Diferencia entre pàgines "Aqüeducte de Segòvia" i "Mel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Aqueduct of Segovia 08.jpg|thumb|220px|<center>Aqüeducte de Segòvia.</center>]]
+
[[File:Abejas melíferas en un corte de un panal el Primer Corte de la Miel, en Ayora, Valencia 01.jpg|thumb|right|<center>Panal de mel</center>]]
 +
[[Image:mel.jpg|thumb|right|<center>Mel</center>]]
  
L''''aqüeducte de Segòvia''' és una construcció [[Imperi Romà|romana]] de la segona mitat del [[sigle I]] i principis del [[sigle II]] d.C., en l'época dels Flavis; mentres eren emperadors [[Vespasià]] i [[Trajà]]. Transporta l'[[aigua]] del ''río Frío'' en la ciutat de [[Segòvia]]. En l'any [[1985]] fon nomenat, juntament en el casc històric de la ciutat de Segòvia, [[Patrimoni de la Humanitat]] per part de la [[UNESCO]].
+
La '''mel''' és un fluït dolç i viscós produït per les [[abella|abelles]] a partir del [[néctar (botànica)|néctar]] de les [[flor]]s o de secrecions de parts vives de plantes o d'excrecions d'insectes chupladors de plantes. Les abelles l'arrepleguen, transformen i combinen en l'[[enzima]] [[invertasa]] que conté la saliva de les [[abella|abelles]] i l'almagasenen en els [[bresques de cera|bresques]] a on madura. Ademés la mel és una secreció que fon consumida anteriorment per estes.
  
L'aqüeducte comença prop del [[Palau de la Granja]] en [[Arc (arquitectura)|arcs]] senzills de mig punt que conduent l'aigua fins a la cisterna coneguda en el nom d'''El Caserón'', a on s'almagasenava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals fileres d'arcs superposts.
+
La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques de la [[colmena]] és coneguda com [[apicultura]].
  
Consta d'una llongitut de 728 [[metros]] i una alçada màxima de 28 metros i mig, als quals, ademés, s'han de sumar prop de 6 metros de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constituent el núcleu central de l'aqüeducte.
+
Les característiques físiques, químiques i [[qualitat organolèptica|organolèptiques]] de la mel venen determinats pel tipos de néctar que arrepleguen les abelles.
  
En la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions nos fa vore les grans capacitats com a ingeniers dels romans, i a pesar de tot això mai no obliden l'importància estètica que ha de tindre un element de característiques tan ciclòpics com en este cas.
+
== Història ==
  
Este magnífic monument s'ha mantengut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandea de l'estructura, que imposta respecte al fet que, encara en el [[sigle XX]] continus eixercint la seua funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realisar prop dels [[Reis Catòlics]], quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original.
+
La mel té les seues qualitats reconegudes i utilisades pels sers humans des de temps remots, com a aliment i per a endolcir naturalment, en un poder d'endolcir dos vegades major que el [[sucre]] de canya.
  
En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha segut tan alarmant que l'Estat ha hagut de protegir-lo per mig d'un minuciós procés de restauració.
+
Hi ha diverses referències històriques d'esta substància. Ademés de les cites bíbliques, molts atres pobles, com els antics egipcis o els grecs, per eixemple, se referien a la mel com un producte sagrat, arribant a servir com a forma de pagar els imposts. En excavacions egípcies en més de 3000 anys varen ser trobades mostres de mel perfectament conservades en barcos llaugerament tapades. També hi ha registres prehistòrics en pintures rupestres de l'utilisació de la mel.
  
