]]
+
[[File:MSJeroni.JPG|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]]
 +
[[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]]
 +
[[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]]
  
 +
El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'[[Art gòtic|estil gòtic]] i [[Renaiximent|renaixentiste]] construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]].
  
L''''Acadèmia Valenciana de la Llengua''' (AVL) és una institució de la [[Generalitat Valenciana]] de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el [[16 de setembre]] de l'any [[1998]], que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]] la declara com a organisme competent per a la normativisació del [[valencià]].
+
== Descripció ==
 +
El [[monasteri]] s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'[[Alfauir]]. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la [[Comunitat Valenciana]], fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII|XVIII]].  
  
== Antecedents ==
+
== Parts integrants ==
[[Image:Reus.jpg|right|thumb|250px|<center>Image de prensa</center>]]
+
Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la [[torre de l'homenage]] o de les campanes, l'Iglésia, el [[claustre]] en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites.
Fon pactada per [[Jordi Pujol]] conjuntament en la [[Generalitat Valenciana]] durant el govern d'[[Eduardo Zaplana]]<ref>http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-1.html</ref>, en el nomenat [[Pacte de Reus]], en el despropòsit d'acostar la [[Idioma valencià|llengua valenciana]] a la [[Idioma català|catalana]] i aixina poder denominar oficialment al valencià com a català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del [[pancatalanisme]]<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20130118/politica/diputado-exige-cierre-academia-20130118.html</ref> per mig de subvencions millonàries.<ref>http://www.minutodigital.com/actualidad/2007/08/22/la-generalidad-de-cataluna-subvenciona-con-mas-de-1300000-euros-a-varias-organizaciones-catalanistas-de-valencia/</ref>.
 
  
Posteriorment ad este pacte [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües.<ref>Zaplana va dir que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir [[Levante-EMV]]. 31 d'[[octubre]] del [[2004]]</ref>
+
*La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
  
Els funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les [[Corts Valencianes]] i per dirigents de partits polítics pancatalanistes <ref>[http://www.valenciahui.com/?p=24894 Un dirigente de ERC evalúa a los nuevos funcionarios de la AVL]</ref>
+
*L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada.  
  
La seua normativa es basa en les [[Bases ortogràfiques de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa en res, al genuí [[valencià]] parlat per la majoria dels valencians i no arreplega la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.
+
*L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
  
En un dictamen publicat en l'any [[2005]], l'Acadèmia defén la denominació "[[valencià]]" per a referir-se a la llengua, ademés declarà que el [[català]] i el valencià són dos denominacions per designar la ''mateixa llengua'' que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts i inexistents [[Països Catalans]]. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i [[balear]], i al govern espanyol a adoptar totes les mides pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.  
+
* El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i mes clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'iglésia se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures migevals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]].
  
El [[Poble Valencià]] no es sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament ad esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al [[catalanisme]].
+
* Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta.  
  
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] subvenciona econòmicament la publicació oficial ''Unitat Jove'' de l'organisació política jovenil del [[Bloc  Nacionalista Valencià]], [[Bloc Jove]] <ref>http://aulavirtual.uv.es/dotlrn/file-storage/view/dotlrn_fs_8353619_root_folder/dotlrn_fs_8353619_shared_folder/unitatjove01b.pdf</ref>.
+
El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'[[aigua]] des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]].
  
== Creació ==
+
Des de la [[desamortisació]] de Mendizàbal és propietat de la família [[Trénor]], a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort.
  
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fon creada per la llei 7/1998, de 16 de setembre i publicada en el [[DOGV]] núm. 3.334, de 2 de setembre.  
+
== Visites ==
 +
Algunes dependències són privades pero es pot visitar la major part del monasteri: el [[claustre]], la sala capitular, l'iglésia, l'almàssera, la cuina, els jardins romàntics, etc, per a lo que convé consultar els [http://www.cotalba.es/cast/visitas.html horaris de visites] en el portal del monasteri.
  
