Diferència entre les revisions de "Platí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Platinum-41654.jpg|thumb|200px|right|<center>Platí</center>]]
 
[[File:Platinum-41654.jpg|thumb|200px|right|<center>Platí</center>]]
  
−
El '''platí''' és un metal preciós de color [[argent]], més pesat i més dur que l'[[or]], molt brillant, dúctil i maleable, fon a temperatures elevades i és insoluble en els àcits.
+
El '''platí''' és un metal preciós de color [[argent]], més pesat i més dur que l'[[or]], molt brillant, dúctil i maleable, fon a temperatures elevades i és insoluble en els àcits. Es troba en distints minerals, freqüentment junt en [[níquel]] i [[coure]]; també es pot trobar com a metal.
  
−
És utilisat en joyeria i és més car que l'or.
+
El seu símbol és Pt i el seu número atómico 78. Està situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements.
  
−
El seu símbol és Pt.
+
== Producció ==
  
 +
Actualment, [[Suràfrica]] conta en les reserves de platí més grans del món (més del 70% del total mundial), per lo que s'ha convertit en el seu major productor i exportador. [[Rússia]] i [[Canadà]] conten en modestes reserves d'este metal, i [[Estats Units]] conta en una producció mínima a pesar dels seus jaciments (casi la mitat dels jaciments canadencs). Solament entre Suràfrica i Rússia es genera el 90% de la producció mundial de platí.
  
 +
=== Ubicació ===
 +
Es troba en mines de roques ígnees en grànuls molt chicotets. La producció mundial de platí, estimada en unes 16 tonellades anuals, es repartix principalment entre [[Colòmbia]], Estats Units, Suràfrica, Canadà i els països de l'antiga URSS.
 +
 +
Normalment es troba en estat metàlic aleat en atres metals del seu grup en forma de pepites i d'escames i associat als minerals de níquel, coure i [[cromo]] fonamentalment.
 +
 +
S'ha aplegat a trobar una pepita d'uns 9,5 kg en casi un 80% de riquea en platí i el restant distribuït en metals com a [[iridi]], [[paladi]], [[rodi]], [[osmi]], [[ruteni]], or, etc.
 +
 +
En la naturalea, generalment forma part dels Metals del Grup del Platí i es troba junt a atres metals com l'or, el níquel o el coure. Els Metals del Grup del Platí (MGP) són Platí (Pt), Paladi (Pd), Rodi (Rh), Ruteni (Ru), Iridi (Ir) i Osmi (Os). Platí i Paladi són els més importants del grup.
 +
 +
== Usos i aplicacions ==
 +
És utilisat en joyeria i és més car que l'or. També és utilisat en equipament de laboratori, contactes elèctrics, empasts i catalisadors d'automòvils.
 +
 +
En química, el platí s'usa en fertilisants i explosius com una gasa per a la conversió catalítica d'[[amoníac]] en [[àcit nítric]].
 +
 +
== Referències ==
 +
* Calvo Rebollar, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames, Zaragoza. p. 110-114. ISBN 978-84-8321-908-9
 +
* Donald McDonald, Leslie B. Hunt (1982). A History of Platinum and its Allied Metals (en inglés). Johnson Matthey Plc. pp. 7-8. ISBN 978-0-905118-83-3
 +
* Estévez de Romero, Patricia (1998). «Platino en el Ecuador precolombino». Boletín del Museo del Oro, (44-45), 158-181
 +
* [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k30888/f778.image Berthelot, M. (1901). «Sur les métaux égyptiens: Présence du platine parmi les caractères d'inscriptions hiéroglyphiques, confié à mon examn». Comptes rendus de l'Académie des Sciences (en francés) 132. p. 729]
 +
* [https://technology.matthey.com/article/24/4/147-157/ David A. Scott and Warwick Bray (1980)] «Ancient Platinum Technology in South America: Its use by the Indians in Pre-Hispanic Times». Platinum Metals Review (en [[anglés]])
 +
* Meeks, N.; La Niece, S.; Estevez, P. (2002). «The technology of early platinum plating: a gold mask of the La Tolita culture, Ecuador». Archaeometry. 44 (2) (Wiley). pp. 273-284. ISSN 0003-813X. doi:10.1111/1475-4754.t01-1-00059
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Bergsøe, Paul (1936). «Metallurgy of Gold and Platinum among the Pre-Columbian Indians». Nature (en inglés) 137 (3453) (Springer Science and Business Media LLC). p. 29. Bibcode:1936Natur.137...29B. ISSN 0028-0836. S2CID 4100269. doi:10.1038/137029a0
 +
* Ogden, Jack M. (1976). «The So-Called 'Platinum' Inclusions in Egyptian Goldwork». The Journal of Egyptian Archaeology 62 (1) (SAGE Publications). pp. 138-144. ISSN 0307-5133. S2CID 192364303. doi:10.1177/030751337606200116
 +
* Rayner W. Hesse (2007). Jewelrymaking Through History: An Encyclopedia. Greenwood Publishing Group. pp. 155-156. ISBN 978-0-313-33507-5
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Platinum}}
  