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
+
Són conegudes diverses varietats de mel que depenen de la flor utilisada com a font de néctar i del tipo d'abella que la va produir, pero com estes la fabriquen en cantitat prop de tres vegades superior a lo que necessiten per a sobreviure, sempre fon possible, primerament, arreplegar-se l'excés d'esta per al ser humà i més tart realisar-se la domesticació de les abelles per al fi específic d'obtindre la seua mel, tècnica coneguda com a apicultura.
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]]
+
 
[[Categoria:Arquitectura d'Espanya]]
+
== Tipos ==
[[Categoria:Arquitectura romana]]
+
 
[[Categoria:Província de Segòvia]]
+
Segons el seu orige vegetal, se diferència entre:
[[Categoria:Aqüeductes romans|Segòvia]]
+
 
 +
* '''Mel de flors''': la produïda per les abelles a partir del néctar de les flors. Se distinguixen moltes varietats:
 +
** '''monofloral''': predomini del néctar d'una espècie. Les més usuals són de [[castanyer]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[timó]], [[cepell]], [[taronger]] o [[tarongina]], [[tiler]], [[acàcia]], [[eucaliptus]], [[lavanda]],[[romaguera]] etcétera .
 +
** '''multifloral''' (''«diverses flors»''): del néctar de diverses espècies vegetals diferents, i en proporcions molt variables.
 +
** '''de la serra''' o de '''montanya''', i '''del desert''' (varadolça, acàcia,... ), que són tipos especials de ''mil flors''.
 +
*'''Mel de melada o melat''', '''[[rosada de mel (secreció)|rosada de mel]] ''', '''mel de rosada''' o '''mel de bosc''': és la produïda per les abelles a partir de les secrecions dolces d'[[àfit]]s [[pulgó|pulgons]], [[porquets de Sant Antoni]] i atres insectes chupladors de [[llacor]], normalment de [[Pinus|pins]], [[Abies|avets]], [[carrasca|carrasques]], [[surera|sureres]] i arbres. Sol ser menys dolç, de color molt fosc, se solidifica en dificultat, i no és rar que exhibixca olor i sabor especiat, resinós. La mel de melat procedent de pinars té un peculiar sabor a pi, i és apreciada pel seu us medicinal en [[Europa]] i [[Turquia]].
 +
 
 +
La mel de flors és transparent i es solidifica en el temps depenent de la seua procedència vegetal i de la temperatura. Per davall de 14 ºC s'accelera el procés de solidificació. Les mels de bruc s'endurixen molt pronte i les de castany tarden molt.
 +
 
 +
Un efecte secundari de la recolecció del [[néctar]] i el [[polen]] per a la producció de mel és la [[polinisació]], que és crucial per a la reproducció de les plantes en flors.
 +
 
 +
== Propietats ==
 +
 
 +
La mel és un edulcorant natural que posseïx moltes propietats, entre elles, que és una gran font d'energia, ya que en la seua major part està formada per hidrats de carbono (entre un 75% i un 80%), mentres que el restant és aigua. Els hidrats de carbono aporten glucosa i fructosa, abdós en un valor calòric que s'absorbix ràpidament i aporten energia de manera immediata.
 +
 
 +
Ademés, posseïx vitamines, que poden variar depenent de l'orige de la mel, com vitamina B1, B2, B5 i C. Ademés la mel conté [[àcit fòlic]], [[calci]], [[magnesi]] i [[fòsfor]].
 +
 
 +
La mel posseïx efectes antiinflamatoris, antisèptics i balsàmics, lo que la fa molt apropiada per al mals de gola, afonia i constipats. També té efectes calmants i relaxants i ajuda a cicatrisar ferides.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Elementos_para_la_extracci%C3%B3n_de_la_miel Elements per a l'extracció  de la mel en Wikipedia (espanyol)]
 +
 
 +
== Enlaces externos ==
 +
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Honey commons|Honey]
 +
* [http://www.culturaapicola.com.ar/apuntes/miel/miel_comercializacion.htm Cultura Apícola: Producció y Comercialisació de la Mel].
 +
* http://www.noticiasapicolas.com.ar Portal de Apicultura, productes i subproductes de la colmena
 +
* [http://www.mercoopsur.com.ar/apicultura/notas/normadelcodex.htm Norma de la mel segons el Codex Alimentarius]
 +
* [http://quimicanova.sbq.org.br/qn/qnol/2007/vol30n4/16-AR06174.pdf Muñoz et al. 2007 Química Nova 30, ]
 +
* Havsteen BH 2002. The biochemistry and significance of flavonoids. Pharmacology and therapeutics 96, 67-2002
 +
{{Traduït de|es|Mel}}
 +
 
 +
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Aliments per a desdejuni]]
 +
[[categoria:mel]]

Revisió de 23:38 12 maig 2021

Panal de mel

La mel és un fluït dolç i viscós produït per les abelles a partir del néctar de les flors o de secrecions de parts vives de plantes o d'excrecions d'insectes chupladors de plantes. Les abelles l'arrepleguen, transformen i combinen en l'enzima invertasa que conté la saliva de les abelles i l'almagasenen en els bresques a on madura. Ademés la mel és una secreció que fon consumida anteriorment per estes.

