Diferència entre les revisions de "Alaquàs"
m (Text reemplaça - ' sequia ' a ' séquia ') |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 3,9 km² | |superfície = 3,9 km² | ||
|altitut = 42 msnm | |altitut = 42 msnm | ||
| − | |població = | + | |població = 29.341 hab. ([[INE]] [[2018]]) |
| − | |densitat = 7. | + | |densitat = 7.557,43 hab./km² |
|gentilici = Alaquaser/a | |gentilici = Alaquaser/a | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
}} | }} | ||
| − | '''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en | + | '''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 29.341 habitants segons l'[[INE]] de l'any [[2018]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en l'any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el | + | Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en l'any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En l'any [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el vengueren en el [[sigle XV]] als Aguilar. Posteriorment passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs en l'any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, despuix al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals a soles se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre. |
=== Etimologia === | === Etimologia === | ||
| − | El nom d'Alaquàs és de orige [[àrap]], ya que prove d'''al-quas'', és dir, ''els arcs'' o ''les arcades'' i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una | + | El nom d'Alaquàs és de orige [[àrap]], ya que prove d'''al-quas'', és dir, ''els arcs'' o ''les arcades'' i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una séquia procedent de [[Manises]] esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, despuix de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada d'immigrants d'[[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en l'any [[2007]]. | En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada d'immigrants d'[[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en l'any [[2007]]. | ||
| − | {| {{tablabonita}} | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| − | !bgcolor= | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:blacke;"|Evolució demogràfica d'Alaquàs<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> |
|- | |- | ||
| − | ! !![[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970 | + | ! !![[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] |
|- | |- | ||
| − | | Població||align=center| 1.846 || align=center| 2.062 || align=center| 2.370 || align=center| 2.672 || align=center| 2.765 || align=center| 3.276 || align=center| 3.753 || align=center| 4.332 || align=center| 8.116 || align=center| 19.639 || align=center| 23.550 || align=center| 24.107 || align=center| 26.939 || align=center| 30.104 || align=center| 30.177 | + | | Població||align=center| 1.846 || align=center| 2.062 || align=center| 2.370 || align=center| 2.672 || align=center| 2.765 || align=center| 3.276 || align=center| 3.753 || align=center| 4.332 || align=center| 8.116 || align=center| 19.639 |
| + | |- | ||
| + | ! !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2018]] | ||
| + | |- | ||
| + | | Població|| align=center| 23.550 || align=center| 24.107 || align=center| 26.939 || align=center| 30.104 || align=center| 30.177 || align=center| 29.474 || align=center| 29.341 | ||
| + | |||
|} | |} | ||
== Estructura socioeconòmica == | == Estructura socioeconòmica == | ||
| − | Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com [[creïlla|creïlles]], lleguminoses, [[cereal|cereals]], frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons. | + | [[File:Pont del Barranc dels Cavalls, Aldaia 06.jpg|thumb|Barranc dels Cavalls]] |
| + | Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, a on se cultivaven productes hortofrutícoles, com [[creïlla|creïlles]], lleguminoses, [[cereal|cereals]], frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons. | ||
El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població. | El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població. | ||
| Llínea 55: | Llínea 61: | ||
== Monuments i llocs de interés == | == Monuments i llocs de interés == | ||
| − | Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en l'any [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en l'any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat son l'[[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i l'[[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]]. | + | [[File:Palau dels Aguilar d'Alaquàs 2.jpg|thumb|250px|[[Palau dels Aguilar]] d'Alaquàs]] |
| + | |||
| + | Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau dels Aguilar|Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en l'any [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en l'any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat son l'[[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i l'[[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]]. | ||
== Festes == | == Festes == | ||
Revisió de 11:12 23 jun 2020
| Alaquàs | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Horta Oest | |||
| • Partit judicial: | Torrent | |||
| Ubicació: | 39°27′30″N 0°27′46″O | |||
| • Altitut: | 42 msnm | |||
| Superfície: | 3,9 km² | |||
| Població: | 29.341 hab. (INE 2018) | |||
| • Densitat: | 7.557,43 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alaquaser/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46970 | |||
| Festes majors: | Principis de setembre | |||
| Alcalde: | Jorge Alarte Gorbe (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alaquàs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la zona oest de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Oest. Conta en 29.341 habitants segons l'INE de l'any 2018.
Geografia
Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'Horta de Valéncia, a 7 quilómetros a l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de L'Horta Oest. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'Aldaya, i al sur en el de Torrent i el de Picanya i finalment a l'est en el de Chirivella.
Història
Antiga alqueria musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per Jaume I d'Aragó a Bernardo Castelló en l'any 1238, el qual la canvià per atres possessions a Ponce Soler. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En l'any 1319 Joan Escrivà comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el vengueren en el sigle XV als Aguilar. Posteriorment passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs en l'any 1577. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, despuix al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de Luis Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals a soles se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.
Etimologia
El nom d'Alaquàs és de orige àrap, ya que prove d'al-quas, és dir, els arcs o les arcades i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del Barranc de Torrent. Com una séquia procedent de Manises esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, despuix de sitiar la localitat, Jaume I d'Aragó donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió.
Demografia
En els anys 60 se produí una gran aplegada d'immigrants d'Andalusia i Castella lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en 1986 i aplegant als 30.177 en l'any 2007.
| Evolució demogràfica d'Alaquàs[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | ||||||||||
| Població | 1.846 | 2.062 | 2.370 | 2.672 | 2.765 | 3.276 | 3.753 | 4.332 | 8.116 | 19.639 | |||||||||
| 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2017 | 2018 | |||||||||||||
| Població | 23.550 | 24.107 | 26.939 | 30.104 | 30.177 | 29.474 | 29.341 | ||||||||||||
Estructura socioeconòmica
Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, a on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.
El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.
La llínea del tren d'alta velocitat (AVE) passarà pel seu terme municipal.
EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de Rodalies de la llínea C-3 de Rodalies Valéncia, la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.
Monuments i llocs de interés
Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castell d'Alaquàs; edifici datat en l'any 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que en l'any 2003 passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat son l'Iglésia de la Assunció (adjacent al Palau - Castell), la casa dels infants de Alòs (del S.XIX) i l'Iglésia de la Mare de Deu del Olivar.
Festes
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els Moros i Cristians, La Festa de l'Aigua , en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carchofa i el Festival de Rock d'Alaquàs , més conegut com FRA (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les Falles en el mes de març, contant en 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la Festa del Aigua s'ha suspés.
En primavera en honor a Sant Francisco de Paula se celebra la Festa del Porrat ; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Albert Taberner | PCE |
| 1983 - 1987 | Francisco Tàrrega | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Francisco Tàrrega | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Adrià Hernandez | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Adrià Hernandez | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Jorge Alarte Gorbe | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Jorge Alarte Gorbe | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Jorge Alarte Gorbe | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Ciutats Agermanades
.png){kind=small}
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament d'Alaquàs
- Web ciutadana de l'Ajuntament d'Alaquàs
- Web del Castell d'Alaquàs
- Festival de Rock d'Alaquàs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alacuás de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de L'Horta Oest | |
|---|---|
| Alaquàs • Aldaya • Chirivella • Manises • Mislata • Paterna • Picanya • Quart de Poblet • Torrent | |