Aigua
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
El aigua o auia (del llatí aqua) és el compost format per dos àtomos de hidrògen i u d'oxigen (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament al estat líquit d'este compost, mentres que s'asigna el terme gel al seu estat sòlit i el terme vapor de auia al seu estat gaseós.
El auia és una sustància química esencial per a la supervivència de totes les formes conegudes de la vida.
Auia en la Terra
Orige de l'auia
Els científics pensen que els constituyents químics del auia (oxígen e hidrògen) deuen haber existit en el nuvol primitiu que donà orige al nostre Sistema Solar, fa alrededor de 4.500 millons d'anys.
El llavors jove Sistema Solar estava ple de escombros i, quan molts d'estos troços de material planetari chocaren contra el nostre planeta, pogueren iniciar un procés en el qual el hidrògen i el oxígen congelat se vaporisaren, lliberant aixina en la atmòsfera terrestre.
Una vegada que abdós elements estigueren presents en la Terra, lo demés tingué que ser simple. El hidrògen és un element fàcilment inflamable i, quan se crema en presència del oxígen, se unix en este últim element. Quan el oxígen i el hidrògen es combinen en proporcions adequades (per a ser exactes, un àtomo d'oxígen per cada dos de hidrògen) entonces lo que resulta és vapor d'auia.
Actualment existix certa evidència que respalda a esta teoria. Se sap que les roques del mant terrestre contenen auia en una bona proporció. En la superfície del nostre planeta, les emiions volcàniques contenen una gran cantitat de vapor d'auia. Alguns científics afirmen que esta adició de auia a la atmòsfera terrestre pot encara arribar a ser major, en la mida quels volcans lliberen més vapor d'auia en el aire.
Importància i Distribució
El auia és fonamental per a totes les formes de vida coneguda. Els humans consumixen aigua potable. Els recursos naturals s'han tornat escasos en la creixent població mondial i la seua disposició en varies regions habitades és la preocupació de moltes organisacions gubernamentals.
El aigua cobrix 3/4 parts (71%) de la superfície de la Terra, pese al àrea per la qual s'extén, l'hidrosfera terrestre és comparativament prou escasa, per a donar un exiemple citat per Jacques Cousteau: si se sumergiera una bola de billar en aigua i se li llevase la pelicula d'humetat que quedaria inmediatament tras ser treta, seria proporcionalment major que la de tots els oceans. A pesar de que és una sustància tan abundant, soles suposa el 0,022% de la masa de la Terra. Se pot trobar esta sustància en pràcticament qualsevol puesto de la biosfera i en els tres estats de agregació de la materia: sòlit, líquit i gaseós
Cicle d'aigua
L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i nuvols en el cel, oles i tèmpans de gel flotant en el mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de la evaporació, precipitació i escorrentia el aigua se troba en continuo moviment, fluint de una orma a atra en lo que es dit el cicle del aigua.
Degut a la gran importància de la precipitació per a la agricultura i la humitat en general, rep diferents noms en els seus diferents formes: mentres que la pluja és comú en la majoria dels paisos del mon, atres fenomens resulten sorprenents al vore'ls per primera vegada: pedra, neu, boira o rosà per eixemple. Quan s'iluminen, les gotes d'aigua en el aire poden frefactar els colors del arc iris.
Auia com recurs i humanitat
El auia en la vida diaria
Todas las formas de vida conocidas dependen del agua. El agua es parte vital de muchos procesos metabólicos en el cuerpo. Cantidades significantes de agua son usadas durante la digestión de la comida. Sin embargo, algunas bacterias y semillas de plantas pueden entrar a un estado criptobiótico por un período de tiempo indefinido cuando se deshidratan, y vuelven a la vida cuando se devuelven a un ambiente húmedo.
Cerca del 72% de la masa libre de grasa del cuerpo humano está hecha de agua. Para su adecuado funcionamiento nuestro cuerpo requiere entre uno y tres litros de agua diarios para evitar la deshidratación, la cantidad precisa depende del nivel de actividad, temperatura, humedad y otros factores. El cuerpo pierde agua por medio de la orina y las heces, la transpiración y la exhalación del vapor de agua en nuestro aliento.