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Joyeria]]
 
[[Categoria:Joyeria]]

Última revisió del 11:02 17 ago 2023

Platí

El platí és un metal preciós de color argent, més pesat i més dur que l'or, molt brillant, dúctil i maleable, fon a temperatures elevades i és insoluble en els àcits. Es troba en distints minerals, freqüentment junt en níquel i coure; també es pot trobar com a metal.

El seu símbol és Pt i el seu número atómico 78. Està situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements.

Producció[editar | editar còdic]

Actualment, Suràfrica conta en les reserves de platí més grans del món (més del 70% del total mundial), per lo que s'ha convertit en el seu major productor i exportador. Rússia i Canadà conten en modestes reserves d'este metal, i Estats Units conta en una producció mínima a pesar dels seus jaciments (casi la mitat dels jaciments canadencs). Solament entre Suràfrica i Rússia es genera el 90% de la producció mundial de platí.

Ubicació[editar | editar còdic]

Es troba en mines de roques ígnees en grànuls molt chicotets. La producció mundial de platí, estimada en unes 16 tonellades anuals, es repartix principalment entre Colòmbia, Estats Units, Suràfrica, Canadà i els països de l'antiga URSS.

Normalment es troba en estat metàlic aleat en atres metals del seu grup en forma de pepites i d'escames i associat als minerals de níquel, coure i cromo fonamentalment.

S'ha aplegat a trobar una pepita d'uns 9,5 kg en casi un 80% de riquea en platí i el restant distribuït en metals com a iridi, paladi, rodi, osmi, ruteni, or, etc.

En la naturalea, generalment forma part dels Metals del Grup del Platí i es troba junt a atres metals com l'or, el níquel o el coure. Els Metals del Grup del Platí (MGP) són Platí (Pt), Paladi (Pd), Rodi (Rh), Ruteni (Ru), Iridi (Ir) i Osmi (Os). Platí i Paladi són els més importants del grup.

Usos i aplicacions[editar | editar còdic]

És utilisat en joyeria i és més car que l'or. També és utilisat en equipament de laboratori, contactes elèctrics, empasts i catalisadors d'automòvils.

En química, el platí s'usa en fertilisants i explosius com una gasa per a la conversió catalítica d'amoníac en àcit nítric.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bergsøe, Paul (1936). «Metallurgy of Gold and Platinum among the Pre-Columbian Indians». Nature (en inglés) 137 (3453) (Springer Science and Business Media LLC). p. 29. Bibcode:1936Natur.137...29B. ISSN 0028-0836. S2CID 4100269. doi:10.1038/137029a0
  • Ogden, Jack M. (1976). «The So-Called 'Platinum' Inclusions in Egyptian Goldwork». The Journal of Egyptian Archaeology 62 (1) (SAGE Publications). pp. 138-144. ISSN 0307-5133. S2CID 192364303. doi:10.1177/030751337606200116
  • Rayner W. Hesse (2007). Jewelrymaking Through History: An Encyclopedia. Greenwood Publishing Group. pp. 155-156. ISBN 978-0-313-33507-5

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Platí&oldid=275773»