Ador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ador
Archiu:95px-Localisació d'Ador respecte de la Comunitat Valenciana.png Archiu:90px-Escut d'Ador.PNG
Archiu:160px-Ador-Mapa de La Safor.svg.png
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38°56′6″N 0°13′23″O
Altitut: 50 msnm
Superfície: 13,80 km²
Població: 1463 hab.
Densitat: 106,01 hab./km²
Gentilici: Adorer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46729
Festes majors: 3º dumenge d'Agost
Alcalde: Juan Vicente Estruch Estruch (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Ador es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia

Situat al suroest de l' Horta de Gandia, en el llímit de la Vall del Serpis ab la Serra de Ador, en el marge esquerre del riu.

La superfície del terme es montanyosa, a excepció del marge del riu Serpis. Les altures principals son Penya Roja (361 m.), Castellarets (283 m.), Corona (165 m.), Tossal, la Creu, etc. El riu Serpis servix de llímit al terme per el est; per una estreta franja de terreny, al nort aplega a tocar el riu Vernissa.

El clima es templat. Tot el terme esta cobert de arborat, predominant els tarongers en les zones cultivades i el pi en les montanyoses. El poble esta al peu de la serra.

Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar ab la CV-686 i la CV-685.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Ador llimita ab les següents localitats: Alfauir, Castellonet, Gandia, Lluchent, Palma de Gandia, Potries, Ròtova i Villalonga, totes elles de la província de Valéncia.

Història

El nom de Ador es de orige àrap, com molts en la Comunitat Valenciana i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat ab el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des de el lloc on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. Es pues, un poble de orige àrap, que pasà a perteneixer al Regne de Valéncia en el segle XIII, ab la conquista realisada per el rei Jaume I d'Aragó. El botànic Antonio José de Cavanilles fa referència a la seua població (94 veïns a fines del segle XVIII) i a la important collita de garrofes i olives (ademés de atres productes) que se recollien en els seus voltants.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995 Juan Vicente Estruch Estruch PP
1995 - 1999 Juan Vicente Estruch Estruch PP
1999 - 2003 Juan Vicente Estruch Estruch PP
2003 - 2007 Juan Vicente Estruch Estruch PP
2007 - 2011 Juan Vicente Estruch Estruch PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
1.150 1.088 1.091 1.117 1.125 1.178 1.216 1.346 1.385 1.398 1.463

Economia

La agricultura es la base econòmica del municipi, dels tarongers constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha garroferes, oliveres, armeler i ceps cultiu que va cedint terreny als cítrics.

Monuments

  • Iglésia Parroquial. Ampliada en el segle XVIII, esta dedicada a la Verge de Loreto, que ab el Crist del Ampar, ostenta el patronat de la població.

Festes locals

  • Festes Patronals. Se celebren en la tercera semana d'agost, a partir del tercer dumenge de dit mes. El dilluns esta dedicat a Sant Josep, el dimarts a La Divina Aurora, el dimecres a la Verge de Loreto i el dijous al Santíssim Crist del Ampar.

Enllaços externs

Referències