Los humanos requieren agua pobre en sales y otras impurezas. Entre las impurezas también se cuentan sustancias químicas o, en otro sentido, microorganismos perjudiciales. Algunos solutos son aceptables y hasta deseables para un sabor apropiado. El agua adecuada para beber se llama agua potable.
Totes les formes de vida conegudes depenen del auia. El auia es part vital de molts procesos metabòlics en el cos. Cantitats significants d'auia son gastades durant la digestió del menjar. En tot i això, algunes bactèries i sements de plantes poden entrar a un estat criptobiòtic per un periodo de temps indefinit quan es deshidraten, i tornen a la vida quan es destornen a un ambient humit.
Prop del 72% de la masa lliure de grasa del cos humà està feta d'auia. Per al seu adequat funcionament nostre cos requerix entre u i tres litres d'auia diaris per a evitar la deshidratació, la cantitat precisa depen del nivel ld'activitat, temperatura, humitat i atres factors. El cos pert auia per mig de la orina i els excrements, la transpiració i la exhalació del vapor d'auia en el nostre alé.
Auia dura
Existix el tipo d'auia dita auia dura, la qual alberga minerals,c om son majors cantitats de carbonats de calci i magnesi i sulfats principalment, de sulfur, sofre i ferro, que porta en si un tant del òxit roget, més encara és ben empleada en el us cotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitideç del auia purificada; per consiguient, el auia dura, depenent dels nivells de minerals, te sabor i pot ser llaugerament térbola.
També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superficies en contacte en el auia dura.
Per a "millorar" les seues qualitats i fer del auia dura, auia que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments disenyats per al procés de amollament.
El auia dura pot ser treta directament de pous, depenent de la terra; per lo general, el auia dura no pertany a una ret citadina de distribució, sino que es un recurs del camp. Una forma de quantificar la durea total del auia, es sumar la durea càlcica (concentració de masa de cations càlcics Ca2+ en el auia) i la durea magnèsica (concentració de masa de cations magnèsics Mg2* en el auia). Mentres més alt el valor de la durea total més dura és el auia.
U dels métodos més moderns per a purificar auia és la òsmosis reversa o inversa.
Cultura
El auia és considerat purificador en moltes religions, incloint el Cristianisme, el Islam i el Judaisme. Per eixemple, el bateig en les iglèsies cristianes se porta a cap en auia. També un bany ritual en auia pura se celebra per als morts en moltes religions incloint el Judaisme i el Islam. En el Islam, el Salah diari soles se pot fer després de la Ablució que consistix en rentar-se parts del cos en auia neta. En el Shinto, el auia se gasta en casi tots els rituals per a purificar a una persona o lloc.
Al auia se li dona poders espirituals en moltes ocasions. En la mitologia celta, Sulis és la deua local de les auies termals, en la cultura hindú, la Ganga és personificà com una deua. Alternativament, els deus poden ser patrons de algunes auies, rius o llacs; en la mitologia grega i romana, Peneus era un deu de un riu.
Emèdocles, un filòsof grec, sostenia que el auia era u dels quatre elements clàsics junt en el foc, la terra i el aire, i era la matèria primordial del Univers o ylem. En la teoria dels quatre humors corporals, el auia s'associa en el phlegm. El auia també era u dels Cinc Elements en el Taoisme chinenc, junt en la terra, el foc, la fusta i el metall
Veja's També
- Aigua carbonatada
- Aigua de mar
- Aigua oxigenada
- Aigües agresives al hormigó
- Calitat del aigua
- Cos d'aigua
- Desertisació
- Durea del aigua
- Gel
- Inundació
- Vapor
Enllaços Externs
- [www.unesco.org/water/index_es.shtml Portal de l'aigua de la UNESCO.]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Agua de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.