La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques de la colmena és coneguda com apicultura.

Les característiques físiques, químiques i organolèptiques de la mel venen determinats pel tipos de néctar que arrepleguen les abelles.

Història

La mel té les seues qualitats reconegudes i utilisades pels sers humans des de temps remots, com a aliment i per a endolcir naturalment, en un poder d'endolcir dos vegades major que el sucre de canya.

Hi ha diverses referències històriques d'esta substància. Ademés de les cites bíbliques, molts atres pobles, com els antics egipcis o els grecs, per eixemple, se referien a la mel com un producte sagrat, arribant a servir com a forma de pagar els imposts. En excavacions egípcies en més de 3000 anys varen ser trobades mostres de mel perfectament conservades en barcos llaugerament tapades. També hi ha registres prehistòrics en pintures rupestres de l'utilisació de la mel.

Són conegudes diverses varietats de mel que depenen de la flor utilisada com a font de néctar i del tipo d'abella que la va produir, pero com estes la fabriquen en cantitat prop de tres vegades superior a lo que necessiten per a sobreviure, sempre fon possible, primerament, arreplegar-se l'excés d'esta per al ser humà i més tart realisar-se la domesticació de les abelles per al fi específic d'obtindre la seua mel, tècnica coneguda com a apicultura.

Tipos

Segons el seu orige vegetal, se diferència entre:

  • Mel de flors: la produïda per les abelles a partir del néctar de les flors. Se distinguixen moltes varietats:
    • monofloral: predomini del néctar d'una espècie. Les més usuals són de castanyer, romer, timó, cepell, taronger o tarongina, tiler, acàcia, eucaliptus, lavanda,romaguera etcétera .
    • multifloral («diverses flors»): del néctar de diverses espècies vegetals diferents, i en proporcions molt variables.
    • de la serra o de montanya, i del desert (varadolça, acàcia,... ), que són tipos especials de mil flors.
  • Mel de melada o melat, rosada de mel , mel de rosada o mel de bosc: és la produïda per les abelles a partir de les secrecions dolces d'àfits pulgons, porquets de Sant Antoni i atres insectes chupladors de llacor, normalment de pins, avets, carrasques, sureres i arbres. Sol ser menys dolç, de color molt fosc, se solidifica en dificultat, i no és rar que exhibixca olor i sabor especiat, resinós. La mel de melat procedent de pinars té un peculiar sabor a pi, i és apreciada pel seu us medicinal en Europa i Turquia.

La mel de flors és transparent i es solidifica en el temps depenent de la seua procedència vegetal i de la temperatura. Per davall de 14 ºC s'accelera el procés de solidificació. Les mels de bruc s'endurixen molt pronte i les de castany tarden molt.

Un efecte secundari de la recolecció del néctar i el polen per a la producció de mel és la polinisació, que és crucial per a la reproducció de les plantes en flors.

Propietats

La mel és un edulcorant natural que posseïx moltes propietats, entre elles, que és una gran font d'energia, ya que en la seua major part està formada per hidrats de carbono (entre un 75% i un 80%), mentres que el restant és aigua. Els hidrats de carbono aporten glucosa i fructosa, abdós en un valor calòric que s'absorbix ràpidament i aporten energia de manera immediata.

Ademés, posseïx vitamines, que poden variar depenent de l'orige de la mel, com vitamina B1, B2, B5 i C. Ademés la mel conté àcit fòlic, calci, magnesi i fòsfor.

La mel posseïx efectes antiinflamatoris, antisèptics i balsàmics, lo que la fa molt apropiada per al mals de gola, afonia i constipats. També té efectes calmants i relaxants i ajuda a cicatrisar ferides.

Vore també

Enlaces externos