La llei de creació de la AVL, entre atres coses, diu:
+
== Bibliografia ==
 
+
* ''Est artícul incorpora [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/CriteriosBics.asp Text del BIC] incoat per la [http://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la Generalitat Valenciana''
{{Cita|''Preámbulo. Por estas y otras cuestiones Las Cortes Valencianas acordaron el 17 de Septiembre de 1997 solicitar al [[Consell Valencià de Cultura]] que dictaminara sobre las "cuestiones lingüísticas" valencianas.''}}
+
*Jesús Eduard Alonso i López. ''Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (sigles XVIII i XIX)''. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5
 
+
*Fernando Mut Oltra i Vicente Palmer Terrades. ''Real Monasterio de Sant Jeronimo de Cotalba''. Fernando Mut Editor, Gandia: 1999. ISBN 84-60591166
El [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes.
 
 
 
Durant els anys de govern del [[PSPV-PSOE]] en la [[Comunitat Valenciana]] la [[llengua valenciana]] va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al [[PPCV]] per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les [[Normes de Castelló]] o del 32).       
 
 
 
El CVC, davant l'encàrrec del president [[Eduardo Zaplana]], va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de [[1998]], que entre atres coses, diu:
 
 
 
{{Cita|''El Consell Valencià de Cultura propone la creación de un ente de referencia normativa del valenciano, para el cual propone las siguientes características:''}}
 
 
 
{{Cita|''I. Que tenga personalidad jurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.''
 
''II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública.''
 
''III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna.''
 
''IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.''
 
''V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado''}}
 
 
 
{{Cita|''Al tratarse de un encargo de las propias Cortes Valencianas, el Consell Valencià de Cultura sugiere a la alta institución que la citada Ley sea tramitada parlamentariamente por vía de urgencia''}}
 
 
 
En quan al ''nom i naturalea'' de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:
 
 
 
{{Cita|El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia.}}
 
 
 
Aixina, des de [[Madrit]] se li obliga a [[Eduardo Zaplana]], llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català, cosa que ya s'havia pactat abans ([[Pacte de Reus]]) entre el president de la Generalitat catalana, [[Jordi Pujol]], [[José María Aznar]] que fon president d'Espanya despuix d'eixe acort i [[Francisco Camps]] que sería més tart president de la [[Generalitat Valenciana]].
 
 
 
== El seu estàndart ==
 
 
 
El seu estàndart és una barreja entre el [[valencià]] parlat i la parla de [[Barcelona]] tenint com a referència les ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'', nomenades com a [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]]. Est estàndart és l'oficial com a "valencià" en la [[Comunitat Valenciana]]. Uns eixemples d'estandarisació poden ser:
 
 
 
* 1er. eixemple:
 
**AVL: Aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les [[falles]].
 
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Esta vesprada anirem en la chiqueta a les falles.
 
**[[Idioma català|Català]]: Aquesta tarda anirem amb la nena/noia a les falles.
 
 
 
* 2on. eixemple:
 
**AVL: Nosaltres anirem avant.
 
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Nosatres anirem avant.
 
**[[Idioma català|Català]]: Nosaltres anirem endavant/avant.
 
 
 
* 3er. eixemple:
 
**AVL: El [[valencià]] ens acosta.
 
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: El valencià nos acosta.
 
**[[Idioma català|Català]]: El valencià ens acosta.
 
 
 
== Manifest de la RACV ==
 
 
 
* La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) junt ad atres entitats culturals valencianes adherides, envià un manifest (''Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana''), de data 30 de març de 2004, dirigit al govern de la [[Generalitat Valenciana]] i a la propia Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:
 
 
 
{{Cita|La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona. Fon, com totes les romàniques, dialecte del baix llatí, sense que s'haja de supeditar o sometre a ninguna de les germanes en la seua gramàtica o ortografia, i com llengua independent volem que seguixca sent considerat. La multitudinària manifestació del 13 de juny del 1997 mostrà que esta seguia sent la voluntat i el sentir majoritari dels valencians.}}
 
 
 
{{Cita|Com a conseqüència de lo dit anteriorment, ningú pot qüestionar quin és el nom de la nostra llengua; la tradició clàssica, des dels orígens, denominà a la nostra llengua com a “llengua valenciana” (vore Anex I), el poble valencià sempre denominà i denomina a la nostra llengua com a “valencià”, i l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià fixaren i consensuaren la denominació de la llengua: “idioma valencià”, “llengua valenciana” o simplement “valencià”.}}
 
 
 
* La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) va emetre un decàlec (''Decàlec presentat per la RACV a la AVL''), de data 2 de juny de 2004, que fon enviat a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:
 
 
 
{{Cita|1. Considerem la AVL una institució fortament politisada i en una gran dependència política que li resta l'independència i la pluralitat necessària que ha de tindre una institució acadèmica per a poder treballar científicament.
 
