Aigua
L' aigua (del llatí aqua) és el compost format per dos àtoms de hidrògen i u d'oxigen (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'asigna el terme gel al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós.
L'aigua és una sustància química essencial per a la supervivència de totes les formes conegudes de la vida.
Aigua en la Terra
Orige de l'aigua
Els científics pensen que els constituyents químics del auia (oxígen e hidrògen) deuen haber existit en el nuvol primitiu que donà orige al nostre Sistema Solar, fa alrededor de 4.500 millons d'anys.
El llavors jove Sistema Solar estava ple de escombros i, quan molts d'estos troços de material planetari chocaren contra el nostre planeta, pogueren iniciar un procés en el qual el hidrògen i el oxígen congelat se vaporisaren, lliberant aixina en la atmòsfera terrestre.
Una vegada que abdós elements estigueren presents en la Terra, lo demés tingué que ser simple. El hidrògen és un element fàcilment inflamable i, quan se crema en presència del oxígen, se unix en este últim element. Quan el oxígen i el hidrògen es combinen en proporcions adequades (per a ser exactes, un àtomo d'oxígen per cada dos de hidrògen) entonces lo que resulta és vapor d'auia.
Actualment existix certa evidència que respala ad esta teoria. Se sap que les roques del mant terrestre contenen aigua en una bona proporció. En la superfície del nostre planeta, les emissions volcàniques contenen una gran cantitat de vapor d'aigua. Alguns científics afirmen que esta adició d'aigua a l'atmòsfera terrestre pot encara arribar a ser major, en la mida que els volcans lliberen més vapor d'aigua en l'aire.
Importància i Distribució
L'aigua és fonamental per a totes les formes de vida coneguda. Els humans consumixen aigua potable. Els recursos naturals s'han tornat escasos en la creixent població mondial i la seua disposició en varies regions habitades és la preocupació de moltes organisacions gubernamentals.
L'aigua cobrix 3/4 parts (71%) de la superfície de la Terra, a pesar de l'àrea per la qual s'extén, l'hidrosfera terrestre és comparativament prou escasa, per a donar un eixemple citat per Jacques Cousteau: si se sumergira una bola de billar en aigua i se li llevara la película d'humitat que quedaria inmediatament després de ser treta, seria proporcionalment major que la de tots els oceans. A pesar de que és una substància tan abundant, assoles supon el 0,022% de la masa de la Terra. Se pot trobar esta sustància en pràcticament qualsevol lloc de la biosfera i en els tres estats d'agregació de la materia: sòlit, líquit i gaseós
Cicle d'aigua
L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i nuvols en el cel, ones i tèmpans de gel flotant en el mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de la evaporació, precipitació i escorrentia l'aigua se troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua.
Degut a la gran importància de la precipitació per a l'agricultura i l'humitat en general, rep diferents noms en els seus diferents formes: mentres que la pluja és comú en la majoria dels paisos del món, atres fenomens resulten sorprenents al vore'ls per primera vegada: pedra, neu, boira o rosada per eixemple. Quan s'allumenen, les gotes d'aigua en l'aire poden refractar els colors de l'arc de Sant Martí.
Aigua com a recurs i humanitat
L'aigua en la vida diaria
Totes les formes de vida conegudes depenen de l'aigua. L'aigua és part vital de molts procesos metabòlics en el cos. Cantitats significants d'aigua son gastades durant la digestió del menjar. En tot i això, algunes bactèries i sements de plantes poden entrar a un estat criptobiòtic per un periodo de temps indefinit quan es deshidraten, i tornen a la vida quan es destornen a un ambient humit.
Prop del 72% de la masa lliure de grasa del cos humà està feta d'aigua. Per al seu adequat funcionament el nostre cos requerix entre u i tres litros d'aigua diaris per a evitar la deshidratació, la cantitat precisa depen del nivell d'activitat, temperatura, humitat i atres factors. El cos pert aigua per mig de l'orina i els excrements, la transpiració i la exhalació del vapor d'aigua en el nostre alé.
Aigua dura
Existix el tipo d'aigua dita aigua dura, la qual alberga minerals, com son majors cantitats de carbonats de calci i magnesi i sulfats principalment, de sulfur, sofre i ferro, que porta en si un tant de l'òxit roget, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola.
També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superficies en contacte en l'aigua dura.
Per a "millorar" les seues calitats i fer de l'aigua dura, aigua que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments dissenyats per al procés d'amollament.
L'aigua dura pot ser treta directament de pous, depenent de la terra; per lo general, l'aigua dura no pertany a una ret citadina de distribució, sino que es un recurs del camp. Una forma de quantificar la durea total de l'aigua, es sumar la durea càlcica (concentració de masa de cations càlcics Ca2+ en l'aigua) i la durea magnèsica (concentració de masa de cations magnèsics Mg2* en l'aigua). Mentres més alt el valor de la durea total més dura és l'aigua.
U dels métodos més moderns per a purificar aigua és l'òsmosis reversa o inversa.
Cultura
L'aigua és considerada purificadora en moltes religions, incloent el Cristianisme, l'Islam i el Judaisme. Per eixemple, el bateig en les iglèsies cristianes se porta a cap en aigua. També un bany ritual en aigua pura se celebra per als morts en moltes religions incloent el Judaisme i l'Islam. En l'Islam, el Salah diari assoles se pot fer després de l'Ablució que consistix en rentar-se parts del cos en aigua neta. En el Shinto, l'aigua se gasta en casi tots els rituals per a purificar a una persona o lloc.
A l'aigua se li dona poders espirituals en moltes ocasions. En la mitologia celta, Sulis és la deesa local de les aigues termals, en la cultura hindú, la Ganga és personificada com una deesa. Alternativament, els deus poden ser patrons d'algunes aigues, rius o llacs; en la mitologia grega i romana, Peneus era un deu d'un riu.
Emèdocles, un filòsof grec, sostenia que l'aigua era u dels quatre elements clàsics junt en el foc, la terra i l'aire, i era la matèria primordial de l'Univers o ylem. En la teoria dels quatre humors corporals, l'aigua s'associa en el phlegm. L'aigua també era u dels Cinc Elements en el Taoisme chinenc, junt en la terra, el foc, la fusta i el metal
Veja's També
- Aigua carbonatada
- Aigua de mar
- Aigua oxigenada
- Aigües agresives al hormigó
- Calitat de l'aigua
- Cos d'aigua
- Desertisació
- Durea de l'aigua
- Gel
- Inundació
- Vapor
Enllaços Externs
- [www.unesco.org/water/index_es.shtml Portal de l'aigua de l'UNESCO.]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Agua de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.