Diferència entre les revisions de "Alberich"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Alberic s'ha renomenat com Alberich en una redirecció)
Llínea 22: Llínea 22:
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 +
 
'''Alberich''' (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.330 habitants.  
 
'''Alberich''' (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.330 habitants.  
  
Llínea 36: Llínea 37:
  
 
=== Dels orígens a la Reconquista ===
 
=== Dels orígens a la Reconquista ===
S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la [[Reconquista]], lo que sí sabem ´rs que estigueren poblades en l'[[Edat de Bronze]] i pels [[romans]].
+
S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la [[Reconquista]], lo que sí sabem és que estigueren poblades en l'[[Edat de Bronze]] i pels [[romans]].
  
Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberic passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
+
Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
  
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberic i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
+
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
  
 
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
 
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
Llínea 46: Llínea 47:
 
Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberic i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.
 
Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberic i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.
  
Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberic per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.
+
Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberic per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid''. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.
  
 
El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.
 
El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.
  
 
=== Les Germanies ===
 
=== Les Germanies ===
Durant la rebelió de les [[Germanes]], Alberic estava en mans del [[marqués de Zenete]] i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'[[Alzira]] i [[Xàtiva]] atacaren Alberic, que fon defés pels vassalls musulmans.
+
Durant la rebelió de les [[Germanes]], Alberich estava en mans del [[marqués de Zenete]] i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'[[Alzira]] i [[Xàtiva]] atacaren Alberich, que fon defés pels vassalls musulmans.
  
 
Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.
 
Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.
  
 
=== Expulsió dels moriscs ===
 
=== Expulsió dels moriscs ===
En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberic en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
+
En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
  
El rei concedí noves possessions en Alberic al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
+
El rei concedí noves possessions en Alberich al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
  
 
=== Segles XVIII, XIX i XX ===
 
=== Segles XVIII, XIX i XX ===
Llínea 67: Llínea 68:
 
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
 
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
  
Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en Alberic existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit ''Naranjero''.
+
Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en Alberich existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit ''Naranjero''.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Alberic conta en 10.330 habitants.
+
Alberich conta en 10.330 habitants.
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
Llínea 83: Llínea 84:
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
[[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberic, en l'iglésia de Sant Llorenç]]
+
[[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberich, en l'iglésia de Sant Llorenç]]
 
* '''Capella del Calvari'''.
 
* '''Capella del Calvari'''.
 
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del segle XVII.  
 
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del segle XVII.  
Llínea 115: Llínea 116:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d'Alberic]
+
*[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d'Alberich]
*[http://www.alberic.com/ Web oficial d'Alberic]
+
*[http://www.alberic.com/ Web oficial d'Alberich]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 10:57 8 jun 2009

Alberich
95px Escudo de Alberique.png
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Ribera Alta
Partit judicial: Alzira
Ubicació: 39°7′1″N 0°3′10″O
Altitut: 28 msnm
Superfície: 26,7 km²
Població: 10.330 hab.
Densitat: 386,89 hab./km²
Gentilici: Alberiqueny/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46260
Festes majors: Dumenge de Rams
Alcalde: Enrique Carpi Cortés (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Alberich (de l'àrap al-barid la posta) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia. Conta en 10.330 habitants.

Geografia

Situat en la comarca de la Ribera Alta, se troba a 8 km d'Alzira i a 40 de la capital Valéncia entre el riu Túria i la serra de Tous. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la serra de Tous. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del Xúquer i la sequia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 m. d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.

El clima és clima mediterràneu, en hiverns suaus i estius càlits.

Localitats llimítrofs

Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Vilanova de Castelló i Carcaixent totes elles de la província de Valéncia.

Història

Vista d'Alberich des de la montanya

Dels orígens a la Reconquista

S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la Reconquista, lo que sí sabem és que estigueren poblades en l'Edat de Bronze i pels romans.

Després de la reconquista (octubre de 1238) Alberich passà a formar part dels territoris de Jaume I d'Aragó, que mantingué la població íntegrament musulmana que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a Lope Ferreinch de Lurcenich. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà Zayd Abu Zayd eren tants que era difícil empijorar-los.

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de Jaume II d'Aragó, qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de Jaume de Romaní. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei Pere IV d'Aragó, el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.

Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.

Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de Lluís Cornell, qui mantenia una gran amistat en l'escritor Joanot Martorell. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberic i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.

Entre atres, formà part del patrimoni del cardenal Mendoza, que comprà Alberic per intervenció del financer Lluís de Santángel. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.

El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de Granada, construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que Ferrando II d'Aragó llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.

Les Germanies

Durant la rebelió de les Germanes, Alberich estava en mans del marqués de Zenete i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'Alzira i Xàtiva atacaren Alberich, que fon defés pels vassalls musulmans.

Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.

Expulsió dels moriscs

En 1609, fon decretada l'expulsió dels moriscs pel rei Felip III d'Espanya en la clara oposició d'estos. El dia 26 d'octubre d'eixe any, des del port de Dénia foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a Orà, mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.

El rei concedí noves possessions en Alberich al duc de l'Infantat que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.

Segles XVIII, XIX i XX

Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, després de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en 1802, (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en 1835, després del procés començat en 1764.

En 1854, l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la Casa de la Cultura.

Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les Guerres Carlistes, que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.

Finalment, cap destacar que durant la Guerra Civil Espanyola, en Alberich existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit Naranjero.

Demografia

Alberich conta en 10.330 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
9.172 9.140 9.484 9.100 9.131 9.227 9.465 9.634 10.234 10.330

Economia

Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els tarongers han desplaçat l'arròs), pero l'industria és cada vegada més important des de que en 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.

Monuments

Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberich, en l'iglésia de Sant Llorenç
  • Capella del Calvari.
  • Convent de Nostra Senyora dels Àngels, de finals del segle XVII.
  • Ermita de Santa Bàrbara.Edifici de finals del segle XVIII.
  • Iglésia de Sant Llorenç Màrtir. Construïda en 1695 sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a 1701. Destaca la Capella de la Comunió d'estil barroc.
  • Ajuntament. (1789)

Festes locals

Se celebren festes el Dumenge de Rams, en jornada campestre en la muntanyeta; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Salvador Hurtado PSPV-PSOE
1983 - 1987 Vicente Lázaro PSPV-PSOE
1987 - 1991 José María Álvarez CDS
1991 - 1995 Domingo Morcillo EUPV
1995 - 1999 Domingo Morcillo EUPV
1999 - 2003 Enrique Carpi Cortés PP
2003 - 2007 Enrique Carpi Cortés PP
2007 - 2011 Enrique Carpi Cortés PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Enllaços externs

Referències

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra