Acadèmia Valenciana de la Llengua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:31 13 set 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Protegió «Acadèmia Valenciana de la Llengua» ([Editar=Només permetre administradors] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit)))
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Saltar a: navegació, buscar
Image de prensa

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és una institució de la Generalitat Valenciana de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el 16 de setembre de l'any 1998, que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 la declara com a organisme competent per a la normativisació del valencià.

Fon pactada per Jordi Pujol conjuntament en la Generalitat Valenciana durant el govern d'Eduardo Zaplana[1], en el nomenat Pacte de Reus, en el despropòsit d'acostar la llengua valenciana a la catalana i aixina poder denominar oficialment al valencià com a català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del pancatalanisme[2] per mig de subvencions millonàries.[3].

Posteriorment ad este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües.[4]

El funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les Corts Valencianes i per dirigents de partits polítics pancatalanistes [5]

La seua normativa es basa en les Bases ortogràfiques de Castelló, que foren creades pel català Pompeu Fabra, esta normativa no representa en res, al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians i no arreplega la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.

En un dictamen publicat en l'any 2005, l'Acadèmia defén la denominació "valencià" per a referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la mateixa llengua que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts i inexistents Països Catalans. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mides pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.

El Poble Valencià no es sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament ad esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al catalanisme.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua subvenciona econòmicament la publicació oficial Unitat Jove de l'organisació política jovenil del Bloc Nacionalista Valencià, Bloc Jove [6].

El seu estàndart

El seu estàndart és una barreja entre el valencià parlat i la parla de Barcelona. Est estàndart és l'oficial com a "valencià" en la Comunitat Valenciana. Uns eixemples d'estandardisació poden ser:

  • 1er eixemple:
    • AVL: Aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles.
    • Valencià: Esta vesprada anirem en la chiqueta a les falles.
    • Català: Aquesta tarda anirem amb la nena/noia a les falles.
  • 2º eixemple:
    • AVL: Nosaltres anirem avant.
    • Valencià: Nosatres anirem avant.
    • Català: Nosaltres anirem endavant/avant.

Dictàmen de la AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un pacte polític (CiU-PP), va emetre un dictàmen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:

... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...
... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...

Acadèmics

  • Ascensió Figueres Górriz (anterior Presidenta)
  • Pere Maria Orts i Bosch
  • Rafael Alemany Ferrer
  • Manuel Pérez Saldanya
  • Juan Alfonso Gil Albors
  • Miquel Navarro Sorní
  • Xavier Casp Verger
  • Alfred Ayza Roca
  • Maria Soledat González Felip
  • Ricart Bellveser Icardo
  • Josep Lluís Doménech Zornoza
  • Vicent Gascón Pelegrí
  • Ramón Ferrer Navarro (actual President) (A)
  • Artur Ahuir López (A)
  • Angel Calpe Climent (A)
  • Verónica Cantó Doménech (A)
  • Emili Casanova Herrero (A)
  • Jordi Colomina Castanyer (A)
  • Antoni Ferrando Francés (A)
  • Albert Hauf Valls (A)
  • Lluís Meseguer Pallarés (A)
  • Josep Palomero Almela (A)
  • Honorat Ros Pardo (A)
  • Alfons Vila Moreno (A)
  • Ramón Arnau García
  • Carme Barceló Torres
  • Eduard Mira González (A)

2016 - Nomenats per la pròpia AVL

  • Inma Cerdà Sanchis (A)
  • Josep Martínes Peres (A)
  • Carme Miquel Diego (A)
  • Abelard Saragossà Alba (A)
  • Joan Francesc Mira i Casterà (A)
  • Brauli Montoya Abat (A)
  • Rafael Ramos Alfajarín (A)

2017 - Nomenats per la pròpia AVL

  • Maria Isabel Guardiola (A)

(A) Actuals acadèmics.

Cites

Joan Vanrell, president de l'Acadèmia de la Llengua Balear, comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!
"Baleares y Valencia, moneda de cambio"

Vore també

Referències

Enllaços externs