 
 
2.Recordem que en el nomenament dels 21 acadèmics no s'han seguit els requisits marcats per la pròpia llei de creació de la AVL, ya que alguns d'ells no són experts en valencià ni tenen una acreditada competència científica ni acadèmica en esta llengua, ni han destacat en les lletres o ensenyança en matèria llingüística, ni tenen producció reconeguda en valencià.
 
 
 
5. És inacceptable que la AVL qüestione el nom de la llengua valenciana quan una Llei Orgànica de consens i norma bàsica de convivència com és l'Estatut d'Autonomia li dona el nom oficial de “idioma valencià”, denominació que arreplega, junt a la de “llengua valenciana” la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià de 1983, denominació esta avalada per la tradició històrica valenciana que mai utilisa la AVL.
 
 
 
7. Nos reafirmem en el contingut del “Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana”, firmat per les principals entitats i editorials valencianistes, presentat al Govern Valencià i a la AVL el 30-3-2004 i exigim que les característiques llingüístiques genuïnes valencianes que en ell s'arrepleguen siguen alçades a la categoria de norma per la AVL si es vol conseguir un consens i una acceptació de la AVL per part del valencianisme cultural.
 
 
 
9. És inacceptable que la AVL faça del valencià una dialecte del català per mig de la fòrmula dels doblets o opcions a on s'oferix generalment primer la forma catalana i seguidament la valenciana. Açò no sols dialectalisa al valencià sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procés de normativisació i normalisació, en un intent absurt d'introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valencià.}}
 
 
 
== Dictamen de la AVL ==
 
 
 
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un [[Pacte de Reus|pacte polític]] (CiU-PP), va emetre un dictamen el [[9 de febrer]] de l'any [[2005]] en el qual negava a la [[llengua valenciana]] la seua autoctonia i independència:
 
 
 
{{Cita|''... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...''}}
 
 
 
{{Cita|''... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...''}}
 
 
 
== Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana ==
 
 
 
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en data 14 de febrer de 2005, publicà en la prensa un document titulat ''Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana'', que, entre coses, dia lo següent:
 
 
 
{{Cita|La RACV, vist i estudiat  el dictamen  de l'AVL sobre la llengua valenciana, mostra el seu desacort pels següents motius:
 
 
 
1.- El dictamen fonamenta la seua existència en una premissa falsa, quan afirma que ni l'Estatut d'Autonomia ni la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià definiren l'identitat o entitat del valencià. Contràriament a lo que diu el dictamen, el fet que l'Estatut parle de idioma valencià i la Llei d'Us de llengua valenciana sí equival a dir que el valencià és una llengua i que esta llengua no és la mateixa que la catalana, perque els conceptes de llengua o idioma definixen l'entitat i l'identitat del valencià i exclouen els conceptes de variant o dialecte; aixina ho entenem des de la RACV i aixina ho ha entés tot el poble valencià.}}
 
 
 
{{Cita|El dictamen confon coses que en filologia estan ben definides com és el concepte de  llengua, parlar i sistema o diasistema. Tots els territoris mencionats més tota Occitània formen part d'un sistema llingüístic, el sistema occitanorromànic i dins d'ell unes variants s'alçaren a la categoria de llengua en un prestigi lliterari, en primer lloc l'occità en la lliteratura trobadoresca, en segon lloc el valencià en el Sigle d'Or del s. XV i en tercer lloc els catalans en la Renaixença, els atres parlars, sense tradició lliterària queden com a variants i algun, com el mallorquí, ha assumit la seua anexió al català, segons l'Estatut d'Autonomia balear.}}
 
 
 
== Modificació de l'Estatut ==
 
 
 
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:
 
 
 
{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.
 
 
 
L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).
 
 
 
Esmena. Per al cas de no acceptar-se l'anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l'existència de l'AVL:
 
 
 
Substitució del carácter normatiu de l'Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l'obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.
 
 
 
Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l'AVL s'inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.
 
 
 
Establir el carácter obligatori de la normativa de l'AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s'ha indicat en la justificació de l'esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d'ampar...}}
 
 
 
En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de [[Francisco Camps]], aprovà la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).
 
 
 
== Presuposts de la Generalitat Valenciana ==
 
 
 
Des de l'any 2006 en que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'incorporà a l'Estatut valencià apareix la AVL tots els anys en els presuposts de la [[Generalitat Valenciana]] en la corresponent dotació econòmica (per eixemple, en els presuposts de l'any [[2009]] apareix la AVL en una dotació econòmica de 4,33 millons d'euros i en els presuposts de l'any [[2019]] apareix la AVL en una dotació econòmica de 3,39 millons d'euros).
 
 
 
Segons l'associació [[Junts front a l'AVL]], des de la seua creació en [[1999]] fins a l'any [[2019]], l'Acadèmia Valenciana de la Llengua supera els 65,7 millons d'euros gastats en salaris dels propis acadèmics, edicions de llibres i campanyes en favor del català.
 
 
 
== Acadèmics ==
 
 
 
* [[Ascensió Figueres Górriz]] (anterior Presidenta)
 
* [[Pere Maria Orts i Bosch]]
 
* Rafael Alemany Ferrer
 
* [[Manuel Pérez Saldanya]]
 
* Juan Alfonso Gil Albors
 
* Miquel Navarro Sorní
 
* [[Xavier Casp|Xavier Casp Verger]]
 
* Alfred Ayza Roca
 
* [[Marisol González Felip|Maria Soledat González Felip]]
 
* Ricart Bellveser Icardo
 
* Josep Lluís Doménech Zornoza
 
* Vicent Gascón Pelegrí
 
* [[Ramón Ferrer Navarro]] (actual President) (A)
 
* Artur Ahuir López (A)
 
* Angel Calpe Climent (A)
 
* Verónica Cantó Doménech (A)
 
* Emili Casanova Herrero (A)
 
* [[Jordi Colomina Castanyer]] (A)
 
* [[Antoni Ferrando Francés]] (A)
 
* [[Albert-Guillem Hauf i Valls|Albert Hauf Valls]] (A)
 
* Lluís Meseguer Pallarés (A)
 
* Josep Palomero Almela (A)
 
* Honorat Ros Pardo (A)
 
* [[Alfons Vila Moreno]] (A)
 
* Ramón Arnau García
 
* Carme Barceló Torres
 
* Eduard Mira González (A)
 
 
 
2016 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
 
 
 
* Inma Cerdà Sanchis (A)
 
* Josep Martínes Peres (A)
 
* Carme Miquel Diego
 
* [[Abelard Saragossà Alba]] (A)
 
* [[Joan Francesc Mira i Casterà]] (A)
 
* Brauli Montoya Abat (A)
 
* Rafael Ramos Alfajarín (A)
 
 
 
2017 - Nomenats per la pròpia AVL
 
 
 
* Maria Isabel Guardiola (A)
 
 
 
(A) Actuals acadèmics.
 
 
 
== Reacció de l'Institut d'Estudis Catalans a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua==
 
 
 
L'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) mostrà les seues prevencions a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per mig d'una declaració (Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) aprovada en una sessió celebrada el 18 de juny de [[2001]]. Entre atres coses, afirma que és un fet que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer es parla una sola llengua, nomenada per la romanística internacional ''llengua catalana''; que l'IEC és l'entitat normativa per a tots els territoris a on es parla eixa llengua; i que només des de la premissa de "l'unitat de la llengua" (és dir, l'unitat de les llengües valenciana i catalana), l'institució catalana estaria disposta a colaborar en l'AVL.
 
 
 
== Cites ==
 
 
 
* [[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], president de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:
 
 
 
{{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''La Razón'', 27.11.2004)}}
 
 
 
== Notícies en prensa ==
 
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|280px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el [[Pacte de Reus]] i la creació de la AVL]]
 
{{Cita|La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians.|''El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista'' (nº 1, setembre 2001)}}
 
 
 
{{Cita|Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl. La AVLl es el primer pas per a canviar el nom de la llengua dels valencians en la reforma de l'Estatut d'Autonomia. La AVLl va en contra de la seua propia Llei perque s'hauria d'haver compost fa dos anys. Els 21 academics cobraran 9.200.000 de pessetes, cosa que va en contra de la Llei. Unio Valenciana recorrerà als tribunals. El CVC no accepta que els academics cobren.|''El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista'' (nº 1, setembre 2001)}}
 
 
 
* La creació de la [[AVL]] no ha contentat ni ad uns ni ad atres. El [[valencianisme]] considera que ya existix una entitat normativa de la [[llengua valenciana]], la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]], una entitat centenària que durant la seua existència, entre atres coses, s'ha dedicat a l'estudi, conreu i l'elaboració de documents relacionats en la [[llengua valenciana]] (Gramàtica, ortografia, vocabularis, diccionaris, flexió verbal, traductor, corrector, etc...). El [[pancatalanisme]] també rebuja la AVL perque diu que ya està l'[[Institut d'Estudis Catalans]], no és necessari una atra entitat per a codificar, segons ells, la [[llengua catalana]].
 
 
 
{{Cita|''Castelló obvia a la AVL y reconoce la autoridad del IEC en el aniversario de Les Normes del 32.''|(''[[Levante-EMV]]'', 22.12.2002)}}
 
 
 
* Sobre el [[Pacte de Reus]]:
 
 
 
{{Cita|''[[Jordi Pujol]]: "[[Eduardo Zaplana|Zaplana]] dijo que se reconocería la unidad de la lengua creando la AVL y cumplió.''|(''Levante-EMV'', 30.11.2004)]}}
 
 
 
{{Cita|''[[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] (Primer Conseller de Cultura del PP en la Comunidad Valenciana): "Zaplana ya había asumido la unidad de la lengua antes de la reunión en Reus con Pujol"... "Yo redacté el documento de Reus que firmaron el Gobierno Valenciano y la Generalitat Catalana, donde se pactó la unidad lingüística"''|(''[[Las Provincias]]'', 9.12.2004)}}
 
 
 
{{Cita|''[[Francisco Camps]] celebró una entrevista secreta con Pujol en plena crisis de la Academia.''|(''Levante-EMV'', 8.3.2005)}}
 
 
 
{{Cita|''[[Esteban González Pons|González Pons]] (Actual portavoz del gobierno del PP en la Comunidad Valenciana)se reúne en Barcelona el sábado 8 de enero con Joan Rigol (CiU), Ernest Maragall (PSC) y Josep Bargalló (ERC).''|(''Levante-EMV'', 13.3.2005)}}
 
 
 
* Sobre el dictamen de la AVL:
 
 
 
{{Cita|''La AVL dictamina que el valenciano y el catalán son la misma lengua. Los académicos resaltan que el pueblo valenciano tiene "unas señas de identidad propias que percibimos diferenciadas de las de otros pueblos que utilizan nuestra lengua... [[Esteban González Pons|González Pons]] asegura que el contenido del consenso "avala la posición" del Gobierno de la Generalitat.''|(''[[Heraldo de Castellón]]'', 10.2.2005)}}
 
 
 
* Sobre un informe de l'[[Unió Europea]], que a continuació referenciem:
 
 
 
{{Cita|''Un informe de la UE destaca la identidad propia del valenciano frente al catalán. El Consejo de Europa cree que mantienen una relación como el portugués y el brasileño.''|(''Las Provincias'', 22.9.2005)}}
 
 
 
La resposta de la AVL en la prensa:
 
 
 
{{Cita|''La Acadèmia se dirigirá al Consejo de Europa para que reconozca la unidad de la lengua. El ente normativo cuestiona el informe que hace tan sólo una semana elogió el Consell.''|(''Las Provincias'', 1.10.2005)}} 
 
 
 
* La AVL sobre el topònim del [[Cap i Casal]]:
 
 
 
{{Cita|''La AVL estudia el mayor uso de "Valéncia". La mayoría de valencianoparlantes pronuncia el topónimo de la ciudad con acento cerrado, en lugar del oficial "València".''|(''La Razón'', 20.6.2006)}}
 
 
 
* Declaració institucional de la AVL als polítics valencians:
 
 
 
{{Cita|La AVL lamenta que baixe l'us del valencià i propon potenciar el català. L'ent fa una declaració institucional als polítics per a multiplicar els esforços catalanisadors.|(''[[Valéncia Hui]]'', 30.6.2007)}}
 
 
 
== Xavier Casp ==
 
 
 
En [[juny]] del [[2001]] el escritor i poeta '''[[Xavier Casp]]''' accepta entrar, despuix de moltes reticències, en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, fet que li supongué l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el [[15 de juny]] del [[2001]] a les portes de la sèu de la [[RACV]].
 
 
 
No obstant, poc més d'un any despuix, el [[10 de setembre]] del [[2002]] presentà la seua dimissió com a membre de la [[AVL]], aduint motius de salut. La seua salut empijorà gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.
 
 
 
{{Cita|''Acadèmia de la llengua. Casp afirma que "si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL". El escritor dice que las editoriales catalanas quieren "aniquilarla" para tener más mercado. El poeta llama "fascistas" a los que le acusaron de catalanista por entrar en la AVL.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}
 
 
 
{{Cita|''... la AVL "ha nacido" para defender la singularidad del valenciano, por lo que "si hay algún académico que no cree en la personalidad de la lengua valenciana no debería estar en la Academia" y los académicos "aunque crean en la unidad de la lengua no pueden manifestarlo". En este punto, el poeta desvela que hay "discusiones" en el seno de la AVL porque "varios académicos tienen el prejuicio de que la lengua es una, la catalana, y ya está"... Para Casp la AVL debería "limpiar la lengua valenciana de palabras extrañas, que nadie del pueblo emplea". Así defiende que la ortografía "ha de estar al servicio de lo que se habla, no lo que se habla al servicio de la ortografía.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]
+
*[[PR-100]]
* [[Pacte de Reus]]
+
*[[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]
+
*[[Ruta dels Clàssics]]
 
+
*[[Alfons el Vell]]
==Referències==
+
*[[Pere March]]
{{listaref}}
+
*[[Ausias March]]
 +
*[[Els Borja]]
  
==Enllaços externs==
+
== Enllaços externs ==
 +
*[http://www.cotalba.es/ Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/alicante/ocio/escapadas/santjeroni.html Ruta dels monasteris de la Safor: Sant Jeroni de Cotalba]
 +
*[http://www.jdiezarnal.com/santjeronidecotalba.html Imàgens sobre el Monasteri]
  
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifestciutadans Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana - Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]
+
==Referencies==
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/decalec_avl Decàlec presentat per la RACV a la AVL]
+
{{Traduït de|es|Monasterio_de_San_Jerónimo_de_Cotalba}}
* [http://www.avl.gva.es/documents/31983/0/Dictamen+sobre+la+denominaci%C3%B3n+y+entidad+del+valenciano.pdf/a37d5637-6e48-4d27-b9e7-599c9650286b Dictàmen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (9.2.2005)]
 
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/informes/respdictamen.pdf Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la llengua valenciana]
 
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=55 Manifest de les entitats culturals demanant la dissolució de la AVL - FCECRV - Cardona Vives]
 
* [http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-2.html La AVL, història d'una traïció]
 
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/bal/baltasaravl.pdf 'AVL, Historia de una Traición' en llibre pdf]
 
* [http://www.racv.es/racv-dictamen-AVL-2.htm Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la Llengua Valenciana]
 
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=481&tit=Supressi%F3%20de%20qualsevol%20refer%E8ncia%20a%20L%92Acad%E8mia%20Valenciana%20de%20la%20Llengua%20en%20el%20text%20del%20nou%20Estatut Esmena presentada per la RACV als portaveus dels grups polítics supressió AVL en el text del nou Estatut - Cardona Vives]
 
* [http://www.valenciahui.com/noticia.php/2007/12/18/la_avl_donara_50_000_per_a_fomentar_el_c L'AVL donarà 50.000 € per a fomentar el català en els mijos de comunicació – Font: Diari “Valéncia Hui”]
 
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20071111/politica/algunos-hecho-modus-vivendi-20071111.html Joan Ignasi Culla parla al voltant de l'AVL]
 
* [https://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - La Razón]
 
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/07/01/avl-afirma-propuesta-pp-origen/1012205.html La AVL recuerda que valenciano y catalán son la misma lengua - Levante-EMV]
 
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201409/01/academia-valenciana-llengua-reniega-20140901104828.html Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura - Las Provincias]
 
* [http://www.idiomavalencia.com/vdocsd.htm Artículs sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (catalana)]
 
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/val/avlgramatica.htm La gramàtica de l'AVL, una còpia, prou cara, de la catalana]
 
* [https://russafi.blogspot.com/2015/01/el-valenciano-no-es-catalan-segun-la.html El valenciano no es catalán según la comisión de expertos de la Unión Europea - Russafi]
 
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201603/14/nuevos-academicos-cuestionan-nombre-20160314002538-v.html Los nuevos académicos de la AVL cuestionan el nombre de la Comunitat, la Senyera y el valenciano - Las Provincias]
 
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/07/05/577bd92822601d601d8b4648.html La AVL apuesta por colaborar con el Institut d'Estudis Catalans - El Mundo]
 
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160929/41666566492/diccionari-normatiu-valencia-avl-ramon-ferrer-jordi-colomina-pp.html La AVL publica el Diccionari que intentó bloquear el PP - La Vanguardia]
 
* [http://valenciaplaza.com/maria-isabel-guardiola-elegida-como-nueva-academica-de-la-avl Maria Isabel Guardiola elegida como nueva académica de la AVL - Valencia Plaza]
 
* [https://www.avl.gva.es/web/academia/academics Acadèmics AVLL - Acadèmia Valenciana de la Llengua]
 
* [https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000090.pdf Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]
 
* [https://clubjaimeprimero.org/content/el-dictamen-de-lacademia-sobre-la-denominacio-del-valencia El "dictamen" de l'Acadèmia sobre la denominació del valencià - Agustí Galbis - Club de opinión Jaime I y de estudios históricos]
 
  
[[Categoria:AVLL]]
+
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Generalitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Monasteris]]
 +
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Revisió de 22:10 20 maig 2021

Claustre del monasteri, eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger
Archiu:SantJeroni-Sarcofec.jpg
Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell, situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.

El Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, és un edifici conventual d'estil gòtic i renaixentiste construït entre els sigles XV i XVIII que està localisat en el terme municipal d'Alfauir i junt a Ròtova, en la comarca de La Safor, Comunitat Valenciana. Fundat pel Duc real de Gandia Alfons el Vell (1388), el monasteri va acollir la primera comunitat jerònima del Regne de Valéncia i de l'antiga Corona d'Aragó. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any 1995.

Descripció

El monasteri s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'Alfauir. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del sigle XVI al XVIII.

Parts integrants

Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la torre de l'homenage o de les campanes, l'Iglésia, el claustre en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites.

  • La torre de l'homenage o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
  • L'iglésia és un espai únic de planta basilical sense creuer en la tipologia tradicional i característica del gòtic valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els contraforts interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada.
  • El claustre en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i mes clars eixemples del gòtic mudéixar del Regne de Valéncia i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'iglésia se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el sigle XVI: la coberta en nervadures migevals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust renaixentiste.
  • Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en volta de canó en arcs faixons que repartixen el pes de la coberta.

El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un aqüeducte que conduïx l'aigua des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’Almiserà.

Des de la desamortisació de Mendizàbal és propietat de la família Trénor, a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort.

Visites

Algunes dependències són privades pero es pot visitar la major part del monasteri: el claustre, la sala capitular, l'iglésia, l'almàssera, la cuina, els jardins romàntics, etc, per a lo que convé consultar els horaris de visites en el portal del monasteri.

Bibliografia

  • Est artícul incorpora Text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
  • Jesús Eduard Alonso i López. Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (sigles XVIII i XIX). Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5
  • Fernando Mut Oltra i Vicente Palmer Terrades. Real Monasterio de Sant Jeronimo de Cotalba. Fernando Mut Editor, Gandia: 1999. ISBN 84-60591166

Vore també

Enllaços externs

Referencies